inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dimarts, 4 de setembre de 2012

ARTICLE: Regles del bon amfitrió

Avui parlarem sobre que cal fer per ser un bon amfitrió.
Sabeu de la meva dèria per oferir bons aliments i del respecte que li tinc a la figura del convidat.
Em reconforta pensar que faig una bona feina per la meva gent i, segons el menú que toqui, també per la difusió de la nostra cultura.
D'aquí que he procurat fer un recull del que, en la meva opinió i segons els meus propis criteris, hauria de ser un bon amfitrió.
No espereu una llista de normes oficials i/o legals de com ser un autèntic amfitrió d'una gran festa, ocasió irrepetible o convit social de certa magnitud. Vaja, que no parlo d'oferir un "Ferrero Roche" vestit d'etiqueta a casa de la Isabel Preysler...oi que m'enteneu?.
Més aviat és un recull de regles destinat a tota aquella gent (família, amics, veïns, coneguts, companys de feina, etc..) que tenen compromisos socials que atendre de tant en tant a casa seva....i que, a més a més, volen quedar bé.
En general, entenc que són opinions molt personals. Segurament estareu d'acord en alguns punts i no tant en d'altres. Però d'això es tracta. No és gens senzill procurar d'establir unes normes d'ús comunitari des de un punt de vista objectiu a partir del sentit comú, quan es diu que el sentit comú és el menys comú dels sentits.
Com ho fem, doncs?...parlant-ne.
Us ve de gust?

- TIPUS DE CONVIT. Haureu de determinar si el convit és casual o planificat.
El casual, com bé diu la paraula, serà aquell dinar informal i no planificat que es mou dins d'un marc d'improvisació on l'elaboració del menjar passa a un segon terme i on moltes d'aquestes regles no són aplicables. D'altres es mantenen.
En el planificat són aplicables totes aquestes regles i és on us haureu d'esforçar de debò.
- NO ARRISQUEU EN EXCÉS: Molts tenim la tendència de fer elaboracions noves quan tenim convidats i això pot acabar sent un èxit total o un fracàs absolut. Jo us recomano no arriscar massa quan no calgui i cuineu menjars que tingueu més o menys dominats. Fins i tot, podeu cuinar un nou plat dies abans d'un convit per comprovar el resultat i així evitar sorpreses.
- CONTROL. L'amfitrió ha de pensar en tot i procurar tenir-ho tot controlat, encara que en realitat sigui una utopia. Abans de convidar, haurà coordinat al detall quantes persones vindran i quina quantitat i tipus de menjar i beguda ha de comprar. Tot i procurant el màxim control, sempre us deixareu cosetes.
- COMODITAT. És primordial sentir-se còmode amb els convidats i amb el nombre de persones amb el que sigueu capaços de fer un correcte oferiment. Si us sentiu desbordats no podreu oferir un bon servei. Un altre cosa molt diferent és organitzar un pica-pica multitudinari on el nombre de persones ja no compte. Però en aquest cas em referiré a un convit de tipus menú.
- ATENCIÓ. Un bon amfitrió és una persona atenta. Ha de tenir capacitat d'avançar-se a les necessitats dels convidats i tenir capacitat d'improvisació per a resoldre qualsevol requeriment, sobretot si hi ha criatures.
- LA FLEXIBILITAT DE LA CONFIANÇA. Tot dependrà de la confiança que tingueu amb els vostres convidats. Això ens aportarà una certa flexibilitat, però igualment haureu de mantenir en tot moment uns principis bàsics. No s'ha de perdre mai el respecte a la figura del convidat, per molta confiança que es tingui.
- EL MENÚ. No improvisar. Definir clarament el menú per grans i petits. Penseu en els gustos que tenen els convidats i considereu tot allò que no els agrada oferint sempre alguna alternativa.
- NETEDAT. No caldria dir-ho, ja ho sé, però s'ha de tenir el pis i sobretot el bany ben net. Si aneu al bany renteu-vos sempre les mans. Vigileu que siguin ben nets aquells coberts i copes que precisament només serviu quan hi ha convidats. Una copa d'ús no gaire habitual que surt d'un armari...pot contenir molta pols.
Compte també amb els pèls. Jo acostumo a cuinar amb barret, però passa fins i tot a les millors famílies. Com a mínim, reviseu el plat abans de servir-lo amb un pèl.
- LA TEMPERATURA DEL MENJADOR: Penseu en com es distribuiran les persones i ubiqueu als meus fredolics lluny de les sortides d'aire condicionat i als més calorosos de les estufes i fonts de calor. Penseu que la temperatura habitual que teniu a casa canviarà sensiblement degut a la concentració de persones. El millor és preguntar sempre que tal la temperatura.
- LA TAULA PARADA. La taula ha d'estar parada, si més no, amb el pica-pica. No és de bon amfitrió tenir la taula sense parar si els convidats arriben a l'hora de dinar quan, a més a més, acostumen a arribar sempre més tard del previst.
- EL CONVIDAT NO FA RES. El convidat no ha de fer absolutament res. Si et conviden a dinar, et conviden a dinar...i no a parar o recollir la taula...ni, molt menys, a fregar els plats.
- EL CONVIDAT NO HA DE PORTAR RES. El convidat no està obligat a portar absolutament res. Si s'escau, portarà vi o cava, i si desitja portar les postres ho haurà d'acordar amb l'amfitrió. És una bona pràctica que els convidats, abans de venir, preguntin a l'amfitrió si necessita res. Però no hi podeu comptar.
- SERVEI IMMEDIAT. Desprès d'ubicar-los, servir immediatament beguda i alguna cosa per picar. Els convidats, que normalment arriben tard (o molt tard), arriben amb sed i gana....i necessiten alguna cosa per matar el "gusanillo". No endarreriu aquest primer servei a l'espera d'altres convidats ni allargueu massa les presentacions.
- EL PICA-PICA. Si feu pica-pica, ho podeu preparar una estona abans però no massa. Compte amb els aliments que es poden malmetre (com torradetes estovades, maionesa que ha fet pell, olives assecades, patates pansides, begudes esbravades o amb el gel desfet, etc..). Tot això seran punts negatius. No abuseu del pa ni d'entrants per sucar pa, ja que restaran gana als convidats de cara als següents plats que, d'estar atipats, no lluiran.
- ELS NENS QUAN DINEN?. Amb el vist-i-plau dels pares, servir el dinar dels nens immediatament, ja que en aquests dies especials acaben pagant ells els nostres retards en l'horari. Si els feu esperar a dinar amb els adults, correu el risc d'atipar-los de pica-pica (xips, olives, refrescos, etc...) i restar-los gana pel dinar de debò....que no voldran...i que provocaran la irritació del pares...i ja coneixeu la resta, oi?.
Acabats de dinar, tingueu preparat un entreteniment (colors per dibuixar, pel.licules, joguines, etc...) que garanteixi, en la mesura que sigui possible, la disponibilitat dels pares a taula. Òbviament, tot dependrà de l'edat que tinguin els nens.
- ELS GRANS QUAN DINEN?. La norma es que sempre intentarem estar tots els adults a taula abans de començar. De vegades, si hi ha moltes criatures, l'atenció per part dels pares és constant. Per tant, haureu de decidir quin és el moment més apropiat per començar a dinar. De vegades es molt difícil aconseguir que el 100% dels pares siguin a taula mentre el menjar és en condicions òptimes de consum i temperatura. Si la majoria esteu d'acord és preferible que set persones mengin calent i només una fred...a que les vuit s'ho mengin fred. Si es possible es torna a escalfar el plat. Per tant, intentarem evitar una llarga espera amb el plat ja servit a taula. L'amfitrió sempre tindrà l'última paraula.
- LA TEMPERATURA DEL MENJAR. En la mesura del possible, servir cada aliment a la seva millor temperatura. Evitar l'embotit recent tret de la nevera. I el que dèiem, un plat calent que s'ha refredat no té el mateix gust ni textura inicials i fa perdre tot l'interès del consumidor. Un gran esforç fet a la cuina no se'n pot anar a norris d'aquesta manera. Per tant, haureu de trobar un equilibri entre el moment de servir i l'estat del menjar. Tot i semblar una tonteria és de les coses més difícils d'aconseguir en un convit.
- L'AIGUA I EL GEL. Aigua i gel en condicions. Tot i estar acostumats, l'aigua de la vostra aixeta té gust d'aixeta (a no ser que visqueu al Pirineu,clar). Si es possible, serviu sempre aigua embotellada així com glaçons comprats (en benzinera o botiga de congelats).
- LA MÚSICA. Una música de fons ajuda a trencar el gel i a fer que els convidats se sentin més còmodes, sobretot si oferiu aliments cruixents que al ser mastegats en silenci poder arribar a ser molestos. Es recomanable que la música sigui apte per a tots el públics per garantir l'èxit, tot i que serà un dels elements que podrem manipular a plaer per mostrar les nostres tendències personals als convidats.
- LA TELEVISIÓ. No es aconsellable tenir la tele encesa...ja que distreu massa i pot dividir una conversa....a no ser, clar, que facin un partit del Barça, jeje.
- BON ROTLLO. Feu que el convit sigui amè, divertit, sense estrès, que els convidats estiguin còmodes amb l'espai, la companyia i el menjar en un ambient de bon rotllo.
En altres paraules, els heu de fer desitjar tornar.

Com ho heu vist?
Reconec ser molt exigent, però en general són tot premisses de sentit comú.
L'incompliment d'algunes d'aquestes regles no ha d'implicar necessàriament malestar, ni de bon tros.
S'ha de ser obert i tolerant i en ocasions, si cal, fer una mica allò del "...be water, my friend...".
Per que de "formes i maneres"....n'hi ha tantes com llonganisses.
I es que en realitat, ningú té la clau de l'èxit, ni jo mateix per suposat, però potser d'aquí podeu extreure'n algunes conclusions o idees que millorin els vostres convits.
Tots sabem que fàcil és quedar malament amb uns convidats.
Quedar bé ja requereix de més esforços i tampoc no tindreu cap garantia.
Recordeu només una cosa: no perdeu mai el respecte per la figura del convidat.
Amb això, ja teniu molt guanyat.
I al final del dia, després de l'esforç, de cuinar una bona estona, de preparar la taula, preparar el vermut o pica-pica, d'entrar i sortir de la cuina mil vegades....de baixar a corre-cuita a comprar allò que t'havies oblidat, de netejar trastos i rentar plats i olles fins que sents aquell doloret d'esquena que et recorda que portes massa estona en la mateixa postura...després de tot tot tot...quan seus, per fi, una estoneta al desitjat sofà.......
...t'adones que la satisfacció d'haver cuidat dels teus convidats...no té preu...
...que ha valgut la pena....
...i veus com els convidats marxen satisfets...
...i et dius a tú mateix: "Avui ha estat bé.".

7 comentaris :

  1. Un bon decàleg d'amfitrió. Ara mateix me l'imprimeixo que no em vull oblidar de res!!! Ha ha. Són unes instruccions fantàstiques. Gràcies Albert. Subsccric això de l'oferir bons aliments. Petons

    ResponElimina
  2. Genial Albert!!! Ets un amfitrió excel.lent, a més a més d'un magnífic cuiner!

    ResponElimina
  3. Un gran article, sí senyor! Jo en el punt sobre que els convidats no han d'ajudar en res, estic d'acord quan és un sopar/dinar puntual. Però quan tens amics a casa durant uns quants dies, llavors sí que m'empipa que no moguin ni un dit per parar/desparar la taula ni que sigui. Que d'amfitrió burro a criat hi ha una línia molt fina en aquest cas :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Meritxell, tens tota la raó. Moltes d'aquestes regles no son aplicables als "gorrons" habituals. Hauràs d'adaptar-les al moment i al convidat, és clar.

      Elimina
  4. Moltes gràcies pels teus consells Albert. No es para mai d' aprendre amb tu

    ResponElimina
  5. Albert, em semblen uns consells encertadíssims que, naturalment, em copie en un document per a tindre'ls ben presents. Gràcies

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !