inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

diumenge, 19 de febrer de 2012

ARTICLE: Gastronomia cubana

 

Avui us parlaré de Cuba, del país i la seva gastronomia.
Aquest any farà 5 des que vam estar (al Novembre 2007).... i, és clar, llavors no tenia massa bona càmera de fotos. Abans de res vull que demanar-vos disculpes per la qualitat de les imatges.
Per a mi, aquest va ha estat el millor viatge que hem fet mai, fins el moment.
Inoblidable, de totes totes....com t'enriqueixen aquestes coses!.


Jo penso que és molt important viatjar pel món...per què així t'adones de com és realment el ser humà. De la relativitat de les coses....que no tot depèn d'allà on visquis.
Per poc que creuem les fronteres...deixarem de ser ignorants. La nostra opinió, cultura i forma de ser...no són ni les millors ni les pitjors.
La meva conclusió?...el ser humà és sorprenent. Què filosòfic m'he posat...
Com sorprenents són els culets rodonets que hi ha per tota Cuba....je,je...ho sento però algú ho havia de dir !!! eh?....juas, juas !!!.
Però, tranquils, que no parlarem de sexe avui.
Us parlaré del viatge i del menjar.
I es que aquell viatge va ser molt especial.
No es tractava d'un paquet turístic contractat en una agència, si no la planificació d'anar a visitar la família d'una amiga nostra, la Mailén. Per tant, es tractava d'anar a conviure amb una família cubana, en un barri de La Habana (Vedado). No us podeu imaginar la quantitat de paperassa que vam haver d'omplir per poder entrar al país allotjant-nos a casa d'uns amics enlloc d'un hotel turístic.
De seguida t'adones com funcionen les coses en aquell país.
Notes el règim implacable del que no et pots oblidar ni per un instant, perceptible en milers de detalls.
Malgrat això, vam tenir la sort d'experimentar moltes vivències personals del tot impossibles per a un turista que només visita Varadero, La Habana Vieja i rodalies i que de ben segur s'emportarà una idea completament equivocada del país, dels cubans i, sobretot, de les cubanes.
Per la seva alegria innata podeu tenir la falsa sensació de que les coses no estàn tan malament com s'en parla...però us puc assegurar que darrere de gairebé tots, hi ha un drama i una misèria amagada...per molt bona feina que puguin tenir i bons uniformes que duguin. Fins i tot un metge passa angúnies.
 Per exemple, el sogre de la Mailén, en Leonardo, tenía muntada al pati una divertida i rudimentària fàbrica de "refresquitos" de cola. Tot un "tinglado" tercermundista que li permetia guanyar-se les garrofes temporalment i on vaig tenir el plaer de col.laborar una estona i de tastar el sorprenent resultat.
Un negoci totalment prohibit clar. Ja us podeu imaginar amb quina angoixa i persecució constant han de viure.
Una trista i dura realitat.
A dia d'avui, ja li han tancat la paradeta.

Vam aprofitar per fer el "turista", clar, i com podeu apreciar en aquestes fotografies, no me'n puc estar de fer el borinot allà on vaig.

Ara endinsem-nos en el tema gastronòmic.
En aquest viatge, vam tenir l'oportunitat de veure com es cuinen els plats tradicionals caribenys i d'anar al mercat local a comprar, tot un regal pels ulls. Molt curiós. Com curiós va ser trobar a una senyora que estava al costat d'una columna, aguantant amb la ma estesa un tros de mantega de potser 500gr., no gaire gran.
Resulta que l'estava venent....a trossos.
Li podies comprar un trosset de mantega.
Era a l'ombra, si, però amb la calor que fa en aquell país no sé de quanta estona disposaria per vendre-la.
Molta gent s'ha de buscar la vida de la forma més inversemblant per aconseguir quatre cèntims i així poder passar aquell dia.
Aquesta és Cuba: qui més qui menys, viu al dia, sense saber què mangaran dintre de dos o tres dies.
La cuina cubana, i caribenya en general, no és massa extensa, però sí disposa de plats molt saborosos dels que us en vull parlar.
A Cuba, hem tastat els tradicionals "tamales" de blat de moro, el "pansito con lechón", carn de "muuuu", "chicharrones", llagosta, "congrí","ropa vieja", cocodril a la planxa, "tostones"....etc...

La llagosta, la vedella i la carn de cocodril estan prohibides als cubans, però no als turistes. Només està permesa la venda d'aquests productes en comerços propietat del govern. Es a dir, per qui ho pugui pagar.
Si t'enganxen venen llagostes, cocodril o vedella....t'enduràs un bon susto....i una multa impagable, però es que si t'enganxen matant una vaca a casa teva (per vendre-la)...et cauen 20 anys de presó !!!...no és conya !!!...surt més a compte matar a la dona...diuen ells !!! juas,juas!!!.
Els cubans parlen de la carn de "muuu" i així eviten utilitzar la paraula "vaca" o vedella, no sigui que algú proper al govern estigui escoltant.
Això està passant ara mateix a Cuba, no és cap invent.
Penseu que la base diària del menjar d'un cubà és arròs i "frijoles" i una petita porció de carn (normalment porc). No us penseu que tot el que us proposo ho mengen regularment...ni molt menys.
Eps, i la gent gran encara té cartes de racionament, eh?...si si, com ho sentiu: 150gr. d'arròs a la setmana, un trosset de peix sec, unes onzes de cafè, etc...i busca't la vida amb això.
I les fruites?...que me'n dieu dels sucs de fruites?...aquí si que em fan enveja.
I desprès està el rom, clar.
Rom a totes hores.
És la beguda nacional...i mentre beus... no menges. Així sobreviu aquell país...a base de rom.
No es conya.
Si amb alguna cosa ens vam excedir en aquell viatge, tret de les experiències enriquidores, va ser amb el rom. Es que et conviden a fer-ho.
és impossible seguir el ritme d'aquella gent. 
- "Vengaaaaa... galleeegooooo !!! ...otro buchito"....em cridaven, per què allà tots els espanyols som "gallegos".
Beure rom forma part de la seva manera de viure i de la seva cultura.
El tema mojitos? ....una turistada total.
Allà no en prenen d'aquestes parides.
Però si voleu veure com es fa l'autèntic Mojito aquí us deixo la recepta.
A mi, particularment, m'agrada fer un rom (sempre cubà) amb cola de tant en tant.


En un desplaçament intern, a Trinidad, vam dinar en una "Paladar". Són cases de veïns amb pati interior on habiliten un parell o tres de taules (tot molt cutre) i et fan un dinar casolà. Hi ha paladars que són legals, però les més interessants són les il.legals que estan pensades pel cubà i no pel turista que s'hi deixarà els calers.
Per anar a alguna d'aquestes paladars prohibides no trobareu cap rètol enlloc, però si pregunteu als veïns....us faran saber on degustar una bona llagosta per tan sols 1 euro.
Un cop dins, tens la sensació d'estar infringint la llei i que, en qualsevol moment, entrarà la policia per executar una "redada", jeje.
A banda de la llagosta, vam demanar un plat de gambes o "camarones" que diuen els cubans, però sincerament, no les saben menjar. Això de pelar una gamba... no té cabuda en la seva dieta: massa feina!. Tampoc es que siguin gambes massa saboroses, la veritat, res més allunyat d'una gamba de Palamós.
Com he dit abans, la gastronomia caribenya és força austera, i això es pot apreciar en la senzillesa a l'hora de muntar els plats.

Un altre dia vam anar a visitar Guamà i Playa larga... tot un paradís on, desprès de jugar una estona amb els cocodrils, vam tastar la carn d'aquest animal.
He de dir-vos que la carn de cocodril és excel·lent!.
D'una textura similar al rap i d'un sabor suau però característic. Combinat amb calamars, gambes i amanida verda i tot regat amb llima fresca va resultar ser un suculent dinar a tocar de mar.

Però el refrigeri més habitual dels cubans és el "Pansito con lechón". Es tracta d'un panet rodonet, similar al brioix, que omplen amb un parell de talls de cuixa de porc que han cuit sencera a foc lent durant 4 o 5 hores. Ho complementen amb una mica d'enciam i alguna cosa similar a la maionesa.
Boníssim nanos.
Ens vam atipar de menjar "pansitos". I és curiós per què es poden trobar paradetes per tot arreu i, en algunes, el color del pa és "lila" completament, ja que està elaborat amb farina de moniato.
En qualsevol cas, no abandoneu l'illa sense tastar-los.
 
En un altre ocasió, en un restaurant anomenat "La Maison", ens van fer una paella.
Bé, una "paella española a lo cubano "...i en el nostre honor clar. Ho vam agraïr molt per l'escassetat de matèries primeres que hi ha a tot el país, però com podeu comprovar en la fotografia...era una paella una mica "peculiar".
Jo l'hagués anomenat "arròs variat" més que paella, ja que duia pastanaga, ou dur, pernil dolç, olives i espàrrecs blancs, entre d'altres ingredients...apart de fer una alçada de tres pisos.
Fins i tot va sortir el xef, tot orgullós ell, per fer-se la foto amb nosaltres.
Un altre cosa no ho sé...però riure....un rato.
Ho vam passar molt bé.
Per no parlar del cambrer, en "Benigno", que al final li diem "Maligno" de tant que ens va fer riure.
Bona gent, si senyor.

En resum, i com vaig anunciar en la descripció d'aquest blog, vull incorporar receptes tradicionals d'un país que considero agermanat amb Catalunya...on hi viu gent molt maca, senzilla i simpàtica que, malgrat les dificultats del dia a dia (que en són moltes) són feliços amb la meitat de bens materials que tenim els europeus, i això...també ho envejo.
Quines ganes tenim de tornar.
I penseu que Cuba està canviant.
Durant aquests últims 5 anys ja s'està experimentant la revolució del consum amb grans superfícies, inèdit fins el moment.
Ja és possible l'obertura de negocis per compte pròpia, encara que el govern continua sense garantir ni matèries primeres ni serveis bàsics.
Si voleu gaudir de la riquesa humana de Cuba, de la seva imposada melancolia y del seu estil retro, afanyeu-vos per què dintre de no gaire temps...tot el que és avui Cuba només quedarà escrit.

Una abraçada a tota la família de la Mailén que, en termes d'hospitalitat, van demostrar estar molt per sobre dels que estem "al otro lado del charco".
Com algú va dir "Viva Cuba libre !!!"

4 comentaris :

  1. Viatjant així és com es coneix realment el lloc on viatges!!
    Carn de cocodril... em sembla que em costaria, o potser no!
    I les fotos no són tan dolentes, donen fe de tot el que ens expliques!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  2. És un dels viatges pendents que tenim.... algún any podriem marxar tots plegats!!

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !