inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dijous, 29 de març de 2012

ARTICLE: Crancs

Alguna vegada heu observat un cranc de ben aprop?....quins animals més curiosos, oi?
Quan penso en caçar crancs...em venen bons records de d'infància.
Recordo quan era adolescent que el meu avi, savi i admirat personatge (un dia ja us en parlaré d'ell), em va explicar com caçar crancs i pops:
- "Vina aquí sigaleta, seu al tamboret que t'explicaré com caçar crancs. Has d'agafar una canya del canyís ben llarga i dura. Amb un fil de pescar, fas un nus corredís a la punta fent-lo passar per un foradet fet la canya...i desprès fes passar la resta de fil pel lateral de la canya fent un nus a l'alçada de la mà...així podràs agafar-los per les pinces tot escanyant el nus...
...i ara vinga...escampa la boira...i ves a comprar-me un mantecao...."
L'avi Manolo...quin crack!.
Total, que els crancs gairebé s'han de caçar com al "far-west"...com si fossin cavalls salvatges.
Resulta que els crancs tenen una estranya i especial dèria pels fils...i només ensenyar-li es tiren a matar amb les pinces obertes!!!...si,si...els crancs ho porten als gens això....de seguida intenten pessigar-lo i això, clar, facilita molt la seva captura. Per tant, és tan fàcil com tenir la destresa de fer passar el nus corredís de fil per una pinza i estirar ben fort per escanyar-lo i tancar el nus.
Llavors, els cranc ja es teu.
Doncs amb aquesta tècnica tan rudimentària en vaig caçar molts de crancs....i d'aquells macos...que nosaltres en diem "cabres", que són aquells crancs peluts de pinces grosses. Jo els agafava entre les roques de la platja de Vilanova i la Geltrú....fa ja molt anys.
T'ho passes pipa, perquè és una lluita constant amb el cranc. De vegades, quan el tens ben agafat per una pinza, es fa fort dins el seu cau, el paio, i clar si estires massa fort pots arribar a trencar el fil....i se t'escapa. Es millor esperar a que es relaxi i surti de nou del cau.
Molt divertit caçar crancs...."qué tiempos aquellos"...espero tornar-ho a fer quan els meus fills siguin un mica més grans.
M'agradaria molt.
El meu avi també em va ensenyar a caçar pops...amb un drap de color blanc...però això ja és més avorridot.
....quantes coses ensenyen els avis als nets, eh?....doncs transferir el nostre receptari ha de ser una d'elles també !!!...treballem-hi!!!.
Total, que desprès de passar tot el matí a la platja i d'agafar unes quantes tellerines i uns quants crancs, tornàvem cap a casa en el nostre flamant Seat 1430, sense aire condicionat i fent dues paradetes per què no s'escalfés massa el radiador. Això si, tot pensant en el suquet vermell (all i pebre vermell) tant bo amb el que la nostra mare preparava aquestes "cabres" o crancs peluts.
Què bons!.
Si en trobo al mercat, us passaré la recepta.
Tinc moltes ganes de fer-los.
Quan els torni a tastar...n'estic segur que serà d'aquells plats que em provocarà una regressió en el temps.
N'estic convençut.
Com que hi ha diversos tipus de crancs, ara us passaré una rel.lació de tots ells i així aclarirem una mica el panorama. Ja us he comentat que nosaltres en diem "cabres" quan en realitat són "Crancs peluts (Eriphia verrucosa)". Encara que em penso que el nom de "cabra" està acceptat per la zona, oi?
Ara també he recordat que quan tenia la peixera (que tothom passem per una època de tenir peixera a casa)....vaig comprar un cranc petitet molt mono...i el cabró del cranc va tallar totes les plantes que hi havia a la peixera...i es va cruspir tots els peixos...
Es va quedar sol, clar, per insolidari.
Fins que es va morir. Bé, el vaig deixar morir.
No era qüestió de mantenir una peixera per un cranc diminut....i bandarra.
Així que si us voleu desfer d'una peixera...ja sabeu.
En definitiva, que el cranc que més utilitzo jo, i segurament tots vosaltres, és el de platja.
L'anomenat "Cranc de sopa". El del brou.
El típic cranc que sempre captura el típic "colega graciosillo" a la platja i te l'amaga dins la motxilla....
per fer-te la broma fàcil del cranc amagat dins la motxilla. Broma on no pica mai ningú, per cert.
De cop i volta et diuen:
"- Pots mirar dins la motxilla?
- Per què?
- ...tu mira dins la motxilla...
- Però per què?
- Què miris dins la motxillaaaa!!!!...hostiaaaaaaaaaaaaaa !!!!
- Ahhhhhh!!!.....uy....quina por...un cranc...ja està?
- Ves a la merda!
- Ves-te'n tu!
- Passa'm la birra."
I així anar passant el matí.
En fi.
A continuació , us faré la "wiki-explicació tècnica" i us en parlaré d'una mostra molt significativa dels crancs que podeu trobar als mercats de casa nostra.

Què és un cranc?
Cranc és el nom comú de diverses espècies de crustacis decàpodes.
Els crancs tenen un closca dura (exosquelet) que els protegeix dels seus depredadors i que han de mudar periòdicament. Tenen 10 potes locomotores al cefalotòrax, però les del davant estan transformades en fortes pinces que utilitzen per a defensar-se, i capturar i processar l'aliment; en alguns, les potes del darrera estan transformades en paletes que actuen com a rems i els hi permeten nedar amb rapidesa.
Els crancs són animals bàsicament bentònics, és a dir, viuen sobre el fons dels mars, llacs, rius, etc.
Hi ha espècies que viuen a gran profunditat (regió abissal), però d'altres viuen en aigües somes i molts duen una vida amfíbia i passen una part del temps fora de l'aigua.
La dieta dels crancs és molt variada; alguns són omnívors, però molts són depredadors i s'alimenten d'altres crustacis, mol·luscs, cucs o petits peixos; també n'hi ha de carronyaires, que s'alimenten d'animals morts, i d'herbívors amb una dieta a base d'algues.



Bou
 
És un cranc gros que mesura fins a 30 cm d'amplada. És molt apreciat comercialment a casa nostra i s'en troba amb facilitat.
LA MEVA OPINIÓ:
- Tinc unes ganes boges de fer varies receptes amb aquest animal.
- Té una carn molsuda i saborosa.
- Les pinces són tota una del.lícia (el que en diuen "boques")....molt típiques per Nadal.
Podeu veure la recepta:
- Bou de mar farcit


Cranc pelut
Cranc pelut, (Eriphia verrucosa) un decàpode d'aspecte rabassut força comú a les nostres costes i que deu el seu nom a la pilositat existent a les seves potes.
LA MEVA OPINIÓ:
Boníssim per menjar en salseta d'all i pebre vermell. S'han de bullir amb llorer prèviament. No tenen massa carn, però és tot un plaer xuclar-los. Com ja us he explicat, n'he capturat uns quants d'aquesta espècie....a la que jo sempre he anomenat "cabra".
Són difícils de trobar al mercat....així que si en trobeu per les roques...caceu-los!...i me'ls envieu !!!.



Cranc roquer
És un cranc molt comú als Països Catalans. Viu sovint a les roques del litoral, com ara els trencaones on se'l pot observar sortint i entrant de l'aigua.
LA MEVA OPINIÓ:
És el típic cranc que podeu trobar a les roques de qualsevol platja del nostre país.
Tenen bon gust, però molt poca carn. Els podeu afegir a qualsevol brou o guisar juntament amb el "cranc pelut". També es poden pescar amb la tècnica del nus corredís.

Un cop bullits agafen un color vermellós.



Cabra o cancra (centollo)
  
Cabra (nom a Catalunya) o cancra (nom a Menorca), de nom llatí Maja squinado. Es comú a casa nostra en fons rocosos. Té una closca ovalada, berrugosa i pelut on s'hi adhereixen material detrítics, algues, esponges de mar, etc., que li permet camuflar-se. La seva carn és força apreciada.
Tenen el cefalotòrax molt desenvolupat, en general més ample que llarg, que forma tot el cos de l'animal; l'abdomen està molt reduït i amagat sota el cos.
LA MEVA OPINIÓ:
El que en castellà diuen "Centollo" o "Centolla". És molt gustós i està molt molt bo.
Encara no tinc cap recepta feta amb aquest bitxo però aviat us en pujaré alguna. Tinc moltes ganes de cuinar-lo tot fent una salseta amb el seu interior.
Sempre que vaig al Makro (on hi ha vivers) me'ls miro amb ulls de desig.



Cranc vermell (bocas/cuerpos)

Espècie : Chaceon notialis
Són crustacis d'alt valor comercial amb una àmplia distribució mundial : en l'Oceà Atlàntic occidental des de Nova Escòcia ( Canadà ) fins Mar del Plata ( Argentina) ia l'Atlàntic oriental des de Noruega fins a Angola , en l'Oceà Índic està citat per Madagascar i la illa Saint Paul , i al Pacífic és registrat per a Nova Caledònia i Xile . 
El cranc vermell viu sobre els fons i captura o recull l'aliment mitjançant els quelípeds . En general combinen l'alimentació depredadora amb la ingesta de carronya . Una presa comuna són els invertebrats grans ( equinoderms , bivalves , gasteròpodes , poliquets , altres crustacis , restes de peixos , etc ) .L'aparellament ocorre quan la femella madura muda , els ous fertilitzats són carregats per la femella a l'abdomen per un llarg període ( de fins a nou mesos ) fins que eclosionen . 
Es pesca a l'Uruguai i l'Argentina, entre d'altres paissos.

LA MEVA OPINIÓ:
Aquestes potes de crec són una del.lícia i s'acostumen a consumir simplement cuits en aigua i sal.
En ocasions, podem comprar aquests "cuerpos" juntament amb les "bocas" del mateix animal.
No és del marisc més car i se'n troben per 50-60€ el quilo.
Sempre en consumeixo per Nadal.
Podeu veure la recepta:
- Arròs amb potes de cranc vermell

Les peces grans es venen com a bocas y cuerpos.

Però també els podeu trobar vius en format més petit, ideals per arrossos o per fer amb un allada.


Cranc reial
Un dels mariscs més famosos i apreciats a tot el món és el Cranc Reial o també anomenat Chatka.
Els pescadors s'hi juguen la vida cada dea per atrapar-lo ja que es captura en aigües molt mogudes i perilloses.
Aquest cranc o chatka, originari de la península de Kamchatka, a la costa pacífica de Sibèria, Rússia i Japó ha estat on han explotat aquesta exquisida espècie des de fa moltes dècades, destinant-lo gairebé íntegrament a la indústria conservera. Des dels anys 70, el cranc real va començar a aparèixer per aigües de Noruega, generant una nova activitat pesquera altament lucrativa per a tot el país.
Fins ara, a Espanya hem pogut gaudir d'aquest producte ja cuit i enllaunat, però mariskito.com presenta les potes senceres, no esqueixat, netes i sense cocció prèvia. D'aquesta manera, es pot degustar l'intens sabor d'aquest exquisit menjar, passant-lo per la planxa acompanyat d'una mica de sal.
LA MEVA OPINIÓ:
El més preuat. Las seva abundant carn és molt gustosa. També és el més car de tots.
No és fàcil de trobar a Catalunya, però el podeu comprar a través de "www.mariskito.com", que ofereixen molt bon servei (jo l'he provat i molt bé).
Us recomano la lectura de l'article "Marisc de Galicia a casa en 24 hores".
També podeu veure les receptes:
- Burguer Cangreburguer
- Cranc reial amb llima i gingebre


Cranc de sopa o de platja
Cranc de sopa (Liocarcinus depurator i Macropipus tuberculatus). Són petits crancs amb interès comercial. S'utilitzen per a "donar gust" a sopes, paelles, etc.
LA MEVA OPINIÓ:
És el típic cranc que els nens capturen a la platja i el posen dins un cubell. Són crancs de sorra i viuen dins l'aigua. Juntament amb les galeres, van molt bé per a preparar brous de peix.
És el que més utilitzo, com tots vosaltres segurament.
Us recomano la lectura de les receptes:
- Brou de peix
- Brou de peix vermell


Nècora
Nècora (Necora puber). És un cranc molt apreciat com a marisc. Viu a poca fondària i s'alimenta de crustacis i mol·luscs.
LA MEVA OPINIÓ:
Excel·lent comestible. Un dels crancs més bons que hi ha i fàcils de trobar. A Galícia se'n consumeixen molt.
Són més bones les femelles.
Us recomano veure la recepta:
- Arròs caldós amb nècores

Un cop bullits agafen un color més vermellós.



Cranc de pinzes roges
Cranc de pinces roges (Perisesarma bidens). És un cranc omnívor molt comú als aquaris ornamentals tropicals o d'aigua dolça original del sud est asiàtic (Tailàndia, Hong Kong i Singapur) a manglars i canals.
LA MEVA OPINIÓ:
No l'he tastat mai ni penso que ho faci, ja que no se'n troben per aquí. És d'aquells crancs que són molt macos per a rodar un documental....però no sé si tenen cap interès culinari.



Cranc aranya japonés
Cranc aranya japonès (Macrocheira kaempferi). És el cranc (i l'artròpode) vivent més gran del món. El seu cos assoleix fins a 37 cm i uns a 20 kg, però les seves potes tenen una envergadura de gairebé 4 m. Es troba a l'Oceà Pacífic, al voltant del Japó.
Es considera que té una esperança de vida de fins a 100 anys.
Alguns pescadors i mariners li tenen por perquè alguns dels més grans han estats vists menjant-se homes ofegats.
LA MEVA OPINIÓ:
Una meravella de la natura que cal observar. Es probable que tingui molt bona carn.
Em genera més curiositat veure l'animal viu...que tastar-lo.



Cranc pelut de Shangai
Cranc pelut de Shangai (Eriocheir sinensis). Comestible molt apreciat a la Xina però considerat espècie invasora a Europa i Amèrica del Nord.
Els crancs suposen una cinquena part dels crustacis marins capturats a tot el món, amb prop d'un milió i mig de tones consumides anualment.
LA MEVA OPINIÓ:
Doncs això, de Shangai. Amb això ho diu tot. No sé si l'arribaré a tastar mai aquest cranc, però aquest si que li veig més pinta de gustós....per a fer una sopeta i tal.



Cranc blau o jaiba
La jaiba o cranc blau (Callinectes sapidus) és un crustaci decàpode que presenta cinc parells de potes; el seu cos està cobert d'un exosquelet de color verd fosc.
En els mascles, les potes tenen un color gris-blavós, i és aquesta característica la que els ha donat el nom comú de jaiba blava. No obstant això, en les femelles les puntes de les potes són de tonalitat vermellós-ataronjada.

LA MEVA OPINIÓ:Personalment, he trobat aquest cranc deliciós i molt carnós.
Altament recomanable.
Us recomano veure la recepta: Cranc blau.



Cranc de riu
Els crancs de riu, són crustacis decàpodes i tots els individus formen part de les superfamílies Astacoidea i Parastacoidea, dues de les cinc superfamílies de l'infraordre dels astacideus.
Comprenen tots els crancs d'aigua dolça.
LA MEVA OPINIÓ:
Hi ha molts plats fets amb cranc de riu.
Jo l'he tastat, però que voleu que us digui.
Com tot animal de riu o d'aigua dolça (en la meva opinió) té un sabor insípid i tonto.
Per a mi té poc interès culinari, per tant, no espereu que d'aquest blog surti cap recepta al respecte.
Encara que mai pots dir d'aquesta aigua no beuré, oi?
Fa temps, al llac de l'Espanya Industrial de Barcelona n'hi havia...i per Sant Joan ....els tirava cuets que explotaven dins l'aigua....i "no veas" si corren aquests bitxos !!!! juas,juas !!!!


Conclusió
N'hi ha molts més de crancs, però em penso que en aquesta mostra queden identificades les espècies més representatives que es consumeixen a casa nostra. Si me'n descuido cap...feu-m'ho saber.
Espero que us agradi.
Fins la propera.

0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pels teus comentaris !