inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Sopa de pescadors Figues amb moscatell Rebosteria pastissera: Tallat de gerds Vedella amb carreretes Flam d'ou amb nata Ceba al cop de puny

dijous, 29 de novembre de 2012

ARTICLE: Gran Recapte d'Aliments 2012

Fes la teva donació i demostrem que els catalans som gent solidària !!!!
I es que ara, més que mai, cal que ens ajudem els uns als altres.
Per tant, aquest blog participa a la campanya de recollida d'aliments, també anomenada El gran recapte.
El proper 30 de novembre i 1 de desembre a supermercats i mercats d'arreu de Catalunya
El Gran Recapte d'Aliments és una campanya de recollida d'aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades d'aquí rebin ajuda alimentària. La campanya del Gran Recapte es du a terme simultàniament pels quatre Bancs d'Aliments de Catalunya.

Com els darrers anys, aquest blog col.labora amb una aportació d'aliments i també amb la publicació d'una recepta amb ingredients de baix cost però d'excel.lent resultat, com és el clàssic '"Arròs a la milanesa".
Per tant, tots amb "El Gran Recapte".
El seu objectiu és informar i sensibilitzar a tota la ciutadania de Catalunya sobre la realitat de la pobresa al nostre país i afavorir una col·laboració continuada amb els Bancs d'Aliments durant tot l’any.
Gran Recapte d’Aliments a Catalunya
El Gran Recapte es du a terme gràcies a la col·laboració d'un gran nombre de voluntaris puntuals arreu de Catalunya.

Quan té lloc el proper Gran Recapte d'Aliments a Catalunya?
Enguany el Gran Recapte es realitzarà el dies 30 de novembre i 1 de desembre a diferents supermercats i mercats de tot Catalunya i de forma virtual a través del lloc web del Banc dels Aliments.

Quins són els aliments més adients per la donació?
Necessitem llegums secs, oli, llet i llaunes de conserva de peix. Aquests són aliments d'alt valor nutritiu, bàsics en l'alimentació de les persones.

­On puc fer una donació d'aliments?

Per l'edició d'enguany encara no es poden fer donacions als punts de recollida, però podeu continuar fent les vostres donacions online aquí: http://www.bancdelsaliments.org/ca/dona_aliments/ .

­Existeixen altres formes de col·laborar?
Si creus que la teva família, escola, associació, agrupament escolta, empresa o entitat pot estar interessada en col·laborar a la Campanya aportant un grup de voluntariat per classificar els aliments recollits escriu-nos a: granrecapte@bancdelsaliments.org. Classifiquem els dies posteriors al Gran Recapte de dilluns a dijous de 9 a 12 h i de 12 a 16 h.

Com puc obtenir més informació?
Per a més informació referent a la Campanya tan sols cal que us poseu en contacte amb el Banc dels Aliments corresponent a la vostra província o enviant un email a: granrecapte@bancdelsaliments.org

Banc dels Aliments de Barcelona. Tel. 933 464 404
Banc dels Aliments de les Comarques de Tarragona. Tel. 977 757 444
Banc dels Aliments de Lleida. Tel. 973 257 612
Banc dels Aliments de Girona. Tel. 972 223 463

El Gran Recapte d'Aliments a Catalunya 2011
El Gran Recapte 2011 va superar amb escreix els objectius fixats. Ens haviem fixat aconseguir recaptar 800 tones d'aliments bàsics (llegums secs, llet, oli i llaunes de conserva de peix) per tal de fer-los arribar a les persones més necessitades de casa nostra i gràcies a la gran solidariat del poble de Catalunya vam superar el miler de tones!
Varem comptar amb la magnífica participació de 7.500 voluntaris, una xifra sense precedents en una acció d'aquest mena, que va fer possible que aquesta campanya arribés a la major part de racons del nostre territori: més de 180 poblacions que han significat 600 punts de recollida a mercats i supermercats. Per a fer possible aquesta recollida van utilitzar-se més de 1.300 banyeres (contenidors de cartró) i 38.000 caixes per la posterior classificació.
Per a la recollida s'ha comptat amb la col·labració de l'empresa de Transport Integra2, i la classificació i emmagatzematge ha anat a càrrec d'una cadena de voluntaris que va classificar i allotjar els diversos productes recaptats.

Llegir més...

Arròs a la milanesa


Vinga va, un plat català per cuinar entre setmana...que ultimament m'ho demaneu molt.
Que si, que si, que aquest és un plat tradicional català.
Recepta nº 85 del C.P.C.C.
Un arroset d'aquells bons...fàcils de fer...senzills...i barats.
Com veureu al final de la recepta, ho podeu acompanyar amb un ou ferrat...i a sucar pa, nanos.
Com sempre, si tota la verdura és ecològica...millor que millor.
I els pèsols frescos, clar.
Un plat molt barat i saborós....i també molt indicat per aquells moments en que s'han de fer malabarismes econòmics per arribar a final de mes.

Llegir més...

dimecres, 28 de novembre de 2012

Potatge de cigrons



Que bo quan fa fred, eh?...
...quan arribes a casa tremolant amb els peus i les orelles congelats.....uuuuuoooooouuuuuuuuuuuuuuu !!!!
Quina gran sensació aquesta d'arribar a casa teva un dia d'hivern de fred rigurós...i estar calentet, amb els teus....i dinar un plat contundent i calentó com aquest, eh?....és d'aquelles cosetes que fan caliu en una casa....que fan estimar a la teva família...per compartir-ho plegats...i que fan que siguem conscients que és tot un luxe això d'estar calentó i tenir un plat calent a taula.
A Catalunya no sóm massa de "cocidos y potajes" és cert, es més una tradició castellana, però també en tenim d'escudelles com aquesta.
A mi, particularment, m'agraden molt els "potajes" com el "Potatge de cigrons i espinacs", que feia la meva mare cada hivern....durant l'època dels espinacs frescos.
Per a mi, aquests plats, són com la referència de temporada.
Engreixen i tenen molts greixos i colesterol,... és cert, no s'en pot abusar...i menys avui en dia que ja no té sentit consumir tantes calories sense haver treballat 16 hores al camp...com es feia antigament.
Però tampoc siguem tan borinots de treure'ns el plaer de tastar-los, no?...
Inga va.

Llegir més...

dilluns, 26 de novembre de 2012

Canelons de bolets amb beixamel de tomàquet


Avui us porto una altra recepta de "la cantera".
Quan s'acaba la temporada de bolets podem trobar molt bones ofertes i comprar una bona quantitat de rovellons a 6€ el quilo (a principi de temporada van entre 22-26€).
Doncs bé, feia molt de temps que li anava al darrere d'aquests canelons. És una recepta que tenia al cap i que per fi l'he pogut posar en pràctica.
No està bé que ho digui jo però sabeu quin ha estat el resultat?....que son bons de collons!.
El farciment no és fi, vull dir que son trossets de bolet i carn, i així ho volia. No buscava fer una pasta suau i triturar-ho tot. Buscava notar al paladar els trossets de bolet. 
He aprofitat l'avinentesa per a tastar una pasta de caneló que no requereix ser bullida prèviament. Es a dir, que el caneló ja té la forma de caneló en sec i només els hem de farcir i enfornar.
Molt pràctic, la veritat.
Jo em pensava que la pasta quedaria una mica dura però gens ni mica. Al menys els d'aquesta marca.
Finalment, em feia gràcia donar una toc de color a la salsa beixamel i l'he afegit una mica de tomàquet, barreja també coneguda com a salsa aurora.
I no és cap novetat.
Us recordo que els canelons amb salsa de tomàquet són tota una tradició a Barcelona i hi ha famílies que els han menjat així tota la vida.
Us recomano la visita de la recepta "Canelons de Nadal".

Llegir més...

diumenge, 25 de novembre de 2012

ARTICLE: Campanya de Nadal 2012-2013

Com passa el temps, eh?.
Quina ràbia....que no poguem fer res per canviar-ho.
Jo ara en sòc més conscient.
El fet de tenir fills...fa crèixer aquesta sensació d'accelerament de la quarta dimensió.
No fa masses dies que estava pujant l'arbre de nadal a l'altell que tenim al passadís de casa...i ara, com aquell que diu, l'haig de tornar a baixar. I mira que em va costar de posar, eh?....makagundenaaaa !!!
Pero si, nanos.
Ja ha arribat el Nadal o, com a mínim, la campanya de Nadal.
I tots els blogaires fem la nostra particular campanya culinària.
Desde la més altruista de les intencions, nosaltres, els blogaires, estem per això, per ajudar-vos a cuinar aquell plat especial que ens imposa aquella visita excepcional de la nostra família llunyana.....o d'aquells amics que no veus en molt temps o d'uns companys de feina fins i tot.
Amb tots ells vols quedar bé.
Us animo a pensar les vostres pròpies idees, a crear dins la vostre ment la combinació ideal del vostre particular menú nadalenc.
Aquest excercici l'heu de fer vosaltres.
El meu consell es que busqueu, que trieu...que remeneu entre tots els blogs que hi ha...i que decidiu, amb temps això si, quins plats voleu cuinar aquest Nadal.
Eps!!!...us heu d'assegurar que sortin bé i, tot i que semblarà portar-ho a un extrem, jo us aconsellaria cuinar-lo abans de temps...dies o setmanes abans....per provar qué tal surt.
Això, no sempre és viable, en sòc conscient, i el consell alternatiu seria que cuineu allò que sabeu cuinar bé.
No foteu invents....i no arrisqueu més del compte...perquè podeu acabar la vetllada ben frustats.
Al cap i a la fi, la gent que ve a casa a dinar o sopar...ve a gaudir de la nostra companyia....i estic segur que valorarán més un dinar senzill i ben fet...que un plat estrambòtic de cuina d'autor que no hi ha per on clavar-li les dents.
Tsch...que si ho sabeu fotre bé...endavant, eh?.
Jo prefereixo no aconsellar massa sobre quin plat haurieu de cuinar en cada un dels dies festius de Nadal....però si que us vull fer saber quin és el menú que tradicionalment hem menjat sempre a casa nostra.
Es probable que sigui molt semblant al vostre.

QUINS ÀPATS FEM PER NADAL?

Per nit bona, es pot fer un assortiment pica-pica amb pintxos variats (sobretot el pintxo Goxua) i una mica de marisc a la planxa, com gambes a la planxa, escamarlans, sípia, etc...Però el més habitual és una bona sarsuela de peix i marisc.
Que no falti un bon torró de crema de pastisseria.

Per Nadal, no falla mai, una mica de vermut....una mica d'Escudella i carn d'olla per qui en vulgui (amb galets petits o dels grans farcits de pilota)....uns Canelons, per qui en vulgui....i, finalment, el desitjat Rostit de Nadal, que pot ser Pollastre de pagès o Ànec fet amb prunes i pinyons. De postres, clar, neules i torrons, sobretot el torró de crema de pastisseria.
I com que Nadal i Sant Esteve són celebracions que s'acostumen a fer en llars diferents, aquesta referència és vàlida per tots dos festius.

Per cap d'any, marisc fresc (boques, bou de mar, gambes a la planxa, cabres, cloïsses, llagosta a la planxa, escamarlans, sípia amb all i julivert, etc...), pica-pica i pintxos variats. De postres, una cita ineludible amb la Pinya cremada al whisky amb crema cremada. Encara que aquest últim any vam presentar el clàssic Tronc de Nadal, que també es menja per any nou.

Per any nou, una mica es repeteix el mateix que pel dia de Nadal...potser si que posem més embotit ibèric...i al final, el Tronc de Nadal...si es que no l'hem menjat per Cap D'Any.

Per reis....no hem tingut mai una tradició clara clara...però ultimament ens està donant molt pel Garrinet al forn i, es clar, per tancar les festes com cal...el Tortell de Reis que és l'estrella del dia.

CONCLUSIÓ
Tot són plats molt tradicionals.
No es que digui ni recomani que tinguin que ser aquests, ni molt menys, però com a mínim, ara ja teniu una referència: la referència de casa meva.
Ja per acabar, us pot anar bé llegir l'article "Regles del bon amfitrió" i com no, filtreu el blog per categories com la de Nadal, on trobareu molts plats interesants, Pintxos, Tapes, etc..

Espero que passeu unes bones festes de Nadal...i que la crisi ens faci treure la vesant més bona i positiva de tots nosaltres a través d'una sol.lidaritat que és més necesària que mai.
Bones festes amics meus.
Llegir més...

divendres, 23 de novembre de 2012

Cassola de pop amb patates


En la presentació d'aquest blog faig referència la cuina gallega....ja que tinc alguna ascendència de Vigo.
Em penso que o l'avia o alguna tieta de la meva mare eren d'allà.
Això sempre m'ha fet tenir una especial estima per la cuina gallega, a banda es clar, de tractar-se d'un excel.lent receptari.
En ocasions anteriors hem vist com cuinar el pop de diferents maneres: a Feira, guisat de pop amb patates, salpicó de pop, pop de platja amb tomàquet, pop a la planxa, empanada de pop, popets amb all i julivert, arròs amb popets i cloïsses, etc.
Dons la recepta d'avui no l'he extret del Corpus Culinari Català....i ara algú de vosaltres (amb raó) dirà: "Ohhhhhhhhhhhhhh !!! increible!!!...no és del Corpus!!!".
Doncs no, no. L'he extret d'un llibre de cuina gallega on apareixen moltes receptes tradicionals d'aquella regió.
És una fàcil recepta...que la simplificaria dient que hem de bullir un pop amb patates i barrejar-lo amb una salsa "ajoarriero".
La meva aportació és la guarnició d'una amanida de diversos tomàquets en cru (cherry, groc i mini-tomàquet pera)...que casen a la perfecció.
Però escolteu......."chapeau", eh?.
Està infinitament més bo al paladar del que us podeu imaginar.
Repetiré aviat.
Vosaltres proveu-la i en parlem.
Llegir més...

dijous, 22 de novembre de 2012

Pinya cremada al whisky amb crema cremada i sopa de maduixes




Una de les millors postres que conec i que sempre el faig per cap d'any.
Digne per a qualsevol gran celebració (Nadal, Cap D'Any, Reis, etc..).
De veritat us ho dic, eh?....me les va ensenyar a fer el meu mestre pastisser quan era tot un aprenent...i li tenia la mateixa devoció a la recepta que la que jo tinc ara per ella.
A banda de estar super super bona aquesta pinya, resulta ideal desprès d'un sopar de cap d'any....desprès del marisc...o d'un bon pica pica...i casa absolutament bé amb tots els caves.
Mira que n'he fet de postres i pastissos a la pastisseria....però aquest, mira, em té robat el cor.
No costa massa de fer, així que us convido a provar de fer aquesta recepta.
Lo de la sopa de maduixes és totalment opcional i la decoració la podeu fer amb xocolata o amb una neula a sobre també.

Alguna vegada he demanat la "Pinya cremada amb crema" en algún restaurant...però mai me l'han servida com cal...o com jo crec que s'ha de servir, clar. Fins i tot, una vegada vaig pecar de "pedant" i li vaig sugerir al xef...com podia millorar el plat...i clar, com no podia ser d'un altre manera, no li va sentar bé.
No ho he tornat a fer mai...ni ho tornaré a fer.
Ara, doncs, gaudiu d'aquesta del.lícia, amics meus.
En una altre ocasió us presentaré la mateixa recepta però amb la pinya tallada longitudinalment, que encara queda més vistosa.
Per cert, com us comento més avall, al cremar la pinya es crearà una bona capa de whisky caramelitzat amb el sucre. Aquestes postres no son gens fortes d'alcohol (ni molt menys), encara que si s'ha de vigilar a les criatures i omitir el whisky si cal. Però ja no serà el mateix.
Recordeu que haureu de fer la crema pastissera unes hores abans o (millor) la nit anterior.

Llegir més...

dimecres, 21 de novembre de 2012

Pollastre rostit amb rossinyols


Us porto un rostidet de temporada fet amb pollastre de pagès i rossinyols molt interesant.
L'estructura i l'estètica del pollastre i dels bolets casen molt bé amb una presència esfèrica com la de les cebetes mini (o escalunyes que li diuen) que, a més a més, li aporten un gustet important.
Si us agrada aquesta mena de plats us aconsello filtrar el blog per la categoria "Guisats" on trobareu altres receptes similars.
Plat contundent, però plat de festa, que fa Diumenge.....però no sense abans haver degustat un vermutet com Dèu mana...amb les seves patates i crostes de la xurreria, a que si?.
Us aconsello la lectura de l'article "El vermut dels Diumenges".
Podeu complementar el plat amb unes patates fregides, quadrades, al forn...o, com veureu, amb un puré i una carxofa.
Espero que us agradi.

Llegir més...

dilluns, 19 de novembre de 2012

Tortell de massapà


Mica en mica hem anat veient com treballar el brioix.
I avui us presento el tortell de massapà.
No confondre amb el Tortell de reis que té molta similitud amb aquest d'avui.
El massapà no és el mateix...i el brioix de reis tampoc, ja que incorpora una mica de licor estomacal.
Nosaltres, el tortell de massapà el fèiem a la pastisseria i es venia tots els diumenges de l'any. Tot i que el tortell de massapà té una una data assenyalada en concret que és el 17 de Gener, Sant Antoni.
Es consumeix durant la celebració de les festes dels Tres Tombs (o festa dels traginers).
Són unes postres força carregades de calories, està clar, però com sempre passa...son de les menges més bones.
També us recomano la lectura del Tortell de Sant Cristòfol.
Us recomano visitar la recepta del brioix i del massapà blanc.
A gaudir.

Llegir més...

dissabte, 17 de novembre de 2012

Ànec amb peres



Feia molt de temps que li anava al darrere d'aquest plat, i per fi l'he pogut fer.
He comprat un ànec ecològic molt maco...que m'ha preparat la meva "pollera".
"La meva pollera" he dit?....ups.
Ara que penso...com li hauriem de dir a la noia de la parada dels pollastres?..."aviramera"?..."pollastrera"?...no sé, no m'agraden massa....de moment li direm "pollera", tot i que sona molt i molt lleig.
Deixe-m'ho còrrer.
L'ànec l'he fet amb peres, seguint la recepta nº 60 del C.P.C.C.
És un plat elaborat....que us durà gairebé tot el matí, no ens enganyem. L'ànec és una carn força més dura que la del pollastre...i necesita més temps de cocció. Però tampoc és un plat que mengem cada dia. Per tant, és molt aconsellable per festes, celebracions, Nadal, etc...i per quan us volgueu marcar un dinar d'aquells...."ole i ole !!".
També l'han de saber apreciar clar, que a molta gent no li agrada el gust fort de l'ànec.
Si us documenteu una mica, de seguida us adonareu que hi ha força variants d'aquest mateix plat, on les salses que l'acompanyen poden arribar a ser agredolces i tot...i de colors més foscos.
Jo he seguit la recepta tradicional catalana, però n'estic segur que totes les altres valen igual la pena.
Espero que us agradi.

Llegir més...

dijous, 15 de novembre de 2012

Carn a la brasa



"Entonces Atila alzó la granada en lo más alto diciendo....
- "ooooh infalible y egregia granada, ayúdame a convertir en mil pedazos a mis enemigos" 
...y el sol resurgió, y el pueblo lo festejó comiendo en comunidad una oveja y anchoas y carpas y garbanzos y orangutanes y sopa de arroz y frutas y murciélagos... " 
(Los caballeros de la mesa cuadrada).
I carn a la brasa, clar.
"Y hubo gran regocijo".
Mira que mengem de carn a la brasa...i fins fa poc no vaig caure en publicar la recepta.
De fet, no és cap recepta, ja que és un plat que no té pràcticament elaboració.
Però fixeu-vos en la importància capital que té la carn a la brasa a Catalunya.
Juntament amb el pa amb tomàquet, uns calçots i un bon allioli, conformarien una representació prou significativa de la cuina catalana.
La meva reverència a la carn a la brasa.
En castellà li diuen fer una parrillada o barbacoa.... però a casa nostra li diem "fer carn a la brasa".
Un plat que probablement conservi l'essència alimentària més bàsica i natural de tota la humanitat.
Des que l'home és home, i coneix el foc,....que es cou la carn en una brasa o foguera arreu del món.
Hem passat de la barbàrie més primitiva....al plaer per antonomàsia, a un luxe, fins ara, assequible per tots nosaltres.
No m'estranyaria gens que aquest fos el plat més demanat pels catalans que van a dinar a Masies els caps de setmana.
No podem negar que som amants de la carn a la brasa....i de l'allioli.
I tot això gràcies a l'excel.lent matèria primera que tenim com la fabulosa carn gironina...com les botifarres de pagès de Balsareny o els embotits d'Ogassa...com els xoricets antològics de Rupit....o com el xai de marca Q i amb certificació CCPAE.
La fusió d'aquestes carns d'altíssima qualitat....amb una torrada de pa de pagès amb tomàquet de l'horta (ruixat amb oli d'oliva verge extra)....i una bona cullerada d'allioli (fet a mà) per sobre....produeixen al nostre paladar una armonía gastronòmica inigualable...que fins i tot crea una certa adicció.
És d'aquelles menges, relativament econòmiques, que sempre et fan acabar tip i satisfet.
Però tampoc oblideu que menjar molt i pair bé, no pot ser.
I els "rotets" d'allioli apareixen.
Que maco és compartir aquells "simpàtics" rotets d'allioli...que tant joc donen durant el trajecte de tornada...amb les finestres del cotxe tancades....eh?....amb aquella coïssor a l'ambient que es podria tallar amb un ganivet....
...un rot agre que, per uns instants, fins i tot fa perdre la senyal RDS de la ràdio...
...i s'entelen els vidres...
...i et ploren els ulls....
...i algú (normalment qui més s'ha menjat el rotet) crida:
"Ohhhhhhhhhhhhhhh !!!...qui ha sigut?!!!!!!"....obre !!!!...obre, si us plauuuuuuuuuuu !!!!..."
En fi.
Quines coses.
I quin bé de Deu, la carn a la brasa...que ens ho fa passar tant bé.
Què més podem demanar?
....ains!....
Llegir més...

dimecres, 14 de novembre de 2012

Aperitius de carn


>A mi em passa que, de vegades, he d'anar a una festa o una celebració i em toca portar alguna coseta per menjar. Normalment han de ser productes més o menys individuals... i que siguin relativament senzills de transportar.
Amb aquesta recepta us mostro com podem fer uns aperitius de pasta de full amb una mica de salsa bolognesa casolana (us recomano veure la recepta prèviament)... i decorats amb unes llavors de rosella (amapola), que tant de moda s'han posat. Aquestes llavors no tenen massa gust, són decoratives bàsicament... però compte, que no se'n pot abusar ja que poden provocar un efecte laxant.
Només ens caldrà una bona cerveseta per acompanyar uns pastissets de carn que es mengen de gust a mig matí o a mitja tarda.
Els podeu servir a manera de tapes/pintxos... o com a entrant, acompanyat amb una salsa de ceps.
Us recomano la lectura dels "Farcellets de carn amb salsa de ceps". 
Per cert, si utilitzeu pasta 'filo' o 'brick' i utilitzeu la mateixa tècnica triangular de farciment, estareu fent una versió salsada dels famosos briouates àrabs que ja vam veure amb anterioritat i que tantes passions desperten.
Respecte a la pasta de full, més que comprar làmines de pasta de full ja estirades, i com sempre us recomano, la pasta de full de La Sirena és molt adequada per a ser estirada segons les nostres necessitats, ja que la venen en blocs més gruixuts. La podeu conservar congelada.
En aquest blog trobareu la recepta de la pasta de full... però, sincerament, és d'aquelles coses que no es poden fer cada dia, tot i que recomano provar de fer-la de tant en tant.

Llegir més...

dimarts, 13 de novembre de 2012

Parrillada de peix amb allioli de camagrocs

 
Aquesta recepta és d'aquelles extremadament senzillotes...que podem fer en qualsevol moment, ja que només ens caldrà poc més de 30 minuts per elaborar-la.
Com veureu, és una combinació de peix i marisc....acompanyats de camagrocs saltats...i d'un allioli barrejat amb un picadet de camagrocs i julivert.
La veritat es que us tinc molt mal acostumats amb receptes força treballades i, de vegades, de llarga elaboració, ho reconec. 
I avui, he volgut ser una mica més pràctic del habitual. I es que de vegades, les coses més senzilles....són les que més gaudirem, oi?.
Aquesta recepta és per a 2 ó 4 persones.
Per cert, si encara no heu dinat...millor que no amplieu les fotos del final....és un consell.
Llegir més...

dissabte, 10 de novembre de 2012

Estofat de vedella amb carreretes


>Aquesta recepta ja l'havia publicat fa temps, però l'he actualitzat recentment ja que ho mereixia.
Sabeu perquè?... Perquè és la recepta més consultada d'aquest blog des de la seva creació.
M'ha sorprés una mica aquesta demanda... ja que, tot i ser un recepta i un plat excel·lent, trobo que n'hi ha de millors. Però els lectors manen... i aquesta és la més consultada.
Hi ha diferents formes de fer l'estofat de vedella. I us vull presentar la recepta tradicional nº 523 del Corpus del Patrimoni Culinari Català (C.P.C.C.).
Nosaltres a casa la feiem lleuregament diferent (veure al final de la recepta), però totes dues són força similiars... i igual de bones.
És clar són molts anys menjant aquest plat... des que érem ben petits.
Un plat molt típic a casa nostra. Sempre ha fet les delícies de tots els germans. Algú no ho volia amb ou dur, d'altres sí, però en general... tots hi sucàvem pa fins a netejar el plat completament... tant que no calia ni rentar-lo, com aquell que diu.
També us animo a veure la recepta que fa el meu germà Manel: "Patates amb suc", i que també és herència de la nostra mare. Però tècnicament les "Patates amb suc" que apareixen al Corpus es fan amb costella de porc (recepta nº 787).
Si agraden aquesta mena de guisadets, també us recomano visitar les receptes de la "Vedella amb carreretes" , el "Tall rodó amb rovellons (Vedella amb bolets)" i la del "Fricandó amb moixernons"... Clàssics entre clàssics.
És una recepta per a unes 4/6 persones.
Espero que us agradi.

Llegir més...

Carxofes al forn


Aquest és un dels plats típics que es feien a casa nostre. Però quan es feien, i jo era més petit, no me les fotia. Eren d'aquells plats de "gran"...dels que mengen els "papes".
Amb el temps...l'edat i el coneixement, t'adones que quantes coses deixem de gaudir quan som petits o joves...en pro d'una alimentació més....diguem-li...saborosa.
I he aprés a gaudir de les carxofes. N'estic orgullós.
La carxofa és una molt bona verdura. Segur que a molts de vosaltres no us agrada...però si es aixi, procureu donar-vos una segona oportunitat i torneu-la a tastar. Amb els temps...els gustos canvien...tot i que una bona preparació del producte també hi fa.
Si són fetes a la brasa, en un foc de llenya....encara millor.
Però així, com us les presento avui...són prou bones.
Llegir més...

divendres, 9 de novembre de 2012

ARTICLE: 500.000 visites


Aquest blog acaba d'assolir el mig milió de visites en, justament, 2 anys...i això, clar, es motiu d' "honda satisfacción".
No fa masses dies vaig agrair-vos la vostra atenció i les vostres consideracions a través de l'article "Agraïment als lectors"...per què necessitava fer-ho en aquell moment.
I avui no puc més que reafirmar-ho.
Penseu que aquest és un blog amb continguts clarament tradicionals, una temàtica força treballada que ja està més vista que el Tebeo. Però és un blog personal...i no un blog de blogs o un blog que s'alimenti de la feina d'altres. Vull dir que totes les receptes i totes les entrades són exclusivament meves...i les he cuinades jo. D'altres blogs, respectables per la seva original idea i funció, es limiten a recollir la feina d'aficionats i professionals de la cuina, i són blogs que actuen com una eina que permet publicar les receptes de tothom. La seva utilitat i diversitat és evident, però no són comparables amb aquest blog.
Ni millor ni pitjor, diferents.
Aquest es un blog personal, de cuina tradicional,....i tot i així està tenint èxit.
No ho dic jo, ho diuen les xifres.
Les 500.000 visites (hits), les 17.000 fotografies, les més de 500 receptes, els més de 2200 comentaris, les 4000-5000 visites (hits) diàries i un pro-mig setmanal de entre 5000-7000 visites reals (ip's o persones físiques diferents)....fan que parlem de xifres prou importants per a un blog de cuina tradicional escrit en català....i que obliguen a qualsevol a fer una necessària i sana reflexió del moment.

Fins i tot la "Jes" m'ha arribat a dir que: "Les teves receptes són tradició"......i això...m'ha agradat.
Jo crec que l'èxit rau en l'essència gastronòmica de la pròpia societat catalana, per què som una gent dinàmica, que ens agrada innovar, crear, d'aquí l'èxit irrefutable dels nostres cuiners.
Però ningú negarà que també ens apassiona, i molt, gaudir dels plats de tota la vida....dels plats que cuinaven les nostres mares i avies...o dit d'un altre manera, de la cuina de sempre.
Tots sabeu que les meves fonts d'inspiració han estat, per una banda, la meva pròpia família. Unes enormes cuineres en silenci com ho van ser la meva mare i la meva àvia. Però d'altre banda, també em baso en una encertada referència com és el llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català....i del que, no sigueu malpensats, no cobro cap comissió.
Amb tot això, sento que els meus lectors i seguidors estan satisfets amb el receptari publicat, que tota aquesta feina ha servit d'alguna cosa i, en certa manera, em fa sentir útil en una societat que, ara per ara, necessita ser més ben tractada, tot garantint-los (ni que sigui per unes hores) el poder evadir-se d'una trista realitat política i econòmica.
Ja sabeu que no sóc cap professional de la cuina, encara que si ho vaig ser de la pastisseria, i per tant, avui en dia, per a un informàtic de sistemes com jo, és tot un honor poder ajudar a cuinar a molts de vosaltres...desde la humilitat més absoluta....i sense més pretensions que les ja exposades en anteriors articles.
I és un honor donar un cop de ma a tots els catalans que viviu fora de Catalunya...i que, tot cuinant, us podeu sentir una mica més aprop de casa vostra..
Modèstia apart, he de reconèixer l'esforç i la implicació que he mantingut en aquest projecte, reconèixer la feina de publicar unes receptes explicades gràficament amb tot el pas a pas i on sempre he procurat imprimir totes les ganes del món i tota l'estima que tinc per la nostra cultura.
Clar, quan t'ho mires des-de la distància...penses:
- "Coi...potser es que no ho fotu tan malament....".

Tampoc voldria magnificar-ho.
En el fons, tinc molt clar que tot plegat no és més que un blog de cuina tradicional, com tants d'altres, i que sóc molt molt molt lluny de qualsevol gran cuiner que s'hi dediqui.
He donat sol.lució a un neguit personal que tenia i a més a més m'ho passo bé.

En aquest punt, us de comunicar que gran part de les receptes familiars heretades ja són publicades.Això no significa que aquesta, diguem-ne "obra" estigui a tocar de la seva fi, però si que aquest blog ja ha assolit uns dels objectius inicials: el de retre homenatge a la meva família....i, en especial, a la meva mare (e.p.d.).
Aquesta fita em satisfà profundament.
Tots els fills i germans, hi hem participat en aquest homenatge, ni que sigui en recórrer aquest camí gastronòmic tastant els plats cuinats a casa nostra, a casa d'una família molt humil, que havia d'anar a comprar "sense pagar" a mitja setmana per falta de diners...però que a la que mai li va faltar un plat a taula.
Avui, a tots ens agrada la cuina...i aquesta és una clara empremta heretada que forma part d'una educació rebuda, d'una passió genètica.
Però sento que encara no és el moment de deixar-ho.
Així que tranquils !!!...que no faré com en Guardiola i no m'agafaré un any sabàtic, jeje.
Amb el vostre permís, continuaré fent el borinot per aquí....
...una estoneta més.
I es que la cuina...enganxa.
No puc acabar sense agrair la tasca que fa la meva dona i que em permet dedicar unes hores setmanals a la cuina mentre ella té cura dels petitons....i que ara són ells qui donen sentit a tot plegat. Moltes gràcies Kero.
Cinc-centes mil gràcies a tots vosaltres, amics meus!

Va per tu.
Llegir més...

dijous, 8 de novembre de 2012

Cintes amb salsa d'espinacs i remenat de bolets


Sabeu què li diu un espagueti a un altre?......
.....mi cuerpo pide salsaaaaaaaaaaa !!!!!
Juas!, què dolent!.
Més pasta, companys...i més bolets.
Si es que no me'n canso mai.
M'agrada aprofitar bé la curta temporada de bolets i fer plats que entrin per la vista....però que em facin gaudir del moment, ja que sé que no el tornaré a tastar fins, com a mínim, la propera temporada de bolets.
Són plats volàtils. De temporada, si més no.
Només us ho heu d'imaginar:...una mica de pasta...una crema d'espinacs frescos....uns tomacons saltats...i un remenat de bolets frescos....ummmmmm. I a sobre sanot i no engreixa...no es pot demanar més, nanos.
Quines coses té la nostra cuina, eh?..aquest no és plat tradicional com a tal, però no tot ha de ser tradicional ni molt menys. La cuina està viva....tant com el seu cuiner....i s'ha de provar, fusionar, innovar...i, com no, gaudir.
Espero que us agradi...per que a mi....m'ha tornat boig!.
Llegir més...

dimarts, 6 de novembre de 2012

Llom a la taronja amb xips de moniato


>No fa massa temps, un carallot i lector d'aquest blog, en Manel Vilas (el meu germà, vaja)... ens va presentar una recepta molt suggeridora: el llom de porc a la taronja.
Doncs bé, em vaig quedar amb les ganes de tastar aquest plat i, és clar, l'he fet. He fet la meva versió, que pràcticament és la mateixa. Només he variat una mica la guarnició i també us he detallat més el pas a pas.
És una bona recepta... i un plat molt acceptat per tots els membres de la família.
Us el recomano de totes totes... queda "molt i molt" bo.
Gràcies Litonano!
Llegir més...

diumenge, 4 de novembre de 2012

Pastís de gema amb fruits vermells


El Diumenge passat la meva filla Vinyet va fer 3 anys....i clar, li havia de fer un pastís.
Li encanta bufar les espelmes...i s'emociona molt amb els pastissos.
He volgut fer un pastís força vistós...i alhora bo de gust pels nens.
Aquests tipus de pastissos són tot un clàssic en les pastisseries i es poden decorar amb qualsevol mena de fruita de temporada. L'he farcit amb melmelada de préssec.
Com sempre us recomano alhora de fer pastissos, es més que recomanable tenir tots els ingredients fets el dia abans, com l'almivar, la gema pastissera, el pa de pessic, ametlla crocant, etc..
Espero que us agradi....a la meva filla li va encantar.
...per cert, a finals del mes que ve serà el primer aniversari del meu fill Nil....i em penso que faré un Massini...que segur us interesarà veure com es fa.
Ara...gaudeix d'aquest pastís Vinyet.....Felicitats amor meu !!!
Llegir més...

divendres, 2 de novembre de 2012

Mafalde a la bolonyesa


Fa un temps vam veure com preparar una autèntica salsa bolognesa....d'aquelles bones bones, res a veure amb les que podeu comprar fetes. Us recomano llegir aquesta recepta prèviament.
Avui us presento un altre plat de pasta, en concret "Mafalde" que són una mena de cintes rugoses molt curioses. Un del.liciós plat de pasta.
No sóc cap entès en pasta i precisament per què n'hi ha moltíssimes varietats.
Per a donar més volum al plat, l'he acompanyat amb un cruixent de parmesà.
Espero que us agradi la proposta d'avui.
Llegir més...

dijous, 1 de novembre de 2012

Moniato al forn


Com us he comentat amb l'entrada de les castanyes, aquesta entrada, més que una recepta, és un elogi a una de les elaboracions més tradicionals dels nostres país. El moniato al forn s'ha menjat tota la vida, juntament amb les castanyes torrades....i els panellets....i el moscatell o vi dolç...a que si?
Doncs aquí us deixo quatre instruccions bàsiques per fer-los al forn.
Tot i així, hi ha gent que els fa sense paper d'alumini....però jo penso que es couen més ràpid i es una bona forma de conservar-los a posteriori.
Visca la Castanyada !!!

Llegir més...

Castanyes torrades


Com ja ha passat en d'altres entrades d'aquest blog, avui publico aquesta recepta (si es que es pot dir recepta) no per la seva elemental elaboració, si no per a difondre la nostra tradició i, si més no, per fer algun apunt sobre la castanya i el seu torrat.
A mi m'agraden les castanyes, i és una llàstima no tenir-ne tot l'any. Aquí trobareu unes quantes receptes fetes amb aquest producte de temporada.
Les castanyes torrades, jo les faig amb aquella paella de foradets, que ara pots comprar-la en qualsevol ferreteria.. Però el millor és coure-les a la brasa, amb llenya o carbó. Els que teniu vitro, no us queda un altre que fer-les al forn.
Sigui com sigui visca la Castanyada !!!

Llegir més...