inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Crema de moniato Estofat de vedella amb patates i carreretes Pijama Grasoletes de bacallà Panellets de pinyó Cintes amb salsa d'espinacs i remenat de bolets

dissabte, 29 de setembre de 2012

Pastís de trufa cuita cremat


>Ara feia uns dies que no us presentava cap elaboració pastissera.
Aquest és un dels pastissos més comuns en la gran majoria de les nostres pastisseries.
Un "duro" per cada pastís de trufa fosca que he fet... i viuria en una mansió, jeje.
Ara, però, potser feia més de 15 anys que no en feia un.
I aquí el teniu.
Una bona combinació de sabors que en un pastís amb bones propietats de conservació, d'aquí que el puguem veure gairebé sempre als aparadors no refrigerats.
El trobareu amb algunes variacions en la decoració, en el cremat i en l'acabament lateral, però bàsicament estarà composat de trufa fosca/cuita (vam veure la seva elaboració amb el Pastís de Sant Jordi o amb el Tronc de Nadal), gema pastissera, pa de pessic (tortada) i sucre bany (almívar+brandi).
El pastís es fa en 15 minuts, però és clar, la feina és tenir preparats tots els ingredients... així que per anar bé ho haureu de fer el dia abans.
Aquest pastís es pot combinar amb mantega pastissera i amb tot tipus de melmelades.
Es aconsellable, com amb tots els pastissos, acompanyar-lo d'un bon cava molt i molt fred.
No cal dir que us faran falta estris com la mànega pastissera (amb el cornet adequat), una paletina, una pala de cremar, gelatina de poma, cartró i blonda, etc.
Com a anècdota us explicaré que aquest pastís no l'he fet per a cap celebració ni aniversari. L'he fet per al rodatge d'un anunci publicitari on es mostra el procés per fer feliç a un nen des de diferents àmbits, un d'ells és la pastisseria. El rodatge del vídeo ha fet que no tingui totes totes les fotos del pas a pas com a mi m'agradaria, però amb les que hi ha penso que queda força clar. També us adjunto un vídeo que us agradarà molt (si és que no l'havíeu vist ja).
He de dir que m'ha agradat l'experiència.
Fins a la propera.

Llegir més...

divendres, 28 de setembre de 2012

Pebrots verds farcits de carn i rossinyols amb crema de bledes i ceps


Ens apropem a la temporada de bolets...i ja he pogut comprar els primers rossinyols.
L'altre dia us vaig prometre una recepta millorada del Pebrots vermells farcits de carn tradicionals.
I es que com ja us avançava, hi ha plats que s'han fet tota la vida... però que també haurien d'evolucionar, com passa amb tota la resta de coses en aquest món.
Aquí us deixo una mostra d'uns pebrots verds magnífics i ecològics, eh?
Que on podeu comprar fruita i verdura ecològica a bon preu i col.laborar en un projecte solidari?
Us recomano la lectura de l'article "Col.laboració amb La Tavella".
També us recomano la lectura de la recepta "Guisat de pebrots verds farcits".
Han quedat molt i molt bons.
Un plat estrella.
Llegir més...

dijous, 27 de setembre de 2012

Strudel de verdures amb panotxa de blat de moro


Com ja sabeu, estic col.laborant amb l'empresa La Tavella, que ens proposa fruita i verdura ecològiques dins un marc de projecte social.
Us recomano la lectura de l'article: "Col.laboració amb La Tavella".
Doncs bé, amb aquesta fantàstica matèria primera...he volgut mostrar-vos una forma ben bona de menjar verdura.
Clar, amb verdura que no és ecològica també es pot fer...però no queda, ni de bon tros, igual de bo.
De fet, és la gràcia del plat.
És molt fàcil de fer.
El farcirem amb verdureta cuita al forn...barrejada amb una crema de xampinyons...per donar-li una textura al paladar més atractiva i l'acompanyarem amb una panotxa de blat de moro...que és força bona, li aporta un contrast dolcet al plat...i, per què no dir-ho, per donar-li una sortida a aquest producte que no gastem massa.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dimecres, 26 de setembre de 2012

ARTICLE: "Lacuinadesempre.cat" Soci de la Fundació Institut Català de la cuina



Aquest blog ja és soci de la Fundació Institut Català de la Cuina
A principis de 2012 vaig publicar un article referent a la cuina catalana i a la marca "cuina catalana".
Que dius.....i per qué serveix la marca "cuina catalana"?...explique-m'ho.
La marca "cuina catalana" serveix....
- per garantir la continuïtat de la cuina catalana
- per potenciar els productes alimentaris i els restaurants catalans a través d’un segell de qualitat.
- per crear una xarxa que involucri restauradors, pastissers, establiments gourmet, productors de l’àmbit de la gastronomia i pagesos que, amb el distintiu Cuina Catalana, defensin i ofereixin el nostre patrimoni cultural gastronòmic.
- i per vetllar per la conservació de la biodiversitat alimentaria, la promoció i defensa de l’entorn rural, així com de les activitats que s’hi desenvolupen.
Doncs bé, feia temps que em rondava pel cap donar suport a l'iniciativa de l'Institut Català de la Cuina Catalana en el projecte de demanar la Declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la cuina catalana.
Doncs bé, avui m'he fet soci per què vull participar d'aquest projecte ( veure diploma adjunt). Ja sabeu de la meva dèria pel Corpus del Patrimoni Culinari Català C.P.C.C.. Més per la idea...que pel contingut pròpiament del llibre. M'explicaré. És un llibre que està força bé, però considero que falten moltes receptes.
I es que no ha de ser gens fàcil fer un recull com aquest, siguem comprensius.
Aquesta obra col·lectiva, fruit de més de vuit anys d'investigació, és l'inventari més complert fet fins ara de la cuina tradicional de tot Catalunya.
Penso que ha estat una genial i encertada idea la d'establir una referència general del receptari català on poder plasmar i concentrar el coneixement culinari més popular del nostre poble que, fins ara, jo penso, es trobava una mica desamparat.
Però el més important es que a través d'aquest llibre es canalitza la candidatura que la Generalitat de Catalunya va presentar a la UNESCO.
Quedem per tant, a l'espera de la resolució que aquest organisme declari durant el proper any 2013.
Els cuiners professionals d'aquest país (que a més són els millors del món), els cuiners i cuineres casolans (mares i àvies de totes les generacions) i l'ampli receptari de la cuina catalana s'ho mereixen. De la mateixa manera que mereixem ser tractats com a nació, el que som.
Esperem que així sigui, i que es declari la nostra cuina....Patrimoni Immaterial de la Humanitat com ja ho són els castellers.


Si vosaltres també esteu interesats en donar suport a aquesta iniciativa penseu que l'aportació econòmica és pràcticament simbòlica. Visiteu la plana http://www.cuinacatalana.eu i seguiu-ne les instruccions.

Us recomano la lectura dels articles:
- "El llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català CPCC"
- "La cuina catalana".
Visca Catalunya !!!

NOTA:
Adicionalment, el blog "La cuina de sempre" autoritza als responsables del blog "http://www.lestevesreceptes.cat" a difondre mundialment les receptes aquí publicades en forma de referències i links, prohibint expressament l'ús amb caràcter lucratiu d'aquesta difusió.


DIPLOMA DE SOCI

Llegir més...

dimarts, 25 de setembre de 2012

Amanida catalana


Aquesta és la recepta nº 29 del C.P.C.C.
Avui un clàssic de clàssics en la nostra cultura catalana que no podia faltar en aquest blog....i es que me l'han hagut de demanar i tot !!!.
De fet, no és més que una amanida verda però presentada amb tota mena d'embotits de casa nostra.
Es poden afegir espàrrecs blancs, cogombre, olives negres, pebrot vermell, raves, fuet, xoriço, llonganissa de pagès, anxoves i d'altres embotits típics. En aquesta ocasió, no l'he volgut carregar massa per poder gaudir d'una verdura ecològica de primerísima qualitat. Així mateix és com la proposen al C.P.C.C., però també és cert que l'acostumen a servir, com a mínim, amb xoriço, llonganissa i tonyina.
Per suposat, treballarem amb la verdura de l'horta ecològica que ens proposa La Tavella. Us recomano la lectura prèvia de l'article: "Col.laboració amb La Tavella".
Es pot demanar com a entrant, primer plat o per compartir abans d'una bona carn a la brasa, un arroset, etc.
És el complement ideal de la nostra taula...i a moltes cases es considera un complement, com el pa. L'amanida catalana pot d'estar present en tots els dinars.
Difrutem-la.
Llegir més...

dilluns, 24 de setembre de 2012

Mousse de xocolata al rom amb figues i maduixes


L'altre dia, una seguidora d'aquest blog, la Núria, em va comentar que havia buscat alguna recepta per fer una mousse...i no n'havia trobat cap.
I és cert.
Doncs aquí en teniu una.
Fins avui, penso que he aportat totes les peticions que m'han fet els meus lectors...amb més o menys èxit.
Aquesta és força fàcil de fer i nomès necesitareu 30 minutets per fer-la.  Jo la faig una hora abans de dinar, ja que és important que reposi mínim 60 minuts i deixar travar la xocolata.
La mousse és una recepta força bàsica on és primordial una bona cobertura de xocolata i treballar amb ous ben frescos.
I com que ja s'acaba la temporada d'estiu...he volgut acomiadar-la amb una mica de fruita vermella.
Les figues i els ous...són producte ecològics adquirits a través de La Tavella.
Recordeu que l'ou es cru i per tant no recomano conservar la mousse més de tres dies (a la nevera clar).
Llegir més...

diumenge, 23 de setembre de 2012

Conill al jaç


Conill al jaç.
Una recepta catalana molt tradicional.
El jaç...no pas és cap ingredient. No aneu al mercat a demanar mig quilo de "jaç", sobretot, eh?, jeje.
Es coneix com a jaç un llit o cosa disposada per a jeure-hi al damunt.   Per exemple: "Em vaig fer un jaç amb palla i pinassa" ó "El seu jaç era un munt de sacs buits". 
L'origen del plat el desconec...però parlen d'un tal Bernat II que fa set-centes anys enrere va arribar a una masia amb un conill que havia caçat pel camí i li va demanar de menjar a la mestressa. Ella volia fer-li sopes de farigola...però ell va demanar-li que li cuinés el conill i la senyora va improvisar aquesta recepta.
Aquesta història s'hauria de contrastar...però, al cap i a la fi, respon a l'origen de totes les receptes i es  que un dia, algú (amb més o menys criteri culinari) se la va inventar.
Suposo que aquest plat es diu així perquè s'acostuma a fer un llit de patates sota el conill. 
Però jo no l'he fet.
I es que això de les patates tant sols és una recomanació de la recepta original, recepta nº 403 del C.P.C.C.
L'he acompanyat amb unes xips de "yuca" (o mandioca).
Un plat força senzillot de fer....i es una forma ben bona de gaudir del conill.
Llegir més...

divendres, 21 de setembre de 2012

ARTICLE: Col.laboració amb La Tavella



No fa gaire vaig publicar un article on anunciava una Col.laboració amb La Fageda. I ha resultat un plaer donar un cop de mà fent receptes amb les seves 5 varietats de gelat (encara em queden dues pendents).
Avui, us vull anunciar un nou acord de col.laboració amb l'empresa La Tavella.
Es tracta d’una iniciativa empresarial promoguda per dues entitats sense ànim de lucre: la Fundació Viver de Bell-lloc i l’Associació Sant Tomàs – PARMO, de llarga trajectòria en el món de la discapacitat.
La Tavella és una empresa que conrea fruita i verdura ecològica certificada dins un projecte d'integració sociolaboral de persones amb discapacitat intel.lectual i/o malaltia mental.
Les finques es troben a Cànoves i Samalús i Santa Maria de Palautordera (El Vallès Oriental) i a Vic, Calldetenes i Tavèrnoles (Osona), amb un total de 10ha. conreades.
La Tavella és fruita i verdura saludable, 100% ecològica, de proximitat, de temporada i amb compromís social.
Doncs bé, en Marc Alegre (relacions públiques) m'ha proposat de publicar algunes receptes fetes amb els seus productes.
Com a deferència, m'ha enviat una complerta cistella de fruites i verdures ecològiques a casa.
Tot un detall.
Per a mi serà un plaer aportar el meu petit gra de sorra en la difusió d'un producte elaborat mitjançant un format de negoci que està en línia amb les meves conviccions personals.
Per tant, ben aviat us anunciaré algunes receptes fetes amb aquestes fruites i verdures ecològiques de La Tavella que espero i desitjo us agradin i us animin, si més no, a reflexionar una mica sobre els aliments que mengem i la seva procedència. 
Jo he tingut la sort (de ben petit) de cultivar un hort amb el meu avi....de gaudir dels tomàquets de temporada i de lligar les canyes, d'anar a collir els pebrots per fer l'arròs....i les cebes.....d'anar movent la manguera d'aigua de les albergínies....a la mongeta tendre...i després a les pastanagues....de remenar el fems amb un pal buscant-t'hi cucs....amb aquella pudor que fotia...
I es que quan arribava el tractor de fems....jo em preguntava per què voldria el meu avi una muntanya tan gran de "merda de vaca" a casa seva...
Coses de nens, vaja.
Hem de recuperar aquella olor (o pudor), aquella essència de l'horta sense additius, per què aquell és el camí adequat, saludable i sostenible.
I tots ho sabem prou bé.
Una de les preocupacions que tinc avui dia és la de començar aclarir quin panorama alimentari deixarem a les properes generacions, als nostre fills i nets.
I tinc la sensació d'anar tard, molt tard, però també que es pot arreglar.
No perdem més temps, doncs.
Estic encantat de col.laborar amb La Tavella, i de poder oferir als meus productes "de veritat", dels autèntics.
Posem-nos les piles....que ja està bé de fer el borinot.
I es que tots hauríem de tenir el nostre petit hortet a casa...oi?....com m'agradaria !!!

CISTELLA MIXTA
A continuació analitzem el contingut de la cistella mixta d'aquest mes. Recordeu que al treballar amb productes de temporada la varietat de productes inclosos és sempre diferent. Com ha de ser , vaja.
 I ara, analitzem el contingut de la "cistella" mixta.
 Obrim la caixa.
 Mitja dotzena d'ous ecològics.
 Ummm...figues....clar, som en temporada.
 Que més tenim?
 Amb la primera cistella us regalen un pot de tomàquet triturat ecològic.
  Poma Gala  (Baix Llobregat)
  Pera Conferència  (Gironès)
  Tomata amanir  (El Vallès Oriental)
 Carbassó  (El Vallès Oriental)
 Albergínia  (El Vallès Oriental)
  Barreja brots - Bledes  (El Maresme)
 Enciam Meravella  (El Vallès Oriental)
Ceba Seca  (Osona)
M'encanten les figues.
Ara només ens quedarà preparar uns quantes receptes amb aquesta bona matèria primera.
Si voleu més informació podeu consultar la plana http://www.latavella.cat.
Llegir més...

dimecres, 19 de setembre de 2012

Pebrots vermells farcits de carn


Us presento un plat contundent.
És un clar exemple que mostra com la cuina tradicional no està exempta d'evolucionar.
Recepta nº 792 del C.P.C.C.
Fil per randa.
Com veureu, l'he fet tal cual apareix en el llibre però (per experiència) desde un principi ja sabia que era un plat susceptible de ser millorat. Al cap i a la fi, no deixa de ser una pilota del caldo dins un pebrot.
Que dius....és bo...però una mica tonto.
El podria haver presentat amb una salseta de bolets, una reducció de vi, un farciment més cremós tipus beixamel, no sé....mil coses.
Però es que d'altre banda també penso que, ni que sigui per respecte a la tradició cultural, l'havia de tastar així mateix. Com s'ha fet tota la vida.
Total, que respectant recepta original m'he limitat a presentar-lo amb un puré de patata a la samfaina per a millorar una mica la seva presència i textura al plat.
Aviat us presentaré un altre recepta de pebrots verds farcits que sempre s'ha fet a la nostra família i que van guisats en una salsa de tomàquet.
Tampoc us perdeu la recepta "Pebrots verds farcits de carn i rossinyols amb salsa de bledes i ceps" .
Celebraré que us agradin.
Llegir més...

diumenge, 16 de setembre de 2012

Rap amb salsa de curri i pebre


Feia temps que tenia moltes ganes de menjar un plat de peix força especiat.
Una salsa contundent i sublime sobre un peix suau però sublime també. Pel meu gust clar. 
I es que últimament m'estic empasant molts programes de cuina asiàtica (india, indonesa, vietnamita, japonesa, xinesa,etc..).
He volgut fusionar la cuina mediterrània amb una cuina més exòtica napant el peix amb una salsa feta amb espècies com el coriandre, la canyella, la paprika (pebre vermell), la pebre negre i com no, el peculiar curri.
Poques vegades, tot fent invents, un aconsegueix trobar exactament aquell gust que busca tastar.
Doncs en aquesta ocasió ha estat així.
Era ni més ni menys el tipus de sabor que em demanava el paladar.
Un caprici, vaja.
En fi, un plat de creació pròpia que espero us agradi i que no costa de fer.
Us el recomano.

Llegir més...

Salsa de curri i pebre



Si us agraden les salses exòtiques amb un contundent sabor a espècies, aqui en teniu una de ben significativa. El curri i pebre us transportaràn a milers de kilomètres de casa.....i podreu gaudir de l'esència asiàtica més autèntica.
A mi, especialment, m'agrada molt barrejar plats mediterranis amb cuina asiàtica....obtenint una divertida fusió pel paladar.
Aquesta salsa la podeu aplicar a tota mena de productes (carn, peix, verdura, pasta, etc...).
Una salsa de la que estic força orgullós ja que era exactament el gust que buscava trobar.
A més a més, no costa gens de fer i la podeu conservar bé a la nevera.
Llegir més...

divendres, 14 de setembre de 2012

Wok de verdura, xampinyons i gambes


Nou wok.
Us porto una plat extremadament sa, ràpid de fer i, com tots els woks, exòtic.
I es que ja fa força temps que estic estudiant la cuina asiàtica...que m'atrau molt.
És un d'aquells plats que et menges molt agust, sobretot per qué és molt bo de gust i per qué saps que el cos també t'ho agrairà.  
A que no se'n veuen gaires de xinesos obesos?...i es que aquesta és una cuina de la que hem d'aprendre totes les cultures. Segueixo pensant que la cuina catalana és la millor del món...faltaria més....però li tinc molt de respecte a una cuina milenària com l'asiàtica de la que en podem aprendre moltes cosetes, sobretot desde un punt de vista nutritiu i dietètic.
Podeu acompanyar aquest wok amb uns "noodles", unes tallarines o un clàssic bol d'arròs blanc si voleu....en plan "Son Goku".
胃口好 (Wèikǒu hǎo)  !!!
Llegir més...

dimecres, 12 de setembre de 2012

Fideuà de calamarsets


Una nova recepta d'aquelles que m'agrada cuinar i menjar.
Un plat de casa nostra....mediterrani....i propi del llevant.
Aquesta és una variant de la típica "Fideuà" que ja hem vist en aquest blog o la tradicional "Fideuada" catalana que ens proposa el CPCC....però amb un protagonista especial: els calamarsets.
Per llepar-se'n els dits....grans i petits (i m'ha sortit un rodolí i tot, jeje).
Com sempre, si no dic res, la recepta és per a quatre o sis persones.
Llegir més...

dilluns, 10 de setembre de 2012

Pastís de la Diada de Catalunya de nata i trufa


>Amb anterioritat vam veure com fer un pastís de la Diada de Catalunya farcit amb melmelada de préssec.
Allà vam parlar una mica de la història de Catalunya i de la creació d'aquest pastís... i que la primera unitat va ser entregada en mà a l'expresident de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys (a l'exili llavors).
Avui us presento una variant d'aquell mateix pastís més similar al clàssic "Massini" amb un farciment de nata muntada i trufa clara.
Com tots els pastissos amb una certa complexitat d'elaboració, us recomano preparar tots els ingredients (pa de pessic, gema pastissera, sucre bany, trufa clara, etc.) un o dos dies abans. Aquest en concret, el podeu fer gairebé al 90% uns quants dies abans ja que el conservarem dins el congelador i sense les quatre barres, que poden arribar a destenyir.

Per tant, les quatre barres les posarem (pràcticament) al moment de servir-lo a taula.
Per cert, si voleu el podeu presentar amb quatre barres o amb una estelada... no costa gaire fer-la.
No us perdeu visitar la recepta del Pastís de la Diada de Catalunya amb melmelada.

Espero que us agradi... I visca Catalunya!
Amb aquestes dues versions del pastís penso que cobrim les necessitats dels nacionalistes, dels catalanistes, dels federalistes i dels independentistes... no? Però les dels nacionalistes espanyols em penso que no. Hauran de buscar-se el pastís en un altre blog.
De fet... I ara que ho penso... no sé si existeix cap dolç típic per celebrar el "Día de la Hispanidad"....
Vosaltres ho sabeu?
En qualsevol cas, no m'agrada barrejar ni la cultura ni la gastronomia amb la política... així que ho deixarem aquí, si us sembla.
Feliç Diada!

Llegir més...

divendres, 7 de setembre de 2012

Tonyina a l'estil de Sardenya


"Tonno al pomodoro alla sarda"....o així s'hauria de dir la recepta.
Avui he volgut rescatar aquest plat d'un llibre publicat l'any 1998 que es diu "La Cocina Italiana" i que pertany a una enciclopèdia de cuina (una entre tantes).
Us de confesar que el llibre me'l vaig endur d'una casa rural on vaig estar.
Ja ho sé, això no s'ha de fer, ho sento....però vam haver de dormir amb formigues al matalàs durant una setmana i, tot i queixar-nos, l'amo però no va fer res per subsanar-ho.
Ho sento m'ho vaig haver de cobrar d'alguna manera.
És lleig ho reconec.
Però per un altre banda també penso que jo si que li treuré un profit a un llibre que potser, amb el pas del temps (i alguna reforma del lloc)...acabarà a les escombreries.
Per tant, aquesta és una recepta d'un llibre robat.
Si.
"No es trigo limpio"...que diuen, jeje.
D'altre banda algú altre dirà: "Ohhhh !!!....per fi aquest carallot ha fet una recepta que no apareix al Corpus Culinari Català !!!".
Però no us penseu, en tinc unes quantes de receptes recuperades de llibres antics com aquesta.
I es que m'agrada molt trobar-me receptes dels anys 70 o 80 o 90....i cuinar-les ara.
Al cap i a la fi, el sentit de la publicació de la recepta és el mateix avui en dia, no?.
Com veureu, aquest és un plat força mediterràni...on trobarem moltes similituds amb d'altres receptes semblants com la Tonyina amb tomàquet o samfaina.
Però en aquesta ocasió, l'anxova, el llorer i el julivert fan que la salsa tingui un gust peculiar i el plat resulti atractiu i amb personalitat pròpia.
Si teniu tonyina i no sabia com fer-la, nomès us caldràn 30 minuts per preparar un plat molt bo i molt sa.

Llegir més...