inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

divendres, 22 de juny de 2012

ARTICLE: Revetlla de Sant Joan 2012


Ja s'acosta el día 24 de Juny, Sant Joan. La nit anterior se celebra la revetlla de Sant Joan, una celebració important al nostre país.
No està massa clar quin és l'origen d'aquesta la festa, però sembla estar relacionada amb el solstici d'estiu. 
És una nit de festa....d'aquelles que enceten la temporada d'estiu, de vacances, del bon rotllo.
És habitual que les families i els amics es reuneixen per sopar i a la vora d'una foguera, degustar un tall de coca i una copa de cava.
Nosaltres, ara ja fa uns anys que per Sant Joan no sortim de casa. És una d'aquelles nits que preferim no conduir...ni exposar-nos als petards.
Diga'ns avorridots.
O diga'ns sensats.

Però si no hem sortit segurament ha estat per què no hem trobat un pla que veritablement ens hagi agradat.
Recordo que quan era petit tots els anys celebràvem la revetlla de Sant Joan a la casa de pagès que tenien els meus avis, a Parets del Vallés. Per aixoplugar-nos dels possibles coets....treiem el flamant Seat 600 del garatge (un garatge fet amb canyes,  plàstics i uralita) i sobre una llarga taula sopàvem tots plegats...i gaudiem en família de les coques i del cava.
Jo, sent un marrec, estava negitós durant tot el sopar....i nomès tenia al cap anar a tirar petards (xinos, piules, coets, brolladors, fonts, etc..)...i fer de les meves pel jardí.
Ho passàvem molt bé. Allò si que era una autèntica revetlla....i és així com jo l'entenc.

Segons la tradició aquesta nit es fan fogueres a les places i descampats propers amb tots aquells objectes inservibles que s'han acumulat durant tot l'any.
Potser ara ja no es fa tant però abans era molt normal de posar un ninot de palla al capdamunt de la foguera
El meu avi era tot un geni preparant aquest ninot, li dedicava unes quantes hores i molta gent del barri i del poble (sobretot criatures) s'acostàven per veure el ninot del senyor Manolo....que, com cada any, acabava cremant en pocs minuts.
Feia goig aquell ninot, de veritat.
A mi em feia una miqueta de cosa veure aquell ninot cremant. Una imatge d'aquelles impactants per un crio, però en canvi tinc molt bon record de tota aquella mena d'aquelarre.

Ara de gran, com li passa a molta gent, no soporto els petards i procuro que els meus fills no en tirin...encara que entenc la seva il.lusió i no podré evitar-ho massa massa temps. A mesura que els meus fills es facin grans em demanaràn petards de més potència. 
És llei de vida.
I a patir, com tots els pares suposo.
Ara no m'agraden els petards. Però el que més em rebenta són els que en tiren, no hores abans de la revetlla, no, .....si no dies abans !!!...quan no t'ho esperes !!!...i et fan treure el cor per la boca per qué, clar, no t'ho esperes.
Com diu en Quim Monzó....els arrancaria la pell per deixar-los en carn viva i després els tiraria sal !!!
Bé, potser no tant.

Jo es que de jove n'he fet de molt grosses...amb trons i "barrenos"....i "inquisi-truenos" que deiem nosaltres....
Coses lletges.
Molt lletges i de les que m'arrepenteixo totalment.
Desde llençar una ampolla de vidre amb un tro encès a dins a la casa del costat...(que cada cop que ho penso em dic de tot a mi mateix)....fins anar amb els amics i llençar un "barreno" en mig d'una colla de guiris. Clar, un d'ells tot "borratxo"...el va trepitjar per mirar d'apagar-lo....i li va esclatar al peu.

Recordo aquell pobre noi assegut al terra....amb la sola de la sabata penjant....i no em puc imaginar el mal que es va faria. Que dius...mal fet per llençar el petard...però tothom es va apartar en veure que era un petard dels grossos....i el noi, d'uns vint anys, es va voler fer l'heroi.
Em vaig sentir una mica responsable de tot allò........i per altres històries que ara no venen al cas.
Així que compte en barrejar alcohol i petards de potència.

Es per això que odío els petards.
Clar, el fet de madurar...de tenir més responsabilitat i sentit del perill, sentit de protecció dels teus.....haurà calat també una mica.
Sense voler podem fer mal a molta gent.
Com bé diu el refrà....qui juga amb foc....s'acaba cremant, i a mi em va passar.
Tot fent el burro amb un "doble-boom" d'aquells....em va acabar esclatant a la mà i em van quedar els dits negres durant una setmana....i quin mal. Vaig estar una hora amb la ma sota l'aigua de la font més propera.
Molt de compte amb els petards amics meus que tot i les mesures de prevenció cada any hi ha accidents de més o menys gravetat.
Però lluny de donar-vos mal rotllo, vull que gaudiu d'aquesta festa tant tradicional i arrelada.


I quines revetlles tant maques que feiem de petits !!! eh?
Fa molt de temps em vaig proposar organitzar una revetlla com aquelles....amb música, amb "banderoles", amb bona coca (feta per mi, jeje), bon cava.....i no haver d'agafar el cotxe desprès, clar.
I aquest any, per fi, ho he aconseguit. Amb 14 amics més hem llogat una casa rural al bosc, on està prohibit tirar petards, per cert.
I tindrem una revetlla de Sant Joan....com les de tota la vida....amb "banderoles" i tot !!!
I menjarem...
I ballarem....
I riurem...
I per qué no, ens acostarem una estoneta al poble per què els crios tirin quatre bombetes i dues bengales...
...que gaudeixin (amb seguretat i supervisió) com jo ho vaig fer...
...i com deien a la peli de Los caballeros de la mesa cuadrada....encabat...podrem dir: ..."y hubo gran regocijo".
Gaudiu amb precaució d'aquesta festa catalana tant maca, de la música, del cava, de les coques...i sobretot dels que us acompayin en aquesta màgica nit de foc.
I no us oblideu de fer les coques....que us ho he posat molt fàcil creant una secció específica de coques, eh?...no us podeu queixar....
Vinga, que encara hi sou a temps !!!

Molt bona revetlla a família, amics i seguidors !!!

8 comentaris :

  1. Bons i no tan bons records, com tot. Cert que esperàvem que el sopar s'acabés però en el meu cas per encendre la foguera que durant tot el dia havíem anat apilant, mai m'han agradat els petards.
    Bona revetlla!

    ResponElimina
  2. Igualment per tots vosaltres, bona revetlla!!

    ResponElimina
  3. Crec que aquesta nit té quelcom especial. Personalment tinc un munt d' històries semblants a les que expliques, però particularment em queda un record especial de que el meu pare mai em deixava sortir fins tard. De la colla d' amics era el que sempre havia de marxar primer a casa. Però per una d' aquelles raons que mai he arribat a entendre, la nit de Sant Joan em deixava sortir fins ben tard. I es clar, quan ets un marrec aquestes coses et calen.
    Bona revetlla a tots i totes!

    ResponElimina
  4. ..i ara ho recordes amb carinyo....
    ...quines coses té la joventut, eh?....i els pares de cadascú, clar...

    ResponElimina
  5. Gràcies !
    Ha anat de conya !!!...aviat us publicaré un article sobre el taller de coques.

    ResponElimina
  6. Hola! vaig fer, la coca de fruita i la de llardons i vaig deixar als amics bocabadats. Gracies per fer-ho tant facil.

    ResponElimina
  7. Et felicito, Cullaretes !!!!...l'èxit és només teu !!!!

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !