inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Crema de moniato Estofat de vedella amb patates i carreretes Pijama Grasoletes de bacallà Panellets de pinyó Cintes amb salsa d'espinacs i remenat de bolets

dimarts, 31 de juliol de 2012

Truita de riu amb all i julivert


RECEPTA APORTADA PER EN FERRAN GÁLLEGO
L'altre dia vam anar a visitar a un amic nostre que viu a Balsareny, a tocar del riu Llobregat...però on el riu és net i pur, i no està malmés pel seu pas pel Barcelonés.
Com cada any, ens vam aixecar aviat i vam anar a pescar truites al riu. Aquest any, en particular, hi baixava un cabal important....i l'aigua era extremadament neta.
Va ser un matí d'allò més tranquil, amè i relaxant....gaudint de la natura.
La llicència (que es sol.licita per internet) permet capturar fins a 6 truites per persona (11€)...però no va ser un dia fabulós d'aquells per tirar coets. Suposo que el fet d'anar en Diumenge i ja avançada la temporada quedant ja força lluny la data de repoblació....va afegir una certa dificultat.
Vam tornar amb 4 truites "arcoiris" en total....i el Ferran les va cuinar amb all i julivert.
Una recepta força bàsica que permet degustar la carn d'aquests "salmònids.
La truita és el peix blau que menys greix té de tots (nomès un 3% de greix) i conté Omega 3, molt saludable com ja sabeu.
A la nostra cuina, la truita fresca es menja de moltes maneres: feta a la planxa, a l'espatlla, a l'agredolç, amb panses i pinyons, a la llosa amb bacon, amb salsa d'ametlles, al forn...i fins i tot en escabeig.
A mi, sincerament, no és un peix que em faci gaire el pes, però reconec que ben preparat....es pot convertir en un plat més que recomanable.
La truita amb all i julivert, està molt bona i saborosa.

Llegir més...

dilluns, 30 de juliol de 2012

Musclos al vapor


A l'estiu...és temporada de bons musclos.
Els musclos és un tema apart també.
No tots els musclos són bons. A mi , particularment, m'agraden molt els musclos de St. Carles de la Ràpita (Delta de l'Ebre). I si no hi ha, doncs de roca, petits. Però els del nord no m'agraden gaire.
I els gallecs....són molt bons també.
Recordo que de petit anàvem a la Barceloneta a comprar musclos de roca amb els meus pares. Un punt de venda de pescadors...d'aquells que ja no se'n troben. De la Barceloneta d'abans dels Jocs Olímpics....l'autèntica...la de sempre....la de "pase pase que comerá una buena paella" en un d'aquells xiringuitos.
Estava en un carreró estretet...amb una entrada petita...i sempre tenien un sac de musclos al carrer, clara indicació que en tenien aquell día. Si passaves amb el cotxe i no hi havia sac...malament rai.
Recordo a la senyora del pescador (molt i molt grossa) sempre estava asseguda al carrer sobre una cadira d'aquelles de vímet ("mimbre")...que encara no m'explico com podia suportar tot aquell pes.
I quins musclos, senyor !!!...era tota una tradició a casa nostra...aquella petita aventura.
I es que, de fet, sempre hem tingut família a la Barceloneta. El germà del meu avi, l'Enric i la seva dona (la Rosita, em penso), vivíen en un d'aquells micro-pisos tant petitons que hi ha aquells antics carrers.
Tinc pocs records de tot allò....la veritat, però molt bons.
I tornem a la recepta, que sempre em despisto.
La recepta dels musclos al vapor és una xorrada, però l'he posada per aquelles parelles de "principiantes" a la cuina que sempre tenen dubtes a l'hora de fer aquests plats tan senzills.
Al menys, jo els tenía.
Els musclos han de ser molt frescos....i han d'estar tots vius. Si trobeu algún amb la closca trencada o que estigui una mica obert...llenceu-lo per què és molt probable que estigui dolent.
A mi m'agrada netejar-los una mica d'algues prèviament.
Si en trobeu de bons i gustosos...és una exquisidesa de plat.
També us recomano la lectura de la recepta "Musclos de Normandia a la planxa".
Llegir més...

divendres, 27 de juliol de 2012

Xampinyons farcits de pernil ibèric a l'oli de sajolida sobre crema de verdura


En aquesta recepta podriem parlar de dos plats en un.
Resulta que vaig fer els xampinyons farcits a l'aroma de sajolida, però alhora...ho vaig derivar cap a un "platillo" més complert, afegint pollastre, ou i una guarnició de carbassó i ceba tendre.
Per tant, podeu fer la versió senzilla nomès amb els xampis farcits...o el platillo sencer.
Courem els xampinyons ens la seva pròpia aigua que, afegint la sajolida, crearà un vapor que aromatitzarà els bolets.
Si, ja sé que us costarà trobar la sajolida fresca...però li trobeu....ja teniu un plat d'exemple.
També us recomano podeu veure una recepta similar com els "Xampinyons farcits de botifarra d'ou, porro i roquefort sobre crema de xampinyó ", molt recomanables.
Llegir més...

dimarts, 24 de juliol de 2012

ARTICLE: 300.000 Visites







Hi havia una vegada....un blog molt petit molt petit molt petit...que es deia "CuinaDeSempre".
Era un blog molt trempat, però escanyolit i escarransit...i a més a més parlava català, el carallot.
Es a dir, que no li feia por a ningú, vaja.
El blog, poc a poc, va crèixer i es va fer gran....i cada cop tenia més amiguets que l'esperonàven a cuinar.
Però no ens enganyem.
De seguida, es va adonar que altres blogs escrits en castellà....necesitàven la meitat de feina per tenir el doble d'amics i seguidors.
I això el va entristir una mica i el va fer dubtar cap a on havia de tirar.
Clar, ell havia de treballar molt més que altres blogs per fer-se notar i reivindicar la seva feina. Se sentia com una  formigueta en la immensitat de l'univers....i ja s'aixecava ben dora ben dora ben dora, eh?...però res.
No podia fer res per canviar-ho.
El seu pare li recordava tot sovint:
"..."CuinaDeSempre", fill meu, has de cuinar per ser feliç, no per tenir més o menys seguidors...
No pateixis pels altres...i pensa que aquesta cuina que fas ja l'ha feta la teva mare i la teva àvia...et fa ser qui ets, gran o petit....i romandrà així  fins l'eternitat....això és el que importa."
I el petit blog....d'aquesta manera, no perdía mai de vista la seva identitat i l'objectiu que s'havia fixat: que tothom hauria de saber cuinar els plats tradicionals de casa seva i conservar la feina que ja havien fet els seus avantpassats.
Total, que un dia estava passejant per un frondós bosc d'alzines, ple de burilles, pells de taronja i llaunes de coca-cola, i de cop i volta, va aparèixer un enorme blog, amb bigoti negre, anomenat "BlogDeCocina" que tenia milers de seguidors i del que tothom en parlava. Aquell blog no parava de fer festes, de fotre's coca...(de Sant Joan, s'enten)...de fer tallers de cuina, i de constantment fer-se regals i premis entre els amiguets de la seva categoria.
Fotien ràbia i tot.
Vaja, que s'ho passaven molt bé els cràpules.

En veure allò, el petit blog "CuinaDeSempre" es va posar a plorar igual que l'Arale Norimaki ....amb un arc de llàgrimes a cada ull.
Llavors, el gegantí "BlogDeCocina" (que gairebé el trepitja sense adonar-se'n) al sentir-lo plorar li va preguntar:
- ¿Que te pasa?...¿por qué lloras pequeño blog?
I el blog li va contestar:
- Tothom se'n riu de mi perquè sóc un blog molt petit molt petit molt petit i a sobre parlo català. ...i ningú vol fer un taller de cuina amb mi....!!!
- ¿Perdona, cómo dices?
- Si, que digo...que todos se rien de mi y que tengo muy pocos amigos....
- Pues no acabo de entender por qué....si te vienes con nosotros...mis amigos serán tus amigos y tendrás muchos más de los que te esperas. Haremos grandes fiestas con Redbull y mojitos y escucharemos buena música, porque una fiesta sin Pitbull ni David Guetta...no és una fiesta, ya me entiendes. Pero es que además veo que conoces bien nuestro idioma...asi todo será más fácil !!!...vente hombre, vente !!!...y déjate de tonterias !!! - li va dir amb gran amabilitat el "BlogDeCocina".
- Te lo agradezco de veras "BlogDeCocina", sobretodo lo del Pitbull...que me "ha llegao"...pero es que no es eso amigo mio...és algo que me sale de dentro. Pero es igual, no importa....no me hagas mucho caso...por que tú no lo entenderías pas....- va respondre el petit blog mentre s'allunyava compungit d'aquell bosc brut on anava tothom a caçar bolets.

Trist i pensatiu....va començar a caminar i no es va aturar fins passades quatre llunes....o cinc.
Caminant, caminant....el blog va arribar a un país on tots els blogs eren petits i catalans també...i un d'ells se li va acostar i li va dir:
"-  No ploris. No has de patir per ser un blog petit...ni molt menys català. Cadascú és com és...i així ha de ser. Aquí ho som tots i ningú se'n riu de nosaltres. Ens agrada anar pels pobles mostrant el nostre receptari...fent crèixer la canalla...forta i sana...fent-los gaudir de les nostres festes, de la repetició d'un bon allioli i, en general, de tots els menjars tradicionals d'aquesta terra. No necesitem res més. Si vols...et pots quedar a viure amb nosaltres. La única cosa dolenta es que hauràs de pagar els peatges."

Al blog "CuinaDeSempre", tot i considerar els peatges, li va agradar la idea. De fet, en aquell lloc va conèixer a dos nous amics molt simpàtics, "Tradició" i  "Cultura"...i va decidir quedar-se a viure amb ells per sempre.
Amb el temps, el petit blog, va adonar-se que sempre havia estat molt orgullós de ser un altra formigueta d'aquelles, orgullós de la seva feina, de la seva terra (tot i els peatges), de la seva familia i dels seus pocs amics i seguidors....i sabia que tot allò no era comparable amb res més...per qué era feliç.
Va entendre que podia arribar tant amunt com s'ho proposes, tot i ser petit, tot i estar presumtament limitat.
Però va continuar fent el que feia: ser qui era.
Anys desprès, ja de gran....diuen que se'n sentia parlar del blog més enllà d'aquelles contrades....però a ell, aquelles coses ja no l'amoïnàven pas.
I vet aquí una web, vet aquí un blog...que aquest conte...ja s'ha fos.

Moltes gràcies a tots, per aquestes petites 300.000 visites.
En tornarem a parlar arribats al mig milió.
Gràcies i salut !!!
Llegir més...

dilluns, 23 de juliol de 2012

Pastís de Barcelona


Feia moltísims anys que no feia (ni veia) aquest pastís.
I vosaltres?...el coneixeu?...va home, digueu-me que si.
M'ha costat molt trobar referències o fotos que parlin d'aquest pastís en el Google.
Menys mal que em vaig guardar la recepta en el seu dia.
L'hem de recuperar, nanos.

Resulta que el pastís de Barcelona es va dissenyar com a emblema gastronòmic pels Jocs Olímpics de Barcelona 92, propi del 25 de Juliol, dia de la cerimònia d'obertura.
En vam fer un quants d'aquests pastissos pel 1992....però passades les Olimpiades...va desaparèixer del mapa...com si no hagués existit mai i és tota una llàstima per qué és una autèntica 'delicatessen' de pastís.
De sabor subtil i força característic i amb una bona conservació.
S'ha de reconèixer que porta la seva feina fer-lo...però en un matí i amb ganes...i ho tenim enllestit.
Es pot menjar fred o calent i el podeu acompanyar amb una mica de gelat....un coulis de fruita o una mica de crema anglesa.
Espero els vostres comentaris, que em farà il.lusió saber que algú altre el va tastar en el seu moment.
Prepareu-vos que tenim feina.
Llegir més...

Pintxo "Shawarma"



No fa massa temps que vam veure, pas a pas, com fer un clàssic "Shawarma".
Avui us presento la versió "pintxo" que, pràcticament incorpora els mateixos ingredients però servits en una llesqueta de pa.
És tracta d'una bona idea que d'una recepta que ja hem vist com preparar.
L'acompanyarem d'una bona salsa de iogurt.
Com podeu veure, m'he proposat de tenir una bona base de dades de "pintxos", però nomès dels més representatius i els que valen la pena de fabricació pròpia.  Els pintxos són un recurs divertit que permeten una certa flexibilitat tant en la seva elaboració com en el seu consum i això els fa ideals per a celebracions, festes i reunions familiars.
Una forma de menjar interesant avui en dia, però que ha de substituir (en absolut) un dinar tradicional dels que fem (i hem fet sempre) a casa nostra.

Llegir més...

diumenge, 22 de juliol de 2012

Allioli de tomàquet


RECEPTA APORTADA PER EN JOAQUIM FERRER
"Allioli de tomàquet" o "salsa de reus".
Avui us presento una recepta que m'ha fet arribar el senyor Joaquim Ferrer, sogre del meu germà Manel i fidel seguidor d'aquest blog.
Hi ha moltes varietats d'allioli: amb poma, amb pera, amb patata bullida, amb fruita seca i galetes, amb mel, amb codony, amb llet, verd, suau, fort, amb rovell, amb ou, negat, etc...i els podem considerar a tots una "brandada", del verb "brandar", que significa emulsionar, lligar o remenar enèrgicament amb un morter.
El d'avui, es tracta d'una mena d'allioli tradicional pero substituint l'ou per tomàquets madurs escalibats.
Sobretot aprofiteu la temporada de tomàquets....ja que la qualitat dels ingredients, com sempre, és bàsica.
Un recepta típica de Reus i dels pobles del voltant de la que en Quim és tot un expert preparant aquest allioli de tomàquet. I es que ja se li veu a la cara que sap del que parla....oi?, per qué és un pou de saviesa gastronòmica aquest senyor, ho sabíeu?...entre d'altres coses, clar.
L'Allioli de tomàquet no és cap invent. De fet, és una recepta que recull el llibre "Corpus del Patrimoni Culinari Català" (Nº 20) i que per tant, forma part del nostre patrimoni i d'una tradició catalana ben arrelada.
Molt senzilla de fer...i amb un resultat espectacular.
També trobareu la recepta a la plana "www.gastroteca.cat".
Per tant, en la propera barbacoa de carn a la brasa que organitzeu...que no falti ni l'allioli tradicional....ni l'allioli de tomàquet...encara que en Quim diu que si el proves podràs prescindir de l'altre....però a mi em sembla que aquesta és una afirmació massa categòrica...no?.
Moltes gràcies senyor Ferrer per compartir els seus coneixements.....i n'esperem de més, eh?...de vosté i de tots els lectors d'aquest blog.
Per cert, aquesta la recepta la trobareu catalogada com a "Plat Convidat". 
I ara, som-hi.
Llegir més...

divendres, 20 de juliol de 2012

Rap amb salsa de pebrot del piquillo


Teniu rap, pebrots del piquillo i nata?....doncs amb això farem un plat més que respectable.
Molt fàcil de fer i molt "resultón" que dic jo.
El rap és un dels peixos que més m'agrada...per no dir el que més. La seva dura textura i el seu gust a marisc el fan molt adient per coure a la planxa.
Bona cuina, titots.

Llegir més...

dijous, 19 de juliol de 2012

Rotllets de vedella


Un entrant o pintxo de carn farcit amb carbassó, ceba tendre i espàrrec verd.
A mi no em va massa la carn vermella, però de tant en tant està bé menjar-la. Reconec que és un handicap.
Tal i com us mostro veureu que la verdura queda una mica "al dente"....així que si us agrada més feta us recomano passar-la una mica per la paella abans de farcir la carn.
Som-hi.

Llegir més...

dimecres, 18 de juliol de 2012

Pintxo de rap arrebossat amb salsa de mel i mostassa i batata confitada


Ja hi tornem a ser.
Un altre pintxo que combina dolç i salat, però avui fet amb peix, concretament rap.
Veureu que l'he decorat amb unes tires de "batata" confitada. Veure el consell "On comprar fruita confitada".
Facilet facilet, eh?...i extraordinari de gust.
Proveu-lo i en parlem.
S'ha de servir calentó.

Llegir més...

dimarts, 17 de juliol de 2012

"Cochinita pibil"


Ara feia molt temps que no preparava aquest plat.
I es que ja fa 5 anys de la nostra visita a Mèxic, concretament a la zona d'Akumal (Quintana Roo - Riviera Maia).
Va ser un viatge d'aquells per recordar, dels que es fan com a viatge de noces, però nosaltres vam anar com el que s'en va a Mallorca a passar una setmaneta. Mai hem sigut d'anar a complexos d'aquests de pulsereta "todo incluído", però d'altre banda sempre he pensat que per poder opinar amb coneixement de causa has d'haver-ho experimentat primer. I vam anar a un complex tot inclós, per provar, només.

Concretament al complex Grand Sirenis, de recent creació.
Més o menys ja és el que ens imaginàvem....però en contra del que ens esperàvem, ho vam passar molt i molt bé.
Potser teniem unes expectatives massa baixes i, clar, això va ajudar.
L'hotel era extremadament nou....i això també era d'agraïr.

Un cop allà, vam visitar el "Chichen Itzà" (veure foto on surto fent el borinot)....i també vam fer "snorkeling" en un "cenote" ....kayak...visita a un poblat maia...i alguna aventureta més.
Que si ho recomano?...doncs si. Almenys un cop a la vida està bé de visitar aquella zona...encara que ja us avanço que el viatge és tota una pallissa.
Al final tot el que fas en aquesta mena de complexos es tradueix en menjar, beure, dormir, descansar, menjar, beure més, dormir, descansar, menjar, beure més i encara beure més...i així fins acabar destrossat, però satisfet.
Però d'això es tracta, no?....d'aprofitar el "todo incluido", jeje.
A remarcar el dia de buffet lliure de llagosta...on pots menjar-ne totes les que vulguis, encara que no són tant gustoses com les del mediterrani.
Però anem al plat d'avui, que ja us he parlat massa del viatge.
La gastronomia mexicana és una de les que m'atrau...i per això us presentaré una mena de "Cochinita Pibil" (plat típic de la zona). Dic una mena per què és un plat de dificil elaboració a casa.
Ara que no vingui cap mexicà a fotrem la bronca !!!....que ja ho sé !!!...és una versió casolana !!!...però serveix per a rememorar el sabor d'aquell plat.
Es tracta d'adobar un bon tros de carn de porc amb una espècie anomenada "achiote" i deixar-la reposar un dia. Després s'ha de coure en un forn especial  i enrotllada amb fulla de plataner. Desprès d'una llarga cocció...es treuen fils i vetes de carn que se serveixen amb pa de blat de moro i diverses salses picants.
Per tant, avui veurem una versió ràpida i casolana que a mi m'agrada força.
L'"achiote" el podeu trobar en pols o en preparat liquid, com el d'avui, i sempre s'ha de barrejar amb taronja agria (si en trobeu) o llimona. Té un gust força peculiar, res a veure amb l'adob del "pintxito moruno".
El picant....és imprescindible en aquest plat, però avui no tenia "chile habanero" (quina ràbia!).
Si aneu a Mèxic i us donen a provar diferents picants....podeu estar segurs del tot que el picant de color verd....és el més picant de tots i amb molta diferència.
Un dia parlarem dels picants, per què el "chile habanero" tan sols està en la posició 8 del Top 10 mundial. Per sobre n'hi ha set "pebrotets" més....on l'últim de tots s'ha de cuinar amb un vestit especial i màscara protectora....crema la gola i causa atacs d'agonia !!!
Finalment, nomès recordar-vos que podeu adobar amb "achiote" tota mena de carns i peixos.
És molt interesant tastar aquest plat, de veritat.

Llegir més...

diumenge, 15 de juliol de 2012

Niu de coca de llardons amb gelat de llet de xocolata amb trossets de xocolata La Fageda sobre dues cremes angleses


Avui us presento la segona de les 5 receptes de gelat La Fageda amb les que em vaig comprometre en la col.laboració amb aquesta empresa. Veure article: "Col.laboració amb La Fageda"
La veritat es que vaig proposar de fer receptes senzilles i gens sofisticades...i a la pràctica s'està demostrant tot el contrari.
Ho sento.
Però en el fons no són tant complicades aquestes receptes...encara que si que porten una mica de feina.
Són unes postres contundents...d'aquelles on recomano no dinar massa massa...i deixar lloc per les postres. Com veureu, no estic descobrint res de nou combinant la crema anglesa amb el gelat de xocolata, però el toc cruixent d'una coca de llardons (sempre sublime) fa que sigui un d'aquells plats que, si te'l trobes en una carta d'un restaurant, el vulguis tastar.
He fet una base de crema anglesa tradicional combinada amb una mica de crema anglesa al cacau...i ho he decorat amb una mica de xocolata.
A banda del niu de coca central, també ho volgut acompanyar el plat d'una "mini-coca" de llardons...que he pensat que li faria gràcia a tothom.
Espero que us agradi.

Llegir més...

Crema anglesa


>La crema anglesa vindria a ser el mateix que una crema catalana però sense afegir midó de cap mena. La textura ha de ser líquida però cremosa.
S'utilitza molt per acompanyar postres de tota mena, sobretot la Tarta Tatín, Pastís de Poma o altres preparacions amb gelat.
Com veureu, us mostraré com fer l'elaboració més clàssica d'ou i una senzilla variant de xocolata que incorpora cacau.

Llegir més...

divendres, 13 de juliol de 2012

Arròs caldós amb llamàntol


>Un clàssic de la nostra cuina, eh? un plat de festa...d'aquells que es fan per les grans ocasions.
La veritat és que tenia moltes ganes de fer aquest plat... i molta por també.
M'explicaré.
Ara farà 8 o 10 anys que vaig tenir tres experiències horroroses amb aquest plat.
Les darreres vegades que havia menjat llamàntol en un restaurant em va donar el que se'n diu un "xungo". La primera vegada, a Sanxenxo (Pontevedra), em vaig posar blanc blanc, com el marbre i vaig perdre el coneixement durant uns minuts. Em van haver de recollir del terra que no podia ni respirar.
La segona vegada ho vaig treure tot, i se'm va posar el cul com la bandera del Japó, juas!
I la tercera també em vaig posar blanc i, sense arribar a desmaiar-me, vaig passar un mal tràngol.
En definitiva, tres vegades seguides menjant llamàntol i tres vegades seguides que ho vaig passar molt malament.
Potser va ser un cop de calor, una mala reacció, intoxicacions puntuals i consecutives... no ho sé.
És clar, davant d'una situació així arribes a pensar que ets al·lèrgic al llamàntol i el deixes de menjar.
Semblava evident, no ?
Podia menjar llagosta, escamarlà, gambes, ostres, musclos... tota mena de marisc, però llamàntol no.
I em feia ràbia, això.
El vaig retirar de la meva dieta a contracor.
Ja fa un temps que vaig decidir donar-me una última oportunitat, però en aquesta ocasió el plat l'havia de cuinar jo.
I ha estat avui el dia escollit.
No us enganyaré, he dinat amb un ull posat al telèfon... per trucar al 112...je,je...però també us diré que l'he gaudit molt i és un dels plats que més m'agraden.
No està bé que ho digui jo, però m'ha quedat exquisit, de pel.lícula...per llepar-se'n els dits.
Ah! i sabeu què? RES DE RES....NOTHING DE NOTHING.
Cap reacció. No sembla una al·lèrgia doncs.
Quina alegria nanos !!!!
Qué alegriaaaaaaaaa...que alborotooooooooooooo....otro perrito pilotoooooooooo !!!!!
El puc tornar a fer !
Per cert, aquesta recepta s'acostuma a fer amb un sol llamàntol, però jo n'he utilitzat dos. Si el feu per a quatre persones ho podreu repartir millor.
Aquesta és la recepta oficial número 110 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Llegir més...

dimecres, 11 de juliol de 2012

Pintxo de truita i pebrot del padró


Un d'aquells pintxos que no falla mai.
Alguna cosa especial té el pa amb tomàquet i truita de patata que ens captiva a tots.
Més fàcil de fer imposible. Ja veieu que últimament m'ha donat pels pintxos, però es que són un recurs genial desde el punt de vista d'elaboració i també de consum.
Un s'ho passa pipa fent pintxos...i menjant-los també.
Ara anava a dir que "espero que us agradi"...però no cal per qué segur que us agradarà.

Llegir més...

dimarts, 10 de juliol de 2012

Sopa de maduixa amb iogurt i gelat


>Unes postres que podeu fer en 5 minuts de rellotge.
L'altre dia tenia convidats i no sabia què fer de postres.
Tenia un extraordinari gelat de maduixes La Fageda al congelador i vaig rumiar una mica com presentar-lo ràpidament.
Una recepta totalment improvisisada què ha donat bon resultat.
I això no sempre passa.
Vosaltres no ho veieu però hi ha coses que cuino que no publico perquè penso que no mereixen ser divulgades. No perquè siguin més o menys bones... sinó perquè no ens aporten res.
Hi ha gent que publica absolutament tot allò que cuina... tot i saber que hi ha plats que no els recomanarien a ningú perquè han quedat diguem-ne una mica "mediocres", per no dir una altra cosa. Ja m'enteneu.
No parlo de publicar uns ous amb patates... que són tota una autoritat en la cuina, parlo de publicar certs "invents" que no van enlloc.
En fi, paranoies meves.
Aquestes postres han resultat ser d'aquelles coses vistoses. bones i fàcils de fer.
Tan senzill com això.
Per tant, aquí queda publicada.
Us presento dues versions: amb gelat de torró Xixona i amb gelat de maduixa, les dues per a quatre persones.


Llegir més...

diumenge, 8 de juliol de 2012

Pintxo de porro i gamba vermella arrebossada amb romesco


Com que seguim en temporada de pintxos (és mentida, no hi ha cap temporada de pintxos, ja ho sé, però a mi em fa gràcia dir-ho, je,je), avui us presento un pintxo molt recomanable, encara que té la seva feineta preparar-lo.
És d'aquells pintxos que fas per aprofitar que t'ha sobrat romesco d'una calçotada o similar.
També podeu fer una mica de romesco o comprar-lo fet, que n'hi ha de molt bons.
He utilitzat una base de romesco sobre la que he col.locat unes tires de porro. Desprès de tastar-lo, jo us recomanaria fer el porro a daus petits (o tires molt fines), ja que és una verdura que com sabeu costa una mica de tallar amb les dents. Però el gustet del porro combinat amb les gambes i el romesco és per gaudir-ho sense preses....amb una bona copa de vi.
Espero que us agradi.

Llegir més...

divendres, 6 de juliol de 2012

Suquet de corball amb escamarlans


Avui si que tenia nyores !!! ....jeje.
L'altre dia vaig haver de fer un allipebre amb "pimiento choricero", però l'altre dia vaig anar al Makro i vaig comprar una bona quantitat de nyores.
El d'avui, és un plat d'aquells per treure's el barret, de debò.
Un ranxet mariner molt similar a l'allipebre fet amb corball ("corvina" o "perca regia" en castellà).
Un deliciós peix no massa utilitzat i que us recomano tastar. De carn molsuda però saborosa. De fet, era el peix favorit d'en Josep Pla quan anava als restaurants de costa.
Que dius "pos vale".
Si trobeu corball salvatge...molt millor que de viver...és més bo.
I no és un peix gaire car però que es probable que el tingueu que encarregar per què no l'acostumen a tenir a les peixateries.
Aquest plat el podria haver fet a filets, sense espina o a rodanxetes....però no. L'he volgut cuinar de la forma més austera i arcaica possible: en tres talls.
Així és com els pescadors cuinaven el peix dins les barques....sense miraments, sense tenir en compte l'obligada estètica a la que avui està sotmesa tota la gastronomia.
Quan una cosa és bona...no li calen filigranes.
A que no?
Llegir més...

dijous, 5 de juliol de 2012

ARTICLE: Nou domini .CAT



Ja era el moment de tenir un domini .CAT, no creieu?
Feia temps que venia estudiant el tema....per què tenia certes dubtes que ja he aconseguit aclarir
Quan saps com va, no és gens complicat migrar un domini de bloguer a un domini personalitzat, clar.
Aquest blog demanava a crits un domini propi, personalitzat i català.
Per tant, la nova URL oficial d'aquest blog és:

http://www.lacuinadesempre.cat

L'allotjament és el mateix d'abans dins dels servidors Blogyer (Google).
L'antic domini http://lacuinadesempre.blogspot.com continuarà funcionant exactament igual que abans gràcies a un redirecció DNS CNAME entre dominis.
També he registrat el domini .ES però el domini .COM no ha estat possible ja que estava registrat a nom d'una botiga de menjars preparats de Tarragona, a la que respectarem clar, he arribat tard aquí.
Això vol dir que a l'accedir a "www.lacuinadesempre.es" també us redireccionarà cap a "www.lacuinadesempre.cat".
D'altra banda, també teniu a la vostre disposició la nova compte de correu electrònic "info@lacuinadesempre.cat" que passarà a ser l'adreça oficial del formulari de contacte d'aquest blog on jo mateix us atendré.
Doncs, dit i fet, nanos.
Amb aquest nou domini .CAT l'adreça del blog es simplifica (sense ser un subdomini de blogspot) i penso que es facilita la seva memorització.
Addicionalment, també se li atorga una aparença més professional al blog.
Els dominis personalitzats denoten seriositat, però clar, també s'han de mantenir i tenen un cost econòmic associat.
Els dominis .CAT han de complir una normativa concreta i comporten l'acceptació del contracte que la Fundació .CAT estableix.
Per tant, aquest domini ha estat validat per aquest organisme i autoritzat segons la declaració d'intenció d'ús manifestada en la contractació.

Total, que si esteu pensant en contractar un domini .CAT us interessarà veure aquestes Preguntes Freqüents  de la plana Domini.Cat .
Si teniu dubtes envers el comentat podeu preguntar-m'ho amb tota confiança.
Celebrem, d'aquesta manera, aquest nou domini que, per què no dir-ho, m'ha fet molta il.lusió d'estrenar.

Atentament,
La cuina de sempre
Llegir més...

dimecres, 4 de juliol de 2012

Coca de Montserrat o "Montserratina"


L'altre dia, la Maria Blanca, una seguidora d'aquest blog, em va parlar d'aquesta coca que fins ara desconeixia. Sembla ser que és tota una institució a Montserrat, i per això li diuen "Montserratines".
He aconseguit trobar una recepta força autèntica de l'Escola de Turisme del Baix Penedès i avui us la presento.
És una massa de coca força similar a la massa del brioix però una mica més barroera, no tant fina vaja, és esponjosa, plana i allargada i coberta de sucre i que s'acostuma a degustar juntament amb una presa de xocolata, un cafè amb llet o una xocolata calenta.
Un berenar d'aquells....de tota la vida.
Llegir més...

dilluns, 2 de juliol de 2012

Picantons a les fines herbes


>Fa una setmana vam estar en una casa rural anomenada Cal Pinyater on vam celebrar la revetlla de Sant Joan. Doncs bé, resulta que els amos eren de Parets i sembla que coneixien el meu avi, que tenia una torre allà. Coneixien llocs emblemàtics com Can Roc... la senyora Lluïsa dels pollastres, etc. I em va fer molta il·lusió recordar aquella època amb ells. El món és un mocador, que diuen.

La Maria Teresa fa licors i és tota una especialista en herbes aromàtiques i espècies. Té una plantació digna de ser fotografiada.
Vam estar parlant molta estona... de fet, tots dos compartim la mateixa afició per la cuina. Em va explicar com fer vermut, com fer la ratafia... i, finalment, em va preparar un farcellet d'herbes aromàtiques fresques que contenia romaní, farigola, sajolida i orenga.

És clar, en arribar a casa vaig pensar que aquelles herbes fresques les havia d'aprofitar abans no s'assequessin i aprofitar, sobretot, l'intens aroma que les mateixes herbes en sec han perdut. Per cert, també em va explicar que si prepareu unes olives, podeu tallar una mica de sajolida fresca, ben petita, i amanir-les amb aquesta herba tan particular... i creieu-me que és tot un bé de Déu.
Agraeixo a l'Antonio i la Maria Teresa la seva actitud i dedico aquesta recepta a la casa de turisme rural Cal Pinyater. Recepta que, tot s'ha de dir, m'ha quedat per llepar-se'n els dits.

Llegir més...

diumenge, 1 de juliol de 2012

Volant de Sant Cristòfor

El 10 de Juliol és Sant Cristòfor.
Sant Cristòfor (o Cristòfol) és en l'actualitat el patró dels automobilistes i intercessor de tots els que viatgen, protector de tots aquells que volen iniciar un viatge. Segons la tradició cristiana, aquest sant és hereu d'un gegant palestí anomenat Rèprobe, un personatge que ajudava als viatgers a travessar un riu molt cabalós.
Aquest personatge és la continuació de les divinitats clàssiques, l’Hermes grec i l’Hèrcules llatí. La figura de sant Cristòfol està vinculada a un personatge gegant de la Palestina del segle III que es dedicava a traspassar caminants, carregant-los a les seves espatlles, d'una banda a l'altra d'un riu molt cabalós. El sant s'ha convertit en intercessor dels que viatgen i protector dels camins i la seva imatge es troba sovint en capelles i esglésies situades a les vies de més trànsit. A principis de segle XX esdevé patró dels automobilistes.
A Olesa té especial rellevància per la festa Major, amb la benedicció de bicicletes, motos i cotxes varis.
Moltes diades i celebracions festives tenen el seu propi producte de pastisseria. El del 10 de juliol, diada del patró dels conductors i automobilistes, és un tortell amb forma de volant de cotxe fet de pasta de brioix, farcit de massapà i fruites confitades, i que amaga una sorpresa a dins (acostuma a ser un cotxet de porcellana petit).
Sincerament, a la pastisseria en fèiem molt poquets, ja que és una festa que s'ha perdut. 
Al final, és la mateixa recepta del tortell de reis, només li hem de fer la creu per donar-li forma de volant.
Us recomano la lectura del consell "Com accelerar el procés de fermentació del Llevat".  
Per cert, aquesta recepta ja l'havia publicat abans, però he actualitzat les fotos.
També us recomano la lectura de la recepta "Tortell de massapà".
Llegir més...

Gelat de llet de nata i maduixa La Fageda amb daus gelificats de kiwi, sucre bolat i reducció de PX


Avui us presento la primera de les cinc receptes de la col.laboració amb l'empresa La Fageda.
Unes postres bones que si bé, requereixen d'una preparació prèvia, és un plat que es munta en un minut de rellotge.
Penso que és un plat que té la seva elaboració, però al servir-lo denota senzillesa...i això és el que buscava. Al cap i a la fi, el gelat ha de ser el gran protagonista, que és el que tothom espera d'unes postres.
Ho he presentat amb uns daus de gelificació de kiwi de Nova Zelanda amb agar-agar, que ens permetrà jugar molt amb la textura. És important que siguin kiwis de Nova Zelanda ja que són particularment dolços. També tenen un color més groguenc que no pas els kiwis que acostumem a consumir a casa nostra i que són cultivats a la península.
L'alga gelificant agar-agar la podeu comprar a qualsevol herboristeria o gran superficie.
El sucre bolat...no és més que el clàssic carbó de reis però de color blanc.
I la maduixes confitades...li aporten el toc dolç més contundent del plat.
Si voleu saber on comprar-les, us recomano la lectura del consell "On comprar fruita confitada".
Finalment, ho he regat tot amb una reducció de Pedro Ximénez que tant de moda s'està posant a l'hora d'amanir tota mena de plats, no nomès postres.
Un "abanico" de galeta i unes fulles de menta aportaràn el color que rematarà el plat.
Per veure l'elaboració de cada ingredient, feu click i veureu la recepta pas a pas.
Espero doncs, la vostra sincera opinió.

Llegir més...