inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dilluns, 4 de juny de 2012

Arengada a la porta


Potser feia més de 15 anys que no en menjava.
D'aquells sabors intensos que es podrien qualificar com "umami".
Quants records personals em porta aquesta nostrada recepta....
És d'aquells plats que em provoquen una regressió en el temps.
El meu tiet Jaume, paleta i dels bons, ens va fer algunes obres a casa, com el bany, i el meu pare l'ajudava. Resulta que a casa dels meus pares (un pis antic) el bany estava a la galeria. Clar, anar a fer un riuet a l'hivern implicava passar una rasca important.
Vaja, una curiositat...només.
Total, que durant una bona temporada l'arengada va ser l'esmorzar de tots els diumenges del meu pare i el meu tiet.
I jo mirava amb certa enveja aquell esmorzar d'adult...amb el seu porronet de vi al mig..fent conyes i explicant acudits....i la meva mare a la cuina partint-se de riure també....amb aquell rajolinet de suc de budells d'arengada que encara regalimava pel marc de la porta.
Ara ja fa molt anys d'aquells tiberis matutins.
La meva conclusió era que s'ho passaven pipa al voltant d'una arengada.
Però sense arengada també s'ho passaven bé, eh?.
Recordo que quan els meus pares i els meus tiets sortien plegats de vacances....sempre es trobaven amb algun conegut...per lluny de casa que hi estiguessin ...i clar, això donava peu a fer servir la conya del "Fernándes".
La coneixeu?....si veus que a una persona el saluda tothom pel carrer li pots dir "Sembles el Fernándes, tu !!!". ...per què al "Fernàndes" tothom el coneix.
Aquesta frase feta fa referència a aquella persona a la que tothom saluda i coneix.......sigui on sigui, sobretot si estàs lluny de casa on la probabilitat que et coneguin és encara més baixa.
La veritat es que no sé si és una frase feta pròpia de la meva família o és una dita popular.
Vosaltres ho sabeu?...en fi.
Que en un esmorzar d'aquells...per fi, jo també vaig tenir el meu platet d'arengada.
Quina il.lusió em va fer !.
Ara jo em pregunto....quantes portes brutes de budells d'arengada deuen haver a Catalunya?.
Qualsevol que no sigui d'aquí....pensarà que som gent estranya i marranota.
Però...que maco que és tenir la porta de la cuina tacada d'arengada, eh?!!!
Que com s'escata una arengada?
Doncs per escatar una arengada d’una manera pràctica s’embolica amb paper de diari, es posa al muntant d’una porta i es tanca perquè la pressió al aixafar-la, separi la pell de la carn. Alhora de menjar-les, el més habitual és l’arengada crua amb pa torrat i un raig d’oli d’oliva. Però nosaltres sempre l'havíem cuinat a la planxa, a la brasa o fregides i servides amb una mica de ceba crua per sobre i un rajolinet d'oli d'oliva.
En molts llocs l'acompanyen amb trinxat de cols i bròquils, mongetes seques, escalivada, pa amb tomàquet, raïm, etc.
I el que no pot faltar mai és...el porro de vi. No us perdeu l'article "El porró".
En definitiva, un respecte per aquesta ancestral recepta que jo considero una autèntica delicatessen.
Aquesta entrada, a banda d'una recepta, és una dedicatòria a un plat molt especial per a mi.
Salut.

INGREDIENTS
2 arengades salades
oli d'oliva
1 ceba dolça

VARIANTS:
- Hi podeu tirar un raig de vinagre
- Ho podeu acompanyar d'una bona torrada amb pa amb tomàquet i un porronet de vi negre

ELABORACIÓ
  Preparem els ingredients: arengades, ceba i oli.
 Busqueu unes fulles de paper de diari i emboliqueu cada arengada per separat.
 Procureu que quedi ben tancat, ja que si no embrutareu la porta i el marc.
 Col.loquem el paper de diari dins una bossa de plàstic...
 ...i fem pressió fins que quedi ben situada i no es mogui.
 Poseu-la cap enfora en un llindar d’una porta gruixuda. Normalment, la porta de la cuina.
 Ajusteu la porta tot pressionant el paquet.
Fa una mica de coseta...i és estrany...el bitxo ja fa temps que és mort.
Per tant, no tingueu por en pessigar l'arengada que no li fareu cap mal, jeje.
 Ja està....obrim el paquet...
 ...i ens trobem això....una arengada aixafada...
 ...i amb els budells fora. De fet, això és el que busquem....que es pugui netejar amb facilitat.
Com veureu, les podeu netejar de dues maneres. L'una és netejar-la completament i treure els filets esfilagarsant la carn del peix que netejarem sota l'aixeta per extreure'n l'excés de sal.
...i l'altre consistiria en escatar-la una mica....treure els budells i ja està.
  Jo us mostraré totes dues formes.
 A casa, però, sempre s'havien fet senceres...que és la versió més ràpida, vaja.
Ara escalfem una paella per daurar-la una miqueta, però ben poc. Penseu que aquest producte es pot menjar així directament.
 Els filets nets també els passarem per la paella....i quina flaire que surt nanos !!!
 Només ens queda servir-les amb una mica de ceba crua...i un bon raig d'oli d'oliva per sobre. 
I a gaudir....que és tota una delicatessen aquest plat.
La ceba és important ja que aporta un bon equilibri  a l'hora de minvar el gust enormement salat que tenen les arengades.
 És una combinació d'aquelles ben trobades.
Recordeu que s'ha d'acompanyar amb un porronet de vi negre.
Bon profit !!!

9 comentaris :

  1. em pensava que això de fer servir la porta era perquè a casa devìen ser una mica "selvàtics" (ara em fem un altre de més "civilitzat") però ja veig que és el sistema tradicional :-)..amb la ceba no l'hem tastat mai

    ResponElimina
  2. ...i tant que es fa servir !!!...i la ceba és imprescindible...de veritat ho dic.

    ResponElimina
  3. Albert, l'arengada a casa és un plat de luxe. De fet, cada estiu fem arengada amb fesols i escalivada, i convidem als amics, que d'any en any ho esperen. Jo les desalo amb llet. Tinc alguna recepta posada d'arengada, ah sí un escabetx. Molt bona, com la teva.
    Nani

    ResponElimina
  4. jejeje jo també pensava que era una cosa familiar...jejejejje

    ResponElimina
  5. Nani, n'havia sentit a parlar d'això de la llet. Ho provaré també. M'en alegro molt que considereu aquest plat un luxe...per què ho és.
    I Xampinyonet...el teu germà s'en va fotre una el diumenge...

    ResponElimina
  6. Acabe de descobrir el teu blog, un treball fantàstic. A València també és tipica aquesta recepta. L'habeu fregida amb seba i ous? per a xuplar-se els dits. Bon profit

    ResponElimina
  7. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. A mi també em feia enveja el meu pare menjant-se arengades, a casa era el sopar de diumenge, un parell d'arengades a la brasa, regades amb vinagre i pebre.
    Fins que va arribar el meravellós dia en què a mi em va tocar una sardina, al mateix estil. Una menja fantàstica, com dius tu, un umami com una catedral :-)

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !