inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dissabte, 17 de novembre de 2012

Ànec amb peres



Feia molt de temps que li anava al darrere d'aquest plat, i per fi l'he pogut fer.
He comprat un ànec ecològic molt maco...que m'ha preparat la meva "pollera".
"La meva pollera" he dit?....ups.
Ara que penso...com li hauriem de dir a la noia de la parada dels pollastres?..."aviramera"?..."pollastrera"?...no sé, no m'agraden massa....de moment li direm "pollera", tot i que sona molt i molt lleig.
Deixe-m'ho còrrer.
L'ànec l'he fet amb peres, seguint la recepta nº 60 del C.P.C.C.
És un plat elaborat....que us durà gairebé tot el matí, no ens enganyem. L'ànec és una carn força més dura que la del pollastre...i necesita més temps de cocció. Però tampoc és un plat que mengem cada dia. Per tant, és molt aconsellable per festes, celebracions, Nadal, etc...i per quan us volgueu marcar un dinar d'aquells...."ole i ole !!".
També l'han de saber apreciar clar, que a molta gent no li agrada el gust fort de l'ànec.
Si us documenteu una mica, de seguida us adonareu que hi ha força variants d'aquest mateix plat, on les salses que l'acompanyen poden arribar a ser agredolces i tot...i de colors més foscos.
Jo he seguit la recepta tradicional catalana, però n'estic segur que totes les altres valen igual la pena.
Espero que us agradi.

INGREDIENTS
1 ànec ecològic trossejat per rostir
4 peres
2 cebes
2 porros
2 pastanagues
2 o 3 tomàquets madurs
1 manat d'herbes (canyella, llorer, farigola, romaní i sajolida)
1 copa de brandi
pebre negre
farina
aigua
oli d'oliva
sal

Per la picada
2 alls pelats
2 o 3 carquinyolis (o galetes)
un grapat d'ametlles torrades

VARIANTS:
- En lloc d’aigua s’hi pot posar caldo.
- Es pot colar la salsa abans de posar-hi la picada.
- Les peres es poden posar només bullides.
- També es pot fer amb peres cuites al vi i aprofitar una part del vi de la cocció.
- Es pot fer amb altres fruites, com ara pomes, préssecs, prunes, figues (fresques o seques) o cireres.
- Es pot fer amb albergínies en comptes de peres (vegeu Ànec amb albergínies). 

    ELABORACIÓ
    Rentem i netegem bé l'ànec que ens ha tallat la nostra "pollera".
    Preparem també tota la verdura, els porros ben nets de sorra.
    De tipus de pera n'hi ha unes quantes...com l'ercolina, la blanquilla o d'aigua, la Williams, la concord, la llimonera o la conferència, que és la que jo he utilitzat (la de l'esquerra).
    La pera conferència...té bona resistència....i es prou dolça. Veureu com la fregirem enfarinada per donar-li una primera cocció per fora...i començar a estovar-la per dins.
    Preparem també les herbes...que tenia de tot menys sajolida...que em costa més de trobar.
    Salpebrem el nostre ànec per totes dues bandes.
    En una cassola amb no massa oli (ja que l'ànec ja té força greix)....
    ...anirem daurant l'anec...
    ...per totes dues bandes. Si no us hi cap tot, ho podeu fer en dues tandes i reservar-lo.
    Mentre, anirem tallant la pastanaga, el porro a rodanxes...
    ...i la ceba.
    Un cop sigui daurant tot l'ànec...incorporem tota la verdura.
    Ho deixarem sofregir una estona, mentre remenem de tant en tant.
    Que la verdura agafi coloret.

    Mentre pelem i tallem els tomàquets a trossos.
    Els incorporem a la cassola.
    Ho remenem i deixem sofregir uns minutets més.
    Preparem el brandi.
    Mig got, més o menys, depen de si l'anec es molt gran o no.
    L'aboquem...i ens disposarem a flambejar-ho. Ja sabeu, esperem una mica que s'escalfi l'alcohol (uns 15 segons)....i encenem el brandi...amb la campana extratora apagada...i una tapa d'una cassola amb l'altre ma, per si cal ofegir el foc. COMPTE !!!...PERILL D'INCENDIA !!!!. Vull recalcar-ho per què de vegades ens confiem massa a casa....i la podem liar parda amb una tonteria. Poca broma.
    Un cop flambejat....
    ...preparem un farcell amb les herbes. Jo l'he lligat per poder-lo treure a posteriori.
    L'incorporem al plat.
    Una branca de canyella...i el llorer també.
    Afegim aigua fins cobrir l'anec.
    Tapem, abaixem el foc....i deixem que es cogui lentament. L'anec és una carn dura, així que ja podeu comptar entre 60-90 minuts. Dependrà del tamany del tall i del tipus d'ànec. Haureu d'anar afegint miquetes d'aigua calenta. Que no es quedi mai sense líquid.
    Mentre, podem anar preparant la picadeta. Pelarem unes ametlles torrades.
    Les posarem al morter juntament amb uns grans d'all i un parell o tres de carquinyolis.
    Podeu fer servir galeta...o pa torrat també. Feu la picada, amb paciència.
    Ara anirem a per les peres. Les pelarem i les hi treurem la part central.
    Les enfarinem.
    Per tot arreu...
    ...i les fregim durant un minut a foc fort.
    Que us agafi aquest coloret.
    Anirem controlant l'anec.
    Quan calgui, afegirem més aigua calenta....
    ...i rectificarem de sal.
    Passats uns 70-80 minuts veureu com l'ànec comenca a estar més tendre. De totes maneres el temps de cocció és relatiu. Lo millor és tastar un trosset. Quan quedin uns 15 minutets de cocció, afegirem les peres.
    I també la picadeta...
    ...que podem deixatar amb el mateix brou del guisat.
    Ara es qüestió d'esperar uns minutets i ja està. Compte que la pera es desfa amb facilitat. Si us passeu de cocció no us quedarà ni una sencera. Per tant, espereu a que l'anec sigui prou tendre abans d'incorporar-les.
    Com sempre, un cop fet es convenient deixar reposar el plat unes hores.
    I ja el podem servir.
    Quins colors !!!
    A mi l'ànec m'agrada molt, però reconec que té un gust particular que no a tothom li fa el pes.
    La carn és tendre però ferme....i especialment gustosa.
     Bon Profit !!!

    12 comentaris :

    1. Albert, aquest plat l'he menjat i és una delícia. Tens una molt bona cuina.
      Nani

      ResponElimina
    2. Albert el pan ya lo llevo yo donde quedamos¡¡
      tremendo plato
      bon diumenge

      ResponElimina
    3. Álbert, avui m'has arribat al cor... aquesta recepta és boníssima. La he menjat amb peres de puigcerdà i la vaig trobar espectacular.
      Ara que ens has fet arribar la recepta ja tenim un bon segon plat per a les festes nadalenques que s'apropen.

      I realment, "pollera" és lleig, moooolt lleig!

      PTNTS
      Dolça

      ResponElimina
    4. Et felicito per la dedicació i precissió de com el.labores les receptes...un fidel seguidor...gràcies

      ResponElimina
    5. Pollaire crec recordarque li deiem, encara que en aquest cas com li diriem ..... ocaire ?
      Gràcies per tanta feina i ben feta !

      ResponElimina
    6. Hola Albert, a casa van tindre parades al mercat de Sant Antoni de Barcelona, durant 40 anys, i a la meva mara sempre li deien Maria "la gallinaira! hi a mi em feia una rabia, cosa de criatures i desprès de gent jove, petons

      ResponElimina
    7. Molt bé Albert!!
      M'ha agradat molt com ho expliques.Això esrà mb
      Abraçada,
      has vist el taronjahttp://cuinacinc.blogspot.com.es/2012/09/lanec-i-una-recepta-amb-taronja.html
      T'ah quedat rebé!
      fins aviat

      ResponElimina
    8. Hola! Ja he pres nota amb molta presició però canviaré l'ànec per un pollastre de corral que té el meu pare boníssim. Serà el plat estrella de la Nit de Reis, ja et diré com ha anat, no crec que quedi res!! Felicitats per l'organització de les teves receptes, m'encanta la gent metòdica.

      ResponElimina
    9. @VentIce, gràcies per les teves paraules !!...et quedarà molt bé amb pollastres també. Nosaltres la nit de reis no fem res especial per sopar....no tenim costum. Un abraçada i bones festes !

      ResponElimina
    10. Gran plat ALBERT,a natros a casa ens agrada molt el anec,(pato)com diem al DELTA del EBRE,per aqui es un plat molt tipic el anec ,hi en fem de moltes classes ,fins i tot en arros ,,a mi en porta molts records ,perque cuan era petita ,viviem en una masia ,i el meu iaio i la meua mare ,en criavem ,en teniem mes de 200,aquells si que eren ecologics ,es criavem al lleure ,,quins records,,,bueno he vist totes les receptes de pato ,que has fet i son espectaculars ,,,gracies ALBERT

      ResponElimina
      Respostes
      1. Vicki, m'encanta l'ànec a mi també i t'agrairia que em fessis arribar alguna d'aquestes receptes de tradició familiar que comentes, per fer-les i difondre-les arreu del món. Aquest, precisament, és l'objetiu d'aquest blog, reivindicar la cuina tradicional catalana. Certament, hi ha receptes que en fer-les i tastar-les et provoquen una mena de regressió al passat que et fan sentir bé.
        Moltes gràcies pel teu comentari.

        Elimina

    Gràcies pels teus comentaris !