inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

divendres, 9 de novembre de 2012

ARTICLE: 500.000 visites


Aquest blog acaba d'assolir el mig milió de visites en, justament, 2 anys...i això, clar, es motiu d' "honda satisfacción".
No fa masses dies vaig agrair-vos la vostra atenció i les vostres consideracions a través de l'article "Agraïment als lectors"...per què necessitava fer-ho en aquell moment.
I avui no puc més que reafirmar-ho.
Penseu que aquest és un blog amb continguts clarament tradicionals, una temàtica força treballada que ja està més vista que el Tebeo. Però és un blog personal...i no un blog de blogs o un blog que s'alimenti de la feina d'altres. Vull dir que totes les receptes i totes les entrades són exclusivament meves...i les he cuinades jo. D'altres blogs, respectables per la seva original idea i funció, es limiten a recollir la feina d'aficionats i professionals de la cuina, i són blogs que actuen com una eina que permet publicar les receptes de tothom. La seva utilitat i diversitat és evident, però no són comparables amb aquest blog.
Ni millor ni pitjor, diferents.
Aquest es un blog personal, de cuina tradicional,....i tot i així està tenint èxit.
No ho dic jo, ho diuen les xifres.
Les 500.000 visites (hits), les 17.000 fotografies, les més de 500 receptes, els més de 2200 comentaris, les 4000-5000 visites (hits) diàries i un pro-mig setmanal de entre 5000-7000 visites reals (ip's o persones físiques diferents)....fan que parlem de xifres prou importants per a un blog de cuina tradicional escrit en català....i que obliguen a qualsevol a fer una necessària i sana reflexió del moment.

Fins i tot la "Jes" m'ha arribat a dir que: "Les teves receptes són tradició"......i això...m'ha agradat.
Jo crec que l'èxit rau en l'essència gastronòmica de la pròpia societat catalana, per què som una gent dinàmica, que ens agrada innovar, crear, d'aquí l'èxit irrefutable dels nostres cuiners.
Però ningú negarà que també ens apassiona, i molt, gaudir dels plats de tota la vida....dels plats que cuinaven les nostres mares i avies...o dit d'un altre manera, de la cuina de sempre.
Tots sabeu que les meves fonts d'inspiració han estat, per una banda, la meva pròpia família. Unes enormes cuineres en silenci com ho van ser la meva mare i la meva àvia. Però d'altre banda, també em baso en una encertada referència com és el llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català....i del que, no sigueu malpensats, no cobro cap comissió.
Amb tot això, sento que els meus lectors i seguidors estan satisfets amb el receptari publicat, que tota aquesta feina ha servit d'alguna cosa i, en certa manera, em fa sentir útil en una societat que, ara per ara, necessita ser més ben tractada, tot garantint-los (ni que sigui per unes hores) el poder evadir-se d'una trista realitat política i econòmica.
Ja sabeu que no sóc cap professional de la cuina, encara que si ho vaig ser de la pastisseria, i per tant, avui en dia, per a un informàtic de sistemes com jo, és tot un honor poder ajudar a cuinar a molts de vosaltres...desde la humilitat més absoluta....i sense més pretensions que les ja exposades en anteriors articles.
I és un honor donar un cop de ma a tots els catalans que viviu fora de Catalunya...i que, tot cuinant, us podeu sentir una mica més aprop de casa vostra..
Modèstia apart, he de reconèixer l'esforç i la implicació que he mantingut en aquest projecte, reconèixer la feina de publicar unes receptes explicades gràficament amb tot el pas a pas i on sempre he procurat imprimir totes les ganes del món i tota l'estima que tinc per la nostra cultura.
Clar, quan t'ho mires des-de la distància...penses:
- "Coi...potser es que no ho fotu tan malament....".

Tampoc voldria magnificar-ho.
En el fons, tinc molt clar que tot plegat no és més que un blog de cuina tradicional, com tants d'altres, i que sóc molt molt molt lluny de qualsevol gran cuiner que s'hi dediqui.
He donat sol.lució a un neguit personal que tenia i a més a més m'ho passo bé.

En aquest punt, us de comunicar que gran part de les receptes familiars heretades ja són publicades.Això no significa que aquesta, diguem-ne "obra" estigui a tocar de la seva fi, però si que aquest blog ja ha assolit uns dels objectius inicials: el de retre homenatge a la meva família....i, en especial, a la meva mare (e.p.d.).
Aquesta fita em satisfà profundament.
Tots els fills i germans, hi hem participat en aquest homenatge, ni que sigui en recórrer aquest camí gastronòmic tastant els plats cuinats a casa nostra, a casa d'una família molt humil, que havia d'anar a comprar "sense pagar" a mitja setmana per falta de diners...però que a la que mai li va faltar un plat a taula.
Avui, a tots ens agrada la cuina...i aquesta és una clara empremta heretada que forma part d'una educació rebuda, d'una passió genètica.
Però sento que encara no és el moment de deixar-ho.
Així que tranquils !!!...que no faré com en Guardiola i no m'agafaré un any sabàtic, jeje.
Amb el vostre permís, continuaré fent el borinot per aquí....
...una estoneta més.
I es que la cuina...enganxa.
No puc acabar sense agrair la tasca que fa la meva dona i que em permet dedicar unes hores setmanals a la cuina mentre ella té cura dels petitons....i que ara són ells qui donen sentit a tot plegat. Moltes gràcies Kero.
Cinc-centes mil gràcies a tots vosaltres, amics meus!

Va per tu.

25 comentaris :

  1. Felicitats, Albert. A seguir sumant!

    ResponElimina
  2. Moltes felicitas Albert, has aconseguit emocionar-me amb aquest escrit... jo també sento que la cuina uneix a la família, especialment a les mares. Una abraçada i a continuar, t'estem seguint!

    ResponElimina
  3. felicitats Albert t´ho has guanyat a pols, m´alegre molt, bsts

    ResponElimina
  4. Moltes felicitats Albert!no perdis bratzida. Em sento per aludit quan parles dels que estem fora de Catalunya i que grácies als teus plats ens sentim per uns moments a casa. D'altra banda també m'agradaria esmentar que tant la meva avia com la meva mare eren unes fantástiques cuineres casolanes, el que malauradament em va agafar de petit per aprendre d'elles, peró grácies a tú de tan en quan em transporto a temps enrere. Moltes grácies.

    Un fidel seguidor,
    Enric

    ResponElimina
  5. Per molts anys i per moltes més receptes

    ResponElimina
  6. Endavant Añlbert... i felicitats!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  7. Ets un crack... la mama estaría molt orgullosa d'aquesta tasca que estas fent. Felicitats !!!

    ResponElimina
  8. Felicitats pel blog, per tota la feina ben feta.
    Les teves paraules són molt significatives i ens fa pensar, segurament a molts de nosaltres en les receptes de les mares, en la seva feina qüasi invisible per llavors, amb tanta cura dels àpats diaris.
    Llàstima no poder visitar el passat.... Mare només n'hi ha una.

    ResponElimina
  9. Felicitats pel bloc i per les 500.000 visites.

    ResponElimina
  10. Bé, torno per on havia començat, però he quedat embadalida en el teu escrit 'mai li va faltar un plat a taula'. Moltes i moltes felicitats, t'ho mereixes i més, estàs fent una bona gran feina, i a mi m'agrada!!!!!!
    Feliç cap de setmana!!!!!

    ResponElimina
  11. Felicitats, això no deixarà de creixer perquè fas que la cuina sigui més fàcil.

    Tinc una carta dedicada del mestre Arzak que "la cocina es ilusión" i crec que és el que tu fas amb aquesta web.

    Gràcies.

    ResponElimina
  12. Moltes felicitats Albert!i fas una bona i gran feina
    una abraçada

    ResponElimina
  13. Moltes gràcies Albert per tot el que ens dones.

    MOLTES FELICITATS per les visites i per la feina tant ben feta !!!!!

    ResponElimina
  14. Moltes felicitats per aquest gran èxit al teu blog (merescudíssim, per una altra banda). Fa molt content que un blog escrit en català tinga aquest "efecte crida" i que demostre que la llengua no és un entrebanc si es fan les coses ben fetes.

    ResponElimina
  15. Molt maco el record a la teva mare i molt emotiu aquest article. La meva mare e.p.d., també va anar a comprar a vegades i no podia pagar però eren gent molt honrada i no em fa vergonya reconeixe-ho. Moltes felicitats Albert!!!!!!!

    ResponElimina
  16. Moltisimes gràcies a tots...així dona gust treballar, jeje. També he de dir que estic aprenent moltes coses dels vostres blocs. Gràcies per tot !

    ResponElimina
  17. Moltes felicitats, un post molt bonic :)
    Marta

    ResponElimina
  18. Felicitats de tot cor.
    I un post molt bonic que has escrit amb el record de la teva famlia.
    Realment és un èxit arribar on has arribat i més escrivint en català que vulguis o no, resta visites per la gent que els costa llegir i pels que no ho entenen.
    I a més amb el comptador visible que conec més d'un/a que presumeix de "moltes" visites, però mai mostren el comptador.... :)
    Felicitats de nou i una abraçada..!

    ResponElimina
  19. Moltes felicitats Albert! Carai, l'article "m'ha tocat" :-) Una abraçada

    ResponElimina
  20. Ara feia temps que no en parlavem, eh?

    ResponElimina
  21. Moltes felicitats Albert, ets un crac, no m'extranya gens que tinguis tantes visites,

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !