inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dimecres, 4 de juliol de 2012

Coca de Montserrat o "Montserratina"


L'altre dia, la Maria Blanca, una seguidora d'aquest blog, em va parlar d'aquesta coca que fins ara desconeixia. Sembla ser que és tota una institució a Montserrat, i per això li diuen "Montserratines".
He aconseguit trobar una recepta força autèntica de l'Escola de Turisme del Baix Penedès i avui us la presento.
És una massa de coca força similar a la massa del brioix però una mica més barroera, no tant fina vaja, és esponjosa, plana i allargada i coberta de sucre i que s'acostuma a degustar juntament amb una presa de xocolata, un cafè amb llet o una xocolata calenta.
Un berenar d'aquells....de tota la vida.

INGREDIENTS
500gr. farina força
200gr. aigua
1 ou
10gr. sal
35gr. llard
25gr. sucre
25gr. llevat premsat
vainilla
colorant d'ou
sucre

VARIANTS:
- Hi podeu afegir pinyons a la coca

ELABORACIÓ
  Desfem el llevat juntament amb el sucre, l'ou....el colorant....
 ...la vainilla....que en aquest ocasió és líquida.
Normalment utilitza vainilla en pols...però la marca Dr. Oetker fa aquesta líquida que he provat i està força bé. S'ha de posar una ampolla per 500gr. de farina.
 Ara incorporem la farina....
 ...que sigui força....
 ....la sal...
  ...el llard de porc....
 ...i l'aigua.
 Muntem el ganxo a l'amassadora i deixem que pasti durant uns 15-20 minuts.
Com sempre, podeu fer aquesta massa a mà, sense amassadora, però jo us recomano fer-vos amb una per què us estalvia molt de temps i us garanteix excel.lents resultats.
 Anirem tocant la massa per veure si falta humitat o no, fins que quedi força flexible sense trencar-se.
 Ja la tenim pastada.
 La deixarem reposar uns 10 minuts abans de treballar-la. Així perdrà el nervi del pastat.
  Fem pesades d'uns 200gr. per coca, més o menys, però les podeu fer de la mida que més us agradi.
Com el brioix, aquesta massa la tractarem amb oli en comptes de farina, ja que no volem incorporar més farina i l'oli farà que llisqui bé a l'estirar-la.
 Poc a poc, amb el corró....li anirem donant forma.
 Ja sabeu, això del corró és un tema de pràctica.
  Penseu que l'heu de fer fina i estirada.
 Ara, les anirem col.locant en una safata pel forn amb paper cuisson.
D'aquesta fòrmula us sortiràn de 4 a 5 coques. En aquest moment, les deixarem de 3 a 4 hores dins el forn (en fred)...per que llevin. Penseu que dependrà molt de les condicions tèrmiques, per tant, segurament, a l'estiu en un parell d'hores les tindreu apunt.
  Ja han llevat.
 Batim un ou...
 ...i pintem amb molt de compte les nostres coques. Vigileu de no abaixar-les.
 Tirarem una bona quantitat de sucre per sobre.
Sense por. I les enfornarem a uns 190º graus durant aproximadament un 20-25 minuts. Però les heu de vigilar molt. Com passa amb el brioix....arriba un punt on es torra i es crema amb molta facilitat. No us confieu.
  I ja les tenim cuites. Com podeu veure per dins són molt esponjoses.
  Segurament les tradicionals no tenen tant de sucre....però jo trobo que així estàn millor.
Un cop fredes les podeu conservar tapades amb un drap de cuina net, però penseu que és una massa que no dura massa temps toveta....a l'endemà estaran dures.
 Un cop fredes les podeu congelar, això si.
   Però el millor de tot és menjar-les amb una mica de xocolata.
 Aquí les teniu.
  A que fan bona pinta?
Clar, haureu de triar la xocolata que més us agradi.
Bon Profit !!!

11 comentaris :

  1. hola, acabo de descubrir tu blog y darle un pequeño repaso, decirte que lo encuentro muy interesante. Yo al igual que tu tambien trabaje 10 años en la pasteleria aunque hace mas que tu que lo dejé ahora tengo 62 y estoy jubilado pero la familia cuando hay alguna celebración me esta pidiendo a ver que voy a hacer y por supuesto en san Juan no faltan las cocas.
    No es facil explicar las recetas para que todos la entiendan quiero decir los no profesionales y tu lo haces muy didactico animo y adelante.
    Perdona pero yo apenas aprendí a escribir en castellano.
    un cordial saludo.

    ResponElimina
  2. Hola "Sureño"...muchas gracias por los comentarios. Veo que has tenido una trayectoria similar a la mia. La familia y amigos siempre piden y piden y piden...y és un trabajillo siempre...pero a caso no és bonito ofrecerles lo que piden? jeje.
    Te animo a que montes tu propio bloc para ver esas "cosillas" que nos pueden interesar a todos.
    Gracias y un abrazo.

    ResponElimina
  3. Mmmmmmmmmmmmmmm! Què bona Albert! Sempre he volgut saber com es feia aquesta coca... M'encanta Montserrat i les montserratines! :) Gràcies per compartir-la i explicar-la tan bé.

    ResponElimina
  4. Jo també tinc la mateixa recepta de l'EScola d´hosteleria del Baix Penedès...Queda boníssima.

    ResponElimina
  5. Ostres, moltes gràcies per la recepta. Sóc d'Esparreguera, que està al costat de Montserrat, i aquí són molt típiques. Feia molt de temps que estava buscant la recepta però no la trobava enlloc. El que més t'ho agrairà serà el meu estimat maridet que més d'un diumenge li ha tocat anar d`hora a buscar-les a la pastisseria per esmorçar, jeje. Ara no tinc escuses per fer-la. (encara que ara que ho penso... no sé si li diré que he trobat la recepta...mmmm)

    ResponElimina
  6. Ostiiiiiiiiii quina bona pinta!!! No n'havia sentit a parlar mai d'aquestes coques, però a la mínima que pugui la faré! Ara per ara estic "castigada" a fer coques perquè a Holanda no trobo fruita confitada decent, no saben què coi és el llard (la coca de sant joan la vaig salvar, no sé pas com, amb mantega posada a ojímetro) i no tenen llevat en pastilla, cosa que es tradueix en unes coques molt planetes :-( A veure si m'apuntaré al contrabando i al mercat negre, jejeje! Gràcies com sempre per la recepta Albert!

    ResponElimina
  7. Ostres! Aquestes coques tenen molt bona pinta! Però tinc un dubte: són les mateixes que venen a les botigues "Montserratina" del carrer Santa Ana de Barcelona? És que a casa ens encanten! Però aquelles per dins són molt blanquinoses i aquestes molt groguenques tot i que per fora l'aspecte és idèntic!

    ResponElimina
  8. @Laia, la recepta original no porta colorant, però a mi m'agrada afegir-ne una mica per donar-li un color més càlid. És per això que canvia el color de la massa. La propera vegada la faré sense colorant i veuràs la diferència.
    @Sònia, diga-li !!! diga-li !!!
    @Meritxell, paciència i tira d'internet i de la compra on-line..

    ...i gràcies a la resta...a disposar !

    ResponElimina
  9. Hola Albert,
    Fa poc que he descobert la teva paàgina i estic encantada. Ja he fet les magdalenes, el pa de pita i avui aquestes coques. Ho expliques tan bé que surt perfecte. Moltes gràcies per compartir el teu art i el teu temps.
    Visc a l'estranger i s'agraeix poder preparar coses a casa que a Catalunya seria fàcil de trobar en qualsevol forn, però no a Ucraïna...

    ResponElimina
  10. Ostres Ucraina !!!...em sona tant lluny això !!!..je,je.
    Sé que no es fàcil viure lluny de casa. Però has de saber que tens catalans (ni que sigui electrònicament) ben aprop.
    M'alegro molt que t'hagi sortit tot bé...això vol dir que hi poses ganes.
    Mercè, enhorabona i molta sort en aquesta freda aventura que vius. Qualsevol cosa, ja saps.

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !