inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

diumenge, 2 de setembre de 2012

Llucet que es mossega la cua


Quantes vegades us ha fet la nostra mare (i àvia) aquest "peixet que es mossega la cua" amb pa amb tomàquet?.
Aquesta és una d'aquelles receptes antològiques, tradicionals i de tradició familiar.
Aquestes són les receptes que realment conformen la columna vertebral d'aquest blog.
No són receptes elaborades, ni tan sols, de vegades, exquisides.
Però són extremadament representatives de la nostra cultura.
Us he de confessar que quan era petit, em pensava que aquest peix era així. Es a dir que era un peix que realment es mossegava la cua. Vaja, que vivia així, mossegant-se la cua i que també el compraves així, juas,juas!!!...quines coses.
Avui, és un honor per a mi presentar-vos aquest llucet que es mossega la cua.



INGREDIENTS
1 kg de llucet fresc i net (amb el cap)
farina
sal
oli per fregir

VARIANTS:
- Es pot fer amb altres peixos similars, com la maira.


ELABORACIÓ
Compreu llucet ben fresc.
Que us el netegin bé, però sense treure el cap. Li podeu dir al peixater que es per fer-lo mossegant-se la cua.
 Aneu amb compte per què aquestes dentetes punxen molt. Heu d'obrir la boca.....
 ...posar la cua dins i prémer les mandíbules. De seguida quedaran les dents clavades.
  Poc a poc els aneu fent tots.
 Ara, saleu-los una mica.
 Enfarineu-los bé.
  Per totes bandes.
  I fregiu-ho en oli ben calent.
  I ja els tenim.
 Com us deia, cal acompanyar-los de pa amb tomàquet.
 Quina pinta més maca i quina imatge més entranyable.
 És una bona combinació, la del pa amb tomàquet i la carn blanca i suau del lluç.
 Però compte amb les espines, eh? sobretot amb els petits de la casa.
Bon Profit !!!

10 comentaris :

  1. Hola de nuevo Albert,veo que has estado muy activo este agosto,me alegro,tus recetas siempre son bienvenidas como este lucet que es mossega la cua,aun me acuerdo la primera vez que me lo hizo mi madre asi,cuando era pequeño,me impacto¡¡
    Siempre es muy rico asi y con un pa amb tomàquet,brutal,menos las espinas¡¡
    bona setmana

    ResponElimina
  2. Precisament aquest dissabte vaig estar a punt de comprar-ne, doncs a la peixateria de Cambrils, tenien una pinta molt bona...

    Però entre tantes temptacions, vaig optar per una cosa que es podés fer a la brasa... (ese colesterol...!!)... :)

    ResponElimina
  3. Fàcil i bo, i sobretot, ben presentat! Aquest llucet entra pels ulls. Petons

    ResponElimina
  4. Visca el lluç amb pa amb tomàquet!!!

    ResponElimina
  5. Per burro jo, que em vaig cremar tota la cara perque algú em va dir: "tienes que freir la pescadilla con la cola en la boca..."... hahahahaha !!!... es un "xist"...

    Ara en serio, jo, com germà gran de l'Albert, encara tinc més records d'aquest menjar i de com ens ho donava la mare sentants al balcó amb les mans, miqueta a miqueta, com si fossim ocellets petits... ufff !... quins records...

    ResponElimina
  6. A casa de joveneta, ma mare feia aquet plat molt sovint.
    Una abraçada
    Sara

    ResponElimina
  7. Tenia una amiga que me'ls feia expressament quan anava a casa seva, tot sovint, a dinar. Era andulusa i els fregia de quina manera!
    Nani

    ResponElimina
  8. Hola com m'agrada el llucet així que records ma mare "sense poder" quan jo era xicotet les cuinava així "era altres temps"
    una salutació

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !