inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Fideuada Mona de Pasqua: Sara Pastís de Sant Jordi Pa de Sant Jordi Mona de Pasqua: Trufa cuita Arriba la Quaresma amb els típics bunyols.

dijous, 28 de juny de 2012

Xampinyons farcits de botifarra d'ou, porro i roquefort sobre crema de xampinyó


Una gran tapa que sorprendrà als vostres convidats.
El més normal seria farcir-los amb daus de pernil ibèric, que també us ho recomano, però el d'avui és un farciment, pel meu gust, força ben trovat.
La botifarra d'ou feta a la planxa juntament amb el porro i el roquefort conformen una armonia de sabors molt adients per aquest bolet.
Clar, s'ha de dir que el roquefort condiciona una mica...ja que no a tothom li agrada, però ho podeu substituir per un brie o un gorgonzola mateix que no és tant fort.
Us recomano comprar i utilitzar xampinyons molt grans. Contra més gran, més joc us donarà de cara al farciment.
La crema que els acompanya està gairebé més bona que el propi xampinyó....per llepar-se'n els dits, vaja.
Llegir més...

Coca de "mojito"


Sona bé, oi?
Estava fent unes coques....i prenent un "mojito"....i així va sorgir la idea de fer-la.
De la manera més tonta, clar.
La germanor entre Catalunya i Cuba, que ja existeix, es materialitza en aquesta recepta on la coca, tan típica de casa nostra....es fusiona amb uns dels productes més reconeguts del Carib...formant una simbiosi perfecte.
Una coca molt curiosa i atractiva....i que de ben segur voldrà tastar tothom .
Això si, us ha d'agradar el rom i la menta...per què el sabor és força intens.
És una coca una mica arriscada, ho sé...però divertida alhora.
En definitiva, res comparable a una bona coca de crema...però una bona coca !!!
Més que per berenar, penso que és una coca que podríem servir a daus petits...juntament amb un coulis de fruita o una bola de gelat...o un sorbet de menta.
Llegir més...

dimecres, 27 de juny de 2012

Assortiment de pintxos 2.0


Fa ben poc us vaig presentar un Assortiment de pintxos 1.0.
Avui us porto noves idees.
Aquests són els pintxos que vam fer per a la revetlla de Sant Joan 2012.
Cada parella havia de fer un pintxo i jo vaig fer el "mini-granjero" que ja vam veure dies enrere.
Són pintxos molt fácils de fer...i potser us serveixen per agafar alguna idea.
Som-hi.

Llegir més...

dilluns, 25 de juny de 2012

Arròs negre amb sípia i escopinyes

Més arrossets....si es que no m'en caso mai.
He aprofitat que avui hi havien escopinyes fresques al mercat.
Les escopinyes són molt bones, però aneu amb compte...ja que és més comú que us surti una escopinya dolenta que us surti dolenta un altre tipus de cloïssa, i no em pregunteu per qué. I si algú ho sap...que m'ho expliqui, si us plau. Per tant, assegureu-vos que ninguna fa mala olor desprès de rentar-les bé. Potser ha estat mala sort la meva, fins ara.
Per la resta, un arrosset bo de debò.
Recordeu de indicar-li al peixater que us conservi la melsa i la tinta de la sípia (les dues salses que porten), ja que si no per defecte descarten que ho vulguis i és el secret d'aquest plat.
Nomès amb la melsa podeu fer un arrós amb aigua (sense brou de peix) que us quedarà d'escàndol.
Creieu-me, la melsa és el secret.

Llegir més...

divendres, 22 de juny de 2012

ARTICLE: Revetlla de Sant Joan 2012


Ja s'acosta el día 24 de Juny, Sant Joan. La nit anterior se celebra la revetlla de Sant Joan, una celebració important al nostre país.
No està massa clar quin és l'origen d'aquesta la festa, però sembla estar relacionada amb el solstici d'estiu. 
És una nit de festa....d'aquelles que enceten la temporada d'estiu, de vacances, del bon rotllo.
És habitual que les families i els amics es reuneixen per sopar i a la vora d'una foguera, degustar un tall de coca i una copa de cava.
Nosaltres, ara ja fa uns anys que per Sant Joan no sortim de casa. És una d'aquelles nits que preferim no conduir...ni exposar-nos als petards.
Diga'ns avorridots.
O diga'ns sensats.

Però si no hem sortit segurament ha estat per què no hem trobat un pla que veritablement ens hagi agradat.
Recordo que quan era petit tots els anys celebràvem la revetlla de Sant Joan a la casa de pagès que tenien els meus avis, a Parets del Vallés. Per aixoplugar-nos dels possibles coets....treiem el flamant Seat 600 del garatge (un garatge fet amb canyes,  plàstics i uralita) i sobre una llarga taula sopàvem tots plegats...i gaudiem en família de les coques i del cava.
Jo, sent un marrec, estava negitós durant tot el sopar....i nomès tenia al cap anar a tirar petards (xinos, piules, coets, brolladors, fonts, etc..)...i fer de les meves pel jardí.
Ho passàvem molt bé. Allò si que era una autèntica revetlla....i és així com jo l'entenc.

Segons la tradició aquesta nit es fan fogueres a les places i descampats propers amb tots aquells objectes inservibles que s'han acumulat durant tot l'any.
Potser ara ja no es fa tant però abans era molt normal de posar un ninot de palla al capdamunt de la foguera
El meu avi era tot un geni preparant aquest ninot, li dedicava unes quantes hores i molta gent del barri i del poble (sobretot criatures) s'acostàven per veure el ninot del senyor Manolo....que, com cada any, acabava cremant en pocs minuts.
Feia goig aquell ninot, de veritat.
A mi em feia una miqueta de cosa veure aquell ninot cremant. Una imatge d'aquelles impactants per un crio, però en canvi tinc molt bon record de tota aquella mena d'aquelarre.

Ara de gran, com li passa a molta gent, no soporto els petards i procuro que els meus fills no en tirin...encara que entenc la seva il.lusió i no podré evitar-ho massa massa temps. A mesura que els meus fills es facin grans em demanaràn petards de més potència. 
És llei de vida.
I a patir, com tots els pares suposo.
Ara no m'agraden els petards. Però el que més em rebenta són els que en tiren, no hores abans de la revetlla, no, .....si no dies abans !!!...quan no t'ho esperes !!!...i et fan treure el cor per la boca per qué, clar, no t'ho esperes.
Com diu en Quim Monzó....els arrancaria la pell per deixar-los en carn viva i després els tiraria sal !!!
Bé, potser no tant.

Jo es que de jove n'he fet de molt grosses...amb trons i "barrenos"....i "inquisi-truenos" que deiem nosaltres....
Coses lletges.
Molt lletges i de les que m'arrepenteixo totalment.
Desde llençar una ampolla de vidre amb un tro encès a dins a la casa del costat...(que cada cop que ho penso em dic de tot a mi mateix)....fins anar amb els amics i llençar un "barreno" en mig d'una colla de guiris. Clar, un d'ells tot "borratxo"...el va trepitjar per mirar d'apagar-lo....i li va esclatar al peu.

Recordo aquell pobre noi assegut al terra....amb la sola de la sabata penjant....i no em puc imaginar el mal que es va faria. Que dius...mal fet per llençar el petard...però tothom es va apartar en veure que era un petard dels grossos....i el noi, d'uns vint anys, es va voler fer l'heroi.
Em vaig sentir una mica responsable de tot allò........i per altres històries que ara no venen al cas.
Així que compte en barrejar alcohol i petards de potència.

Es per això que odío els petards.
Clar, el fet de madurar...de tenir més responsabilitat i sentit del perill, sentit de protecció dels teus.....haurà calat també una mica.
Sense voler podem fer mal a molta gent.
Com bé diu el refrà....qui juga amb foc....s'acaba cremant, i a mi em va passar.
Tot fent el burro amb un "doble-boom" d'aquells....em va acabar esclatant a la mà i em van quedar els dits negres durant una setmana....i quin mal. Vaig estar una hora amb la ma sota l'aigua de la font més propera.
Molt de compte amb els petards amics meus que tot i les mesures de prevenció cada any hi ha accidents de més o menys gravetat.
Però lluny de donar-vos mal rotllo, vull que gaudiu d'aquesta festa tant tradicional i arrelada.


I quines revetlles tant maques que feiem de petits !!! eh?
Fa molt de temps em vaig proposar organitzar una revetlla com aquelles....amb música, amb "banderoles", amb bona coca (feta per mi, jeje), bon cava.....i no haver d'agafar el cotxe desprès, clar.
I aquest any, per fi, ho he aconseguit. Amb 14 amics més hem llogat una casa rural al bosc, on està prohibit tirar petards, per cert.
I tindrem una revetlla de Sant Joan....com les de tota la vida....amb "banderoles" i tot !!!
I menjarem...
I ballarem....
I riurem...
I per qué no, ens acostarem una estoneta al poble per què els crios tirin quatre bombetes i dues bengales...
...que gaudeixin (amb seguretat i supervisió) com jo ho vaig fer...
...i com deien a la peli de Los caballeros de la mesa cuadrada....encabat...podrem dir: ..."y hubo gran regocijo".
Gaudiu amb precaució d'aquesta festa catalana tant maca, de la música, del cava, de les coques...i sobretot dels que us acompayin en aquesta màgica nit de foc.
I no us oblideu de fer les coques....que us ho he posat molt fàcil creant una secció específica de coques, eh?...no us podeu queixar....
Vinga, que encara hi sou a temps !!!

Molt bona revetlla a família, amics i seguidors !!!
Llegir més...

dijous, 21 de juny de 2012

Assortiment de pintxos 1.0


Que no sabeu qué fer per la revetlla de Sant Joan, per Nadal o per una celebració?
Avui us donaré cinc exemples de pintxos, d'aquells facilots i ràpids de fer.
Més aviat són idees per agafar, encara que n'hi ha més d'un que us el recomanaré molt de tastar.
Per cert, fent pintxos un s'adona que, en general, són molt fàcils de fer, fins i tot d'inventar.
És relativament senzill fer nous pintxos i que estiguin bons.
Però el més difícil de tot és arribar a trobar aquella combinació de sabors 'especial' que genera un nou gust en el paladar i que de seguida t'adones que has trobat alguna cosa nova i sorprenent.
Potser....es que, gràcies a la meva filla, he vist masses cops la peli 'Ratatouille', on descriuen tot això que dic....i ho tinc molt present.
Estigueu tranquils per qué, com passa amb els plats, els pintxos que mereixen un lloc destacat....ja t'ho demanen ells solets.
No sé si m'explico bé....però seria com trobar una nota que desentona de la resta....
En fi.
Paranoies meves.
Espero que us sigui útil aquest post.
No us perdeu l'Assortiment de pintxos 2.0.

Llegir més...

dimecres, 20 de juny de 2012

Pintxo "Mini-Granjero"


L'altre dia em va venir com un tret....la imatge d'un entrepà "Granjero". No sé si tots coneixeu aquest típic entrepà fet amb pa de motlle, farcit amb diversos elements i culminat amb un ou ferrat.
Jo el menjava de petit, amb els colegues de l'institut, a un bar de la carretera de Sants especialitzat en aquesta del.lícia.
Doncs bé, aquest any, amb tota la colla que som hem organitzat una revetlla de Sant Joan on el sopar consistirà en que cadascú farà un pintxo.
Aquestes coses són divertides, oi?....hi ha moviment per part de tothom....aquell que no sap que fer...el que es complica la vida de mala manera....i les rises que no faltin....i al final, això sempre, gaudiment assegurat.
Doncs aquest serà el meu pintxo. He pensat en ell perquè és un pintxo que agrada a tothom, fàcil de fer...i que poden menjar els nens també.  
D'aquells pintxos senzillots i bons que, desprès de tastar segons quines coses....s'agraeixen, eh?
La única excentricitat que he incorporat és l'addició d'una llesca de kiwi confitat que li aportarà dues cosetes al pintxo: d'una banda contrapes....si si, tal cual...i d'altre una aportació dolça al conjunt oferint la posibilitat de retirar-ho cómodament a qui li vingui de gust.
És una manera d'assegurar que tothom en menjarà, del primer a l'últim.
A més, és un pintxo maco....un pintxo molt mono, qué coi !!!!...a que si?
Espero la vostra opinió...i ja us explicaré com ha anat el sopar passada la revetlla.
Llegir més...

"Granjero"


Un plaer absolut.
Sobretot si nomès el tasteu un o dos cops l'any, com jo. Clar, conté força calories i colesterol, però de tant en tant ens hem de donar algún caprici, no?
D'aquells entrepans que gaudeixes de principi a fi.
Recordo que de jovenet, amb 16 o 17 anys, anava a un bar de la carretera de Sants de Barcelona on estàven especialitzats en aquest entrepa. De fet em penso que el bar es deia "El Granjero".
Algú de vosaltres hi ha estat?...em faria molta il.lusió saber que algú més ho coneix.
No sé si encara és obert. però ho miraré, ara tinc curiositat.
Total, gaudiu d'aquest meravellós i senzill entrepà per què es d'aquelles cosetes ben trovades.

Llegir més...

dimarts, 19 de juny de 2012

Amanida d'arengada i alvocat amb salsa tahini


>Sóc un gran amant de l'arengada... i de tot el salat en general.
Avui us presento una temperamental amanida... amb sabors molt profunds, que no us deixarà indiferents, no apte per als qui només busqueu la suavitat en els sabors. Del tahini o crema de sèsam... ja n'hem parlat moltes vegades i és un producte al què li podem treure molt de partit.
Que vagi de gust.

Llegir més...

dilluns, 18 de juny de 2012

Calzone


Una recepta mediterrània.
Segurament, són moltes les vegades que fem pizza a casa...però no sempre pensem en el "calzone", una divertidísima forma de menjar la pizza...tot i que a mi em recorda més a una empanada.
La única cosa que hem de tenir en compte és que hem d'assegurar que el farciment quedi ben cuit.
Clar, la cocció de la massa són uns 15 minutets, per tant, de vegades, hem d'ajudar al calzone amb la cocció prèvia de segons quins ingredients.
Com sempre, el farciment, i al igual que amb les pizzes, serà el que més us convingui. Jo us proposo un farciment força tradicional, amb una barreja de formages, bacó i verdura.
Espero que us agradi.

Llegir més...

dissabte, 16 de juny de 2012

Anguila amb suc



Feia molt de temps que volia fer aquesta recepta.
De fet, no havia provat mai la carn d'anguila...i tenia moltes ganes.
Entenc que hi ha gent a qui li pugui semblar un peix una mica "estrany" o que el seu aspecte similar al d'una serp li faci una mica angúnia i tot.
L'anguila del Delta de l'Ebre és molt bona, com l'ostró, el musclo, la carxofa, l'anec...i tota mena de mariscos, per suposat. Sobretot els musclos.
A mi m'agrada anar a un restaurant de Sant Carles de la Ràpita que es diu Casa Asmundo...on fan una de plats mariners tradicionals...que són la bomba (com Lo peix del caldo). Us el recomano molt.
L'anguila es pesca quan és adulta però també quan es petita, de menys de 10 cm.
Es cuina a la cassola, amb suc (com el d'avui), amb arròs, amb altres peixos o el "xapadillo", que és l'anguila oberta i assecada al sol i cuinada a la brasa o rostida.
Aquesta també la vull tastar.
Total, que he anat moltes vegades al Delta de l'Ebre, una zona que m'apasiona, però mai m'havia decidit a provar-la. Ha tingut que ser al mercat de Sant Feliu de Llobregat on he comprat la meva primera anguila. Tot i que segurament ve del Delta.
Recepta nº 63 del C.P.C.C.
Resumint, té el seu rotllet....m'ha agradat...però no estarà entre els meus cinc peixos favorits.
I vosaltres qué opineu d'aquest peix?
Llegir més...

dijous, 14 de juny de 2012

Costellam de porc al forn a la mel


Un plat d'aquells que necesiten tot el matíde dedicació.
La cocció d'aquesta carn haurà de ser molt lenta...encara que no tant com ho fa el Heston Blumenthal, eh?
Començarem a 90 graus i cada hora i mitja augmentarem en 60 graus aproximadament. A més a més, el dia abans haurem de preparar la barreja de de mel i herbes i tenir el costellam 24 hores en adob.
No és tanta feina. En el fons...és més vigilar el forn que altre cosa.
I val la pena....i tant, que val la pena !!!
Però sabeu qué passa?
Tenia convidats i hem fet un gran vermut de primer. Clar, de vegades, arriba un punt en que els convidats s'han atipat molt amb el vermut i amb el primer plat i desprès ja no tenen gana....
Clar, has de simplificar el segon plat...i de vegades, fins i tot, el plat principal.
Aixo m'ha impedit oferir una millor presentació. Jo us recomano acompanyar-lo d'unes patates al forn.
Fa una mica de ràbia per que al final no ha lluït massa el plat. Però els ha encantat.
Us quedarà una carn que literalment....es desfà a la boca !!!
Llegir més...

dimecres, 13 de juny de 2012

Quiche de puré de fricandó amb galeres, escamarlans i cruixent de parmesà


Tot i ser aquest un blog, bàsicament, de cuina tradicional.......de tant en tant podem veure una cuina més eclèctica i elaborada. Això és bo.
Aquesta recepta és d'aquelles cosetes que es fan més per quedar bé....que per trobar realment nous plats a incorporar al nostre receptari de cada día.
Doncs bé, la setmana passada us vaig ensenyar com fer la tapa "Puré de fricandó amb cuetes d'escamarlà".
Realment, a mi em va captivar.
La combinació de sabors és excel.lent i avui m'he animat a tornar-ho a combinar però en forma de quiche lorraine o tartaleta salada.
Com podreu veure, he ofert dues variants en la presentació, l'una amb escamarlanets petits i l'altre amb un seito enfarinat i fregit....i un cruixent de brick...que sembla va bé.
També us animo a visitar les receptes de "Quiche Lorraine" i "Quiche de gamba, porro i ceba"
Espero que us agradi.

Llegir més...

ARTICLE: Col.laboració amb La Fageda




Hola amics,
Aquesta setmana he rebut un correu de la cooperativa catalana La Fageda on m'han proposat col.laborar amb ells.
M'enviaran a casa les 5 noves varietats de gelat La Fageda perquè les tasti i pugui elaborar una recepta original amb cadascuna d'elles...i que es publicaran en aquest blog, òbviament.
La Fageda es faria ressò de la meva publicació a través de les eines: web/blog, Facebook, Twitter, Pinterest i probablement des del SAV (Servei d’Atenció al Visitant de La Fageda) en forma d’exposició.
Aquesta proposta l'han enviat a una selecció de 10 blogaires que, com jo, publiquem receptes en català.

La Fageda és una cooperativa catalana d’iniciativa social sense ànim de lucre creada a Olot el 1982. Té com a finalitat la integració laboral de les persones de la comarca de la Garrotxa (Girona) que pateixen discapacitat intel•lectual o trastorns mentals severs. Treballen un total de 270 persones, incloses usuaris i professionals.
El gelat de llet de La Fageda s’elabora amb llet fresca pasteuritzada i nata de la granja que tenen a La Garrotxa, que es combinen amb la resta d’ingredients, també naturals i sense colorants ni conservants. A l’obrador de la nova fàbrica de Badalona utilitzen formulacions i mètodes tradicionals.

Les cinc varietats de gelat són:
- Gelat de llet amb vainilla i nous de macadàmia
- Gelat de llet amb xocolata i trossets de xocolata
- Gelat de llet amb iogurt de granja
- Gelat de llet amb nata i maduixes
- Gelat de llet amb iogurt i fruita del bosc

Tracten tant bé a les vaques...que alguns diuen, en broma, que les vaques de La Fageda berenen pa amb xocolata.
Doncs bé, em fa il.lusió, què voleu que us digui.
He acceptat gustosament participar en aquest petit repte d'ajudar a una empresa catalana que no té com a principal objectiu l'enriquiment econòmic. I jo sempre he pensat que totes les coses d'aquest món....s'encaren malament si l'objectiu és fer calers....a que si?
En fi.
Potser coneixeu a La Fageda més pels seus iogurts (boníssims)...però ara han llençat al mercat aquesta línia de gelats que prometen ser la bomba....i que ja tinc ganes de tastar. Els podeu comprar a l'Eroski, a l'Alcampo, al Bon Preu i alguns supermercats més.
Per tant, ben aviat us presentaré, les meves receptes fetes a partir d'aquesta varietat tant suculenta de gelats casolanament industrialitzats....fets amb una matèria primera extraordinària, ecològica i sostenible.
Seran receptes pràctiques, senzillotes però alegres i vistoses....que les pugui fer tothom sense dedicar-hi massa temps.
Receptes per gaudir d'aquests gelats.
Si voleu més informació d'aquest fabricant, us recomano visitar el web de "La Fageda".

Espero fer-ho bé....almenys les ganes no hi faltaran.
Ara haig de començar a pensar.
Així doncs....tal i com ja fan les vaques de "La Fageda"....jo també començo a rumiar....juas !!!
(...aquesta és meva, eh !!!...juas,juas !!!!...què dolent !!!...si es que estic fet un borinot....)

Llegir més...

dimarts, 12 de juny de 2012

Rap allagostat


Rap allagostat o Llagosta a l'estil pobre.
Aquest és un plat força tradicional a casa nostra. Consisteix en cuinar el rap de forma que sembli que t'estàs menjant una cua de llagosta.
De fet, i no us enganyo, a alguns restaurants ho serveixen com a llagosta.... i és clar, et fan pagar el plat més car. De totes maneres, hi ha temporades on el rap va més car que la llagosta... així que massa massa truc tampoc ho seria.
Jo us el recomano tastar. Aquest plat correspon a la recepta número 900 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, i jo us proposo acompanyar-lo amb aquesta salseta de gambes tant collonuda amb la que fareu d'aquest plat una autèntica benedicció.
Que vaig de gust!
Llegir més...

Milfulles de botifarres amb fruita deshidratada


>Una tapa original.... i d'autor.
Ja sabeu que no sóc massa fan de la cuina d'autor...però escolteu, de tant en tant, és bo ficar el nas i experimentar una mica. Ni que sigui per quedar bé.... oi?
Us recomano incorporar-hi una capa de foie passat per la planxa al mig...que li donarà el toc definitiu, però jo en aquesta ocasió no en tenia.
Ja sabeu que el foie combina molt bé amb productes dolços.
Llegir més...

Reducció de Pedro Ximénez


Ara està de moda, oi?....tothom fa cosetes amb aquest vi.
El Pedro Ximénez (PX) és una varietat de raïm que, com passa amb d'altres vins, identifica clarament a aquest vi dolç. És pròpia del sud d'Espanya.
Està entre el Moscatell i l'Oporto, però té un gust ben particular.
Com que aquest vi té una gran quantitat de sucres...la nostre reducció incorporarà menys sucre del que seria habitual per fer reduccions d'aquesta mena.
Quin és el resultat?...la textura de la mel....però amb el gust d'aquest vi dolç....de bona conservació i que podeu aplicar en multitud de receptes.
Total, que casa molt bé tant amb postres dolços com amb carns i peixos.
Com a exemple dolç, us recomano la lectura del "Gelat de torró amb coulis de maduixa i reducció de PX" i com a exemple salat el "Milfulles de botifarres amb fruita deshidratada".
El podeu fer el mateix dia, però es recomable tenir-lo fet d'un dia per altre.
I ara veiem amb quina facilitat el fem.

Llegir més...

diumenge, 10 de juny de 2012

Orada al forn amb patates


Un plat fàcil de fer....i amb el que sempre quedes bé.
Les orades, si són salvatges, són més bones...i més gustoses.
Però el més important de tot és la cocció....no les heu de fer més de 10-15 minuts.
Per tant, el llit de patates amb ceba i tomàquet l'haurem de preparar prèviament.
La recepta és per a dues persones, encara que veureu que jo l'he fet per 4.
Un plat de festa...maco...que entra pels ulls....i un plat molt bo que el podeu fer tots vosaltres per què no requereix de massa experiència en cuina.
Veiem tot el procés d'elaboració, que no té cap misteri.

Llegir més...

divendres, 8 de juny de 2012

Allipebre de rap


Un altre ranxet mariner.
Aquesta mena de plats tenen molta culpa que m'agradi cuinar...a banda de l'herència familiar, clar.
Són el tipus de receptes que més m'agrada fer i menjar.
Avui us proposo un allipebre, una recepta del C.P.C.C. però fet amb rap. 
La recepta original és fa amb moixina (de la família dels taurons), però com que no n'he trobat..l'he fet amb rap, que segurament, pel meu gust, ha quedat més bona i tot.
També l'he afegit unes cloïsses que faran més atractiu el plat.
És un guisat que es pot fer amb aigua perfectament, però jo he fet prèviament un brou de peix de roca que, com sempre passa, al cap i a la fi, ha estat el secret del plat.
Gaudim de la nostra cuina, nanos, que és una meravella.

Llegir més...

dijous, 7 de juny de 2012

Tartaletes de crema amb fruita i xocolata


>Unes bones postres per als convidats més exigents.
No són gens difícils de fer...però, això si, ens portarà una estona preparar-les.
Vaja, que les heu de fer quan tingueu tres horetes lliures, almenys.
Com les altres tartaletes de crema que us vaig presentar, aquestes tenen la mateixa base de crema pastissera, però la diferència es que estan decorades amb fruites de temporada i algunes d'elles banyades amb un ganache de xocolata.
És el que en castellà en diuen un manjar....i us torno a recordar que no sóc de dolços, però m'agraden.
També us recomano la lectura de la recepta "Tartaletes de crema".
Comencem doncs.

Llegir més...

Pasta brisa


>Pasta brisa, quebrada o dolça.
És una massa molt versàtil, ja que se'n poden fer moltes receptes.
És com la cara d'una mateixa moneda on, a l'altre banda, hi tenim la pasta salada.
Potser és de les masses de pastisseria més fàcils de fer, la que menys temps es triga en fer....i de les que més s'utilitza.
Dit d'una altra manera: és molt productiva.
Jo, com sempre, utilitzaré la meva amassadora KitchenAid....que per això la tinc, però ho podeu barrejar tot amb les mans, que obtindreu exactament el mateix resultat.
I es que no s'ha d'amassar (com si fos un brioix)...només s'ha de barrejar i ja està.
També la podeu comprar feta, encara que si la feu a casa estarà més bona ja que segur que utilitzareu la mantega que més us agrada.
Veiem-ho doncs.

Llegir més...

dimecres, 6 de juny de 2012

Puré de fricandó amb cuetes d'escamarlà



Un d'aquells invents dels que et sents orgullós. Diga'm tonto.
Excel.lent tapa/aperitiu que podeu presentar als vostres amics i familia...si us ha sobrat una mica de fricandó o d'estofat de vedella o de rodó de vedella amb bolets.
He fet un puré amb la salsa del fricandó amb moixernons que vam veure l'altre dia (però sense la carn)...afegin-t'hi una mica de nata i combinan-t'ho tot plegat amb unes cuetes d'escamarlà a trossets dins el puré.
S'ha de servir calentó i es menja amb cullereta.
Perfecte per quan teniu convidats. De fàcil preparació prèvia...i que es munten en 30 segons.
Una tapa d'aquelles íntegrament catalana, clar...un mar i muntanya recomanable de veritat.
Ja em donareu la vostra opinió.
Llegir més...

dimarts, 5 de juny de 2012

Strudel de carn amb poma i tomàquet confitat


>Us presento un strudel de carn molt interessant al paladar.
Incorpora una barreja de matisos dolços que contrasta amb la salsa de soja salada que servirà d'acompanyament.
Una recepta que us pot anar bé tant si busqueu fer un pintxo, com una tapa, un entrpà, un aperitiu, un primer plat... o fins i tot un segon plat.
Només l'haureu de tallar i presentar de la forma més adient en cada cas.
Vaja, que per les possibilitats de presentació que té us donarà força joc.
He utilitzat ingredients força comuns, excepte l'extraordinari tomàquet confitat, que l'he comprat a una botiga on-line. Us recomano la lectura de l'article "On comprar fruita confitada".
La carn ens l'aportarà una botifarreta de tocino, estreta i ja salpebrada, que venen en una parada del mercat i que trobo molt bona, però la podeu substituir per carn picada.
És molt fàcil de fer... i, com sempre, podeu farcir-lo del que més us agradi, però ja us dic que aquesta combinació és d'aquelles que dius: "Ummmm... jolin... què bo està això!".
Espero que us agradi.

Llegir més...

dilluns, 4 de juny de 2012

Arengada a la porta


Potser feia més de 15 anys que no en menjava.
D'aquells sabors intensos que es podrien qualificar com "umami".
Quants records personals em porta aquesta nostrada recepta....
És d'aquells plats que em provoquen una regressió en el temps.
El meu tiet Jaume, paleta i dels bons, ens va fer algunes obres a casa, com el bany, i el meu pare l'ajudava. Resulta que a casa dels meus pares (un pis antic) el bany estava a la galeria. Clar, anar a fer un riuet a l'hivern implicava passar una rasca important.
Vaja, una curiositat...només.
Total, que durant una bona temporada l'arengada va ser l'esmorzar de tots els diumenges del meu pare i el meu tiet.
I jo mirava amb certa enveja aquell esmorzar d'adult...amb el seu porronet de vi al mig..fent conyes i explicant acudits....i la meva mare a la cuina partint-se de riure també....amb aquell rajolinet de suc de budells d'arengada que encara regalimava pel marc de la porta.
Ara ja fa molt anys d'aquells tiberis matutins.
La meva conclusió era que s'ho passaven pipa al voltant d'una arengada.
Però sense arengada també s'ho passaven bé, eh?.
Recordo que quan els meus pares i els meus tiets sortien plegats de vacances....sempre es trobaven amb algun conegut...per lluny de casa que hi estiguessin ...i clar, això donava peu a fer servir la conya del "Fernándes".
La coneixeu?....si veus que a una persona el saluda tothom pel carrer li pots dir "Sembles el Fernándes, tu !!!". ...per què al "Fernàndes" tothom el coneix.
Aquesta frase feta fa referència a aquella persona a la que tothom saluda i coneix.......sigui on sigui, sobretot si estàs lluny de casa on la probabilitat que et coneguin és encara més baixa.
La veritat es que no sé si és una frase feta pròpia de la meva família o és una dita popular.
Vosaltres ho sabeu?...en fi.
Que en un esmorzar d'aquells...per fi, jo també vaig tenir el meu platet d'arengada.
Quina il.lusió em va fer !.
Ara jo em pregunto....quantes portes brutes de budells d'arengada deuen haver a Catalunya?.
Qualsevol que no sigui d'aquí....pensarà que som gent estranya i marranota.
Però...que maco que és tenir la porta de la cuina tacada d'arengada, eh?!!!
Que com s'escata una arengada?
Doncs per escatar una arengada d’una manera pràctica s’embolica amb paper de diari, es posa al muntant d’una porta i es tanca perquè la pressió al aixafar-la, separi la pell de la carn. Alhora de menjar-les, el més habitual és l’arengada crua amb pa torrat i un raig d’oli d’oliva. Però nosaltres sempre l'havíem cuinat a la planxa, a la brasa o fregides i servides amb una mica de ceba crua per sobre i un rajolinet d'oli d'oliva.
En molts llocs l'acompanyen amb trinxat de cols i bròquils, mongetes seques, escalivada, pa amb tomàquet, raïm, etc.
I el que no pot faltar mai és...el porro de vi. No us perdeu l'article "El porró".
En definitiva, un respecte per aquesta ancestral recepta que jo considero una autèntica delicatessen.
Aquesta entrada, a banda d'una recepta, és una dedicatòria a un plat molt especial per a mi.
Salut.
Llegir més...