inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dimecres, 30 de maig de 2012

Ensalada russa


>Recepta tradicional número 483 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Si doneu una volteta pels blogs de cuina que hi ha us adonareu de la quantitat de gent que fa grans receptes, excel·lents innovacions i presentacions d'avantguarda.
Jo vull recordar-vos que aquest és un blog on, per sobre de tot, es pretén mostrar com fer les receptes tradicionals de la cuina de sempre. I l'amanida russa és tot un clàssic en la nostra dieta.
No és un plat autòcton... però sí un plat que té el seu lloc reservat en la cuina catalana i espanyola.
És una d'aquelles receptes, com la paella, que la fan diferent a tot arreu, oi que sí?... jo moltes vegades no la demano perquè no sé quina sorpresa em té reservada. De vegades et posen espàrrecs blancs, d'altres ou filat, d'altres olives negres, croquetes, pernil dolç i xoriço... fins i tot patates fregides!...i no acabaríem mai d'afegir complements estrambòtics.
Penso que l'amanida russa és un plat una mica maltractat per tota la restauració en general.
Quina és la idiosincràsia de la ensaladilla?... doncs que en els bars, on la serveixen habitualment, no fa gust de res... perquè utilitzen els ingredients més barats i les maioneses industrials més econòmiques. I és clar, si vas a un bon restaurant... difícilment trobaràs l'ensaladilla rusa a la carta.
És com si no tingués "caché".
Total, que només la menges bona bona a casa teva, la que fa la teva mare, la teva àvia o la teva tieta.
Però es que a més a més, resulta que a totes les famílies es fa lleugerament diferent.
De fet, tinc comprovat que no hi ha dues famílies que la facin igual, igual.
Jo us explicaré la que he fet sempre, que és la que conec. Vaja, que no té més misteri que bons productes frescos i un bon interès en la seva elaboració. Sí que us puc dir que els que l'han tastat diuen que és molt saborosa.
A veure què us sembla.
Si voleu més informació sobre els orígens d'aquest plat, us recomano la lectura de l'article de wikipedia "Ensaladilla rusa".
Fer-la, és fàcil, però ens demanarà una mica de temps.
És important bullir cada verdura de forma separada perquè tenen coccions diferents.
Us aconsello la lectura de l'article: "Temps de cocció de les verdures" .

INGREDIENTS
verdures (patata blanca, pastanaga, mongeta tendra, pèsols frescos)
maionesa casolana
2 ous durs
1 pebrot vermell
2 llaunes petites de tonyina en conserva (en oli)
olives farcides d'anxova
anxoves (de l'Escala o del nord)
pebre vermell dolç
pebre negre
oli d'oliva
sal

VARIANTS:
- Hi podeu afegir mitja ceba dolça
- Es pot afegir blat de moro

ELABORACIÓ

Jo he comprat un quilo de pèsols frescos. Semblen molts, però un cop pelats no són tant.
Aquí els tenim pelats (gràcies a l'ajut de la meva dona i de la meva filla, jeje)... i què maco és pelar pèsols!
Així mateix ja es poden menjar. Penseu que aquest producte no té res a veure amb el congelat.
D'altre banda, anirem escalivant un pebrot vermell...
... ja ho veieu, jo el poso directament al foc...
...i se li van donant voltes...
Fins que estigui tot cremadet... i el deixarem refredar per poder-lo pelar.
Ara posarem els pèsols a bullir... quan l'aigua arrenqui el bull, és clar.
De 25 a 30 minuts de cocció, però l'ideal és anar tastant-los.
A banda, netejarem la mongeta verda....
Li tallarem les puntes..
...i la farem a trossets...
Mentre, els pèsols ja són cuits... els reservem.
Aprofitem la mateixa aigua de bullir els pèsols per coure la mongeta verda. I si cal n'afegim una mica més.
La pastanaga, compte.
La pastanaga trobareu que us venen unes molt grosses, sense arrels... que són ideals per a fer brous, però no són res de l'altre món.
També trobareu les que tenen la punta més fina...que són molt més dolces i saboroses. Aquestes són millor per menjar crues, en amanides com és el nostre cas.
Les partim...
...les fem a dauets... i les posem a coure entre 20 i 25 minuts.
No feu massa pastanaga, amb dues en tindrem prou.
La patata, vermella, per bullir és clar. La feu a dauets...
...una mica més grans que la resta....
Com que tenim els dos focs ocupats amb la mongeta i la pastanaga... anirem pelant el pebrot vermell.
Si ho feu amb molt de compte us quedaran unes tires de carn esplèndides.
Poseu-les en un plat... amb una mica de sal...
...i un bon raig d'oli d'oliva...
...que vagin agafant gustet...
A més a més, li afegirem unes anxoves, també...
...filets d'anxova bons... de l'Escala o del Nord (Santoña)...
Els posem al plat amb el pebrot...
Una mica de pebre negre... i ho deixem reposar. L'oli captarà el sabor de tots aquests elements.
La mongeta ja està cuita... la reservem...
Com està la pastanaga?... doncs la podeu aixafar amb una cullera per veure si està al punt.
Ho podem anar reservant tot plegat.
Ara, en la mateixa aigua, courem les patates... durant uns 25-35 minuts.
I courem un parell d'ous, també.
Per aprofitar el temps, afegirem dos llaunetes de tonyina a la verdura, però no cal que ho remeneu. Com més toquem la verdura, pitjor. Ja ho remenarem al final.
La patata ja és cuita.
I els ous també. Els deixarem refredar.
Afegim la patata a la resta de verdura.
Reservarem un ou dur per la decoració final.
L'altre ou el piquem i l'incorporem a l'amanida.
Ara, agafem el pebrot que teníem marinant-se amb les anxoves i ho piquem tot ben petit.
Guardarem unes tires de pebrot per decorar el plat.
Afegim l'ou i el picadet....i ho reservem. Ja queda menys, nanos.
Ara preparem la maionesa amb un ou i una bona quantitat d'oli.
...una mica de sal...i turmix ben forta, sense moure-la del fons... durant 30 segons.
Ja la tenim feta.
Incorporem la maionesa a l'amanida...
...i ara sí, amb una espàtula de fusta, ho remenem tot plegat... amb cura...
...penseu que s'ha de remenar el menys possible... ja que depèn de la cocció la verdura es pot desfer una mica. No hauria de passar, però per si de cas.
Ja està.
Ara només ens queda guardar-la a la nevera per refredar-la bé. És el moment de sortir a fer un passeig, un vermut o portar a les criatures al parc una estona.
Només ens queda muntar el plat.
Obrirem unes olivetes...
...i ara ja...es qüestió de decorar el plat amb una mica de gràcia...
Jo no es que en tingui massa, de gràcia... però tampoc sóc un destraler, oi?
L'altre plat el decorarem d'una altra manera. Una mica de l'oli de marinar el pebrot, un xic de pebre vermell, els ous...unes anxovetes senceres....
Què bona està! ...ben fresqueta... quan arribes de la platja, eh?
Bon Profit!

12 comentaris :

  1. és la reina de l´estiu encara que m´agrada tot l´any, m´encanta!!!!

    ResponElimina
  2. Molt bona... gairebé la fem igual, però jo no hi poso el pebrot escalivat.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  3. la gran oblidada pobreta. Aquesta segur que la faig en breus. Mersi mestre! (quina pinta...)

    ResponElimina
  4. Jo faig les verdures al vapor. Queda, al igual que la teva, molt bona!
    Quantes fotos!
    Nani

    ResponElimina
  5. Albert un clasic magnifico y que a mi nunca se me pasa por la cabeza perdirlo en un bar.Este es el clasico de comer en casa el mejor sitio.Y me ha gustado que tambien escalives el pimiento al fuego,yo tambien lo hago asi y cuando lo publique en una receta se sorprendieron mucho las visitas y el gusto que coge al hacerlo asi es igual que a la brasa.
    una abraçada

    ResponElimina
  6. Totalment d'acord!!!

    Costa trovar una bona ensaladilla, le teva te caché i una pinta...

    ResponElimina
  7. Gràcies Nani
    Miquel, me gusta saber que usamos técnicas similares.
    Gràcies Jordi, et puc assegurar que està molt bona.

    ResponElimina
  8. mmmmmm m'agrada moltíssim!!!!! i amb all i oli, en comptes de maionesa tambés està de vici!!!

    ResponElimina
  9. Avui he fet la ensaladilla rusa. Ha quedat perfecte!! La combinacio pebrot vermell i anxova no l'havia tastat mai i es bonissima. Una salutacio.

    ResponElimina
  10. Avui he fet la ensaladilla rusa sin pebrot i anxova i es bonissima. Me agrada mol , perque puc variar
    con ingradientas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. jeje, molt bé Irina (ets russa???).... recorda que si m'envies una foto del plat la podem publicar dins la secció COM T'HA QUEDAT! Una abraçada!

      Elimina
  11. Em pots dir per quant es aquestes quantitats. O si vols, concreta les quantitats, dient per a quantes persones. Gràcies. Ah! Per cert, quina pinta que te. Demà m'hi poso. Som dos, si en sobra, convidaré els veïns. Gràcies

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !