inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dijous, 1 de març de 2012

Calçotada


Recepta núm. 257 del llibre CPCC.
Què grans són les calçotades !!!
Una de les tradicions que més identifica Catalunya.
Els de Valls han cultivat una bona fama però què voleu que us digui, jo he estat allà i són igual de bons que a tot arreu.
Es a dir, que no cal anar a Valls a menjar calçots i disculpeu-me si sou d'allà, però és la meva opinió.
Es curiós per què no fa masses anys que m'he aficionat. Fa 10 anys ni tan sols havia tastat els calçots i ara, en canvi, m'apassionen.
Els calçots no deixen de ser cebes, és cert, però no us penseu que esteu menjant cebes calentes, si us plau. Tenen un gust molt característic. Jo pensava que no m'agradarien i mira per on m'encanten.
En realitat, la paraula "calçot" defineix la forma de plantar aquest tipus de ceba.
És un producte que ens aporta molts minerals i vitamines, són diürètics i digestius i fins i tot afrodisíacs (no es conya).
També s'ha comprovat que els calçots contenen agents anticancerosos.
A casa, si no teniu barbacoa com ens passa a la majoria, podeu fer calçots al forn o arrebossats, però res comparable a una bona calçotada feta amb llenya, amb fustetes de pi.
Jo he estat ja en unes quantes.
Cada any, amb la nostra colla d'amics, organitzem el que anomenem M.I.C. (Massiva Ingesta de Calçots)....i sempre tenim el repte de superar el rècord de l'any anterior.
Actualment estem sobre els 500 calçots per a unes 14-15 persones....i ja us puc dir que són una barbaritat.
Avui us explicaré com fem nosaltres els calçots que acompanyem, com no, de la típica salsa romesco (però que en realitat es diu Salvitxada) i que servim juntament amb una carn i botifarres a la brasa amb allioli i pa torrat.
És cert que el calçot imposa una forma de menjar una mica primitiva....i acabes ben brut, però aquesta és la gràcia de menjar-los. Ens desperta l'instint animal més innat i ens fa gaudir com a criatures.
D'aquí la recomanació d'utilitzar un pitet o una samarreta antiga i uns pantalons i unes "bambes".
Per beure, el més habitual serien uns porronets de vi però a nosaltres ens agrada preparar una sangria casolana en una olla o marmita ben grossa i, és clar, sempre hi ha algú que acaba una mica torrat.
En definitiva, que si us conviden a una calçotada i no heu anat mai no us ho penseu i feu país !!!
Això si, si heu de tornar a casa en cotxe recordeu de fer-ho amb les finestres ben obertes....
...ja m'enteneu, oi?....que es podrien "entelar" fins i tot.

INGREDIENTS
calçots (entre 10-20-30 per persona, segons mengin)
salsa romesco
salsa allioli
carn i botifarres a la brasa (les botifarres negres de Balsareny són úniques)
pa de pagès
oli d'oliva
tomàquet
all
sal
1 pitet
1 porró de vi (o sangria)

ELABORACIÓ

Primer de tot han de marxar tres cotxes a omplir el maleter de llenya. Tot un ritual.
Això us obligarà a visitar els boscos de la zona més propera a la calçotada...i sigueu molt respectuosos amb la natura, eh?...carallots?....agafeu les branques seques i trencades de terra i així netejarem el bosc.
És molt millor agafar branques primes de pi i així fareu una foguera de foc ben viu que impregnarà els calçots i la carn d'aquell aroma a pi impossible d'aconseguir en una cuina de gas.

Si voleu, talleu bona part de les fulles verdes i de les arrels, que quedin tal i com es veu a la foto.

Si feu servir una graella molt gran  i no teniu problemes d'espai, us podeu estalviar de pelar la part verda.
Però l'arrel es recomanable treure-la sempre.
En realitat, a Valls, molta gent treu la part de l'arrel i els lliga un per un amb un filferro, però s'ha de tenir molt temps per fer-ho i no és pas imprescindible.

Ara, en una graella repartiu els calçots procurant que tinguin tots la mateixa mida.
Mantenir a foc directe fins que estiguin negres i torrats. 
I compte, controleu el foc...!!!...que entre rises i sangries....ningú recorda els calçots !!!
Retireu la graella del foc i doneu-li mitja volta als calçots per feu-los per l'altre banda.
És imprescindible l'ús de guants per no cremar-vos.

De tant en tant toqueu-los amb el dit per notar si són tous per dins. Normalment es fa amb branques primetes...que es consumeixen ràpidament.
 També es pot fer amb llenya més gruixuda.
  Com en aquesta ocasió, que vam utilitzar una barbacoa gran.

Però si els podeu fer amb tots els recursos necessaris millor.

Com podeu veure, en aquesta altre ocasió vam utilitzar una graella molt gran, especial per a calçotades. Acabes de seguida així.
Quina foto més catalana, eh?.
Arribat aquest punt, amb els calçots fets, emboliqueu-ne uns 15 o 20 amb paper de diari i així es mantindran calents.
Alhora, el paper de diari permetrà que s'acabi de coure l'interior del calçot amb la mateixa l'escalfor que generen.

 De vegades, els diaris son una mica "capriciosos"....oi?, juas,juas.

 Amb la brasa generada, podeu anar fent la carn i les botifarres amb una mica de sal i pebre.
Sempre hi ha algú que no menja calçots i comença directament per la carn. Ell/a s'ho perd.

I finalment...una mica de pa torrat, amb all, tomàquet, sal i un bon raig d'oli d'oliva.
A l'hora de menjar-los, aguanteu el calçot per un extrem i, tot pessigant la pell, estireu tota la capa cremada fins deixar al descobert l'interior. Suqueu-lo en salsa romesco i....
 ....cap a dins !!!...un darrere l'altre!...fins rebentar!

Nosaltres acostumem a acompanyar la calçotada d'una bona sangria "popular".
De postres, va com va, però degut a la proximitat de la Quaresma acostumo a fer uns bunyols que agraden a tothom. Encara que normalment les calçotades acaben en una crema catalana, en un "menjarblanc" o amb un assortiment de rebosteria variada.
I a gaudir nanos, que són dos dies.
 
Això si, havent dinat, qui més qui menys acabi tirat per terra, destrossat, abatut i rebentat de menjar.
Toca pair.
Bon profit!

I PER BEURE...
Sangria 

8 comentaris :

  1. Bona descripció i reportatge fotogràfic del que és una autèntica calçotada.
    Nosaltres la reguem amb un vi del Priorat o de la Terra Alta i de postres menjablanc!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  2. El "menjablanc", sé qué és però no l'he provat mai...com el fas?

    ResponElimina
  3. AAAAIIIII, m'encanten els calçots i fa anys que no vaig a cap calçotada! M'afegia a una d'aquestes M.I.C. immediatament! es nota que us ho munteu molt bé!
    Marta

    ResponElimina
  4. jajajaja molt bona descripció, ja estic esperant el proper MIC!!! Encara ke jo mai puc arribar als postres.....

    ResponElimina
  5. Vaja, vaja!!! Quina enveja sana que doneu. Són boníssims

    ResponElimina
  6. COM M'HA AGRADAT AQUESTA ENTRADA!!! TENS TOTA LA RAÓ. LA CALÇOTADA A MÉS D'UN PLAER GASTRONÒMIC, ÉS UNA BONA EXCUSA PER REUNIR-TE AMB LA FAMÍLIA I AMB ELS AMICS. NOSALTRES DE MOMENT JA TENIM PROGRAMADES 3 PER ALS PROPERS CAPS DE SETMANA. LA PRIMERA A GUIMERÀ. QUINES GANES!!!!

    ResponElimina
  7. Gràcies a tots !!!...com bé dius, lo de les calçotades és la reunió, "la rauja i la xerinol.la" que diuen, eh?...en 15 dies celebrarem el MIC 2012...quines ganes !!!

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !