inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Aquest Nadal, fes un regal diferent i col·labora amb la difusió del receptari tradicional Especial receptes de Nadal Sopa de pescadors Torró de crema cremada Patates estofades amb costella de porc Canelons de mel i mató Menjar blanc

dimarts, 31 de gener de 2012

Pa per a hamburguesa


Més sol·lucions aportades per la recepta del "Pa Suís", una massa molt versàtil, com ja sabeu.
Doncs avui volia fer unes hamburgueses...però em rebenta haver de comprar el clàssic pa "Bimbo" per fer les hamburgueses i, la veritat es que als forn no n'acostumen a vendre aquesta mena de pa.
Total, que he pensat: el faré i llestos...."yo me lo guiso...y yo me lo como".
Dit i fet.

Llegir més...

diumenge, 29 de gener de 2012

Brioixeria: Magdalenes


>Aquesta recepta ja us l'havia presentat, però l'he actualitzat amb noves fotos.
Però què grans que són les magdalenes!
què dolentes estan les magdalenes industrials tipus La Bella Easo... a mi que em perdonin, però és que cada vegada són pitjors... I mira que teníen bona fama antigament, eh? Potser alguns de vosaltres ja us heu acostumat al gust de les magdalenes industrials i per això us proposo que un dia d'aquests entreu en una pastisseria (de les bones) i us compreu una magdalena.
Un altre producte d'aquells tan senzills de fer... i que no t'expliques com costa tan de trobar. Les magdalenes industrials no valen res, fan molt bona pinta, sí, però quan les tastes fan aquell gust estrany, entre plàstic i florit.
I això és bàsicament pels olis que utilitzen.
Aquestes que us presento són excel·lents de gust. De veritat.
A més, si sou molt "triperos" les podeu fer afegint uns trossets de xocolata a la massa (a manera de cookies)... o amb una mica de cacau en pols i barrejant les dues masses amb tots dos colors, etc.
Desprès, que cadascú se les mengi com vulgui: sucades al cafè amb llet, farcides de melmelada o Nocilla, etc. Feu les marranades que us vinguin de gust.
A mi m'agraden soles, sense res, encara que ja sabeu que jo no soc massa massa de dolços.
A tots les criatures els encanten, això sí.
Recordeu que el secret per a fer-les pujar és que reposin en fred, i aquestes han reposat 24 hores a la nevera.
Un cop cuites i fredes, les heu de conservar en un tupper a la nevera.
No us perdeu la recepta de les mateixes magdalenes però la versió amb xocolata i pinyons.
Llegir més...

dijous, 26 de gener de 2012

Coca de forner


Si us dona per fer una mica de pa suís, podeu aprofitar per una coca d'anís o una coca de forner, que gairebé és el mateix.
Quantes vegades haurem matat la gana menjant un tros de coca de forner?....sobretot quan sortim per veure una Fira, una Festa...o visitar un poblet d'aquells que ens agraden.
Recordo que de petit, cap de setmana si cap de setmana no, anàvem amb els meus pares a comprar a l'Ordal. Carregàvem força el maleter del nostre Seat 1430.
Bàsicament es tractava de comprar vi a granel....fruita i verdura, sobretot prèssecs de vinya boníssims.... i sempre queia un tros de coca de forner, per matar la gana fins l'hora de dinar o sopar. Cal Pelegrí es deia?.

A l'estiu, com que sempre anàvem a la platja de Vilanova i la Geltrú, també aprofitàvem la tornada per passar per l'Ordal. Era un trajecte més llarg per arribar a casa, però així també evitàvem les costes del Garraf (i alguna que altre vomitada, jeje).
La veritat es que és una bona coca aquesta. D'aquelles receptes tradicionals que un no se'n cansa mai de menjar. Clar, el més adient seria coure-la en un forn de llenya...però jo no el tinc a casa...no sé vosaltres,  i m'agradaria eh?...però hauria de treure la tele per posar forn i no es plan.
Veurem com fer aquesta coca a casa amb un forn normalet...i us asseguro que no us durarà ni un "telediario", que diuen.
Som-hi.

Llegir més...

divendres, 20 de gener de 2012

ARTICLE: 100.000 visites

Si, si, 100.000 visites (que són "hits" i no persones, tot s'ha de dir).
Però ho diré d'una manera més correcte: 100.000 pàgines visitades.
Com deia el Laporta:
"...AL LOROOOOOOOO !!!...QUE NO ESTAMOS TAN MAL !!!", juas,juas !!!.
Doncs moltes gràcies amics meus, qué he de dir.

Em consta que més d'un heu fet alguna d'aquestes receptes...i heu quedat raonablement contents.
 
Potser, tot cuinant, heu sabut transmetre la vostra dedicació, passió, amor  i interés utilitzats en l'elaboració de la recepta dins el cos d'un altre persona qui, d'una forma o altre, ho acaba gaudint, i ho demostra amb una exclamació, una mirada, un moviment de cella....un murmuri de plaer....un "hosti tú!!!".


Aquesta sensació la té tothom qui sap reconèixer al paladar una feina ben feta a la cuina.
I si en una d'aquestes grans sobretaules heu gaudit d'una bona estona entre amics i família...i ho heu passat bé xerrant sobre tòpics de la vida...voldrà dir que heu sigut feliços durant una estona.
I això és bo.
M'alegra enormement: "Menja bé, caga fort i riu-ten de la mort.".
Permeteu-me que estigui modestament satisfet de tota la feina feta fins ara.
Aquest blog va començar al Decembre de l'any 2010, és a dir, ara farà uns 13 mesos aproximadament.
Per tant, en pràcticament un anyet, acabem de superar les 100.000 visites que està més que bé.
Molts blogs necesiten dos, tres i quatre anys per assolir una xifra tan respectable com aquesta....o d'altres (poquets) t'ho fan en un mes.
Això no té més importància de la que té. Ja sabeu que la finalitat d'aquest blog no és aconseguir moltes i moltes visites, però sí he de reconèixer i destacar l'interés que ha despertat.
En certa manera, em fa sentir útil.
Vull aportar el meu granet de sorra per a recuperar la cadena de transmissió oral (i digital) de receptes tradicionals...i que es propagui correctament la nostra cultura gastronòmica...de generació en generació. 
Ho trobo, més que interesant, important.

Doncs ja són més de 9000 fotografíes i més de 300 receptes en un any, que és diu ràpid....vaja, que podrien ser xifres més pròpies d'un grup de treball o d'un taller de cuina que d'una sola persona que ha tingut que fer de cuiner, de pastisser, de rentaplats, de fotògraf, d'informàtic...de marit i de pare, clar.
No ha sigut fàcil.
Ja podeu imaginar-vos quina ha estat la dedicació a la cuina i al blog durant aquest any 2011 que acabem de superar.
Són molts plats cuinats i servits...i molts trastos netejats, també, que d'això no se'n parla gaire.
Però es que a mi això m'agrada i m'ho passo bé a la cuina.
Diga'm tonto.
De fet, us confesaré que ho necesito fer....és d'aquelles cosetes que et surten de dins.
És com si alguna cosa m'estigués empenyent a fer-ho.
Ara em pregunto per què he trigat tants anys (quan he tingut més temps que ara) en obrir aquest blog....i, la veritat...no trobo resposta.
És igual, no importa.

Aquest blog, amb un promig actual de entre 900 i 1200 visites diàries, ha estat visitat desde diferents païssos del món, sent Espanya, Estats Units, Regne Unit i Alemanya els més interesats en l'elaboració dels àpats de la nostra terra, i que encapçalen la llista per sobre de França, Rúsia, Andorra, Païssos Baixos, Japó, Mèxic...etc.
Google continua sent la font d'entrada més popular amb diferència.

A dia d'avui, aquest blog té el seu espai i els seus lectors i això m'otorga una certa responsabilitat de mantenir-lo i millorar-lo constantment, tasca que accepto molt gustosament.
Com gustosament intento mostrar-vos la forma més pràctica i visual de com elaborar les receptes tradicionals de la cuina de sempre.
I entre plat tradicional i plat tradicional, seguiré proposant alguna recepta innovadora de "la cantera" o de "la masia" com dic jo. Penseu que per qué una recepta arribi a ser tradicional algú l'ha d'haver fet per primera vegada, no?.
Ja sabeu que la meva referència culinària és el llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català....que, per a mi, vindría a ser com la "Bíblia" de la cuina catalana.
Tot i això, vull demanar disculpes si algún professional del sector s'ha sentit ofés per alguna de les meves elaboracions casolanes o amb algun dels meus invents o variants de les receptes tradicionals i els prego s'animin a rectificar-me sempre que així ho considerin.
Diuen que "On no hi ha sang...no s'hi fan botifarres !".
I es que com tot a la vida, unes coses surten bé...i d'altres no tant.
Ara recordo que la meva mare em deia "a la vida....has de tenir un fill, escriure un llibre i plantar un arbre".
El fill ja el tinc (la parelleta i tot)...
El llibre...està a mitges...no queda gaire...
...i qualsevol dia d'aquest...plantaré un arbre, que això és fàcil.
Llavors, ja em podré morir....o no.

Finalment vull destacar la tasca de la meva dona...que amb la seva silenciosa ajuda cuidant dels nostres estimats dos fills...m'ha permès continuar aquest projecte gastronòmic que els meus pares i els meus avis i en particular la meva mare (e.p.d.) van començar fa molts anys.
Sense adonar-se'n segurament.
O potser si, qui sap.
Sigueu feliços amics meus....que jo continuaré donant-vos guerra a la cuina.

Espero, doncs, poder assolir les 200.000 visites i fer una nova  i positiva reflexió amb tots vosaltres.
Agraeixo de nou les col.laboracions i comentaris de tots els meus seguidors i lectors.
Que siiiiiiiiiiiiiiiiii..... ja ho sé, ja ho sé.....prometo dedicar més temps a passar-me pels vostres magnífics blogs.
Mil gràcies....i salut, família !
Llegir més...

dijous, 19 de gener de 2012

Xai amb mongetes i ceba cruixent


El xai és un producte imprescindible en la gastronomía catalana i, en general, la cuina del mediterrani.
És una carn que sempre entra bé...cuinada de qualsevol de les maneres.
A més és un producte que acostuma a agradar a grans i petits. Avui us presento un típic xai amb mongetes amb all i julivert al que he afegit una mica de ceba cruixent per sobre...i la veritat es que li va de fàbula.
Aquest plat no té res de cuina d'autor, és evident, però nomès posant aquesta mica de ceba en un plat ben servit...segons a on...ja us podrien cobrar 10 euros més pel plat...a que sí?...mana collons.
Us recomano la lectura dels articles "Quan costa dinar bé?" i "És bona la cuina d'autor?".
Deixant de banda aquests matissos...proveu aquest xai i en parlem.
Llegir més...

dimecres, 18 de gener de 2012

Llengueta fregida


Qué bo que era el "xanguet" , eh?....us enrecordeu?. Jo recordo que quan era petit es podien menjar i fotiem cada truita que no veas.
Alguns creuen que als anys 80, el FROM  va prohibir la seva pesca a través de la campanya: "Pezqueñines no gracias, debes dejarlos crecer".
Això no és cert.
Però si que és cert que es va prohibir la seva pesca temporalment per què es pescaven, sobretot a la costa Malaguenya, en les mateixes zones on creixen altres espècies que sí que creixen....i clar, això no es pot tolerar.
Com la "llengueta", el "xanguet" és un peix que no creix més de 6cm.
Per tant, es posible comprar-lo, però en general costa molt de trobar....i va molt car.
Però també, podeu trobar amb més facilitat la "llengueta blanca"....molt similar d'aparença encara que no tant en el gust.
I finalment ens queda el "sonso", que ja és un peix més groset per fregir...però que es menja també sencer, que a falta de "boquerons", sería el típic "pescaito frito".
En general, la llengueta és un peix que agrada molt als menuds de la casa.
Si us agraden el peixets petits....no us perdeu el Sonso fregit.

Llegir més...

dimarts, 17 de gener de 2012

Amanida alemana


Avui us presento la meva amanida alemana, de tantes que n'hi ha.
És una recepta força coneguda al nostre país però, en aquesta ocasió, emprant productes alemanys. Clar, no és el mateix fer aquesta una amanida amb mostassa del Condis i frankfurt Purlom ...que amb salsitxes alsacianes....i aquí és on rau la diferència. Si voleu saber on comprar salsitxes bones bones d'importació, us recomano la lectura de l'Article: productes alsacians.
 
Total, que intentaré aclarir-vos una mica aquesta recepta, ja que l'autèntica amanida alemanya no té la salsitxa com ingredient imprescindible, més aviat tot gira entorn a les patates.
Segons la wikipèdia en alemnay el plat es diu  kartoffelsalat (a Àustria anomenada també Erdäpfelsalat) i és un dels plats més coneguts de la cuina alemanya. Es tracta d'un plat fet principalment amb patates cuites acompanyades de diferents ingredients. Aquesta amanida té diverses denominacions depenent de la zona on es consumeix i s'elabora, per exemple, a la conca del Ruhr es diu Erpelschlut. El nom de kartoffelsalat és la traducció literal a l'alemany d'"amanida de patata".

La preparació del kartoffelsalat es realitza coent patates (a Alemanya hi ha moltes varietats de patates com, per exemple, les Bamberger Hörnchen (Banyes de Bamberg), Cilene, Hansa, Laura, Kipfler o Sieglinde). Existeixen varietats de patata molt adequades per a aquesta amanida, que es caracteritzen per mantenir la forma després de la cocció, que no es desfan fàcilment, vaja. Les patates es poden tallar a rodanxes i posteriorment bullir-les o també és possible coure les patates amb la seva pell i posteriorment pelar-les (com he fet jo).
La preparació i ingredients de l'amanida de patates es diferencien bastant d'unes zones a altres, però la patata és l'ingredient comú a totes elles. No hi ha una recepta única d'aquest plat, ni tan sols a Alemanya.  

Si que es podría dir que hi ha dues variants bàsiques que les diferencien entre elles: les que porten maionesa i les que no.
Les patates cuites i "nues" sense maionesa es poden trobar a les kartoffelsalat del sud d'Alemanya i d'Àustria i fins i tot Croàcia. En aquests casos s'elaboren amb una espècie de vinagreta a base d'una barreja de vinagre i oli. Se sol afegir a aquesta amanida una petita porció de cebes picades, unes tires de cansalada rostida i petits daus de cogombres. En qualsevol cas l'amanida es pot menjar calenta o freda, depenent dels gustos.
A la resta de les zones d'Alemanya es pot trobar aquesta amanida elaborada amb maionesa. Es pot emprar també iogurt o nata. La kartoffelsalat amb maionesa sol tenir cogombre en tires, pomes i alguns trossos d'ou, restes d'algun rostit de carn, matjes (arengada especial), trossos de salsitxa i alguna herba o espècie.

A veure que us sembla aquesta.
Llegir més...

Maionesa casolana


La maionesa casolana és ben fàcil de fer.
Nomès heu de tenir en compte que treballeu amb ou cru. Això condicionarà el plat. No recomano que el guardeu més de dos dies (i sempre a la nevera, clar). Per tant, alhora de fer un plat amb maionesa casolana s'ha de tenir en compte aquest aspecte. Si voleu fer un plat i guardar per menjar entre setmana, millor que utilitzeu la maionesa de pot. Si és per un consum ocasional i, com a molt, al dia següent, us recomano la feu vosaltres, que sempre quedarà més bona.
És molt fàcil de fer. De fet, és la mateixa recepta que l'"All-i-oli amb ou sencer" que utilitzo amb freqüència per la fideuà...o pel pastís de patata.
Es pot fer a mà, obviament, amb ma de morter, però jo la fa faig amb "turmix" i si ho feu bé...nomès necesitareu 20 segons de rellotge per fer-la. L'All-i-oli fet a mà si que val la pena fer-lo, però la maionesa...que voleu que us digui.
Som-hi, doncs.
Recepta nº 651 del C.P.C.C.

Llegir més...

diumenge, 15 de gener de 2012

Cranc reial amb llima i gingebre


Gran recepta si senyor.
Fàcil i bona.
Ja us en vaig parlar de la botiga online "www.mariskito.com". Doncs bé, a través d'ells he comprat el famós cranc reial de Kamchatka.
Si voleu saber més sobre aquest cranc i com comprar-lo, us recomano la lectura de l'article "Marisc de Galícia a casa en 24 hores".
I si voleu un altre recepta feta amb cranc reial...no us perdeu la "Burguer Cangreburguer".
Llegir més...

dissabte, 14 de gener de 2012

Platillo de xampinyons i gambes a les dues cremes


Un plat improvisat totalment. La nit de cap d'any estava fent un assortiment de tapes variades...i m'havia sobrat una mica de salsa per fer "quiche lorraine"....unes quantes gambes...una mica de brou de peix...i uns xampinyons.
I vaig pensar....qué fotem?...doncs un "platillo". No és res de l'altre mon pel que fa a elaboració...però està ben bó i fa patxoca, je,je.
A veure que us sembla.
Llegir més...

divendres, 13 de gener de 2012

Mini-tartaletes de trufa


Uns bons postres per a qualsevol moment. Són molt versàtils aquestes tartaletes, ja que les podeu menjar un Diumenge qualsevol o servir-les per Nadal, un aniversari, etc...
Si teniu la trufa cuita prèviament feta, fer-les us resultarà molt fàcil i ràpid.
I clar, aquesta mena de trufats de xocolata...acostumen a agradar i molt...a tothom.
A la pastisseria les feiem com a component d'un assortiment de rebosteria variada. Mica en mica, us aniré explicant com fer-los tots (sareta, tallat de llimona, de maduixa, de coco, etc...).
Ara veiem com fer aquestes mini-tartaletes de pasta brisa tan bufones, que les podeu comprar ja fetes i cuites, però no és el mateix.
Llegir més...

Sucre bolat (carbó de reis)



El sucre bolat o esponja, és el mateix que fer carbó dolç, si,si, el de reis.
Avui en dia ja està en desús...i s'utilitza  bàsicament per adornar el Tortell de Reis i alguna coseta més, però antigament s'utilitzava molt pels cafès amb llet....o en esmorzars i berenars.
Com veureu, l'he fet expressament pel Tortell de Reis, però si li afegiu colorant alimentari negre i l'aboqueu en un motlle de silicona amb una certa fondària...podeu fer carbó de reis.
Consisteix a aconseguir una espècie d'escuma que, en refredar-se, s'assembla al carbó, d'aquí el nom.
Jo l'he triturat a diferents mides.

Llegir més...

dijous, 12 de gener de 2012

Galeres a la planxa


Aquesta recepta és tota una crida en defensa de les galeres.
Les galeres són extraordinàries i molt saboroses.
Es troba regularment als mercats  i es comercialitza fresc. La galera als Països Catalans se sol consumir fresca, i la seva temporada és al febrer. Aporta un gust important als arrossos i guisats de peix. Quan la femella és ouada, el seu consum a la plantxa és "extraordinari". Els que els agrada xuclar els crustacis ho han de fer en el sentit que va del cap vers a la cua, per a no punxar-se amb les múltiples petites espines que cobreixen la closca fina de la galera.
Però amb la galera passa alguna cosa rara. No sé per què tenen aquesta pobra acollida entre la gent...que sembla que nomès es poder tirar dins l'olla per fer brou, però jo les considero un autèntic "manjar". Estàn a l'alçada d'uns bons escamarlans o d'unes gambes vermelles.
Si trobeu galeres ben fresques i vives, no dubteu en fer-les a la planxa, sense res més que un polsim de sal i unes gotetes d'oli d'oliva. A més, són molt barates. Són un bon entrant per qualsevol menú.
Cap misteri de recepta.
Si voleu més informació sobre aquest crustaci, podeu consultar la definició de galera a la vikipèdia.

Llegir més...

dimecres, 11 de gener de 2012

Brioixeria: "Negritos"


El "negritos" (així li deiem a la pastisseria), eren unes pastes que es venien de forma individual....i que estàven farcides de trufa cuita. Era una cara de la mateixa moneda, on l'altre cara era la "Sara" o "Sareta", feta amb mantega pastissera i ametlla filada (aviat us pujaré la recepta).
D'aquesta mateixa manera és com s'elaboren les mones de pasqua de trufa i de sara.
No us perdeu la recepta de les "Saretes".
 
El negrito és molt fàcil de fer, però clar, has de tenir tots els ingredients per fer-lo. S'enrotlla igual que fem amb els "Piononos de crema" o amb un "Braç de gitano", però amb la trufa cuita.
Feiem un altre "pasta" que li deiem "Búlgaros"...i que també s'enrotllava una planxa de pa de pessic amb trufa cuita, per banyar-ho finalment amb una preparació de "Sacher".
Ja se sap, tot el que estigui fet en xocolata...triomfa.
Llegir més...

Rotllets de carn i ceba


Aquesta és una tapa d'aquelles que fan venir gana nomès de veure-la.
He aprofitat una salsa bolognesa i una ceba cruixenta que tenía per a fer uns rotllets amb pasta "Brick". Aquesta pasta és molt semblanta a la pasta filo o philo, però és una mica més gruixuda i és molt cruixenta.
És una molt bona opció per a oferir com a tapa o aperitiu, i els podeu fer de la mida que més us agradi.

Llegir més...

dilluns, 9 de gener de 2012

Tronc de Nadal


Doncs tenia moltes ganes de fer un tronc de Nadal. Un recepta típica de la nit de cap d'any.
És d'aquells postres que venen de gust fer....potser per què només els fas un cop l'any i fa com gràcia.
És fàcil de fer, però prèviament s'han  de preparar tots els ingredients per fer-lo.
La decoració del tronc és ja...un tema totalment creatiu, es obvi. Jo us mostraré com fer unes fulles de massapà, però podeu fer uns bolets...uns cucs, unes formiges, una marieta, flors variades, etc...mil cosetes.
Imaginació al poder !!!
Som-hi.

Llegir més...

Trufa cuita


>Avui us porto una recepta de les més bàsiques en pastisseria: la trufa cuita.
També se li diu trufa "fosca" tot i, realment, ser un senzill ganache de xocolata.
Aquesta trufa es fa servir per a fer tota mena de pastissos, les mones, els negritos, el tronc de Nadal, rebosteria variada, etc. Té moltes aplicacions.
Es conserva en nevera força temps i s'ha d'escalfar (o temperar) una mica per utilitzar-la. No la feu líquida, només ha de tenir una textura untuosa. Per tant, és important trobar-li el punt per treballar-la i que no se us cremi.
Us deixo la recepta per a un litre de nata, però per a la majoria de receptes casolanes, amb la meitat en teniu prou.
Respecte a la cobertura negra, ja us he parlat alguna vegada. No és el mateix la cobertura que la xocolata que compreu al súper. La cobertura és mantega de cacau amb un percentatge de cacau pur. Les rajoles de xocolata que comprem porten molts ingredients i additius de manera que gairebé mai serveixen al 100% per a receptes de pastisseria.
Avui en dia en el mateix súper podeu trobar cobertura. Jo la compro al Makro.
Gaudiu de la trufa cuita perquè és un bé de Déu !
I no oblideu visitar l'altre cara de la moneda en cremes untuoses per a pastissos:  la mantega pastissera.

Llegir més...

diumenge, 8 de gener de 2012

Espagueti al diable


Com bé diu el seu nom...avui farem uns espaguetti picants. Peró no una mica picants no...molt picants.
La recepta és molt senzilla.
De fet, i perdoneu-me, he utilitzat tomàquet fregit de pot...en comptes de tomàquet natural, ja que amb un picant tant fort no val la pena esforçar-nos en matissos.
El que ha de predominar en aquest plat és el picant, que ja sabeu que és molt saludable pel nostre organisme...encara que, segons a qui, li pot ocasionar conseqüències desastroses, ja m'enteneu.
A mi m'encanta el picant i a la meva dona també. Doncs ella, no va ser capaç d'acabar-se'ls.
Jo vaig suar de valent...però així és com m'agraden.
Vosaltres podreu?
Llegir més...

dissabte, 7 de gener de 2012

Tempura de verdures amb aroma de gambes


La tempura, al cap i a la fi, no és més que un arrebosat de farines amb aigua en comptes d'ou.
Jo he utilitzat el preparat de la marca "Santa Rita", que ja incorpora la sal i una mica de llevat químic per afavorir que quedi més cruixent.
Que com fem l'aroma de gambes?....doncs de vegades els noms dels plats queden molt macos, però la realitat és ben senzilla.
Aquest és un d'aquells plats que fas per aprofitar un ingredient sobrant. En aquesta ocasió, l'oli de fregir unes gambes vermelles. I la veritat es que és una llàstima haver de tirar segons quines coses, eh?.
Total , que he fet una tempura però l'he fregit en aquest oli de gambes.
D'aquí que tingui un color més fosquet....més similar a un arrebosat tradicional.
El resultat?...excel.lent aperitiu.
Us recomano que l'acompanyeu amb salsa de soja.

Llegir més...

divendres, 6 de gener de 2012

Quiche de gamba, porro i ceba


Us porto un altre tapa o aperitiu, d'aquelles que provoquen un "...ooooohhhh!!!!" quan les serveixes a la taula, juas, juas!.
En el seu dia ja vam veure com fer "Quiche Lorraine" i tot el seu procès pas a pas.
La diferència amb aquella recepta es que avui l'he donat el toc més sofisticat que cal per a servir-les també en un cap d'any.
Espero que us agradin.
Us recomano la visita de la recepta "Quiche de puré de fricandó amb galeres, escamarlans i cruixent de parmesà".
Llegir més...

ARTICLE: La cuina i la fotografía

 
Ja tinc la nova càmera !!! Els reis s'han portat bé !!!.
Hi ha molta gent que pensa que invertir siscents, setcents o mil euros en una càmera de fotos...és per què t'ha d'agradar la fotografía. No és del tot mentida, però també us diré que no cal ser cap expert en fotografía per fer anar un bon aparell. S'han de tenir nocions, això si.

Les càmeres que s'estàn oferint en el mercat en aquests moments permeten realitzar fotos pràcticament professionals...per gent que no ho és.
La veritat es que ens feia falta.
Quin millor record personal que una fotografía ben tirada dels teus fills...o d'algún moment especial que vas poder captar justament per tenir aquesta càmera....eh?.
Són detallets.
El meu germà Manel té pràcticament la mateixa càmera...i domina el tema molt més que jo...i agraixo desde aquí els seus útils consells.
D'altre banda està la cuina, el blog, les receptes, les imatges...va tot lligat, clar.
Es obvi que els menjars, en general, entren primer per la vista.
I aquesta és una premisa que hem de respectar molt, més encara si teniu un blog de cuina.

Això és el que us hauria de motivar per comprar-vos una càmera de fotografía: la única manera de transmètre la realitat d'un plat és a través d'una imatge sincera i real, es a dir, una a través d'una bona foto.
De fet, hi ha una corrent important al respecte i la fotografía gastronòmica és tot un art...fins i tot se'n fan concursos. Que li preguntin a en Francesc Guillamet, fotògraf de "El Bulli"....amb el seu llibre "Comer arte".
I es que una bona foto d'un aliment...pot arribar a ser captivadora, no creieu?...pels colors, per les textures...hi ha plats que sembla que tinguin vida pròpia...i desperten un no se dins nostre al veure'ls. Desferma el desig, la il.lusió...fins i tot ens pot donar bon rotllo.
Segons com, una fotografía ben feta pot millorar un plat del tot mediocre...i pel contrari (que és el més comú) espatllar un plat que era ben bo...però, clar, no ho sembla i la persona que ho veu perd totalment l'interés.
Això s'ha d'evitar.
Sòc incapaç de publicar una recepta amb fotografíes cutres, fetes amb el móvil...i que no tinguin un mínim de qualitat. I n'està ple de blog així. Perdoneu-me, però algú ho havia de dir.
Posem-nos les piles i fem les coses ben fetes. 
Desprès ja veurem si la recepta val la pena o no, però que tingui una carta de presentació digne.
D'altre manera, serà tota una sentència de mort.
Jo ho veig, una mica, com la portada d'un llibre. És molt important la imatge que presidirà un llibre, ja que molta gent condicionarà la seva compra a la fotografía.
Si, ja sé que és absurd, si ho penses, però és així. Així es comporta la massa social.


Total, i tornant a les càmeres de fotos, fins ara, en aquest blog, he utilitzat una PANASONIC LUMIX DMC-FZ18, amb bona òptica però molt senzilleta, i ja heu vist que no són grans fotografies però tenen un nivell decent.
 CÀMERA ANTIGA                                 CÀMERA NOVA
Per a mi, ha estat una càmera molt versàtil...i que m'ha donat molt bon resultat, però que se m'ha quedat petita i ja estava una mica atrotinada (no sabeu les coses que tinc que fer per treure la foto que busco).
Afortunadament, els reis d'aquest any han estat molt generosos...i m'han portat una CANON EOS 600D...justament la que jo voliaaaa !!!...juas!!!
Tota una reflex que de serie incorpora un objectiu 18/55mm que, tot i ser un objectiu força bàsic, ja permet realitzar fotografíes a nivell profesional amb molt bona ISO.
Apart de la fotografia, grava video en HD amb una qualitat brutal (ara fan pel.licules i tot amb aquestes càmeres)...i això em permetra desfer-me de la videocàmera HDV que havia de dur a tot arreu (ara tinc dos aparells en un).
Resumint, que a partir d'ara veureu la diferència entre totes dues càmeres...i la qualitat de les imatges millorarà considerablement...en favor del blog i pel vostre gaudiment.

I per mostra...un botó. Aquí teniu el tortell de reis d'aquest any amb totes dues càmeres:

CÀMERA ANTIGA 
  CÀMERA NOVA

Total, que si no veieu bones fotos a partir d'ara...ja serà per culpa meva...juasss !!!.
Llegir més...

dimecres, 4 de gener de 2012

Conill al forn a la mel


Una recepta molt fàcil de fer...que no requereix de massa dedicació...i amb la que quedareu bé amb tothom (a qui li agradi el conill, clar). Però heu de tenir en compte que hi ha força gent que és al.lèrgica a la mel. Per tant, assegureu-vos de no cagar-la.
No té cap misteri el plat....més que la combinació del conill fet al forn amb un bon raig de mel 5 minuts abans de treure'l.
Jo, cada cop, sòc un amant de les combinacions dolç-salat.
I aquesta és totalment recomanable.
Llegir més...