inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
1er Diumenge de Maig: Dia de la mare Olla barrejada Peus de porc amb ceps Picantons al forn a les fines herbes Maires fregides

dilluns, 30 d’abril de 2012

Filet de turbot amb cous-cous i velouté de peix


Avui us porto un plat una mica més sofisticat, però extraordinàriment fàcil de fer.
A més a més,  no us robarà massa temps a la cuina
Això si, us farà embrutar-la una mica.
Servirem un filet de turbot a la planxa sobre un llit de cous cous i  amb el brou de peix farem una salsa "velouté".
Per qui no conegui aquesta salsa velouté us diré que és una de les clàssiques salses de la cuina francesa que, com la beixamel, tenen un component encara més bàsic, el "roux", del que ja n'hem parlat també, i que no és més que lligar mantega amb farina i torrar-ho per donar-li el gust i color més adients a cada plat. S'utilitza molt com a espesant de salses en guisats.
Però per fer la "velouté", i respecte a la beixamel, substituirem la llet per un brou.
La proporció recomanada és de 60 grams de roux per cada litre de brou.
Veureu com és una salsa amb una textura molt característica, com un puré en consistència i, alguns diuen, que és molt tersa i similar al "vellut".
Com sempre, tota aquesta mena de salses sempre tenen aquell punt característic de cada zona i de cada cuiner. N'hi ha tantes com persones.
Al magnífic blog "http://www.gastronomiaycia.com" hi trobareu més informació sobre salses i d'altres variants fetes amb roux.
Finalment, acabarem el plat amb unes cloïsses cuites al vapor.
Espero que us agradi.

Llegir més...

diumenge, 29 d’abril de 2012

Brioixeria: Brioixets salats



Una bona sol.lució si voleu preparar algún "catering", un "lunch", un "brunch" o, senzillament, i emprant termes més propers, un sopar o dinar informals.
Els brioixets salats són una garantía d'èxit. A la pastissera sempre en feiem i ha estat un d'aquells productes que sempre han gaudit d'una certa reputació.
No cal dir que el farciment serà el de la vostra el.lecció, però serviu-los en cartró i blonda...per què així s'ho han guanyat.
Els podeu presentar juntament amb uns "Panets de viena" o amb uns "Capritxos".
Com en d'altres receptes, us recomano la lectura prèvia de la massa del Brioix, per entendre la seva elaboració. Aquesta entrada, per tant, és bàsicament un recordatori del que podem fer amb aquesta recepta tan versàtil.

Llegir més...

divendres, 27 d’abril de 2012

Pollastre agredolç amb pinya


Avui he fet una recepta que feia temps que volia fer.
De fet, és una recepta de la meva dona. Sempre que el fa li surt boníssim...però avui he volgut fer-lo a la meva manera (diga'm carallot).
Aquest plat es pot de dues maneres: a l'estil wok o a l'estil estofat.
Es poden saltar el pollastre i les verdures a banda...i donar-li al guisat una presentació més tipus "wok" i es pot estofar el pollastre amb les verdures. Les textures resultants són diferents, però totes dues versions són molt bones.
Jo l'he fet estofat.
Quan el torni a fer la meva dona...us mostraré la versió wok, on les verdures també queden més cruixents.
Espero que us agradi.

Llegir més...

dijous, 26 d’abril de 2012

Pa amb vi i sucre


Segons la vikipèdia, el pa xopat amb vi i sucre és una de les preparacions més característiques i antigues de la cuina catalana, i que forma part del Corpus del Patrimoni Culinari Català, recepta número 748 . Alguns consideren que el plat insígnia de la cuina catalana és el pa amb tomàquet, però no el més antic, ja que el tomàquet va arribar d'Amèrica a partir de 1492.
Consisteix en una llesca de pa amb un raig de vi negre i en acabat ensucrat pel damunt.
Una tonteria de recepta, com el pa amb oli i sucre o el pa amb xocolata.
He de dir que aquest mai ha sigut el meu berenar. Entenc que per l'alcohol clar. Suposo que als meus pares no els agradaria que un nen fes pudor de vi, eh?....
Però sempre he pensat que s'ha d'anar en compte amb les receptes fetes amb vi cru. Ja sabem que el vi té un gust molt característic i és imprescindible en milers i milers de guisats de la nostra cuina.
Però compte amb el tipus de vi utilitzat. Els millors acostumen a ser aquells que venen a granel, vi negre jove, del de poble, del barat. Si ho feu amb un Somontano o un Sangre de Toro...us quedarà massa fort i a sobre serà una llàstima malgastar aquesta mena de vi amb un tros de pa (ni tampoc us feu un "calimotxo").
Per exemple, tenim la magrana amb vi i sucre, que m'agrada molt, i considero és una combinació molt ben trobada.
Però el pa amb vi i sucre, qué voleu que us digui.....és d'aquelles receptes de "fartar pobres" que diuen.
Respecto molt a la gent a qui li agrada i el menja amb freqüència aquesta menja tan tradicional.
Per això, i per tractar-se d'una recepta que conforma la nostra cultura gastronòmica, he volgut dedicar-li aquesta entrada.
Per cert, en Santi Santamaria deia que menjava Pa xopat amb vi i sucre un dia si i un dia no...
Jo no ho faria ni borratxo.
Bé, borratxo...es possible que si.
Del Santi també diuen que dia si dia no el tio es fotia un foie micuit sencer....per esmorzar.
I això no és bo.
Bé, si que és molt bo...però no s'en pot abusar tant.
En fi.Sempre tindrà la meva admiració i respecte aquest senyor.
Doncs anem a veure com es fa el pa amb vi i sucre.

Llegir més...

dimecres, 25 d’abril de 2012

Arròs a la cubana


Un altre plat d'aquells per dinar entre setmana. Qui no l'ha menjat mai?
Avui veurem com fer un arròs a la cubana tradicional.
I tradicional d'aquest país...per què els cubans no saben ni que és.
No se us acudeixi demanar-lo a Cuba per què fareu el passarell.
Allà estàn acostumats a menjar el "Congrí" o el "Moros y Cristianos", que són elaboracions amb arròs i "frijoles" força diferentes al plat que us presento. Als cubans els agrada molt acompanyar els dinar amb plàtan mascle fregit (que no femella com nosaltres) i que en diuen "tostones". I si s'escau, cosa que no sempre passa, també l'acompanyen amb porc cuinat de qualsevol de les maneres o també amb un plat fet amb una suculenta vedella anomenat "Ropa Vieja" i que trobareu en aquest blog.
No es coneix exactament la procedència de l'arròs a la cubana, però sembla que seria originari de les illes Canarias. S'ha de reconèixer que el contrast del plàtan dolç amb la resta de productes salats està ben trobat.
I per cert, també és un plat que recull el C.P.C.C.
Llegir més...

dimarts, 24 d’abril de 2012

Fideus amb salsitxa axoriçada


Doncs de tothom s'en apren...diuen.
Aquests fideus els ha fet la meva dona. Un bon exemple de reaprofitament del que hi ha a la nevera.
A falta de costella de porc, unes salsitxes axoriçades li donaràn un gir radical al sabor dels fideus tradicionals.
Una recepta molt fàcil de fer, ideal pels que esteu començant a gaudir de la cuina.
Per cert, aquestes salsitxes són molt especials. Les comprem al mercat municipal i les porten directament de Màlaga, bona terra aquella. Estàn entre les salsitxes de porc i la xistorra, amb un gust molt peculiar.
Per cert, al poble de Rupit venen un fuet axoriçat (sec) que és la bomba.
Som-hi!

Llegir més...

diumenge, 22 d’abril de 2012

Pastís de Sant Jordi


>Molts me l'havíeu demanat.
Doncs no podia faltar un pastís de Sant Jordi en aquest blog.
Això sí, prepareu-vos perquè és una entrada llarga, aquesta.
Feia molts anys que no feia un pastís de Sant Jordi... però, veient els resultats, sembla que és d'aquelles coses que mai s'obliden... com l'anar en bici.
Com amb la majoria de pastissos necessitareu preparar prèviament algunes cosetes com la gema pastissera, la trufa cuita, l'almívar, les planxes de pa de pessic i la gema pastissera.
Però un cop ho tingueu tot... són 10 minuts fer el pastís.
En aquesta entrada, a més a més, us mostraré com fer unes roses amb fondant, que donaran molta alegria al pastís.
I molta paciència... que aquest pastisset ens portarà la seva feineta.
De totes maneres, podeu comprar directament el fondant de color rosa a qualsevol d'aquestes botigues de "cupcakes" que proliferen pels nostres carrers, com les males herbes (quin martiri!).
Espero que us agradi... i no us oblideu de comprar la rosa i/o un llibre per a la vostra parella, eh?
Feliç Sant Jordi a tothom!
Per cert, si voleu saber on comprar productes de pastisseria, us recomano la lectura del consell "On comprar productes de pastisseria".
Llegir més...

divendres, 20 d’abril de 2012

Calamars sobre tagliata amb salsa de gamba


Novament, us porto una plat de pasta amb peix, una de les meves predileccions.
He volgut buscar una pasta no massa habitual però molt recomanable: la Tagliata, que sobretot és ideal per a fer amanides de pasta o per barrejar amb diferents tipus de salsa, com la la salsa de gamba d'avui.
Mentre el menjàvem, i parlant amb la dona, he pensat que ben bé podria ser un plat típic de Cerdenya (Itàlia). Quan vam estar per allà....ens vam adonar de l'afició que també tenen en barrejar peixos i mariscos a la graella amb pasta. D'aquell viatge, passejant pels carrers de l'Alguer sempre recordaré una nena petita, d'uns 3 o 4 anys que perseguia a un nen encara més petit....tot cridant-li: "Cretino!!!!"
I es que aquesta paraula s'utilitza molt en italià. A mi em va fer molta gràcia que una nena petita cridés "cretino" a un altre nen.
Vam riure una estona, si.
Diga'm tonto.
I ara, anem al gra, nanos.
Llegir més...

dimecres, 18 d’abril de 2012

Púding de maduixes


Us presento un "Púding de maduixes" que, de viure en altre país d'Europa....li podríem dir "Clafoutis" de maduixa tranquil·lament.
Ja hem vist com fer un autèntic "Clafoutis de cireres", però avui us ensenyaré com, utilitzant retalls de pa de pessic, crema pastissera i una base de pasta brisa, fer un pastís de maduixes molt bo, barat i atractiu.
Anteriorment ja vam veure com fer el "Púding de poma".
Doncs bé, són elaboracions pràcticament calcades amb la diferència que en aquesta ocasió enriquirem una mica més el farciment.
Com veureu, sempre us proposo acabats totalment professionals amb ingredients que potser no es troben fàcilment a les nostres botigues de barri, com poden ser les dues gelatines que utilitzo. Però penseu que està ple de botiges on-line on podeu comprar tota mena de productes i us els faran arribar a casa per a la vostra comoditat. No tingueu por de comprar per internet. Això si, us aconsello utilitzar targetes de crèdit virtuals o recarregables. Parleu amb el vostre banc.
Per la fruita fresca que el decora, és un pastís que podeu conservar fins a 3 o 4 dies màxim a la nevera. A partir d'aquí se us poden florir les maduixes.
Però normalment...aquests pastissos no duren tants dies , oi?
Som-hi!
Per cert, si voleu saber on comprar productes de pastisseria, us recomano la lectura del consell "On comprar productes de pastisseria".

Llegir més...

dimarts, 17 d’abril de 2012

Pollastre amb gambes


No fa massa vam veure com fer el tradicional plat de l'emporda Pollastre amb escamarlans. Doncs bé, en podem fer la versió amb gambes i, tot i ser la mateixa recepta, amb gamba vermella el plat adquireix un gran sabor...més intens que amb l'escamarlà. El color també canvia molt, ja que amb la gamba la salsa es torna més vermellosa.
Us recomano molt tots dos plats.
De fet, al C.P.C.C. apareix com a recepta independent (nº859) . És un plat al que també se li pot dir "Mar i Muntanya".
Que vaig de gust.
Llegir més...

dilluns, 16 d’abril de 2012

ARTICLE: Pastís alsacià "Clafoutis"

Doncs continuem fem incursions en receptes tradicionals d'altres païssos.
Una seguidora d'aquest blog, la Meritxell Viñas, i que ara viu a Holanda, és una catalana que ha emigrat per viure (i casar-se) amb el Yann: un manso alsacià.
I això m'ha fet reflexionar.
Viure fora del teu país d'origen té coses bones i coses dolentes....i segur que no és gens fàcil.
Penso que ha de ser molt important l'actitut de les persones de l'entorn d'acollida i que, partint de la nostra bona predisposició, ens han de garantir que les noves experiències i l'adaptació a la nova cultura siguin prou positives.
Jo sòc molt de "casa meva" i no m'agradaria marxar de Catalunya....però si hagués d'emigrar crec que no m'enfonsaria pas...per què hi veig molts atractius també.
Vaja, que no s'acaba el mon.
Al cap i a la fi, en nom de l'amor i de la familia el ser humà és capaç de tot....

Total, i tornant a la cuina, sembla que a la Meritxell li resulten força útil les entrades que aquí es publiquen i a través d'aquestes receptes tradicionals catalanes pot transportar-se, ni que sigui per uns instants, al seu anyorat país.
Per la meva part, li agraeixo molt que m'hagi fet arribar algunes receptes típiques d'alsàcia.
I es que l'intercanvi cultural i gastronòmic sempre m'ha fascinat.
Una d'aquestes receptes és el "Glühwein", aquell (aparentment) "vi calent" que es foten els nòrdics a les fires de Nadal....però que ja en parlarem d'aquesta recepta més endavant, quan arribi el fred.
La recepta de la que us vull parlar avui és la del Clafoutis, un pastís d'origen francès molt consumit arreu d'Europa....però no gaire a Catalunya....i es que nosaltres, els "polacs", som molt nostres, oi?!!!

Segons la wikipedia, el Clafoutis (de vegades escrit clafouti als països anglòfons) és un típic pastís francès que s'elabora enfornant un motlle amb cireres que han estat banyades en una massa líquida semblant a la dels creps. La massa es fa amb ous, farina, llet, mantega i sucre, i es qualla durant la cocció. Les cireres tradicionalment s'empren senceres i amb os. Però també li podeu treure, si han de menjar les criatures.
Originari de Llemosí, el nom del plat procedeix del occità clafotís, del verb clafir, omplir.
El Clafoutis es va estendre aparentment per tota França durant el segle XIX, adquirint una gran popularitat.
En Llemosí i Alvèrnia es fa també amb peres i pomes, denominant-lo flognarde o flaugnarde. A la regió de Berry, la flaugnarde de pomes es diu gouéron. A la regió de Périgord, la flaugnarde es fa amb prunes o panses. Quan s'usen altres tipus de fruita, com figues, prunes fresques o móres, el pastís no té nom específic, pel que sol recórrer al terme Clafoutis o flaugnarde, atès que empren el mateix tipus de massa.

En qualsevol cas, estem parlant d'unes postres força copioses....a les que us proposo acompanyar d'una copeta de Kirsch, Mistela, Porto o fins i tot, segur que li va genial, un xarrup de Whisky de Malta Escocès, com podria ser un "Glenn Goyne" (ja que hi vaig estar en aquesta destil.leria i és brutal).

Us he de confesar que m'he passat el cap de setmana buscant cireres pel barri...ja que volia fer una Clafoutis, però sembla que encara no és època:
-  "Nano!!!...encara estàn en flor els cirerers!"...m'ha dit la Rosa del mercat.
Haurem, doncs, d'esperar una mica per mostrar-vos els meus resultats.
I com que tenia ganes de fer un pastís i sòc més xulo que ningú....aquesta setmana us presentaré un "Púding de maduixes" que és força similar a la "Clafoutis" i de ben segur que li agradaria a qualsevol "alsacià" de mena.
Us avanço una fotografia....vinga.
I a continuació us adjunto les dues receptes originals que m'ha fet arribar la Xell: la primera és la que fa la seva sogre Laurence i l'altre la versió de la Xell.
I si finalment us decidiu per fer la meva versió del "Clafoutis de cirera", us avançaré que té un gust encara més intens a cirera, ja que he incorporar certes variacions.


Clafoutis aux cerises (Recepta de la Meritxell)


Ingredients (per a 4 persones):
700gr de cireres fresques i madures
2 ous + 2 rovells d'ou
100gr de sucre moreno (lo de moreno és opcional)
100gr de farina + 1 cullerada pel motlle
150gr de crème fraiche (ve a ser com nata líquida)
una mica de sal
3 culleradetes de Kirsch (licor de cireres)
una mica de mantega pel motlle

1. Preescalfeu el forn a 180 °C.
2. Renteu les cireres i si es vol treure’ls-hi el pinyol (ser conscients que el pinyol dóna més sabor, per
tant és aconsellable deixar el pinyol). Reservar.
3. En un bol, batre els ous amb el sucre i la sal, i batre fins que la barreja es torni de color blanc
(aproximadament 5 minuts; més senzill és fer-ho amb la màquina)
4. Afegir la farina. A continuació, afegiu la crème fraiche, remeneu, i afegiu-hi el kirsch. Barrejar bé
fins aconseguir un líquid suau i untuós (la massa ha de ser com una massa de creps una mica més
espesa)
5. Untar el motlle de mantega (uns 20 x 12 cm per 5 cm d'alt) i afegir una mica de farina
i repartir-ho bé per a tot arreu. Girar el motlle per eliminar l'excés de farina.
6. Posar les cireres en el motlle
7. Abocar la barreja del bol dins el motlle (que no sobrepassi les cireres)
8. Enfornar fins que la part superior comenci a daurar-se (35-45 minuts)
9. Es pot menjar fred o calent. El clafoutis no es desmotlla, es menja directament dins del motlle.
10. Espolvorejar per sobre sucre de vainilla just després de treure del forn (opcional) i servir amb coulis
de fruites del bosc.

NOTA: El que se sol fer també és coure el Clafoutis en motlles de racions individuals


Clafoutis de cireres alsacià (Recepta de la Laurence)

Ingredients:
1 litre o 1,5 litres de llet
1 paquet de pa de motlle (500gr) (el més simple)
3 ous sencers
4 o 5 cullerades de sucre
3 paquets de sucre de vainilla
1 paquet de preparat per flam de vainilla
600gr de cireres fresques

Escalfar el forn a 180ºC
Escalfar una mica la llet fins que sigui tèbia i posar-la en un bol
Rentar les cireres i treure el pinyol si es vol.
Esbocinar amb les mans en trossos grans el pa de motlle i afegir-lo a la llet
Afegir els ous, el sucre, el sucre de vainilla, el preparat per flam i finalment les cireres al bol remenan-t'ho amb
una espàtula.
Barrejar-ho tot bé. La barreja ha de quedar espesa però una mica líquida a la vegada, i
s’han de poder veure les cireres.
Abocar-ho en una safata per a forn untada amb mantega. Escudillar-ho.
Espolvorejar pa ratllat per sobre fins que quedi ben cobert i a continuació col·locar trossets de
mantega per aquí i per allà.
Enfornar durant 60min. aprox.
Cobrir amb paper d’alumini cap al final si és necessari per evitar que es torri massa la part superior.

Bon profit!
Llegir més...

diumenge, 15 d’abril de 2012

Pa de Sant Jordi

 
>Potser feia més de 18 anys que no feia un pa de Sant Jordi però la Nieves, una seguidora d'aquest blog, em va esperonar a fer-lo. El que hem de fer és barrejar la mateixa massa de pa amb diferents ingredients com el formatge parmesà, les nous i la sobrasada. Finalment, obtindrem un pa amb les
quatre barres.
Un pa català.
Un pa saborós que no és un pa farcit.
Per tant, es tracta d'un pa que es pot menjar sol per què té un sabor especial.
Però no ens enganyem, al cap i a la fi és un pa.
Vull dir que el podeu acompanyar o farcir del que més us agradi.
Jo el serveixo acompanyat d'un assortiment de formatges i d'una copeta de vi.
Com veureu a la descripció de la vikipèdia, l'autèntic Pa de Sant Jordi es fa amb pa i massa mare... i és més semblant a un pa de pagès... però aquesta versió  a l'estil Pa de Motlle... la trobo més pràctica i atractiva per menjar-lo sol.
Segons la vikipèdia, el pa de Sant Jordi és un pa de festes molt típic a Barcelona que té forma de pa de pagès i la particularitat d'estar enriquit, a bandes alternades, amb formatge (que sol ser formatge de Maó) i amb sobrassada, de manera que en tallar les llesques, aquestes queden amb el dibuix de les quatre barres catalanes. Alguns dies tradicionals en què es menja i se sol trobar a totes les fleques són el dia de Sant Jordi, la Diada de Catalunya i la Mercè.
Va ser inventat pel forner barceloní Eduard Crespo i difós pel Gremi de Flequers de Barcelona a la dècada de 1980.
Som-hi !
Aquesta recepta ja l'havia publicada, però he actualitzat les fotos.

Llegir més...

Popets amb reducció de vi

 
En aquest blog ja hem vist varies receptes fetes amb pops de diferents mides.
Aquesta recepta és la mateixa que apareix en el C.P.C.C. (nº 882) "Popets amb all i julivert", però sense l'all i julivert. I es que no sempre ve de gust l'all i julivert, oi?
O quan tens aquell dinar de feina on no et ve de gust estar tota la tarda amb l'alé d'all a la boca.
No suporto estar en una reunió i que em vingui una bafarada d'all de no se sap qui....però que tothom se la menja amb patates...i no diu res. Home, pensem-hi una mica amb els companys de feina a l'hora de dinar, si us plau !.
Són tonteries ja ho sé, però tothom les hauriem de tenir presents, si més no.
I es que l'all...és especial.
Potser resulta que els nostres convidats són en realitat....vampirs !!!!...i clar, al ser intolerants a l'all....no els podem fer uns Popets amb all i julivert....
Però ara que penso, normalment, els convidats acostumen a ser més "buitres" que no pas "vampirs", a que si?...juas,juas !!!
En fi, que s'ha de pensar en tot, vaja.
Llegir més...

divendres, 13 d’abril de 2012

Pastís de poma


>Feia temps que tenia ganes de fer un pastís de poma....d'aquells que et serveixen amb una bola de gelat, amb una mica de nata....xocolata o el que més ens agradi.
No estic parlant de la coneguda Tatín ni del no tan conegut Púding de poma, si no d'un pastís de crema amb poma.
És fàcil de fer, només us caldrà preparar una crema pastissera prèviament...i la resta és bufar i fer ampolles.
És una pastís d'aquells de "mitja tarda" que dic jo....però no dura més de dues "mitges tardes", tampoc.
Està molt bo.
És clar, res a veure amb la  versió industrial.
Per cert, si voleu saber on comprar productes de pastisseria, us recomano la lectura del consell "On comprar productes de pastisseria".


Llegir més...

dijous, 12 d’abril de 2012

Bacallà amb espinacs, panses i pinyons


>"Bacallà de Quaresma" o "Bacallà amb espinacs, panses i pinyons", li podeu dir com vulgueu.
Receptes nº 182 i 169 respectivament del C.P.C.C.
Sóc un amant del bacallà....pel gust del producte però també per la versatilitat tant gran que ofereix a la cuina. És a dir, que el podeu cuinar de mil maneres. I aquesta, és una de les més tradicionals.
No l'havia tastat abans....i m'ha encantat.
És clar, els espinacs han de ser frescos....si no el plat perd tota la gràcia.
Un plat que li hauria encantat a la meva mare, ja que era una apassionada d'aquesta mena de guisats amb bacallà.
Va per tu, mare!.

Llegir més...

dimecres, 11 d’abril de 2012

Conill estofat amb ceps


Una nova manera de fer el conill, a veure que us sembla. Excel.lent guisat d'hivern. 
He volgut barrejar un estofat tradicional, que fariem amb carn de vedella, amb una rostit de conill....i el resultat ha estat asombrós. Clar, no pot sortir dolent mai de la vida.
Un plat molt recomanable.

Llegir més...

dimarts, 10 d’abril de 2012

Mona de Pasqua (Sara)


>Doncs avui us presento una Mona de Pasqua feta de mantega pastissera, és a dir, una "Sara".
Ja haviem vist com fer les "Saretes", o la versió individual de la "Sara", i també haviem vist diferentes versions de mona com la tradicional i la clàssica de gema pastissera.
És el torn de la "Sara", una excel.lent combinació entre una fina crema de mantega i una aromàtica ametlla torrada...que li otorguen a la "Sara" un sabor únic al paladar.
Dels millors pastissos que podeu tastar....si us agrada la mantega pastissera, clar.
Podeu veure altres mones, com la Mona de Pasqua clàssica feta amb gema...o la més tradicional, amb ou dur.
http://www.lacuinadesempre.cat/2014/04/mona-de-pasqua-classica.html
Com en totes aquestes receptes de llarga elaboració, haureu de ser previsors i preparar altres receptes amb anterioritat...que seràn els ingredients per fer la "Sara". Us parlo de l'almívar o sucre bany, la mantega pastissera, el pa de pessic (tortada), la gema pastissera, crema pastissera per cremar (si en voleu), etc..
Però no us desanimeu que val molt la pena.
Jo sempre sòc partidari d'afegir brandi al sucre bany dels pastissos, però s'ha d'entendre que els nens també han de menjar. Teniu moltes sol.lucions: banyar la meitat amb alcohol i l'altre sense o, com he fet avui, fer unes mones.
Som-hi!
Llegir més...

Mona de Pasqua (Tradicional)


>Us presento la Mona de Pasqua més tradicional de totes. Si busqueu per internet, trobareu que hi ha diferents receptes per elaborar la massa, utilitzant massa mare, etc.
Però en moltes pastisseries ja us dic que és molt habitual utilitzar la mateixa massa del brioix. Ja veureu que no té gaire misteri el tema. Només haureu de coure un ou prèviament: veieu la recepta "Ous durs".
No us perdeu les receptes de les altres mones, encara més típiques per Quaresma, que son:
http://www.lacuinadesempre.cat/2013/03/mona-de-pasqua-trufa.html 
Mona de Pasqua: Trufa
http://lacuinadesempre.blogspot.com.es/2012/04/mona-de-pasqua-sara.html
 Mona de Pasqua: Sara
 http://www.lacuinadesempre.cat/2014/04/mona-de-pasqua-classica.html
Mona de Pasqua: clàssica
Llegir més...

Brioixeria: "Saretes"


Qué bona és una "Sara"!
Aquesta és la versió de la pasta individual, la "Sareta". Aviat us publicaré la recepta del pastís.
Quan hi penses...et venen al cap termes com "mantega", "sucre", "ametlla"....però els pensaments no li fan justícia, per què el sabor d'una "Sareta" és d'aquelles cosetes ben trobades.
El gust de la "Sara" és inimitable.
Desprès de menjar-la...passat unes hores...encara trobes algun trosset d'ametlla entre les dents...quan ja ni te'n recordes de la "Sara" (i no has pogut rentar-te les dents,clar)....i el regustet és diví. Vaja, que no és el mateix trobar-te una resta de xoriço que de "Sareta".
Ummm...em penso que m'estic posant una mica groller....oi?
Us adjunto la autèntica recepta de pastisseria i recordeu que heu de tenir fets prèviament l'almívar, la mantega pastissera, la planxa de pa de pessic i torrar l'ametlla filada.
Però no us desanimeu...que es fan ràpid aquestes coses. Pel matí, en una horeta feu els ingredients...i per la tarda, en un altre horeta, acabeu les "Saretes". Es qüestió de montar-se bé i no fer una muntanya d'aquestes receptes que són una mica més elaborades.
A més, el resultat val molt la pena.
No us oblideu de visitar la recepta dels "Negritos"....que es fa exactament igual que la "Sareta" però amb trufa fosca enlloc de mantega.


Llegir més...

dilluns, 9 d’abril de 2012

Mantega pastissera


>Bàsic entre bàsics.
La mantega pastissera, o crema de mantega, és un ingredient molt utilitzat en l'elaboració de molts postres i pastissos, molta rebosteria i sobretot, el conegut pastís de "Sara" o "Sareta" una de les mones de Pasqua per excel·lència. També podeu afegir sabors i colorants diversos, donat el seu color clar i fer preparats de moka, maduixa, licor, etc...
Aquesta mantega, en termes pastissers, seria com l'altra cara de la moneda de la trufa fosca (o cuita) : o t'agrada la trufa o t'agrada la mantega.
No cal dir que com més bona i de més qualitat sigui la mantega que utilitzem més bones quedaran les nostres receptes.
Que ningú faci animalades amb margarines ni mantegues light o baixes en diverses cosetes.
Heu d'utilitzar mantega mantega....la de tota la vida, sí, sí, de la que engreixa, la de gordos.
Així que o la feu bé o és millor no fer-la.
Vinga va...per un cop a l'any com aquell que diu aquell, eh?
Ah!...i aneu amb compte amb el Youtube...que hi ha cada vídeo de "Sareta" que es per flipar....no sé com tenen la vergonya de penjar-ho.
En fi....hi ha de tot a la vinya del Senyor.

Llegir més...

dissabte, 7 d’abril de 2012

Bacallà amb samfaina


>Què podem dir d'un plat tan tradicional com el Bacallà amb samfaina?. A casa s'ha fet tota la vida....i a la meva àvia li encantava cuinar-lo...com a la meva mare...una apassionada del bacallà.
És senzill de fer. La màxima complicació és dessalar correctament el bacallà.
Per això us recomano la lectura del consell "Com dessalar el bacallà salat".
He tastat aquest plat fet pel meu germà Manel i he de dir que li queda tant bo com a la mare.
Enhorabona, carallot.
És molt típic cuinar-lo per Quaresma.
Recepta nº179 del C.P.C.C.
Que vagi de gust.

Llegir més...