inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dimarts, 17 d’abril de 2012

Pollastre amb gambes


No fa massa vam veure com fer el tradicional plat de l'emporda Pollastre amb escamarlans. Doncs bé, en podem fer la versió amb gambes i, tot i ser la mateixa recepta, amb gamba vermella el plat adquireix un gran sabor...més intens que amb l'escamarlà. El color també canvia molt, ja que amb la gamba la salsa es torna més vermellosa.
Us recomano molt tots dos plats.
De fet, al C.P.C.C. apareix com a recepta independent (nº859) . És un plat al que també se li pot dir "Mar i Muntanya".
Que vaig de gust.

INGREDIENTS
1 pollastre de pagès tallat per a rostir
12 gambes vermelles (2 per persona més o menys)
5 tomàquets ratllats
1 ceba de Figueres gran trinxada
un raig de brandi
1 copa de vi blanc
oli d'olivapebre negre
sal

Per la picada
4 quadradets de xocolota a la pedra (o negre)
3 llesques de pa fregit
3 grans d'all laminats
un grapat d'avellanes
un grapat d'ametlles
una grapat de pinyons
julivert

VARIANTS:
- Podeu daurar el pollastre amb un 50% de llard en comptes d'oli

ELABORACIÓ
Rentem bé tot el pollastre. Com veureu, n'he fet dos ja que tenia molts convidats.
Com tots els rostits, començarem daurant el pollastre per totes dues bandes. No l'hem de fregir, nomès donar-li color. El reservarem.
Mentretant, rentem el tomàquets...

...i els ratllem.
Trinxem la ceba.
Salem la gamba....
...i en el mateix oli de daurar el pollastre, saltegem les gambes...
...per les dues bandes.
Les reservem juntament amb el pollastre.
En el mateix oli, daurem la ceba...
Quan sigui daurada, afegirem el tomàquet i ho deixarem coure uns 3 o 4 minuts, a foc mitjà.
Ara incorporem el pollastre...
...tirem un bon raig de brandi...
I ho flambegem....
COMPTE: Perill d'incendi. Tingueu sempre a mà una tapa per ofegar el foc.
Un cop flambejat...hi tirarem un got de vi blanc.
Jo he utilitzat un vi blanc especial per cuinar "Gran Chef"...que és molt concentrat en espècies...i nomès s'ha de tirar mig got, ja que té un sabor molt intens. Deixeu-lo coure tapat durant uns 10 minuts, desprès li afegirem l'aigua.
Ara començarem a preparar la picada. En una paella amb un bon raig d'oli, fregirem els alls.
Tallem unes llesques de pa per fregir.
En el bol de triturar...tirarem unes avellanes...uns pinyonets...i ametlles...
...una mica de julivert....i els alls daurats...
En l'oli de fregir els alls, fregirem el nostre pa. Amb tres torradetes en tindrem prou.
Ara és ja el moment d'incorporar l'aigua al pollastre. Fins que gairebé el cobreixi.
Ho salem.
Tornem a la picada. Com veieu, jo us mostro els passo de forma seqüencial....així sereu conscients dels temps morts que es generen mentre guisem. Incoporem la xocolata i el pa fregit a la picada.
Enrecordeu-vos de tapar el pollastre....i de abaixar una mica el foc.
Com podeu veure, no sempre hi cap tot en una cassola...i he hagut de fer el mateix plat per duplicat en dues cassoles. Deixeu coure el pollastre durant uns 35-40 minuts a foc baix. Fins que estigui tou, vaja.
Agafeu una mica del caldo del cassola i incorporeu-lo a la picada. Aquest líquid ens ajudarà en la trituració. Amb tres o quatre cullerades en tindrem prou.
Perfecte....i ara el minipimer.
Us ha de quedar una salsa consistent....de color xocolata.
Quan el pollastre ja sigui tou...i faltin uns 5 minuts per acabar la cocció...incorporeu la picada de xocolata i barregeu-la bé.
Seguidament, ja podem incorporar les gambes a la cassola.
5 minutets de cocció conjunta i ja podeu parar el foc. És recomanable deixar reposat aquest guisat unes hores. Millor consumir-lo d'un dia per altre.
 
Ja el podem emplatar.
Una autèntica del.lícia de plat.

Per llepar-se'n els dits literalment.
 
Aquest suquet...és el millor del plat. Acompanyeu-lo d'un bon vi negre D.O. Empordà.
Bon Profit !!!

25 comentaris :

  1. Un guisadet amb tots els ets i uts, amb picada, fent xup-xup... boníssim.
    I tens raó, les gambes són una altra història. Però amb escamarlans també està boníssim!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  2. això te una pinta....i amb xocolata, vaig a probar-ho!!!!

    ResponElimina
  3. Molt bo! També el faig amb escmarlans, provaré de posar-hi la picada amb xocolata

    ResponElimina
  4. Gràcies !!!...feu-lo per què us agradarà molt.

    ResponElimina
  5. Una recepta molt ben explicada i detallada amb imatges. Et felicito Albert. Jo aquest plat acostumo a fer-lo sense xocolata http://www.gustperlacuina.com/2009/05/receptes-de-pollastre-anec-i-conill.html però penso que ha d'estar deliciós afegint-la a la picada. Ho probaré.

    La mama, de GUST PER LA CUINA.

    Ah! i gràcies per seguir-me.

    ResponElimina
  6. Avui mateix hem dinat aquest plat! Boníssim! Tot i que amb la xocolata i la poca salt que hi he posat, ha quedat una mica massa dolcet... Però boníssim!

    ResponElimina
  7. Ara fa temps que no el faig...però és d'aquells per llepar-t'en els dits. Dolç?...no es un plat que quedi pas dolç...has d'utilitzar cobertura o xocolata a la pedra...però no xocolata normal, eh?....en qualsevol cas...millor que quedi dolç que salat, jeje. Els plats s'han d'anar tastant constament. Enhorabona Laura !!!

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies, perfectament ben explicat

    ResponElimina
  9. quina gana.
    demà ho provaran els sogres, quedaré com un rei, no?
    ja us diré...

    ResponElimina
  10. I tant que si, assegurat de comprar gambes vermelles bones (ni que siguin poques). El gust és molt important en aquest plat.
    Sort !!!

    ResponElimina
  11. Albert: et diré "lo puto crack". ara el problema és treurem els sogres de casa. Que cada dia no és diumenge!!!!

    Moltes gracies.

    ResponElimina
  12. No tothom al Empordà fem aquest plat igual, jo no he vist mai a casa flamejar amb conyac...si he vist (i ara el cuino igual que la meva mare i la meva avia), enfarinar amb canella el pollastre...queda excel•lent, i es cuina diferent en general, però de totes maneres la recepta te molt bona pinta. Soc de Palamós i l’escamarla comprat al pòsit dona també molt bon gust i si afegeixes unes miques de gambes, encara millor. Però he vist que no les peles les gambes, nosaltres tallem totes les potes i les antenes perquè no es barregin amb la salsa. Felicitats per la vostre bona feina. Si voleu alguna recepta del antic Empordà ja m’ho direu.

    ResponElimina
  13. Josep, d'entrada t'haig de donar la raó.
    Però aquesta recepta és la que apareix al Corpus, on es pretén recollir la recepta més acceptada arreu de Catalunya. Sé que a l'empordà les receptes tenen un "toc" particular (diga-li un sofregit fosc de dues hores, per exemple), i m'interesa molt la gastronomía local.
    Aquesta és una recepta força bona i acceptada...però posaria la mà al foc que la teva encara ho és més.
    Per tant, t'agrairia em fesis arribar les teves indicacions per fer-la i publicar-la.
    Moltes gràcies pels comentaris constructius !!!

    ResponElimina
  14. Hola Albert,
    Aquesta recepta la vaig fer l'altre dia i la meva dona i nanus amb varen dir que es la millor salsa que he fet fins ara. Enhorabona doncs...

    ResponElimina
  15. @Jaume, aquesta és una de les combinacions més ben trobades de la nostra cuina. Celebro que et surtis tan bo, això vol dir que vas utilitzar productes de primera qualitat. Ja es veia a la foto. Enhorabona a tu !!!!

    ResponElimina
  16. Hola Albert! Fa uns dies que vaig veure aquesta recepta al teu bloc i desde llavors que estic buscant l' excusa per fer-la. El moment ha arribat però vet aquí que als convidats els hi ve de gust un guisat amb conill. La pregunta és si creus que puc aplicar aquesta recepta amb carn de conill en comptes de pollastre.
    Si és així els temps de cocció variarien gaire? (em sembla que no perquè la carn de pollastre i de conill són força semblants però m' agradaria que m' ho confirmessis).
    En cas que em diguessis, Enric, aquesta recepta amb conill ni de conya... llavors t' agrairia molt si tinguéssis cap consell per fer un guisat de conill però sense tan de greix com el rostit de nadal, i amb força ingredients (de l' estil d' aquest).
    Moltes gràcies! :)

    ResponElimina
  17. Enric, jo l'he fet amb conill, pollastre i nllagostins! Per llepar-se els dits, noi!

    ResponElimina
  18. @Enric, efectivament, com diu en Quattrocento...es pot fer sense problemes amb conill. Una abraçada !

    ResponElimina
  19. Boníssim, un plat exquisit!!!!!! L'he fet així i m'ha quedat perfecte.
    Moltes gràcies.

    ResponElimina
  20. Jo a la picada hi poso una mica de fetge fregit prèviament amb la a resta del pollastre i queda donessin també.
    Gràcies Albert!! i felicitats pel blog

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !