inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dimecres, 2 de maig de 2012

ARTICLE: 200.000 visites


Tinc gana!
...menja't una cama!
(deia la meva mare)
Tinc set!
...pixa a la taula i beu a galet!
(deia el meu pare).
Però això ja ho deien els meus avis.
I la mare també deia: "Mira com parlo anglès:Alls secs mai couen!"
O també: "Esmorza com un rei, dina com un princep i sopa com un pobre" i "Dèu  dóna pa a qui no té dents".
O: "Ets un sopes"...em deia de vegades el meu pare.
Aquestes frases fetes també conformen la nostra cultura gastronòmica.
Com el beure en porró, com l'arròs fet amb foc de llenya, com les patates i les crostes de la xurreria, com els ous que em fregia la meva àvia per esmorzar i que jo mateix acabava de collir del galliner, com els inefables canelons i el desitjat rostit de Nadal, com els crancs amb suquet vermell que havíem pescat hores abans a les roques de Vilanova, com les patates amb suc (amb i sense ou dur),  com la carn amb moixernons o com l'arengada "a la porta" per esmorzar que es fotien el meu pare i el meu tiet el diumenges més propicis...
Vet aquí un blog anomenat "La Cuina de Sempre" que va sorgir precisament per a fer renéixer aquests petits detalls, aquella devoció pel bon cuinar que tenien les nostres mares i àvies i el retrobament amb aquelles receptes tradicionals de tota la vida.
És allò que sents quan a l'entrar en una cuina...penses "aquí es menja bé".
Detalls que mostren la forma d'entendre la cuina (i la vida) que tenim dels catalans.
Que d'on trec tot aquest material?...doncs estirant dels fils dels records personals...de la meves vivències...i de l'herència d'una família catalana, tradicional, senzilla i humil.
Molt humil i treballadora.
Totes aquestes vivències i receptes no tan sols han de ser recordades...si no també degudament transmeses a les noves generacions, conservant així aquest patrimoni cultural que ens defineix i ens fa únics.
I jo no soc dels que diuen que "cualquier tiempo pasado fué mejor"...eh?...ni molt menys.
Tot el contrari.
Algú podria dir que es que em faig gran.
I potser sí que em faig gran.
Però més que una enyorança justificada...jo parlaria d'un creixent interès pel que som i serem.
D'aquelles qüestions (gens transitòries) que un no es planteja amb divuit o vint anys.
O si.
Aquest recull de coneixements mereix ser documentat de la millor manera possible, tan sols limitat per les meves aptituds com a cuiner i com a escriptor.
La divulgació d'aquest coneixement és i serà l'objectiu d'aquest blog.
I sembla que agrada a la "parròquia".

Al Gener d'enguany us vaig anunciar l'arribada a les primeres 100.000 visites desprès de 13 mesos d'iniciar aquest projecte.
Doncs bé, en aquesta ocasió només han calgut 3 mesos per acumular 100.000 visites més i assolir les 200.000 visites actuals.
A més, l'acollida que està tenint el blog fora de les nostres fronteres és més que satisfactòria.
Ja són més de 400 receptes i 11.000 fotografies fetes....amb una ampliació considerable de postres de pastisseria professional i l'actualització de moltes receptes antigues amb noves fotos.
"Ojo barro!"...que diuen.
Ara que ho veig amb perspectiva...he de reconèixer que ha estat una feinada de por !!!.
Encara que també m'he divertit.

No puc més que agrair-vos el vostre interès i espero i desitjo que aquest granet de sorra que miro d'aportar en la conservació i transmissió de la nostra gastronomia formi part de la difusió que ja es fa arreu del mon.
I potser, un dia...el nostre patrimoni culinari sigui merescudament declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO....com ja ho són els "Castellers".
Però us vull recordar que aquest blog no només promou les receptes tradicionals catalanes...si no que també fica el nas en cuines i plats internacionals que mereixen el meu respecte.
A banda dels meus invents, clar.
Per què en el fons...deixem-nos de tonteries, som el que mengem.
Darrere de tota aquest material publicat he tingut l'oportunitat de mantenir converses personals i de conèixer històries de tota mena. De generar un intercanvi de coneixements i, en alguna ocasió, fins i tot de donar un cop de mà a qui li ha calgut
Vaja, que m'ho passo bé amb tots vosaltres.
I això és important.
De nou, agrair la tasca de la meva dona que em permet disposar d'algunes hores per a cuinar i per a mantenir aquest blog.
Moltes gràcies a tots els meus seguidors i  a tots els lectors ocasionals, que en son més.
Gràcies i salut!!!

17 comentaris :

  1. Des de L'hora del tupper volem dir: Felicitats per la fita :)

    ResponElimina
  2. enhorabona Albert per les 200.000, m´agradat molt l´article!!!

    ResponElimina
  3. Moltes felicitats i molta força per continuar amb aquest magnífic bloc.

    ResponElimina
  4. Felicitats, Albert! Espero que continuïs donant-nos idees per entrar a la cuina i sortir-ne amb plats senzills però boníssims.

    ResponElimina
  5. Vaja currada tio... molta força i endavant... segur que aviat tindràs un programa de cuina a TV3... o no...

    ResponElimina
  6. Felicitats Albert!! i tú continúa fent-me la teka i sobretot els postres que jo ja m'encarrego de donar el vist-i-plau...jejeje

    ResponElimina
  7. MOLTES FELICITATS ALBERT!!!Et mereixes tot el reconeixement del món, el teu blog es per a mi reflex de la nostra cultura culinària, de quant érem petits...:-) I PER MOLTS ANYS!!

    ResponElimina
  8. Moltes felicitats Albert!! A qui hem de donar les gràcies és a tu! Jo estic segura que el teu blog un dia arribarà a ser considerat algo molt més que un blog, perquè la tasca que estàs fent per a mirar de conservar la gastronomia catalana és molt important! Jo com a catalana t'estic agraïda per la teva dedicació, esforç i temps personal que estàs invertint per la nostra cultura, sense demanar res a canvi! Olé tu, sí senyor!

    ResponElimina
  9. Moltes felicitats Albert, això és tot un éxit. Pots estar ben orgullós que aquesta labor es veu recompensada amb tants seguidors de dins i fora del nostre païs. Encara que no et comenti les receptes les segueixo totes. Àmims i a seguir professor !!!

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies de nou a tots.
    Gràcies Gemma, m'agrada el que dius.
    Meritxell, ojalà que viure a Holanda sigui una mica menys difícil...ja us avisava que amb aquest bloc no us fareu uns grans xefs...però potser, a través de la ciuna, sereu una mica més feliços.
    Mercè...professor dius?....això em sona a professor Tornasol...je,je.
    I Litonano...lo últim que voldria es tenir un programa de cuina a TV3...quin estrés !!!...em conformo amb la difusió del coneixement.
    I gràcies a tota la resta !!!
    ...sou collonuts !!!

    ResponElimina
  11. Felicitats Albert, des que vaig ensopegar amb el teu bloc, aquest s'ha convertit en "el bloc de referència" i a sobre no només ets un gran cuiner, sinó que també un gran escriptor (només cal llegir aquest post)
    Gràcies per la teva dedicació!!

    ResponElimina
  12. Enhorabona Albert, ets una màquina!!
    Les teves receptes ja fa mesos que corren per la nostra taula, i només fem que llepar-nos els dits. Em falta temps per poder gaudir-ne de més, però vaja, poc a poc i bona lletra. Ja estic mirant a veure que faré aquest dissabte per dinar ;P
    Ànims, que ja veus que la parròquia et seguim, i molt!!!
    Salut.

    ResponElimina
  13. Gràcies Pep, ara feia temps que no et sentia !!! m'en alegro molt !!!

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !