inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

diumenge, 27 de maig de 2012

Clafoutis de cirera



Ja fa un temps, a l'article "Pastís alsacià Clafoutis" us vaig parlar d'aquest pastís i d'aquesta recepta que em va passar la Meritxell...una bona seguidora d'aquest blog que viu a Holanda.
Doncs bé, fins ara no l'havia pogut fer per falta de cireres...però com ja sabeu....ara n'esta ple....i de bonisimes.
Ja de passada us recordo que aquest cap setmana és Mercat de Pagès de Cireres a Sant Climent de Llobregat i el proper cap de setmana (de l'1 al 3 de Juny) se celebrarà la Fira de la Cirera d'enguany a Torrelles de Llobregat.
Per tant, us presento un pastís molt representatiu de l'Alsacia fet amb cireres.
L'única variació que he incorporat respecte la recepta original ha estat rebaixar la quantitat de crema en favor de més quantitat de cireres i la substitució del Kirsch per un licor de guindes andalús anomenat Miura.
En realitat, jo penso, que qualsevol licor fet a partir de cireres pot ser adient per aquesta recepta, encara que el Kirsch, al ser també originari de la mateixa zona, pot gaudir d'una major acceptació.
La diferenció entre tots dos, bàsicament, és la maceració i la graduació, més suau i intens de sabor el Miura.
Respecte a la cirera...que sigui picota, clar i ben madura. A mi m'agrada extreure'n el pinyol...encara que també es fa amb pinyol. Més endavant us explicaré un petit truc per treure'l.
Uns pastís de temporada....molt gustós que també podeu acompanyar d'un coulis de cirera...o d'una crema anglesa, a banda d'una copeta de licor de cirera (el que més us agradi).
Som-hi.

INGREDIENTS
400gr de cireres fresques, madures i sense pinyol
1 ou sencer
1 rovell d'ou
50gr de sucre
50gr de farina fluixa
75gr de nata líquida (o crème fraiche)
3 cullerades de licor de cireres
un polsim de sal

ELABORACIÓ
 Ja és temporada de cireres...i n'està ple de molt bones i be de preu també.
 Per fer aquest pastís heu de triar les més madures de totes...les que tenen un coloret més fosc.
Com us he comentat, a mi m'agrada treure el pinyol ja que trobo desagradable trobar-te'l mentre menges....i sobretot si han de menjar criatures. Que com trec el pinyol?
Agafeun boli bic i treieu-li la tinta, que nomès quedi el tub. Renteu-lo bé. Ara perforeu la cirera pel costat superior...
 ...feu una mica de pressió i sortirà el pinyol pel costat inferior.
 Així heu de treure'l de totes.
 No us penseu que és cap feinada...es fa molt ràpid.
Tal i com manen els cànons dels "clafoutis" el farem en una safata d'alumini, ja que no es desenmotlla. Les podeu trobar a totes les botigues de "xinesos" i "tot a cent".
Jo com sempre, faré ús de la meva KitchenAid...que per això la tinc, però podeu muntar els ous amb una varilla a ma...o amb un minipimer.
 Barregem l'ou, el rovell i el sucre...
 ...i ho posem a muntar....a velocitat alta.
 Mentre, aprofiteu per untar el motlle amb mantega....i enfarinar-lo. Això evitarà que s'engaxi.
 Peseu la farina...i la nata...per tenir-ho tot apunt.
 Mentre, també, ja podem col.locar les cireres dins el motlle.
 Escampeu-les bé amb les mans. Han de quedar ben repartides.
 Més o menys.
 Ja gairebé estàn els ous muntats...han canviat de color i tot.
 És el moment d'incorporar la farina...
 ...la nata líquida...
 ...i el licor de cireres, un Miura, que és molt aromàtic.
 Un bon xorret...uns tres taps , més o menys. Quatre voltes per barrejar-ho tot...i ja està.
 Tirem aquesta crema per sobre de les cireres, procurant que quedi ben repartida.
 La idea es que la cirera no quedi mai coberta del tot, s'ha de veure.
 Perfecte. Ara preescalfem el forn a 180º graus.
 Ho enfornem durant 30-35 minuts.
 I ja tenim cuit el nostre pastís de cireres.
Fa bona pinta, no?....normalment s'acaba tirant una mica de sucre llustre per sobre o també sucre de vainilla. Però jo he volgut donar-li més protagonisme a la cirera....i per realçar-la ho he pintat amb gelatina de poma.
Escalfem la gelatina de poma pastissera. Si voleu saber on comprar-la us recomano la lectura del consell "On comprar productes de pastisseria".
 Un cop calenta, l'haurem de deixar refredar una mica...fins que tingui la textura més untuosa posible.
 Ara pintem el pastís.
 I aqui teniu el "Clafoutis" de cirera.
 Qué us sembla?
 Curiós pastís, si.
 La gelatina li aporta aquest atractiu visual que fa desitjar de tastar-lo.
Recordeu que el podeu menjar fred o calent acompanyat amb un coulis de fruites del bosc o similar.
I com ha quedat per dins?
 Doncs té una textura de crema trabada....molt suau.
És un pastís que no l'haviem tastat mai...i la veritat, ens ha agradat molt més del que ens pensàvem ja que no ens van massa les cireres a nosaltres. Però aquest cas és tota una excepció.
Bon Profit !!!

26 comentaris :

  1. de les cireres m´agrà fins al òs, què bona!!!

    ResponElimina
  2. A mi no m'apasionen, però reconec que són un vici.
    Doncs mira, avui hem anat a la fira de cireres de Sant Climent i hem hagut de tornar de la gentada que hi havia...no hem pogut ni aparcar. Total, hem anat a un poble del costat a fer un vermut.

    ResponElimina
  3. Per cert, amb aquesta fan 400 entrades al bloc...

    ResponElimina
  4. Un treball genial, com sempre però el truquet de treure el pinyol, m'ha captivat!

    ResponElimina
  5. fantastica clafoutis y el truco del boli me ha gustado,apuntado
    bona setmana Albert

    ResponElimina
  6. ...doncs si, és pràctic això del boli...jeje. Gràcies !

    ResponElimina
  7. i lo pitjor de tot es que treient un quart de pastís que s'ha menjat l'Albert...la resta...ha anat a parar a les meves cartutxeres!! maldició!! ara...estava bonississsim!!

    ResponElimina
  8. Ostres!!! que bé que t'ha quedat!! Molt professional! Estic impressionada! i m'encanta veure que us va agradar :D Molt original el toc de la gelatina de poma, li dóna un acabat molt professional :-)
    L'únic a remarcar és que a mi el clafoutis em sol quedar més gruixut, ben bé un parell o tres de dits (és que solc posar-hi més cireres i clar el tema queda molt més gruixut) perquè en Yann sempre l'ha menjat d'aquest tamany.

    Però vaja, detall menor, lo important és que us hagi agradat, de veritat, estic molt contenta :-)

    ResponElimina
  9. Hola Meritxell...estava esperant la teva valoració en candeletes !
    Si que és més primeta. Si et fixes, he fet la meitat de la recepta....però ja és això el que buscava....fer-la més lleugera.
    Gràcies pels comenteris !

    ResponElimina
  10. Ara t'has d'animar amb el pastís de ruibarbre, que d'aquí poc ja no n'hi haurà (la temporada de ruibarbre acaba al juny) i t'hauries d'esperar 1 any a poder-ne fer ;D Ànim!

    ResponElimina
  11. Uix....em penso que m'esperaré un any....tinc altres coses en preparació....però gràcies pels ànims Meritxell.
    També hauré de fer la fondue...i el Glühwein per Nadal !!!

    ResponElimina
  12. Quina pinta!!! Em sembla que ja sé què faré aquest cap de setmana...

    ResponElimina
  13. Ostres és boníssima!!
    La vaig fer abans d'ahir i va triomfar. És una recepta, ràpida, senzilla, molt vistosa i de gust espectacular. La vam prendre de postre i va durar a taula exactament 4 minuts. Vist i no vist.
    Gràcies per la recepta, però també pel truc del boli bic facilita molt la feina.
    Encara tinc cireres, avui en faig una altra.
    Ha passat a ser el pastís favorit a casa.

    ResponElimina
  14. Me encanta tu blog!!! Es una maravilla...

    Saludos..

    ResponElimina
  15. Gracies!!! El teu es molt xulo tambe!!! Benvinguda!!!

    ResponElimina
  16. Hola Albert, una consulta, puc fer aquesta recepta amb figues confitades? o quedaria massa dolç!
    Gràcies!

    ResponElimina
  17. @Imma, doncs no he ho provat mai, es clar. Dolç quedarà, però tot es provar-ho. Vols dir figues seques o confitades?

    ResponElimina
  18. Bon dia Albert, són figues confitades, és que en tinc 4 pots i vull fer un pastís i no sé quin fer, n'hi ha cap altre que em quedaria millor?
    Moltes gràcies!

    ResponElimina
  19. @Imma, mira't la tarta d'ametlles i figues....o també pots fer un púding amb les figues.

    ResponElimina
  20. Jo l'he fet amb cireres i un dia ho faig fer amb maduixes i m'agrada mes com queda amb maduixes.
    Està bonissim

    ResponElimina
  21. @Núria, segurament tens raó. El Clafoutis és un dolç alsacià...i per aquelles contrades agraden molt les cireres i en mengen més que nosaltres. Bon apunt !!!...gràcies !!!

    ResponElimina
  22. Bon dia Albert
    El mot "clafoutis" bé del llemosí "clafit" que vol dir com en català omplert, farcit...No és pas ben bé un pastís francès (vull dir no de tota França). Només per dir que millor deixar el pinyol, fa menys treball i sobretot el gust és diferent. M'agrada molt més amb els pinyols! També podem prescindir de la nata, enfi, diguem que la recepta occitana de base no em porta.

    ResponElimina
  23. @Mijo, d'entrada moltes gràcies per aquestes observacions. El pinyol l'acostumo a treure per a facilitar la feina als petits de la casa i evitar que s'ennoaguin. Ja fas bé d'aportar variants a una recepta forana com aquesta que no coneixem massa bé a Catalunya. Una forta abraçada!

    ResponElimina
  24. Avui no em puc estar de dir-to: Moltes,moltes gràcies, per aquest i tot el que publiques. Ho fas tot molt senzill. Avui hi fet el tercer pastís de cireres, en menys d'una setmana que el vaig descobrir....i com és temps de cireres.....ja pots pensar els que encara faré, agrada a tothom i a totahoraGràcies altre vegada !

    ResponElimina
  25. @Lateta, doncs mira, ara que ho dius... jo també tinc ganes de fer-ne! gràcies pel teu suport! una forta abraçada!

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !