inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Crema de moniato Estofat de vedella amb patates i carreretes Pijama Grasoletes de bacallà Panellets de pinyó Cintes amb salsa d'espinacs i remenat de bolets

dissabte, 31 de març de 2012

Pèsols amb mandonguilles


Una recepta més que tradicional.
Qui no ha menjat mai uns pèsols amb mandonguilles?
Però feu les mandonguilles carallots!...que les que venen al super no valen res i van inflades d'aigua ( i d'altres cosetes).
Els pèsols, segurament, hauràn de der congelats ja que no s'en troben fora de temporada.
La quantitat es per fer-ne unes 25-30 mandonguilles. Ja sabeu que sempre recomano cuinar una mica més i tenir per congelar.
Un recurs culinari que agrada a grans i petits.

Llegir més...

dijous, 29 de març de 2012

ARTICLE: Crancs

Alguna vegada heu observat un cranc de ben aprop?....quins animals més curiosos, oi?
Quan penso en caçar crancs...em venen bons records de d'infància.
Recordo quan era adolescent que el meu avi, savi i admirat personatge (un dia ja us en parlaré d'ell), em va explicar com caçar crancs i pops:
- "Vina aquí sigaleta, seu al tamboret que t'explicaré com caçar crancs. Has d'agafar una canya del canyís ben llarga i dura. Amb un fil de pescar, fas un nus corredís a la punta fent-lo passar per un foradet fet la canya...i desprès fes passar la resta de fil pel lateral de la canya fent un nus a l'alçada de la mà...així podràs agafar-los per les pinces tot escanyant el nus...
...i ara vinga...escampa la boira...i ves a comprar-me un mantecao...."
L'avi Manolo...quin crack!.
Total, que els crancs gairebé s'han de caçar com al "far-west"...com si fossin cavalls salvatges.
Resulta que els crancs tenen una estranya i especial dèria pels fils...i només ensenyar-li es tiren a matar amb les pinces obertes!!!...si,si...els crancs ho porten als gens això....de seguida intenten pessigar-lo i això, clar, facilita molt la seva captura. Per tant, és tan fàcil com tenir la destresa de fer passar el nus corredís de fil per una pinza i estirar ben fort per escanyar-lo i tancar el nus.
Llavors, els cranc ja es teu.
Doncs amb aquesta tècnica tan rudimentària en vaig caçar molts de crancs....i d'aquells macos...que nosaltres en diem "cabres", que són aquells crancs peluts de pinces grosses. Jo els agafava entre les roques de la platja de Vilanova i la Geltrú....fa ja molt anys.
T'ho passes pipa, perquè és una lluita constant amb el cranc. De vegades, quan el tens ben agafat per una pinza, es fa fort dins el seu cau, el paio, i clar si estires massa fort pots arribar a trencar el fil....i se t'escapa. Es millor esperar a que es relaxi i surti de nou del cau.
Molt divertit caçar crancs...."qué tiempos aquellos"...espero tornar-ho a fer quan els meus fills siguin un mica més grans.
M'agradaria molt.
El meu avi també em va ensenyar a caçar pops...amb un drap de color blanc...però això ja és més avorridot.
....quantes coses ensenyen els avis als nets, eh?....doncs transferir el nostre receptari ha de ser una d'elles també !!!...treballem-hi!!!.
Total, que desprès de passar tot el matí a la platja i d'agafar unes quantes tellerines i uns quants crancs, tornàvem cap a casa en el nostre flamant Seat 1430, sense aire condicionat i fent dues paradetes per què no s'escalfés massa el radiador. Això si, tot pensant en el suquet vermell (all i pebre vermell) tant bo amb el que la nostra mare preparava aquestes "cabres" o crancs peluts.
Què bons!.
Si en trobo al mercat, us passaré la recepta.
Tinc moltes ganes de fer-los.
Quan els torni a tastar...n'estic segur que serà d'aquells plats que em provocarà una regressió en el temps.
N'estic convençut.
Com que hi ha diversos tipus de crancs, ara us passaré una rel.lació de tots ells i així aclarirem una mica el panorama. Ja us he comentat que nosaltres en diem "cabres" quan en realitat són "Crancs peluts (Eriphia verrucosa)". Encara que em penso que el nom de "cabra" està acceptat per la zona, oi?
Ara també he recordat que quan tenia la peixera (que tothom passem per una època de tenir peixera a casa)....vaig comprar un cranc petitet molt mono...i el cabró del cranc va tallar totes les plantes que hi havia a la peixera...i es va cruspir tots els peixos...
Es va quedar sol, clar, per insolidari.
Fins que es va morir. Bé, el vaig deixar morir.
No era qüestió de mantenir una peixera per un cranc diminut....i bandarra.
Així que si us voleu desfer d'una peixera...ja sabeu.
En definitiva, que el cranc que més utilitzo jo, i segurament tots vosaltres, és el de platja.
L'anomenat "Cranc de sopa". El del brou.
El típic cranc que sempre captura el típic "colega graciosillo" a la platja i te l'amaga dins la motxilla....
per fer-te la broma fàcil del cranc amagat dins la motxilla. Broma on no pica mai ningú, per cert.
De cop i volta et diuen:
"- Pots mirar dins la motxilla?
- Per què?
- ...tu mira dins la motxilla...
- Però per què?
- Què miris dins la motxillaaaa!!!!...hostiaaaaaaaaaaaaaa !!!!
- Ahhhhhh!!!.....uy....quina por...un cranc...ja està?
- Ves a la merda!
- Ves-te'n tu!
- Passa'm la birra."
I així anar passant el matí.
En fi.
A continuació , us faré la "wiki-explicació tècnica" i us en parlaré d'una mostra molt significativa dels crancs que podeu trobar als mercats de casa nostra.

Què és un cranc?
Cranc és el nom comú de diverses espècies de crustacis decàpodes.
Els crancs tenen un closca dura (exosquelet) que els protegeix dels seus depredadors i que han de mudar periòdicament. Tenen 10 potes locomotores al cefalotòrax, però les del davant estan transformades en fortes pinces que utilitzen per a defensar-se, i capturar i processar l'aliment; en alguns, les potes del darrera estan transformades en paletes que actuen com a rems i els hi permeten nedar amb rapidesa.
Els crancs són animals bàsicament bentònics, és a dir, viuen sobre el fons dels mars, llacs, rius, etc.
Hi ha espècies que viuen a gran profunditat (regió abissal), però d'altres viuen en aigües somes i molts duen una vida amfíbia i passen una part del temps fora de l'aigua.
La dieta dels crancs és molt variada; alguns són omnívors, però molts són depredadors i s'alimenten d'altres crustacis, mol·luscs, cucs o petits peixos; també n'hi ha de carronyaires, que s'alimenten d'animals morts, i d'herbívors amb una dieta a base d'algues.



Bou
 
És un cranc gros que mesura fins a 30 cm d'amplada. És molt apreciat comercialment a casa nostra i s'en troba amb facilitat.
LA MEVA OPINIÓ:
- Tinc unes ganes boges de fer varies receptes amb aquest animal.
- Té una carn molsuda i saborosa.
- Les pinces són tota una del.lícia (el que en diuen "boques")....molt típiques per Nadal.
Podeu veure la recepta:
- Bou de mar farcit


Cranc pelut
Cranc pelut, (Eriphia verrucosa) un decàpode d'aspecte rabassut força comú a les nostres costes i que deu el seu nom a la pilositat existent a les seves potes.
LA MEVA OPINIÓ:
Boníssim per menjar en salseta d'all i pebre vermell. S'han de bullir amb llorer prèviament. No tenen massa carn, però és tot un plaer xuclar-los. Com ja us he explicat, n'he capturat uns quants d'aquesta espècie....a la que jo sempre he anomenat "cabra".
Són difícils de trobar al mercat....així que si en trobeu per les roques...caceu-los!...i me'ls envieu !!!.



Cranc roquer
És un cranc molt comú als Països Catalans. Viu sovint a les roques del litoral, com ara els trencaones on se'l pot observar sortint i entrant de l'aigua.
LA MEVA OPINIÓ:
És el típic cranc que podeu trobar a les roques de qualsevol platja del nostre país.
Tenen bon gust, però molt poca carn. Els podeu afegir a qualsevol brou o guisar juntament amb el "cranc pelut". També es poden pescar amb la tècnica del nus corredís.

Un cop bullits agafen un color vermellós.



Cabra o cancra (centollo)
  
Cabra (nom a Catalunya) o cancra (nom a Menorca), de nom llatí Maja squinado. Es comú a casa nostra en fons rocosos. Té una closca ovalada, berrugosa i pelut on s'hi adhereixen material detrítics, algues, esponges de mar, etc., que li permet camuflar-se. La seva carn és força apreciada.
Tenen el cefalotòrax molt desenvolupat, en general més ample que llarg, que forma tot el cos de l'animal; l'abdomen està molt reduït i amagat sota el cos.
LA MEVA OPINIÓ:
El que en castellà diuen "Centollo" o "Centolla". És molt gustós i està molt molt bo.
Encara no tinc cap recepta feta amb aquest bitxo però aviat us en pujaré alguna. Tinc moltes ganes de cuinar-lo tot fent una salseta amb el seu interior.
Sempre que vaig al Makro (on hi ha vivers) me'ls miro amb ulls de desig.



Cranc vermell (bocas/cuerpos)

Espècie : Chaceon notialis
Són crustacis d'alt valor comercial amb una àmplia distribució mundial : en l'Oceà Atlàntic occidental des de Nova Escòcia ( Canadà ) fins Mar del Plata ( Argentina) ia l'Atlàntic oriental des de Noruega fins a Angola , en l'Oceà Índic està citat per Madagascar i la illa Saint Paul , i al Pacífic és registrat per a Nova Caledònia i Xile . 
El cranc vermell viu sobre els fons i captura o recull l'aliment mitjançant els quelípeds . En general combinen l'alimentació depredadora amb la ingesta de carronya . Una presa comuna són els invertebrats grans ( equinoderms , bivalves , gasteròpodes , poliquets , altres crustacis , restes de peixos , etc ) .L'aparellament ocorre quan la femella madura muda , els ous fertilitzats són carregats per la femella a l'abdomen per un llarg període ( de fins a nou mesos ) fins que eclosionen . 
Es pesca a l'Uruguai i l'Argentina, entre d'altres paissos.

LA MEVA OPINIÓ:
Aquestes potes de crec són una del.lícia i s'acostumen a consumir simplement cuits en aigua i sal.
En ocasions, podem comprar aquests "cuerpos" juntament amb les "bocas" del mateix animal.
No és del marisc més car i se'n troben per 50-60€ el quilo.
Sempre en consumeixo per Nadal.
Podeu veure la recepta:
- Arròs amb potes de cranc vermell

Les peces grans es venen com a bocas y cuerpos.

Però també els podeu trobar vius en format més petit, ideals per arrossos o per fer amb un allada.


Cranc reial
Un dels mariscs més famosos i apreciats a tot el món és el Cranc Reial o també anomenat Chatka.
Els pescadors s'hi juguen la vida cada dea per atrapar-lo ja que es captura en aigües molt mogudes i perilloses.
Aquest cranc o chatka, originari de la península de Kamchatka, a la costa pacífica de Sibèria, Rússia i Japó ha estat on han explotat aquesta exquisida espècie des de fa moltes dècades, destinant-lo gairebé íntegrament a la indústria conservera. Des dels anys 70, el cranc real va començar a aparèixer per aigües de Noruega, generant una nova activitat pesquera altament lucrativa per a tot el país.
Fins ara, a Espanya hem pogut gaudir d'aquest producte ja cuit i enllaunat, però mariskito.com presenta les potes senceres, no esqueixat, netes i sense cocció prèvia. D'aquesta manera, es pot degustar l'intens sabor d'aquest exquisit menjar, passant-lo per la planxa acompanyat d'una mica de sal.
LA MEVA OPINIÓ:
El més preuat. Las seva abundant carn és molt gustosa. També és el més car de tots.
No és fàcil de trobar a Catalunya, però el podeu comprar a través de "www.mariskito.com", que ofereixen molt bon servei (jo l'he provat i molt bé).
Us recomano la lectura de l'article "Marisc de Galicia a casa en 24 hores".
També podeu veure les receptes:
- Burguer Cangreburguer
- Cranc reial amb llima i gingebre


Cranc de sopa o de platja
Cranc de sopa (Liocarcinus depurator i Macropipus tuberculatus). Són petits crancs amb interès comercial. S'utilitzen per a "donar gust" a sopes, paelles, etc.
LA MEVA OPINIÓ:
És el típic cranc que els nens capturen a la platja i el posen dins un cubell. Són crancs de sorra i viuen dins l'aigua. Juntament amb les galeres, van molt bé per a preparar brous de peix.
És el que més utilitzo, com tots vosaltres segurament.
Us recomano la lectura de les receptes:
- Brou de peix
- Brou de peix vermell


Nècora
Nècora (Necora puber). És un cranc molt apreciat com a marisc. Viu a poca fondària i s'alimenta de crustacis i mol·luscs.
LA MEVA OPINIÓ:
Excel·lent comestible. Un dels crancs més bons que hi ha i fàcils de trobar. A Galícia se'n consumeixen molt.
Són més bones les femelles.
Us recomano veure la recepta:
- Arròs caldós amb nècores

Un cop bullits agafen un color més vermellós.



Cranc de pinzes roges
Cranc de pinces roges (Perisesarma bidens). És un cranc omnívor molt comú als aquaris ornamentals tropicals o d'aigua dolça original del sud est asiàtic (Tailàndia, Hong Kong i Singapur) a manglars i canals.
LA MEVA OPINIÓ:
No l'he tastat mai ni penso que ho faci, ja que no se'n troben per aquí. És d'aquells crancs que són molt macos per a rodar un documental....però no sé si tenen cap interès culinari.



Cranc aranya japonés
Cranc aranya japonès (Macrocheira kaempferi). És el cranc (i l'artròpode) vivent més gran del món. El seu cos assoleix fins a 37 cm i uns a 20 kg, però les seves potes tenen una envergadura de gairebé 4 m. Es troba a l'Oceà Pacífic, al voltant del Japó.
Es considera que té una esperança de vida de fins a 100 anys.
Alguns pescadors i mariners li tenen por perquè alguns dels més grans han estats vists menjant-se homes ofegats.
LA MEVA OPINIÓ:
Una meravella de la natura que cal observar. Es probable que tingui molt bona carn.
Em genera més curiositat veure l'animal viu...que tastar-lo.



Cranc pelut de Shangai
Cranc pelut de Shangai (Eriocheir sinensis). Comestible molt apreciat a la Xina però considerat espècie invasora a Europa i Amèrica del Nord.
Els crancs suposen una cinquena part dels crustacis marins capturats a tot el món, amb prop d'un milió i mig de tones consumides anualment.
LA MEVA OPINIÓ:
Doncs això, de Shangai. Amb això ho diu tot. No sé si l'arribaré a tastar mai aquest cranc, però aquest si que li veig més pinta de gustós....per a fer una sopeta i tal.



Cranc blau o jaiba
La jaiba o cranc blau (Callinectes sapidus) és un crustaci decàpode que presenta cinc parells de potes; el seu cos està cobert d'un exosquelet de color verd fosc.
En els mascles, les potes tenen un color gris-blavós, i és aquesta característica la que els ha donat el nom comú de jaiba blava. No obstant això, en les femelles les puntes de les potes són de tonalitat vermellós-ataronjada.

LA MEVA OPINIÓ:Personalment, he trobat aquest cranc deliciós i molt carnós.
Altament recomanable.
Us recomano veure la recepta: Cranc blau.



Cranc de riu
Els crancs de riu, són crustacis decàpodes i tots els individus formen part de les superfamílies Astacoidea i Parastacoidea, dues de les cinc superfamílies de l'infraordre dels astacideus.
Comprenen tots els crancs d'aigua dolça.
LA MEVA OPINIÓ:
Hi ha molts plats fets amb cranc de riu.
Jo l'he tastat, però que voleu que us digui.
Com tot animal de riu o d'aigua dolça (en la meva opinió) té un sabor insípid i tonto.
Per a mi té poc interès culinari, per tant, no espereu que d'aquest blog surti cap recepta al respecte.
Encara que mai pots dir d'aquesta aigua no beuré, oi?
Fa temps, al llac de l'Espanya Industrial de Barcelona n'hi havia...i per Sant Joan ....els tirava cuets que explotaven dins l'aigua....i "no veas" si corren aquests bitxos !!!! juas,juas !!!!


Conclusió
N'hi ha molts més de crancs, però em penso que en aquesta mostra queden identificades les espècies més representatives que es consumeixen a casa nostra. Si me'n descuido cap...feu-m'ho saber.
Espero que us agradi.
Fins la propera.
Llegir més...

dimecres, 28 de març de 2012

Cassola de lluç a la marinera

Un d'aquells plats de peix senzills però exquisits. De les millors maneres que podeu fer un lluç, de veritat.
De fet, no deixa de ser una salsa marinera tradicional, però amb un puntet picant.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dimarts, 27 de març de 2012

Cloïsses a la planxa amb llimona


He cuinat les cloïsses de mil maneres...i al final de tot, t'en adones que la millor manera, on realment asaboreixes l'autèntic gust d'una cloissa és fent-la a la planxa (o al vapor)....amb una mica de llimona.
Veureu com es fan en 5 minuts de rellotge....i queden fabuloses.
Clar, com sempre, el que mana és la qualitat de "l'arròs"...que diuen....és a dir, que la cloïssa sigui bona i fresca i que no tingui sorra, clar.
Llavors ja tindreu guanyada el 90% de la recepta.
I recordeu que si teniu problemes amb el colesterol...les cloïsses us ajudaràn a baixar-lo, cosa que no passa amb d'altres crustacis i/o mariscs.
Podeu utilitzar la mateixa recepta per fer les tellerines, vieires, musclos o d'altres productes similars.
Llegir més...

diumenge, 25 de març de 2012

Empanada gallega de llom i xoriço


L'empanada de llom...no sé que té, però és especial. És la millor de totes i, com totes les empanades, té aquell poder de seducció gastronòmic que la fa desitjar a totes hores.
Avui us presento aquesta clàssica empanada que acompanyo amb una recepta gallega de massa tradicional, que es fa a partir de l'oli sobrant del sofregit del farciment, d'aquí aquest coloret tan maco.
Ara recordo quan les feia la nostra mare...quins records.
eren sopars molt especials aquells.
Ella sabia fer-ne la massa però moltes vegades, li pujava ja feta la nostra veïna Mercedes, una veïna gallega. Però gallega gallega gallega, eh?....ja m'enteneu oi?...de les que els hi han fet "la pregunta" de petits...i per això es queden així de grans...juas!!!. Disculpeu-me si sou gallecs, però per aquí és com una llegenda urbana el tema....com el que diu que els catalans som "garrepes", vaja.
M'encanta la gastronomia gallega i la gran riquesa de productes autòctons que tenen....com el marísc...tota una enveja.
Aviam, una mica celta...sempre he sigut jo.
Tinc sentiments d'arrels celta. No sé, em surten de dins.
De fet, l'àvia de la nostra mare era gallega...de Vigo...i per tant, tècnicament puc dir que tinc arrels celtes....i suposo que per això m'agrada tant aquella cuina....
...suposo que per això m'agrada tant el marisc...
...suposo que per això m'agrada tant Galícia...
...suposo que per això m'agrada tant Escòcia...
...i suposo que per això em diuen soplagaitas, juas, juas !!! (es conya).
Per cert, aquesta recepta és per fer dues empanades. Si en voleu només una...feu la meitat.
No us perdeu visitar altres empanades com la de tonyina o la de pop, que també estan brutals.
Que vagi de gust !!!

Llegir més...

divendres, 23 de març de 2012

Morralet i sepiones en la seva tinta


Doncs no no, no coneixia el "morralet".
Resulta que he vist unes sepiones molt petites a la peixateria...i entre mig, estàven barrejades amb un altre espècie molt curiosa.
Bàsicament son igual que els popets...però tenen dues "ales" molt curioses....i gust són una mica més suaus que el pop...tota una del.lícia, vaja.
Segons la vikipèdia, el morralet (Sepiola rondeleti) és una espècie de cefalòpode comestible natiu del nord-est de l'Atlàntic i del Mediterrani incloent l'estret de Sicília, el mar Egeu, l'Adriàtic, Màrmara i Mar de Llevant. En el nord-est de l'Atlàntic s'estén des del mar del Nord fins Senegal.
És l'espècie de Sepiola més comuna al Mediterrani.
Són de color marró però poden canviar el color a voluntat. Tenen el cos molt semblant a una sèpia petita però aplanat i sense una cresta que els envolta sinó unes expansions en forma d'orelleta que els ajuda a desplaçar-se. El mant del cos de les femelles fa fins a 60 mm mentre se sap que hi ha mascles que no passen de 25 mm. Viu sobre fons sorrencs o en prats de Posidonia oceànica fins a 450 m de fondària. Són carnívors, mengen petits peixos i crustacis. No passen per l'estadi de larva.
Total, que jo ho he fet tot barrejat, les sepiones amb el morralet....i ha resultat un plat extraordinàri i facilísim de fer.
Serviu-lo a mode de tapa i triomfareu. Nomès us caldrà 10 minuts de rellotge per preparar-los.
Us recomano molt aquest plat.

Llegir més...

dijous, 22 de març de 2012

Mandonguilles amb sípia i pèsols


>Feia molt de temps que anava al darrere d'aquesta recepta tradicional. Ja havia fet sípia amb pèsols i pèsols amb mandonguilles, però no totes dues juntes.
El resultat? Formidable.
No deixeu de tastar-lo... i si trobeu pèsols frescos, ja és la bomba i òbviament, no compreu les mandonguilles ja fetes si no és en un lloc de plena confiança. La carn picada s'oxida molt ràpidament.
Com sempre recomano, aquest és un bon plat per fer una gran quantitat i congelar-ne una part.
Recepta número 655 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Llegir més...

dimecres, 21 de març de 2012

CONSELL: Temps de cocció de les verdures

Moltes vegades ens toca coure verdures i tenim dubtes de quan de temps les hem de tenir bullint.
Doncs és més important del que pensem.
Desprès passa el que passa...i es que les pastanagues o la patata està dura...els pèsols es desfan...i els espinacs han perdut totes les vitamines...etc...etc..
A mi m'ha passat això (i encara em passa) i per aquest motiu vull adjuntar aquesta guia ràpida amb la cocció de les principals verdures de casa nostra.
Penseu que és una cocció convencional, es a dir, ni al vapor ni amb olla exprés.
També passa que moltes vegades, si hem de bullir diverses verdures no sabem quina posar primer i quina desprès, a que no?
També depèn de com les talleu, si les feu a trossets petits o les feu senceres.
L'experiència us donarà el coneixement necessari, està clar.
"De mica en mica...s'omple la pica", deien els meus pares i avis.
En qualsevol cas, aquesta és una guia orientativa ja que l'estat de la verdura i l'època de l'any també n'alteren molt el resultat.
Haureu d'estar atents a la textura, sabor i color de les verdures en coccions excessivament llargues.
Si les voleu utilitzar com a guarnició d'altres plats us recomano deixar-les una mica "al dente" i refredar-les amb aigua i gel per tallar de sobte la cocció i conservar el color. Reserveu-les ben tapades a la nevera.
No cal dir que el temps de cocció dependrà també de la mida de la peça i del tall.
No es el mateix la mongeta tendre prima....que la més ample.
Espero que aquesta taula us sigui d'utilitat....ja que a mi em fa molt servei.


Minuts 
de 
cocció 
Bledes (fulla)
5-8
Bledes (tija)
25-30
Col blanca/verda
5-7
Carxofes
25-30
Api
10
Bròquil
10
Col de Bruseles
8
Pèsols frescos
15-20
Pèsols congelats
5-7
Cebes
40-50
Mongeta tendre
15-25
Coliflor
25-30
Espàrrecs
20-25
Espinacs
8-10
Patata
20-25
Porro
30-35
Pebrot vermell
25-30
Pebrot verd
30-35
Carbassa
20-25
Pastanaga
20-25
Llegir més...

dilluns, 19 de març de 2012

Popets amb all i julivert


Receptes de pop n'hi ha moltes.
Una de les que més m'agraden és aquesta.
Com diria el Tomàs "mini-Molina"...una recepta bufonota i senzillota, jeje.
Ah!...i no....no són popets a la planxa amb all i julivert com pot semblar a primera vista (que també són molt bons).
Això són uns popets cuits en una reducció de vi blanc....que queden amb aquesta suculenta caramelització de vi...que entra pels ulls.
Els popets d'aquesta mida...tant petitonets, son mantega pura nanos. No cal bullir-los, ni congelar-los ni donar-li cops amb la ma de morter...per què mai us quedaràn durs.
Són molt fàcils de fer, així que si voleu gaudir d'una bona tapa, entrant o "platillo"....compteu amb aquests tradicionals popets amb all i julivert.
I ara m'en recordo d'un....que patirà molt veient aquestes fotos...per què és un fanàtic dels pops....a que sí?.
Recepta nº 882 del C.P.C.C.

Llegir més...

dijous, 15 de març de 2012

Cigrons a la catalana



Aquesta era una d'aquelles receptes que sempre cuinava la meva mare, bàsicament, pel meu pare. Els fills no sopàvem aquestes coses...èrem més de "bocata". Pero jo sempre he estat gastronòmicament curiós. Recordo tastar aquests  "Cigrons amb suc" en un d'aquells sopar del meu pare i em van agradar molt. És curiós com una recepta feta amb uns ingredients tan senzills...pot arribar a tenir un gust tan peculiar i característic.
Desprès d'uns 15 anys (com a mínim) he tornat a tastar aquest plat.
Per a mi, aquest plat, ha estat com una regressió.
No es que sigui cap barbaritat de plat o de recepta, encara que està molt bó això si,  però es que he sentit aquella sensació de caliu....de trobar-te a casa....d'estar menjant un plat acabat de fer per la teva mare.
No sé si us ha passat mai però feia molt de temps que no tenia aquest "feeling" amb un plat.
I m'ha fet molta il.lusió.
M'ha "emocionat"...seria la paraula.
I es que la cuina, com la vida, té aquestes coses.
Avui us proposo aquests cigrons que sempre hem cuinat a casa i que també trobareu, amb alguna lleugera variació,  al C.P.C.C. amb el nom de "Cigrons a la catalana" ó "Cigrons guisats".
Es poden menjars sols o acompanyats de peix o carn. Jo he volgut servir-los amb una miqueta de xai...amb allioli i tot.
Llegir més...

dimarts, 13 de març de 2012

Bismarck de nata amb llustre


Uns postres tradicionals d'aquells que fan Diumenge...dels de tota la vida...i que ara costen de trobar.
Que és molt elaborat?...jo no ho crec pas. No és més que brioix amb nata.
Però amb això passa com amb d'altres grans postres de pastisseria d'aquest país i que tenen dos adversaris: les persones que es pensen que és pecat menjar-los per què engreixen molt i els pastissers que no volen o no saben fer-los.
Avui us mostraré com fer un Bismarck en la seva versió més senzillota i que és decorat amb sucre llustre.
Tinc un altre Bismarck (que he congelat) i que el faré cremat (amb gema pastissera).  Quan el tingui us l'ensenyaré. A mi particularment m'agrada més, però clar, has de tenir feta la gema prèviament.
Tots sabem que el brioix amb nata és molt bo, però es que feia molt de temps que no el menjava i (denou) m'ha sorprès gratament saber que és molt més bo del que recordava.
El brioix amb nata és una d'aquelles combinacions excel·lentment trobada.
És d'aquelles coses que lliguen per definició, com la taronja amb el xocolata.
En aquesta ocasió, i com en d'altres elaboracions de brioix, partiré que ja tenim feta la pasta de brioix. No em fareu explicar com fer-lo cada vegada, no?...per això us recomano la lectura prèvia de la recepta de brioix.
Som-hi nanos!!!

Llegir més...

divendres, 9 de març de 2012

Cuetes de rap rostides sobre tallarines amb tòfona


Com us haureu adonat, a mi m'agrada molt combinar la pasta amb el peix.
Avui us proposo una recepta que integra una variant del rap rostit que fa en Carles Gaig però fent la reducció amb Pedro Ximénez i amb una base de pasta saltada (tallarines) amb encenalls de tòfona de bosc.
D'aquells plats agradables que tant bé li senta una copa de de bon vi...(o a l'inrevés).
Com sempre, i si no dic el contrari, totes les receptes estan pensades per a 2/4 comensals. Més aviat 4, ja que procuro fer de sobres per congelar i menjar entre setmana.
Espero que us agradi.

Llegir més...

dijous, 8 de març de 2012

Trena salada de brioix


Avui he fet un parell de Bismarcks de nata i amb el brioix que m'ha sobrat he improvisat una trena de pernil dolç, formatge i sobrasada.
El resultat ha estat asombrós. Ha agradat molt a tothom, ja que l'he servit per a fer el pica pica abans de dinar.
Us recomano servir-lo acabat de fer, una mica calentó i tot.
Us aconsello veure prèviament la recepta del brioix.
No cal dir que el farciment el podeu fer del que més us agradi (frankfurt, pernil salat, xoriço, formatge blau, carn rostida amb bolets, etc,etc..).
Arreplegueu tot el que us sobri per la nevera i feu neteja, però intenteu no llençar el menjar...que sempre sap greu.

Llegir més...

dimecres, 7 de març de 2012

Romesco de lluerna

 
Per a molts el romesco és una salsa que es posa als calçots...i poc més.
Tècnicament, això no és del tot correcte.
Com veureu, és cert que el romesco és una salsa. Però la salsa pels calçots se'n diu salvitxada i no romesco. Jo penso que podem obviar aquest tecnicisme ja que jo mateix soc el primer que parlo de "romesco" a les calçotades. El nom de salsa romesco és més apropiat pel xató.
I anem a complicar-ho una mica més: el "romesco" (o romescada), també pot ser un plat de peix.
Romesco, remescló, all cremat, caldereta, bullinada, suquet de peix....tot són lleugeres variants en el nom d'un mateix guisat de peix i que depèn de la zona i de la incorporació o no d'alguns ingredients com la patata, picant, més o menys marisc, picada, etc...però tots amb contingut i elaboració similar.
Avui us porto un plat típic del Tarragonès: el Romesco de peix.
Resumint-lo (a l'engròs) seria com un suquet però afegint al brou una bona quantitat de salsa romesco (o salvitxada).
Jo no l'havia fet mai aquest plat i m'ha fet gràcia aprofitar una lluerna de 2kg. (cosa que no acostuma a passar) que he trobat al mercat.
La lluerna és un peix que, en la meva opinió, té un gust força peculiar i pot resultar una mica arriscat fer-lo per molta gent. Dit d'un altre manera, no és de les millors carns del mar i té moltes espines. Però està bo i fa un brou molt gustós.
Si voleu anar a lo segur, jo us recomanaria fer aquesta mateixa recepta però amb un altre peix blanc de carn dura, com el rap, el turbot o el mero....o fins i tot amb escorpora.
En qualsevol cas, estava molt bo, és clar, encara que tots tenim les nostres preferències de peix, oi?
Aquesta recepta és per a 6 persones.
Que vagi de gust.

Llegir més...

diumenge, 4 de març de 2012

Pasta seca (Kisper, Llàgrima, Suis)


Personalment no sòc massa de dolços i menys de galetes o de pasta seca, però haig de reconeixer que estàn bones aquestes "galetetes". Van genial per servir a mitja tarda amb el talladet...o la copeta de mistela.
Ja sabeu que de pasta seca n'hi ha un munt de varietats. I us poden ajudar els petitons de la casa, eh?.
Aquesta, en concret, és una recepta que us permetrà fer un assortiment més o menys extens amb la mateixa fòrmula i fer el "Kisper", la "Llàgrima",el "Suis", etc...
Més endavant us explicaré com fer els clàssics "Llonguets" de pasta seca....les "Llengues de gat", els "José" que van banyats amb gelatina vermella o els antològics "Matrimonis" que es casen amb praliné.
Poc a poc, nanos, que tenim feina per envadant.
Llegir més...

dijous, 1 de març de 2012

Calçotada


Recepta núm. 257 del llibre CPCC.
Què grans són les calçotades !!!
Una de les tradicions que més identifica Catalunya.
Els de Valls han cultivat una bona fama però què voleu que us digui, jo he estat allà i són igual de bons que a tot arreu.
Es a dir, que no cal anar a Valls a menjar calçots i disculpeu-me si sou d'allà, però és la meva opinió.
Es curiós per què no fa masses anys que m'he aficionat. Fa 10 anys ni tan sols havia tastat els calçots i ara, en canvi, m'apassionen.
Els calçots no deixen de ser cebes, és cert, però no us penseu que esteu menjant cebes calentes, si us plau. Tenen un gust molt característic. Jo pensava que no m'agradarien i mira per on m'encanten.
En realitat, la paraula "calçot" defineix la forma de plantar aquest tipus de ceba.
És un producte que ens aporta molts minerals i vitamines, són diürètics i digestius i fins i tot afrodisíacs (no es conya).
També s'ha comprovat que els calçots contenen agents anticancerosos.
A casa, si no teniu barbacoa com ens passa a la majoria, podeu fer calçots al forn o arrebossats, però res comparable a una bona calçotada feta amb llenya, amb fustetes de pi.
Jo he estat ja en unes quantes.
Cada any, amb la nostra colla d'amics, organitzem el que anomenem M.I.C. (Massiva Ingesta de Calçots)....i sempre tenim el repte de superar el rècord de l'any anterior.
Actualment estem sobre els 500 calçots per a unes 14-15 persones....i ja us puc dir que són una barbaritat.
Avui us explicaré com fem nosaltres els calçots que acompanyem, com no, de la típica salsa romesco (però que en realitat es diu Salvitxada) i que servim juntament amb una carn i botifarres a la brasa amb allioli i pa torrat.
És cert que el calçot imposa una forma de menjar una mica primitiva....i acabes ben brut, però aquesta és la gràcia de menjar-los. Ens desperta l'instint animal més innat i ens fa gaudir com a criatures.
D'aquí la recomanació d'utilitzar un pitet o una samarreta antiga i uns pantalons i unes "bambes".
Per beure, el més habitual serien uns porronets de vi però a nosaltres ens agrada preparar una sangria casolana en una olla o marmita ben grossa i, és clar, sempre hi ha algú que acaba una mica torrat.
En definitiva, que si us conviden a una calçotada i no heu anat mai no us ho penseu i feu país !!!
Això si, si heu de tornar a casa en cotxe recordeu de fer-ho amb les finestres ben obertes....
...ja m'enteneu, oi?....que es podrien "entelar" fins i tot.
Llegir més...