inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Sopa de pescadors Figues amb moscatell Rebosteria pastissera: Tallat de gerds Vedella amb carreretes Flam d'ou amb nata Ceba al cop de puny

divendres, 31 d’agost de 2012

Crema de porros i pastanaga


Cada dia que passa...més amant de les cremes de verdures em torno.
Voldrà dir que em faig gran?....segurament.
Però anys enrere no gaudia tant d'una crema com aquesta.
Tots coneixeu la crema de porros per excel.lència, però la d'avui és una variant que incorpora pastanaga, patata i una mica d'api.
L'api és molt contundent de gust....i li aportarà força sabor i aroma a la crema. Així que si l'api no us fa el pes, no n'hi poseu.
Encara que jo penso que l'api és la característica més apreciada d'aquesta crema.
Li podeu afegir una mica de crema de llet també, però les llets i les nates oculten el sabor de les verdures i no se'n pot abusar. Tampoc cal afegir més greixos dels necesaris.
Aquesta recepta és per a 4 persones.
Espero que us agradi.

Llegir més...

dimecres, 29 d’agost de 2012

Rebosteria pastissera: Tallat de trufa


Com ja us vaig comentar a l'article: "La rebosteria pastissera", avui us mostraré com fer un dels anomenats "tallats" de trufa cuita. Aquest és un dels pastissets de rebosteria més representatius, juntament amb el tallat de gerds, el de coco escaldat i el de mantega.
Té la seva feina, no ho negaré, però es qüestió d'organitzar-se una mica i preparar cosetes el dia abans, com les planxes, la trufa cuita, la gema i el sucre bany, de les que us recomano veure la recepta prèviament.
La decoració és creativitat pura i dura..així que podeu fer tots els invents que volgueu.
Val a dir que, per raons que ara no venen al cas, he hagut de fer aquest tallat en ple mes d'Agost...i això ha condicionat (i molt) el tractament de la trufa cuita. Tot i així, penso que el resultat ha estat prou favorable.
Som-hi.

Llegir més...

dilluns, 27 d’agost de 2012

Amanida de canonges amb fruits secs i salsa de mel i mostassa amb formatge de cabra caramelitzat



Aquesta amanida és molt bona i molt sana...i la vinagreta de mel i mostassa està tremenda.
De veritat, feu-me cas i proveu-la.
A més , és molt senzilla de fer, és baixa en colesterol i rica en Omega 3 (si prescindiu del formatge de cabra, clar).
D'aquelles amanides que entren pels ulls.
Els canonges ó "canónigos", que tant de moda s'han posat, en català es poden dir de diverses fomes: canonges, dolceta, dolcetes, enciam de la Mare de Déu, enciamets de la Mare de Déu, herba dels canonges, margarideta, margaridetas, margaridoia, margaridoies o marietes.
...però amb "canonges" i prou...ja fem, oi?...segur que si vas al mercat i demanes "margaridoies" et prenen per imbècil.
En fi, coses que té la vida.
Per cert, aquesta recepta ja l'havia publicat amb anterioritat però he actualitzat les fotos.
Llegir més...

diumenge, 26 d’agost de 2012

Gambes a la planxa


Fuassss!
Un dels plats que més m'agraden.
Recepta tradicional número 585 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Les gambes són per a mi una passió, un deliri, un plaer orgàsmic, una obsessió  malaltissa.
Conec a gent a qui no li agraden les gambes....i, per molt que hi pensi, no ho entenc.
Ja m'esforço, ja, però soc incapaç d'assumir-ho. Ho sento.
L'altre dia vam veure com fer els Escamarlans a la planxa amb all i julivert, es a dir, el mateix.
No fa massa us vaig mostrar com fer les Gambes a la sal....amb una fàcil recepta. Avui veurem com fer-les de la forma més clàssica de totes: gambes a la planxa amb all i julivert. 
Hi ha molts tipus de gamba (a part de blanca i vermella) entre elles l'arrossera, la salada, el "gambón" vermell, la vermella del mediterrani, de l'aràbig, el llagostí, el "carabinero" el "camarón" de Galícia o la "quisquilla" tan consumida al sud de la península.
Com la majoria sabeu, són productes amb gustos molt diferenciats, alguns d'exquisits i d'altres mediocres.
Quines coses, eh?....i es que la gamba és un producte molt bo i apreciat.
Un producte de luxe.
El sabor d'una bona gamba jo el considero "umami".
Extremadament especial, elegant i intens.
Però aneu amb compte que hi ha gambes i gambes, clar.
Molta gent confon el llagostí amb la gamba...quan no tenen absolutament res a veure. Són els mateixos que encabat de fer una paella...la decoren amb llagostí cuit per sobre. I això no ho soporto!.
Per a mi, la millor per fer a la planxa és la gamba vermella de Palamós o la de Blanes. Hi d'altres força bones com la de Tarragona, la de Dénia o la de Garrucha (Almería), però nanos...fem país que tenim la sort de tenir un producte inigualable.
Aquest és d'aquells plats que no els mengem cada día per qué costen molts diners.
Jo, molt de tant en tant, en compro de fresca (50-70€/kg.) a la meva parada de peix de confiança però més a sovint les compro congelades. Són més econòmiques (40-45€/kg.) i, si estàn ben congelades, són molt gustoses i no queden tan lluny de les fresques.
Clar, ara hauria de dir que també hi ha gambes congelades i gambes congelades, oi?.
I és cert.
Jo tinc un petit truc, que ja el sabreu segurament, i és comprovar que tenen els bigotis sencers, no trencats. Si no és així, és molt probable que s'hagin congelat varies vegades i com a conseqüència de la manipulació es trenquen els bigotis. Descarteu-les automàticament.
Recordo que quan érem petits....molt de tant en tant, en alguna celebració familiar, els nostres pares ens portaven al "Rey de la Gamba" de la Barceloneta.
Allò era el "no va más".
Què maco!.

Però amb els anys...com que ja no és el mateix. Suposo que per què, per una banda, en mengem més a sovint que abans....i per un altre banda, i perdoneu-me, però el "Rey de la Gamba" ja no és el que era...ni de bon tros.
Total, que res millor que fer-se-les a casa....sent una recepta tan senzilla com aquesta.
Vinga, anem a fer unes gambetes...i a llepar-nos els dits tota la tarda !!!.
Acompanyeu-les d'un bon vi blanc...ben fresquet....i gaudiu de la vida nanos...que són quatre dies.
Al cap i a la fi, les gambes són un dels fruits d'aquesta terra...vitals per a poder elaborar plats tan tipics de casa nostra com la sarsuela, el suquet o l'aviram de l'empordà.
Per cert, una curiositat, sabíeu que les gambes neixen mascle...i canvien el sexe entre el segon i quart any de vida?....i que la gran majoria de captures són de femelles perquè els mascles són a molta profunditat...on no arriben els pescadors?.
Quines coses....
Llegir més...

divendres, 24 d’agost de 2012

Rebosteria pastissera: Tallat de gerds


Com ja us vaig comentar en l'article: "La rebosteria pastissera", avui us mostraré com fer el primer dels anomenats "tallats" de rebosteria: el tallat de gerds amb gema. És un dels pastissets de rebosteria més representatiu, juntament amb el de trufa i el de mantega.
Té la seva feina, no ho negaré, però es qüestió d'organitzar-se una mica i preparar cosetes el dia abans, com les planxes de pa de pessic, la gema pastissera i el sucre bany, de les que us recomano visitar cada recepta prèviament.
La resta, és bufar i fer ampolles....ja ho veureu i clar,  deixar anar una mica la creativitat de cadascú.
Som-hi.

Llegir més...

dijous, 23 d’agost de 2012

ARTICLE: La rebosteria pastissera



>Tots coneixeu els productes de pastisseria, i un dels més demanats és l'assortiment de rebosteria variada.
Avui parlarem d'aquells "micropastissets" que també se'n diuen "Petit Fours". Al mateix temps, com a rebosteria pastissera també s'entén el que en castellà en diuen bolleria
La veritat és que és complicat fer un assortiment força variat a casa, ja que requereix molts ingredients i elaboracions diferents.
Ens faltaria temps i hauríem d'invertir massa recursos a nivell particular.
Tenim el tocinet del cel, el tallat de llimona, el tallat de gerds, les
minisaretes, els cocos escaldats, el tallat de trufa, els cornets farcits, els cocos, els caputxins, els borratxos, les
lioneses de nata i trufa, les lioneses de crema, els petit-fours de
garrapinyada, de tallat de gema cremada, de fruita, de licor, amb
guindes, de praliné, de guirlache, de marron glacé, decorats amb làmines d'or.
... i no n'acabaríem mai.
Jo prometo ensenyar-vos a fer molts d'ells.
La rebosteria és tot un mon dins la pastisseria, una especialització i en podríem estar parlant dies i dies. No fa massa vam veure com fer un assortiment de rebosteria variada de fruita amb pasta de full. I és que en un mateix assortiment podeu incloure una mica de tot, lioneses de nata i trufa també.
Us recomano que, en comptes de perdre el temps fent cupcakes que tant de moda s'han posat ara, dediqueu els esforços a la autèntica rebosteria de pastisseria. Això sí que són delicatessen!

Estic una mica en contra dels "cupcakes". La gran majoria (no
tots) no són més que una base més aviat simple de pa de pessic o tipus magdalena amb capes de fondant de colors, és a dir: sucre sucre i més sucre. La seva gràcia està en la varietat de colors i en la capacitat de moldeig que caracteritza el fondant. Com més hortera i més colors, millor. Però de gust ja us avanço que són, com tots els pastissos fets de fondant, bàsicament dolços. La gran quantitat de fondant en radicalitza el gust. Als Estats Units sempre han agradat molt i és que aquella gent sempre han sigut els reis dels excessos, oi que sí?.
Podríem dir, en general, que els cupcakes són macos...  però no gaire més. La seva adequada mida per al consum individual i la seva vistositat són la seva millor arma.  També s'ha de reconèixer l'habilitat que molts tenen amb el fondant, habilitats completament extrapolables a materials com la plastilina o el fang. De manera que destaca més la gràcia de l'artista que no pas la del bon pastisser.
IMATGE DE CUPCAKE extreta d'una recerca pública feta en google images. 


Però tornem a la autèntica rebosteria de l'escola francesa (i catalana), que no s'ha de confondre amb un assortiment (econòmic) de rebosteria que es pot comprar en un forn o a la panificadora més propera. I de vegades també en alguna pastisseria de txitxarel-los, que n'hi ha moltes. Sempre que passo per davant d'una pastisseria l'analitzo per determinar la seva qualitat. Segons el meu parer, els acabats dels pastissos, els bombons i la rebosteria són tres clars indicadors que diferencien la bona pastisseria de la mediocre.
Amb les receptes de rebosteria que us mostraré entendreu millor el cost que tenen els productes elaborats de pastisseria artesana.
No hi ha res com un assortiment de rebosteria fina i ben treballada.
L'autèntica temptació dels més llaminers.
Llegir més...

dimecres, 22 d’agost de 2012

Arròs negre d'en Carles Gaig



Que siiiiiiiiiiii....que ja ho sé que l'arròs de l'Empordà és fosc degut a un sofregit intens i fet durant molta estona, i que l'arròs de l'Empordà és molt particular. Però avui veurem una recepta diferent d'en Carles Gaig. Un excel.lent plat d'arròs, "d'aquells plats especials que només fem els catalans".
Aquesta recepta l'he extret d'un llibre de cuina antic que tenia la meva mare. Dins hi havia unes fitxes igual d'antigues o més, d'aquestes que regalaven en comprar una revista del cor, del programa "La cuina d'en Miquel" (1995) on en Miquel Cors (l'Antonio de PobleNou) presentava un espai gastronòmic amb tocs d'humor. Ell em penso que no cuinava, però per la seva cuina passaven xefs de restaurants de prestigi. L'objectiu era recuperar receptes tradicionals catalanes que s'havien perdut.
Us en recordeu?...i es que TV3 sempre ha apostat per bons programes de cuina i, en especial, de la cuina de casa nostra. Primer va ser el mític programa "Bona Cuina" d'en Jaume Pastallé (1987-1993)...que sempre acabava al voltant d'una taula amb un simpàtic rodolí del tipus: "...amb aquest rodolí tan formós, és hora de tocar el dos...que tinguin molt bona cuina", jeje.

Entranyables records....i que lluny ens queden ja.
Després del "Bona Cuina" van fer "La cuina de casa" amb la Anna Mª Carulla (1994), però no va tenir tant d'èxit.  Seguidament, van fer "La cuina d'en Miquel" i ja més endavant (cap al 2006) "La cuina de l'Isma", entre d'altres, fins arribar a l'actual "Cuines" que s'emet d'avui en dia, dirigit curiosament igual que "La cuina d'en Miquel" per en Miquel Sen.
I me'n deixo molts, ja ho sé.
Total, que aquest plat és especialment bo. És un plat típic de l'Empordà, de Sa Punta (Platja de Pals).
Allà, com a tota Catalunya, sempre parlen "d'arrossos"....no pas de "paelles". I sembla que no però és una diferència important. Un dia en parlarem, i us mostrarem l'autèntica recepta de l'arròs fosc.
La picadeta amb anxova que porta i el toc final del formatge de Parma...li aporten aquella particularitat tan exclusiva dels plats únics i recomanables.
Només heu de veure el resultat, per qué parla per sí mateix.

Llegir més...

dimarts, 21 d’agost de 2012

ARTICLE: Video: La felicitat d'un pastís


Avui us vull comentar la primera experiència de "La Cuina de Sempre" en un rodatge de video profesional.
Resulta que el meu germà Manel es dedica a fer tota mena de rodatges (videos, infografia, 3D, cine, etc) i buscava a un pastisser per a fer un "teaser" on es mostrés com s'elabora un pastís de xocolata....que després farà feliç a una persona, en concret a una nena (la meva guapísima neboda Laia).
Aquest no és el resultat final, però no m'en puc estar d'avançar-vos una mica el "making off", quatre fotos i un video de test que segur us agradarà molt, ja que és força entranyable i mostra clarament com fer un pastís no només és un entreteniment, si no que també regales felicitat.
La veritat es que no ha estat gens fàcil treballar la trufa (i la xocolata) en ple mes d'Agost...ha estat tot un repte, ja m'enteneu.
Afortunadament, fent un bon us de la nevera, tot ha sortit bé.
No patiu que aviat us explicaré pas a pas com fer aquest pastís tan bo i tradicional al nostre país.
Per cert, ara que m'hi fixo...m'han sortit moltes canes a la barba !!!...jeje.
I es que ens fem grans, tú.
Qué us sembla, doncs?
Llegir més...

dilluns, 20 d’agost de 2012

Botifarra amb seques


No podia faltar aquest plat en aquest blog.
Qué podria dir de la botifarra amb seques.
Un plat d'arrel catalana, molt tradicional que simbolitza tota la nostra cuina. Senzill de fer però molt representatiu de la nostra cultura.
La botifarra, si la podeu fer a la brasa, amb llenya, o a la barbacoa...molt millor. Si no, doncs a la planxa.
Les mongetes...s'acostumen a servir sense gaire condiment, però a mi m'agrada afegir-li un toc d'all i julivert, així com un polsim de pebre vermell per donar color.
Sigui com sigui, la botifarra amb seques (o amb patates fregides de guarnició) acostuma a ser consumida en Masies (restaurants de cuina tradicional catalana) com a colofó d'un dia d'excursió, sortida o dinar amb amics i família. Va de la mà de qualsevol barbacoa de carn que es faci....i no hi pot faltar mai en un bona calçotada.
I l'allioli, clar, el perfecte acompanyament.
De botifarres en trobareu de tota mena...i cada poblet de l'interior en fan la seva. Jo us puc recomanar les de Balsareny....i, com no, les de la comarca d'Osona on fan bons embotits.
En qualsevol cas, n'estic segur que tots vosaltres en mengeu tot sovint, a que si?....i que duri !!!
Bon profit...visca la botifarra amb seques...i visca Catalunya !!!
Llegir més...

dissabte, 18 d’agost de 2012

Farcellets de "Morcilla de Burgos" amb ceba caramel·litzada i reducció de licor de guindes Miura


Altament recomanable.
Una autèntica delicatessen.
Excel.lent tapa que vaig tastar en un restaurant de Gavà no fa gaire (Rest. Les Marines - Pepe Tejero).
Una combinació sobervia d'ingredients que vull que conegueu. Clar, us ha d'agradar aquesta botifarra d'arròs tan particular, perque combinada amb el cruixent de la pasta full i el dolç de la ceba i la salseta de cirera....fan que sigui un mos d'èxit garantit.
No es difícil de fer, nomès necesitareu una mica de temps, però el resultat...s'ho val i molt.
Un bon entrant per a servir en un convit, una data assenyalada, molt recomanable per Nadal, Cap D'Any o similar.
La "Morcilla de Burgos" (de Sotopalacios) la podeu comprar en qualsevol Mercadona, tot i que avui en dia no és difícil de trobar en moltes tocineries i botigues de barri. La podeu encarregar si cal.
Atipa una mica, tot s'ha de dir, ja que no deixa de ser pasta de full, arròs i confitura, així que no abuseu d'altres entrants.
Us aconsello veure prèviament les receptes de la "Reducció de licor de guindes Miura" i "Ceba caramel·litzada".
Som-hi.

Llegir més...

Reducció de licor de guindes Miura


Avui veurem com fer un altre reducció dolça de licor.
He utilitzat aquest licor de crema de guindes per considerar-lo dolç i força saborós.
No quedaria igual utilitzant un Kirsch tradicional. Busquem una reducció aromàtica, dolça i amb bon color, ideal per acompanyar plats amb carn.
Espero que us sigui útil.

Llegir més...

divendres, 17 d’agost de 2012

Costelló de porc rostit


Nova recepta de carn de porc però guisada en cassola.
També us recomano visitar la recepta del "Costellam de porc a la mel".
Recepta extreta del C.P.C.C.
Llegir més...

dijous, 16 d’agost de 2012

Escamarlans a la planxa amb all i julivert



No té cap misteri, ja ho sé. Però com sempre dic, vull deixar constància dels menjars tradicionals de la nostra terra...per bàsics que siguin i aquí en teniu una recepta més.
D'aquesta mateixa manera podeu fer les gambes, les llagostes, el llamàntol o altre marisc.
Així que si voleu llepar-vos els dits una bona estona.....una mica de marisc...(i no busqueu dobles lectures!!!...marranots!!!).
Acompanyeu-los amb un bon vinet, ben fresc, clar.
NOTA: Aquesta recepta ja l'havia publicat amb anterioritat, però he actualitzat les fotos.

Llegir més...

dimarts, 14 d’agost de 2012

Crema de pèsols


Molt bona i refrescant crema per menjar tot l'any.
Un bon entrant que prepararà el paladar dels vostres convidats pel segon plat.
Extremadament fàcil de fer i molt sana.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dilluns, 13 d’agost de 2012

"Fish and chips"


"Fish and chips" ó "Fish'n'chips".
Siiiiiiiii...ja sé que no és un plat tradicional català, però us recordo que m'agrada ficar el nas en altres cultures i resaltar aquells plats que considero que tenen un cert valor culinari (que no seria el cas) o que són respresentatius d'una cultura (això si).
És un plat originari d'Austràlia, però en definitiva, és el menjar ràpid per excel.lència del Regne Unit.
Es tracta d'un llom de peix com pot ser el bacallà, el llenguado, lluç, orada, tauró, etc..arrebossat amb Pasta Orly i fregit amb patates fregides de guarnició.
A Escòcia li diuen "Fisch supper" i prefereixen la carn del haddock, curiós peix.
Al nostre país, difícilment trobareu aquest plat...a no ser que sigui en algun Pub britànic de la costa com a Salou, Lloret o similar.
Ara recordo quan vam estar a Escòcia, ja fa 5 anys, on el vam tastar per primera vegada. Vam triar el primer lloc de "Fish'n'chips" que vam veure...una mica cutre....brut fins i tot....i penso que no va ser la millor elecció.
Aquestes coses passen, oi?...quan estàs en un país diferent sempre penses si t'hauràs fotut en un lloc d'aquells on la gent local no hi aniria mai per ser massa fastigós.
Però de vegades tries llocs que no entra massa per la vista creient que allà faran un bon menjar casolà i de barri.....i zascaaaaaaaaaaaaaaa !!!!
Just desprès de demanar el dinar...t'adones que l'has cagat. Ni abans ni després.
Aquell amargat cuiner-cambrer ens va servir el dinar i vam seure en una taula interior. La veritat es que el peix era acceptable de gust i l'arrebossat estava bé, però no sé quin coi de peix seria que tenia milers i milers d'espines. I espines de tota mena...llargues, petites, gruixudes, fines....
Imposible de menjar.
Ens vam deixar tot el peix, i clar, vam anar a per les patates....que sortosament no tenen espina.
A sobre, davant nostre hi havia una parella, d'uns 50-55 anys però força atrotinats (jo diria que dormien al carrer per la roba que duien). Anàven borratxos perduts (ell i ella)...i es que no encertàven ni a ficar-se el menjar pel forat de la boca....de la "caraja".
No paraven d'acaronar-se mentre menjàven el "Fish'n'chips"....de fer-se petons oliosos amb les llengues plenes d'espines, maionesa i no sé que més...de tocar-se per sota la taula i tot!.
Lleig, lleig, lleig.
A tot això, no deixàven de beure...suposo que whisky o malta, clar.
Una imatge molt desagradable...sobretot si estàs tractant d'obrir tots els sentits per a degustar un plat típic per primera vegada.
I es que no hi havia ningú més al local.
Davant d'aquell dantesc espectacle, el cuiner-cambrer...nomès feia que netejar-se les ungles amb la punta d'un ganivet.
Total, que desprès de passar uns minuts de gran incòmoditat...vam marxar d'aquell local per sempre més.
I mira que havíem entrat il.lusionats, encoratjats i amb gana. Contents com dos nens petits per tastar aquella cosa nova de la que portàvem parlant hores....fins i tot dies.
I clar, vam sortir tocats, desganats, descol.locats....amb cara d'imbècil.
Havent dinat unes vulgars patates fregides...per 7 o 8 euros.
Mirant-nos amb complicitat i pensant:
- "Que bé...ja em provat el Fish'nChips!"
- "Ahahá."
Clar, no l'hem tornat a tastar.
Per aquest motiu ha volgut fer-lo a casa...amb el peix que més ens agrada...i degustar aquest plat tranquilament, sense res que ens pertorbi.
Quines coses, eh?.
En fi, tornem a la recepta.
Molts us preguntareu com es fa aquell arrebossat tant característic, consistent i cruixent.
No és cap arrebossat d'ou i pa ratllat tradicional. Es fa amb pasta orly, una pasta fermentada que ens garantirà una capa força dura que a més protegirà al peix d'una cocció excesiva retenint alhora el seu suc. Això es tradueix en un atractiu i apetitós arrebossat que, en trencar-lo, allibera un peix cuit al seu punt...tendre...sucós i melós.
Aquest plat s'acostuma a acompanyar amb una salsa tàrtara, ketchup o salsa d'all.
Veiem com fer-ho, doncs.

NOTA: Ah!, per cert, l'escena dels borratxos menjant...la tinc filmada...i miraré d'extreure'n un fotograma per que us feu una idea de la situació.

Llegir més...

Pasta Orly

 
Probablement ja sabieu arrebossar amb pasta orly, però no està de més recordar-ho.
És un arrebossat molt característic que genera una capa super-cruixenta i, alhora, permet mantenir l'interior més sucós i evitar que s'assequi.
L'exemple més clar és la tradicional recepta britànica del "Fish & Chips", però podeu fer el que més us convingui amb aquesta pasta.
Suposo que en venen de preparats, però ja veureu que no costa gens ni mica preparar-la.
Jo l'he fet amb cervesa normal Estrella Damm...però és més recomanable utilitzar una cervesa de tipus ALE (de fermentació alta) que té unes millors condicions de fermentació (llevats).
Hi ha gent que utilitza llevat premsat o químic, però el mateix llevat natural de la cervesa és més que suficient.
La resta, ja veureu com és molt facilet.
Amb aquesta pasta també podeu fer gambes o llagostins amb gavardina....albergínia arrebossada, coliflor, cols de bruseles, pebrot, ceba,....etc.
Llegir més...

diumenge, 12 d’agost de 2012

Peus de porc amb gambes


Ja hi tornem a ser amb els peus de ministre.....sembla que siguem catalans, eh?.
I es que és un producte que permet moltes elaboracions...totes elles interesants.
Recepta nº 823 del C.P.C.C.
No deixeu de visitar les receptes dels Peus de porc al forn o Peus de porc amb prunes.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dissabte, 11 d’agost de 2012

Préssec amb vi i sucre



Eiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii...quantes vegades heu menjat préssec amb vi i sucre quan éreu petits, eh?
A casa nostra moltes.
Era d'aquelles postres típicament d'estiu...que tant ens agradàven, com la magrana amb vi i sucre també.
Tot i que la nostra mare feia algún gest amb al cap com dient "no et passis amb el vi".
Clar, el cap i a la fi, no deixàvem de ser nens bebent vi. I quin bé ens ha fet aquest vinet, eh?
La veritat es que no és una recepta que es trobi massa en els restaurants d'avui en dia, a no ser que sigui alguna masia catalana molt molt tradicional.
Una antològica recepta que mereix tot el respecte per part de les generacions passades, presents i futures.
Recordo que de ben petit, potser farà 25 anys , anàvem a un poblet d'Osca anomenat Ballobar, aprop de Fraga. Allà teniem família per part de pare (la Josefina). Una família tan estranya com el mateix poble, la veritat. Nosaltres els portàvem una mica de peix per fer una paella (ja que no veien el peix ni en pintura) i a canvi ens regalàven fruita. Tenien conreus d'arbres fruiters. Però hectàrees i hectàrees, eh?.
Recordo obrir el maleter del noste Seat 124 i començar a omplir-lo de préssecs de vinya collits directament de l'arbre. Quines coses, eh?.
També recordo anar a l'Ordal a buscar préssecs bons...a l'estiu. I es que el préssec de l'Ordal és únic i sempre ha estat una fruita molt ben valorada a casa nostra. I a la vostra?
Haureu d'esperar un mínim de 24 hores per a poder tastar aquest plat, però jo us recomano esperar de 3 a 4 díes. L'haureu de remenar dos cops al dia per anar bé.
Som-hi.

Llegir més...

divendres, 10 d’agost de 2012

Fettuccine amb bolets, alfàbrega, tomàquet sec i mozzarella de búfala


En realitat, aquest plat s'hauria de dir:
"Fettuccine al funghi porcini, basilico, pommodoro secchi e mozzarella di bufala"....i només per això, ja valdria 15 euros més, jeje.
En un dels meus viatges, ara farà uns 4 o 5 anys, vam anar (en cotxe) a visitar La Toscana.
La Toscana, és una regió de 23.000km on hi ha multitud de poblets macos per visitar.
Terra d'etruscs (antiga Etruria)....plena de màgics turons que captiven per la seva extremada senzillesa.
Allà, vam llogar una casa de turisme rural enmig d'unes vinyes i vam gaudir d'uns dies inoblidables.
La veritat , es que si no has estat mai, quan veus paisatges de La Toscana...et poden semblar una mica "justets"....o una mica "xorres"...sobretot si els compares amb un raconet incomparable de l'Empordà, per exemple.
A mi em va passar.
Clar, monticles amb dos xiprers, unes quantes vinyes i quatre matolls.....dius....on està la gràcia?...si això ja ho tinc al Penedés...no?.
La gràcia està en passejar-se...en sentir la teva pròpia presència en aquella terra...en el silenci enigmàtic que ho envolta tot.
La meva conclusió es que fins que no hi sigueu allà...no podreu entendre el per qué tothom parla de La Toscana.
A mi em va sorprende gratament...i es que té un "nosequé"...que enganxa. També em passa amb el Delta de l'Ebre. Són zones amb personalitat pròpia...que et poden agradar o no.
I que tal el menjar?...genial. Ho podría resumir com a menjar purament italià, més enllà de les pizzes.
Es a dir bons productes de la terra (sobretot de l'horta) i bones receptes mediterrànies.
Un dia en parlarem al detall de La Toscana.
El d'avui, és un plat inventat, no té res de l'altre món, ja ho veureu, però inspirat en La Toscana, això si.
Pasta, bolets, tomáquet, alfàbrega i formatge. 
O dit en altres termes: energètic, gustós, saludable, aromàtic i atractiu.
El resultat...un plat de pasta extraordinari, pel meu gust.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dijous, 9 d’agost de 2012

Torradetes de salmó fumat amb brie i salsa tàrtara


Habitualment no acostumo a publicar aquest tipus de receptes, però ja que som a l'estiu i ve de gust menjar coses petites i no gaire pesades....he pensat en compartir aquestes torradetes amb vosaltres.
Segur que tots teniu receptes similars fetes amb torradetes i salmó.
Són molt senzillotes de fer, ja ho veureu, les farem en un tres i no res i es tracta d'una bona combinació d'ingredients. Una safata d'aquestes a la taula...sempre fa que se t'envagin els ulls.
No necesàriament ens hem de passar el matí a la cuina per oferir una taula ben parada. Ja coneixeu la meva dèria per la definició d'amfitrió.
La salsa tàrtara la podeu fer prèviament, en 5 minuts, o si voleu podeu comprar-la feta.
Podriem categoritzar aquestes torradetes com a "canapés"?...es probable.
Un dia d'aquests us mostraré com feiem els canapés de pastisseria (pa anglès mullat amb nata). La veritat es que surten molt bons, encara que com tota la rebosteria petita...implica d'una certa dedicació i temps d'el.laboració.
Que vagi de gust.
Llegir més...

Salsa tàrtara


Segurament tots coneixeu aquesta magnífica salsa ideal per acompanyar tant carn com peix com entrepans.
És extremadament fàcil de fer. Nomès heu de reunir els ingredients necesaris.
Aquesta és una d'aquelles salses ben trobades.
Diriem que és la salsa per excel.lència del conegut plat britànic "Fish & Chips", que no és més que un peix arrebossat amb pasta orly acompanyat amb patates fregides.
Aviat us el presentaré, també.
Altrament, podeu utilitzar-la per a milers d'elaboracions com les que us proposo més abaix.
És important que la maionesa sigui casolana (no de pot), ja que canvia profundament el sabor.

Llegir més...

dimecres, 8 d’agost de 2012

Peus de porc amb prunes

 
Els peus de porc és un menjar típicament català.
Aprofiteu ara que és temporada.
Que noooooooooo....que es bromaaaaaa....juas,juas....ja heu tornat a picar, eh?...si es que...
De peus de porc n'hi ha tot l'any, home. Faltaria més.
No tenim ministres tot l'any?...doncs peu de ministre també.
Jo sempre recomano comprar els peus crus i bullir-los a casa, ja que els que ja venen bullits tenen gustos una mica peculiars i mai se sap com han estat bullits, eh?.
A més, per aquesta recepta us farà falta tenir una mica de caldo de bullir els peus. Dues hores en olla tradicional o uns quaranta minuts en olla exprés.
Ja fa un temps vam veure com fer els Peus de porc al forn , amb aquell torradet de pa ratllat i all i julivert.
I es que els peus de porc es poden fer de mil maneres: amb bitxo, al moscatell, de l'empordanesa, amb all i julivert, estofats amb salsa de tomàquet, amb castanyes, a la brasa, en carpaccio, farcits de llamàntol, peus de porc amb gambes o...com el cas d'avui, amb prunes i pinyons.
Excel.lent guisat del que gaudireu sucan-t'hi pa...fins a la mort!.
Recepta nº 828 del C.P.C.C.
Llegir més...

dimarts, 7 d’agost de 2012

Sonso fregit


El sonso o barrinaire és un peix petit ideal per enfarinar i fregir. És un peix no creix més de 15-17cm i per tant, no són captures prohibides.
Es capturen amb sonseres i es troba als mercats de Catalunya durant tot l'estiu.
És un peix que no té massa interés comercial i no acabo d'entendre per qué. És excel.lent de gust i, juntament amb el xanguet i la llengueta, conformen un platillo ideal per fer el vermut, i que apasiona als més menuds de la casa. També els podeu fer en truita.
A més , al ser tan petits nomès s'han de rentar, no els haureu de netejar ni res. S'enfarinen., es salen...i es fregeixen fins que quedin molt cruixents.
...i com el que menja pipes....és un no parar fins que s'acaben.
Visca el sonso !!!

Llegir més...