inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Banda de crema amb fruita Pop de platja a la planxa amb all i julivert Xató Semiesferes de moscatell gelificat Guisat de pebrots verds farcits de carn Wok de potes de calamar amb tirabecs

dimecres, 29 de febrer de 2012

Xocolata calenta


Aquesta entrada no és més que un recordatori d'un refrigeri molt estès al nostre país...tal i com ja vaig fer amb el pa amb xocolata i d'altres berenars.
Qui no ha estat en una xocolatada?
O qui no ha esmorzat mai xurros o melindros amb xocolata?...encara que sigui desprès d'haver sortir de festa tota la nit, ja m'enteneu.
O potser, ara em direu que tota la vida heu pres xocolata calenta per berenar a casa vostra.
I jo m'ho creuré.
Però a casa nostra (que jo recordi) no vam ser mai de xocolatades. Érem més de pa amb xocolata, però no desfeta...de "rajola".
És curiós però la veritat es que no em diu absolutament res un got de xocolata calenta.
Haig de reconèixer que jo en sóc l'excepció.
La oloreta m'agrada molt, això si. És d'aquelles olors que fan caliu en una casa....com la d'un croissant de acabat de fer...o d'unes galetes de mantega coent-se dins el forn.
I me la menjo i tot, eh?...la xocolata calenta...no us penseu.
Però tant me fa. Si anem justos i algú s'ha de quedar sense una tassa de xocolata calenta...jo soc un dels voluntaris.
Cap problema.
En canvi, mato per una anxova, mira. Sóc de salat, nanos, digueu-me tonto.
He sortit a la mare en això.
La xocolata calenta, generalment, és un berenar (o esmorzar) molt apreciat per la canalla i també pels adults, sobretot a l'hivern...quan arribem a casa amb les mans congelades.
Clar, ara que en tinc de criatures, estic començant a valorar-lo com cal, com es mereix, vaja.
D'aquí aquesta recepta on he emprat la xocolata calenta de la casa Torras. Jo de petit, amb l'escola, recordo haver anat d'excursió a visitar la fàbrica de xocolates Torras. Encabat, anàvem a Banyoles a dinar l'entrepà de xoriço amb la cantimplora plena de Fanta o Miranda...i desprès a veure el "negre" dissecat i a tirar-li pa a un peix enorma que es deia "La Ramona".
Us enrecordeu?
Quins records.
Llegir més...

dilluns, 27 de febrer de 2012

"Ropa vieja"


Plat cubà: "Ropa Vieja" ó "Ternera deshilachada con salsa".
Posiblement és el plat més conegut de la cuina cubana en l'àmbit internacional. Rep aquest nom per qué generalment s'aprofita la carn per a preparar la sopa de frijoles.
És un plat relativament senzill de cuinar...i que ofereix un gran resultat.
Un guisat que es conserva bé durant uns quants dies i que normalment s'acompanya del plat és consumit en aquella país: l'arròs "Congrí" o "Moros y Cristianos".
Un plat d'aroma i sabor típicament caribeny...que us encantarà.
Us recomano la lectura de l'article: "Gastronomia cubana".
Llegir més...

dijous, 23 de febrer de 2012

Salmó a l'almivar de vi


L'altre día vaig veure per la tele com feien un almívar (reducció) de vi molt interesant i se'm va ocòrrer d'utilitzar-lo amb un peix de carn dura que combinés bé amb el vi. Vaig optar pel salmó....i el resultat ha estat sorprenent.
Tot un èxit.
Per la constitució un pelet seca del salmó....aquesta crema dolça de vi li va de meravella i s'aconsegueix un equilibri molt ben trobat.
Us recomano molt aquest senzill plat.
Desprès en parlem.

Llegir més...

Almivar de vi


Aquesta recepta de l'almívar de vi l'he extret d'un programa de cuina que vaig veure l'altre dia....i em va semblar molt interesant. És una salsa que pot acompanyar plats de peix, carn i fins i tot postres.
De fet, no deixa de ser una mera reducció de vi, que es pot fer amb un moscatell, un Pedro Ximenez, etc...variant la quantitat de sucre.
Una reducció no és més que concentrar o espesar una substancia líquida a través de la cocció o evaporació.
És molt fàcil de fer...i és conserva bé durant molt de temps.
Els aromes i la fortor de la salsa dependràn directament del tipus de vi emprat en la seva elaboració. El podeu fer amb vi negre, rosat, blanc, etc....el que sigui més adient en aromes, sabor i color pel vostre plat.
Jo l'he utilitzat, de moment, en un plat de peix (Salmó a l'almivar de vi) i en una tapa (Cruixents de formatge blau sobre almívar de vi).....i ara m'estic imaginant unes maduixetes de bosc amb daus de taronja i puntes de pessic tot regat amb aquesta reducció de vi i decorat amb uns granets de magrana, eh?....ja m'estic flipant un altre vegada...juass !!!
Però aquesta recepta és un recurs molt interesant.
Qué en penseu?

Llegir més...

dimecres, 22 de febrer de 2012

Wok de pollastre al curri amb cous-cous i gambes picantones


Plat de fusió total.
No té massa història tampoc, vull dir que no he descobert la sopa d'all, però el podriem titllar de cuina "mediterrani-asiatic-marroquina".
És tracta d'implementar en un mateix plat un wok de pollastre amb verdures....un cous-cous...i unes gambes amb un toc picant.
Bonísim, nanos.
Un plat saludable i un poti-poti de cultures que es poden apreciar clarament en cada mossegada.
El que ja no sé és com s'hauria de menjar...si amb palets de fusta...amb les mans...o amb forquilla.
Això ho deixo per vosaltres.
A veure que us sembla

Llegir més...

dimarts, 21 de febrer de 2012

Crema d'espàrrecs, pastanaga, porro i patata


Més plats de cuina saludable.
Avui, una crema molt sana i bona.
Ja fa uns dies vam veure com fer una crema d'espàrrecs amb ceba, molt bona també. La d'avui incorpora algunes verdures més.
Com en d'altres ocasions, saltarem les verduretes i les courem al vapor fent ús de la BabyCook.
És una crema que als crius agrada molt i això, creieu-me....és molt important, a que si?
Som-hi.

Llegir més...

dilluns, 20 de febrer de 2012

Arròs cubà "Congrí"


Com ja us vaig avançar, avui us porto un plat tradicional de la gastronomia cubana, el "Congrí".
Realment, el aquest plat es diu "Moros y cristianos"....ja que està fet amb "frijoles" negres....i l'autèntic "Congrí" es fa amb "frijoles coloraos" o vermells.
Però com que així li diuen dins la familia de la nostra amiga cubana Mailén, doncs no seré jo qui ho rectifiqui.
La recepta és exactament la mateixa i nomès canvia el color de la mongeta.
Els "Moros i Cristianos" es fa també a les illes d'Haití, Puerto Rico, República Dominicana i d'altres illes caribenyes.
És un complement d'un plat principal. Ningú acostuma a menjar-lo sol. S'acompanya de "tostones" (plàtan mascle fregit), "tamales" de blat de moro, "puerco empanado", etc....
Jo l'he acompanyat amb un altre plat tradicional: la "ropa vieja" que és un guisat carn de vedella, una carn que almenys a casa nostra...no està prohibida (a Cuba nomès la poden consumir els estrangers).
Us recomano la lectura de l'"Article: Gastronomia Cubana".
Espero que us agradi.

Llegir més...

diumenge, 19 de febrer de 2012

ARTICLE: Gastronomia cubana

 

Avui us parlaré de Cuba, del país i la seva gastronomia.
Aquest any farà 5 des que vam estar (al Novembre 2007).... i, és clar, llavors no tenia massa bona càmera de fotos. Abans de res vull que demanar-vos disculpes per la qualitat de les imatges.
Per a mi, aquest va ha estat el millor viatge que hem fet mai, fins el moment.
Inoblidable, de totes totes....com t'enriqueixen aquestes coses!.


Jo penso que és molt important viatjar pel món...per què així t'adones de com és realment el ser humà. De la relativitat de les coses....que no tot depèn d'allà on visquis.
Per poc que creuem les fronteres...deixarem de ser ignorants. La nostra opinió, cultura i forma de ser...no són ni les millors ni les pitjors.
La meva conclusió?...el ser humà és sorprenent. Què filosòfic m'he posat...
Com sorprenents són els culets rodonets que hi ha per tota Cuba....je,je...ho sento però algú ho havia de dir !!! eh?....juas, juas !!!.
Però, tranquils, que no parlarem de sexe avui.
Us parlaré del viatge i del menjar.
I es que aquell viatge va ser molt especial.
No es tractava d'un paquet turístic contractat en una agència, si no la planificació d'anar a visitar la família d'una amiga nostra, la Mailén. Per tant, es tractava d'anar a conviure amb una família cubana, en un barri de La Habana (Vedado). No us podeu imaginar la quantitat de paperassa que vam haver d'omplir per poder entrar al país allotjant-nos a casa d'uns amics enlloc d'un hotel turístic.
De seguida t'adones com funcionen les coses en aquell país.
Notes el règim implacable del que no et pots oblidar ni per un instant, perceptible en milers de detalls.
Malgrat això, vam tenir la sort d'experimentar moltes vivències personals del tot impossibles per a un turista que només visita Varadero, La Habana Vieja i rodalies i que de ben segur s'emportarà una idea completament equivocada del país, dels cubans i, sobretot, de les cubanes.
Per la seva alegria innata podeu tenir la falsa sensació de que les coses no estàn tan malament com s'en parla...però us puc assegurar que darrere de gairebé tots, hi ha un drama i una misèria amagada...per molt bona feina que puguin tenir i bons uniformes que duguin. Fins i tot un metge passa angúnies.
 Per exemple, el sogre de la Mailén, en Leonardo, tenía muntada al pati una divertida i rudimentària fàbrica de "refresquitos" de cola. Tot un "tinglado" tercermundista que li permetia guanyar-se les garrofes temporalment i on vaig tenir el plaer de col.laborar una estona i de tastar el sorprenent resultat.
Un negoci totalment prohibit clar. Ja us podeu imaginar amb quina angoixa i persecució constant han de viure.
Una trista i dura realitat.
A dia d'avui, ja li han tancat la paradeta.

Vam aprofitar per fer el "turista", clar, i com podeu apreciar en aquestes fotografies, no me'n puc estar de fer el borinot allà on vaig.

Ara endinsem-nos en el tema gastronòmic.
En aquest viatge, vam tenir l'oportunitat de veure com es cuinen els plats tradicionals caribenys i d'anar al mercat local a comprar, tot un regal pels ulls. Molt curiós. Com curiós va ser trobar a una senyora que estava al costat d'una columna, aguantant amb la ma estesa un tros de mantega de potser 500gr., no gaire gran.
Resulta que l'estava venent....a trossos.
Li podies comprar un trosset de mantega.
Era a l'ombra, si, però amb la calor que fa en aquell país no sé de quanta estona disposaria per vendre-la.
Molta gent s'ha de buscar la vida de la forma més inversemblant per aconseguir quatre cèntims i així poder passar aquell dia.
Aquesta és Cuba: qui més qui menys, viu al dia, sense saber què mangaran dintre de dos o tres dies.
La cuina cubana, i caribenya en general, no és massa extensa, però sí disposa de plats molt saborosos dels que us en vull parlar.
A Cuba, hem tastat els tradicionals "tamales" de blat de moro, el "pansito con lechón", carn de "muuuu", "chicharrones", llagosta, "congrí","ropa vieja", cocodril a la planxa, "tostones"....etc...

La llagosta, la vedella i la carn de cocodril estan prohibides als cubans, però no als turistes. Només està permesa la venda d'aquests productes en comerços propietat del govern. Es a dir, per qui ho pugui pagar.
Si t'enganxen venen llagostes, cocodril o vedella....t'enduràs un bon susto....i una multa impagable, però es que si t'enganxen matant una vaca a casa teva (per vendre-la)...et cauen 20 anys de presó !!!...no és conya !!!...surt més a compte matar a la dona...diuen ells !!! juas,juas!!!.
Els cubans parlen de la carn de "muuu" i així eviten utilitzar la paraula "vaca" o vedella, no sigui que algú proper al govern estigui escoltant.
Això està passant ara mateix a Cuba, no és cap invent.
Penseu que la base diària del menjar d'un cubà és arròs i "frijoles" i una petita porció de carn (normalment porc). No us penseu que tot el que us proposo ho mengen regularment...ni molt menys.
Eps, i la gent gran encara té cartes de racionament, eh?...si si, com ho sentiu: 150gr. d'arròs a la setmana, un trosset de peix sec, unes onzes de cafè, etc...i busca't la vida amb això.
I les fruites?...que me'n dieu dels sucs de fruites?...aquí si que em fan enveja.
I desprès està el rom, clar.
Rom a totes hores.
És la beguda nacional...i mentre beus... no menges. Així sobreviu aquell país...a base de rom.
No es conya.
Si amb alguna cosa ens vam excedir en aquell viatge, tret de les experiències enriquidores, va ser amb el rom. Es que et conviden a fer-ho.
és impossible seguir el ritme d'aquella gent. 
- "Vengaaaaa... galleeegooooo !!! ...otro buchito"....em cridaven, per què allà tots els espanyols som "gallegos".
Beure rom forma part de la seva manera de viure i de la seva cultura.
El tema mojitos? ....una turistada total.
Allà no en prenen d'aquestes parides.
Però si voleu veure com es fa l'autèntic Mojito aquí us deixo la recepta.
A mi, particularment, m'agrada fer un rom (sempre cubà) amb cola de tant en tant.


En un desplaçament intern, a Trinidad, vam dinar en una "Paladar". Són cases de veïns amb pati interior on habiliten un parell o tres de taules (tot molt cutre) i et fan un dinar casolà. Hi ha paladars que són legals, però les més interessants són les il.legals que estan pensades pel cubà i no pel turista que s'hi deixarà els calers.
Per anar a alguna d'aquestes paladars prohibides no trobareu cap rètol enlloc, però si pregunteu als veïns....us faran saber on degustar una bona llagosta per tan sols 1 euro.
Un cop dins, tens la sensació d'estar infringint la llei i que, en qualsevol moment, entrarà la policia per executar una "redada", jeje.
A banda de la llagosta, vam demanar un plat de gambes o "camarones" que diuen els cubans, però sincerament, no les saben menjar. Això de pelar una gamba... no té cabuda en la seva dieta: massa feina!. Tampoc es que siguin gambes massa saboroses, la veritat, res més allunyat d'una gamba de Palamós.
Com he dit abans, la gastronomia caribenya és força austera, i això es pot apreciar en la senzillesa a l'hora de muntar els plats.

Un altre dia vam anar a visitar Guamà i Playa larga... tot un paradís on, desprès de jugar una estona amb els cocodrils, vam tastar la carn d'aquest animal.
He de dir-vos que la carn de cocodril és excel·lent!.
D'una textura similar al rap i d'un sabor suau però característic. Combinat amb calamars, gambes i amanida verda i tot regat amb llima fresca va resultar ser un suculent dinar a tocar de mar.

Però el refrigeri més habitual dels cubans és el "Pansito con lechón". Es tracta d'un panet rodonet, similar al brioix, que omplen amb un parell de talls de cuixa de porc que han cuit sencera a foc lent durant 4 o 5 hores. Ho complementen amb una mica d'enciam i alguna cosa similar a la maionesa.
Boníssim nanos.
Ens vam atipar de menjar "pansitos". I és curiós per què es poden trobar paradetes per tot arreu i, en algunes, el color del pa és "lila" completament, ja que està elaborat amb farina de moniato.
En qualsevol cas, no abandoneu l'illa sense tastar-los.
 
En un altre ocasió, en un restaurant anomenat "La Maison", ens van fer una paella.
Bé, una "paella española a lo cubano "...i en el nostre honor clar. Ho vam agraïr molt per l'escassetat de matèries primeres que hi ha a tot el país, però com podeu comprovar en la fotografia...era una paella una mica "peculiar".
Jo l'hagués anomenat "arròs variat" més que paella, ja que duia pastanaga, ou dur, pernil dolç, olives i espàrrecs blancs, entre d'altres ingredients...apart de fer una alçada de tres pisos.
Fins i tot va sortir el xef, tot orgullós ell, per fer-se la foto amb nosaltres.
Un altre cosa no ho sé...però riure....un rato.
Ho vam passar molt bé.
Per no parlar del cambrer, en "Benigno", que al final li diem "Maligno" de tant que ens va fer riure.
Bona gent, si senyor.

En resum, i com vaig anunciar en la descripció d'aquest blog, vull incorporar receptes tradicionals d'un país que considero agermanat amb Catalunya...on hi viu gent molt maca, senzilla i simpàtica que, malgrat les dificultats del dia a dia (que en són moltes) són feliços amb la meitat de bens materials que tenim els europeus, i això...també ho envejo.
Quines ganes tenim de tornar.
I penseu que Cuba està canviant.
Durant aquests últims 5 anys ja s'està experimentant la revolució del consum amb grans superfícies, inèdit fins el moment.
Ja és possible l'obertura de negocis per compte pròpia, encara que el govern continua sense garantir ni matèries primeres ni serveis bàsics.
Si voleu gaudir de la riquesa humana de Cuba, de la seva imposada melancolia y del seu estil retro, afanyeu-vos per què dintre de no gaire temps...tot el que és avui Cuba només quedarà escrit.

Una abraçada a tota la família de la Mailén que, en termes d'hospitalitat, van demostrar estar molt per sobre dels que estem "al otro lado del charco".
Com algú va dir "Viva Cuba libre !!!"
Llegir més...

dijous, 16 de febrer de 2012

Truita de Dijous Llarder

 
>Què toca fer per Dijous gras, titots?
Truita de botifarra d'ou....correcte !!!
Tradicionalment el dijous gras o dijous llarder ha estat sempre el primer dia del Carnestoltes, tot i que actualment en nombroses poblacions la festa s'ha ampliat en el nombre de dies de celebració. És tradició tastar la botifarra d'ou a més d'altres de semblants com la blanca o la negra. A l'hora d'esmorzar, per postres o per berenar, en els carnestoltes més autòctons també es menja la coca de llardons, que aquest es celebrava avui día 16 de febrer.
Tinc la sort que aprop de casa tenim un parell botigues que tenen excel.lents botifarres d'ou: l'una al mercat municipal i l'altre una botiga de barri de tota la vida, Cal Marc. No és precisament barata, però hi trobareu tota mena de exquisideses derivades del porc, com les extraordinàries salsitxes de pintxo moruno que fan ells mateixos.
En qualsevol cas, la botifarra d'ou es pot trobar en gairebé totes les grans superfícies de Catalunya.
....per cert, fregida amb pa...està que t'hi cagues.
La recepta d'avui l'he extreta del C.P.C.C. encara que segons la contrada pot variar en algun ingredient, com la incorporació de la mongeta cuita.
Llegir més...

dimecres, 15 de febrer de 2012

Bacallà a la llauna


>Com m'agrada el bacallà !
Ja sabeu que és un aliment associat a la gastronomia de la Setmana Santa.
Es pot fer de mil maneres, el bacallà.
De fet, sempre ha estat dels pocs peixos que, gràcies a la seva conservació en sal, s'ha utilitzar per a fer guisats en molts pobles de l'interior on costava trobar peix. La deshidratació parcial de l'aliment permet inhibir la tasca que farien les bactèries sense la sal. Ben conservat pot durar mesos, fins i tot, més d'un any.
Com que ja us vaig explicar amb anterioritat com dessalar el bacallà, em saltaré aquest pas i anirem directament a la recepta.
Som-hi !
Llegir més...

dilluns, 13 de febrer de 2012

Pastís "Cor vermell de Sant Valentí"

 
A Catalunya es parla més del dia dels "enamorats" que no pas de "Sant Valentí", oi que si?
El gremi de pastisseries ens proposa un pastís en forma de cor, però no existeix cap recepta en particular.
No hi ha un "Cor de Sant Valentí" clarament definit.
És cert que la versió del Cor amb pasta de full farcit de nata està força estesa (per la seva senzilla elaboració), però jo recordo que a la pastisseria en fèiem de tota mena: de trufa amb gema cremada, de massini, de sara, de fondant, de capes de praliné i sobretot sobretot de pasta de full farcit de nata.
Jo penso que qualsevol pastís amb forma de cor és vàlid per a cel.lebrar aquesta festivitat...i si hi ha escrit un "T'estimo" ...molt millor.
Gràcies a la pròpia inèrcia d'aquest blog, he recuperat una recepta que tenia oblidada i que potser és útil per algú que necessiti fer-li un pastís més o menys original a la persona que estima.
Jo he volgut fer un pastís que representi aquesta data però que tingui una similitud amb un cor real, de veritat, és a dir, que tingui una aparença "viva" però que generi desig de tastar-lo al mateix temps.
He pensat en donar-li un bany de gelatina vermella al pa de pessic. Veureu com la textura, el color i la brillantor resultants han estat molt adients per a poder-lo comparar amb el muscle més important que tenim.
Atractiu i llampant....i molt bo, es clar.
Aquest pastís, té la seva feina tot s'ha de dir,  però escolteu-me una cosa: si no feu aquest esforç per a la vostra parella...ja podem plegar !!!
La veritat es que aquesta festa, des de és el meu punt de vista i amb les experiències viscudes, nomès l'he cel.lebrada de jovenet...quan "festejàvem" que deien els nostres pares.
Clar, amb quaranta anys les coses funcionen d'un altre manera, ja m'enteneu.
L'amor evoluciona i té diferents etapes durant tota la vida.
Quan ets adolescent tot és de color de rosa...i, es clar, qualsevol escusa és bona per a celebrar-ho amb la teva novia o novio. Aquella època on fer-te un petó es tot el que busques...sense pensar en anar més enllà.
És llavors quan ve molt de gust regalar un pastís amb forma de cor a la teva estimada i convidar-la al cinema o regalar-li unes arracades de "circonita" (a l'or no arribava!)...etc,etc...
I no vull dir que amb l'edat l'amor desaparegui, eh?... simplement evoluciona.
Amb els anys, i a Catalunya, s'ha convertit en una data poc rellevant....potser per la proximitat amb la Diada de Sant Jordi o, potser, per què s'ha anat perdent poc a poc, com ha passat amb la revetlla de Sant Pere, l'enterrament de la sardina, el dia de la truita o l'inici del Carnestoltes (Dijous Gras).
Tsch!!! ...però, tot i el ja comentat, aneu amb molt compte de no fer el borinot. Potser arriba un día en que ja no li dònes importància al dia dels enamorats...i resulta que la vostra parella potser no pensa el mateix.
Cagada pastoreta.
Això vindria a ser com oblidar l'aniversari de casament.
El que també us pot passar, com és el meu cas, es que si teniu la desgràcia de tenir un blog cuina que us entusiasme, correu el risc que us diguin:
-"...aquest pastís l'has fet pel blog i no per a mi...oi que si?"
...i qué maca és una rel.lació basada en la sinceritat!...i tant que si!.
Però us diré una última cosa: el que està clar es que quan escrius la paraula "T'estimo", ja sigui amb un bolígraf sobre un paper, a la sorra de la platja o en un pastís amb xocol.lata...ho fas pensant en algú i, dins teu, despertes aquell petit cuc de l'amor que tots tenim aparcat dins l'estomac per culpa de la rutina diària.
Si gràcies a aquesta recepta us fan un petó, us adonareu que haurà valgut la pena tot l'esforç i haureu estat feliços, si més no, per uns instants.
I qui sap com pot acabar la vetllada....
Espero que us agradi.

Llegir més...

divendres, 10 de febrer de 2012

"Tajine" de xai amb ceba


Per casualitats de la vida, l'altre dia estava remenant la secció de contes d'una botiga de "Todo a 100"...buscant alguna coseta per la meva filla i, de sobte, darrere d'uns contes em trobo tres llibres de cuina d'una colecció anomenada "Cocinas del mundo".
Un de cuina italiana, l'altre grega i l'altre marroquina. Tres grans cuines, vaja. Fullejo una mica els llibres i els trobo interesants. Total, que me'ls compro tots tres, clar, a 2 hores el llibre.
I finalment han resultat ser tot un descobriment.  Són unes llibres fantàstics amb unes receptes excel.lents....que, no sé encara per què, estàven oblidats en aquella estanteria.
He trobat unes quantes receptes molt interesants i, entre elles, aquest "tayín" o "tajine" de xai amb ceba i bunyols de bacallà.


Un gran plat del conegut cuiner Mohammed Fedal que us recomano provar.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dijous, 9 de febrer de 2012

Bunyols de pastanaga


Heu de provar aquests bunyols.
Es fan molt ràpid i els podeu combinar amb tota mena de plats.
No us penseu que nomès té gust a pastanaga i que la textura és cruixent. Tot el contrari, és un sabor suau i es desfà a la boca.
Molt recomanables.

Llegir més...

dimecres, 8 de febrer de 2012

Crema de carxofes i espàrrecs


>Senzilla i sana recepta per als amants de les carxofes. Bàsicament perquè l'amargor característica de la carxofa predomina bastant. Aquesta és una crema que o bé agrada molt o no agrada gens.
A mi personalment, no em diu res... però es que jo no sóc de cremes. En canvi la meva dona la troba excel·lent... boníssima.
De vegades, com tot a la vida, ens toca cuinar coses que no ens agraden gaire... com cargols, fetge amb ceba, bledes, etc. I ho hem de fer amb les mateixes ganes i il·lusió que apliquem en plats que ens agraden més. Imagineu-vos que us encanta mentre ho cuineu... i això garantirà un bon resultat.
A mi em funciona.
Com veureu, he utilitzat la "Baby-Cook" per coure la verdura al vapor... Una maquineta que m'ha sorprès gratament... fins al punt de recomanar-la a totes aquelles famílies amb criatures. A mi, m'està donant un excel·lent rendiment... encara que hem hagut de canviar el cassó tres vegades.
Sempre podeu coure les verdures en una vaporera o en aigua, com s'ha fet tota la vida.
Vosaltres mateixos.

Llegir més...

dimarts, 7 de febrer de 2012

ARTICLE: "Casi Casero"


L'altre dia, com faig a sovint, estava veient el "Canal Cocina"....el del "huevo frito" que diu la meva sogre.
A mi m'arriba la senyal a través del Plus, però em penso que també s'agafa amb la TDT.
Hi ha programes que estan bé i d'altres que no tant.
Jo m'estaria tot el dia veient programes de cuina.
M'enganxen.
Però no pot ser, clar, s'han de fer més coses a la vida.
Per exemple, m'agrada molt "El cocinero Global", encara que aquest em penso que el fan pel Canal Viajar.
Em pixo de riure, de veritat, el trobo genial.

Aquest un paio francès, en Fred Chesneau, és tot un catxondo. No acaba de demostrar mai que sigui un gran xef (que ho és), i s'ho passa pipa explorant les cuines del món. A més ho fa amb una gràcia innata que el fa caure bé arreu. Fins i tot jo diria que és com un nen....una mica trapella i maldestre.
De conducta infantil si, però molt amigable i a qui les rel.lacions humanes i culturals semblen estar per sobre de la gran passió que té per la cuina.
D'aquelles persones amb les que et trobes a gust per la seva senzillesa i per què respecte tot allò que l'envolta.
Pot semblar un passerell, però jo l'admiro.
Fa un programa gastronòmic i cultural molt divertit.
També us recomano un altre serie culinària que feien fa un temps i que enganxa com la que més:
"Rick Stein y la cocina del mar en el mundo".
Un personatge no tant simpàtic com el francès però si molt entranyable. En Rick Stein, tot i ser bon cuiner, penso que no és cap malabarista dels fogons.
Però això, no importa.
Creieu-me que us agradarà.

D'altra banda, i malauradament, tenim programes gastronòmics on la recomanació és no veure'ls.
Per exemple, el  "Casi Casero" que fan al Canal Cocina i del que avui us en vull parlar:
"La cocinera Elena Aymerich nos ofrece numerosas ideas a partir de platos preparados para convertirlos en recetas como si estuvieran hechas en casa. Valiéndose de pre-cocinados, conservas o congelados, la chef catalana nos propone versiones que requieren de poco tiempo y ofrecen fantásticos resultados.


Cómo arreglar cremas ya preparadas, cómo elaborar ensaladas con conservas, cómo aderezar guisos enlatados, cómo cocinar una salsa para una carne o un pescado pre-cocinados... y un sinfín de técnicas para parecer que todo es de elaboración casera sin tener que pasar un tiempo excesivo entre fogones."


Meravellós.
Totalment legítim, cert.
Jo em pregunto què pensarien les nostres àvies si aixequessin el cap.
Algú ho podria qualificar d'evolució social i adaptació als nous temps.
Però jo no ho faré.
La catalana Elena Aymerich, ens mostra les seves peculiars receptes.
Un exemple, comença el programa i ens proposa de fer:

"Codornices escabechadas con pisto". 
(Que dius, home....sembla interessant el plat.)
"Para ello nos hará falta un bote de codornices en escabeche, un tetabrik de caldo y un bote de pisto...que ya viene con sus verduritas y todo"


A mi, amb perdó, però se'm van caure els collons a terra.
De veritat, vosaltres creieu que això és ensenyar a cuinar?...o cuinar, senzillament?
Així és com han d'aprendre a cuinar els nostres fills?
No entenc com aquest canal pot promoure la cuina "salvatge" de reescalfar un plat precuinat, deixant de banda si són més o menys saludables o de si incorporen més o menys additius, conservants o estabilitzants.
Ara em direu que hi ha molta gent que no sap cuinar i aquesta podria ser una bona i senzilla forma d'apropar-los a la cuina.
I per què no.
Segurament.
Però jo no ho puc compartir.
Estic convençut que fins i tot la ment més negada d'aquest univers és capaç d'escalfar-se un cous-cous al microones...i de barrejar-lo amb unes mandonguilles de pot.
I "un sinfín de técnicas para parecer que todo es de elaboración casera" ....però es que sembla un gag dels Monty Pithon això!!!.
Es a dir, que l'objectiu seria enganyar al comensal, doncs?...ho he entès bé?
Potser es que vol imitar al Falsarius Chef...qui almenys amb clara declaració d'intensions s'auto identifica com a un impostor de la cuina....i ho presenta tot amb l'humor necessari.
Però la nostra amiga no. Mentre obre el pot de "pisto" diu:
"Hoy en dia tenemos un pisto ya preparado que és estupendo....y no hace falta que estemos tantas horas cortando verduras ni rallando tomates como se hacía antiguamente...".

Si té raó en el fons.
No sempre tenim el temps necessari per cuinar, però es que no es poden fer aquestes afirmacions amiga meva. Un "pisto" de pot, senzillament, no és comparable amb una samfaina feta a mà per què són receptes amb elaboracions totalment diferents: l'una industrial i l'altre casolana.
No estic en contra d'utilitzar aquests productes.
Tots els utilitzem de tant en tant, és cert, però no els podem establir com a base de la nostra tant treballada cuina. No s'han de promoure els precuinats englobats sota el paraigües d'una cuina moderna, ràpida, sana i eficient.
Home...un tomàquet fregit pot...unes patates fregides congelades....fins aquí té un passi.
Els plats precuinats són això, plats precuinats i no són ingredients.
Hi ha moltes formes de cuinar i moltes receptes que permeten elaborar plats en 5 minuts.
Jo no soc ningú per donar lliçons de cuina, doncs ni tan sols m'hi dedico professionalment.
Però tinc opinió.
Senyora Aymerich m'agradaria recordar-li que, a casa seva precisament, té una de les millors cuines del planeta...que (si prospera la sol.licitud) pot ser declarada Patromini Cultural Inmaterial de la Humanitat per la UNESCO a través de la publicació del Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Sé que vostè és totalment capaç de fer un altre tipus de cuina.

Quina és la conclusió?...que si no t'agrada el que veus a la tele...canvia de canal.
"Casi Casero" és un programa fet amb mal gust, gens recomanable i que falta el respecte a les persones que treballem per mantenir la cuina de sempre, sana, tradicional i, no "casi casera" no....si no del tot casolana.
Programes com aquest fan mal al sector i a una societat que cada vegada accepta amb menys resignació les propostes que estalvien temps per sobre de tot.
Per sobre de tot, ho recalco.
Davant aquesta clara aposta per dinamitar la cuina de sempre, no puc més que animar-vos a continuar cuinant com s'ha fet tota la vida.
Senyors de "Canal Cocina" espero que m'acceptin i respectin aquesta crítica negativa que, n'estic segur, no serà l'única.

Gràcies per esperonar-me en la defensa de la cuina tradicional, en aquest cas, catalana.
El prego facin una reflexió, si us plau.
Que no caldria aquest programa, vaja.
Llegir més...

dilluns, 6 de febrer de 2012

Mongetes grosses amb tellerines


Aquesta seria una versió del clàssic "Faves con almejas" que fan per Asturies, que publicaré més endavant, però volia aprofitar que he trobat unes tellerines estupendes al mercat...i no sempre n'hi ha.
És molt important que el peixater us asseguri que no tenen sorra...o us destrossarà el plat. A la peixateria, podeu obrir una en cru...i tastar-la. Jo ho faig.
I també és molt important conservar-les a la nevera amb abundant sal i aigua. D'aquesta manera elles soletes purguen la sorra que tenen.
Ara recordo quan tenia 16 o 17 anys...que a l'estiu, amb els meus pares, anàvem a la platja de Vilanova i la Geltrú...i n'agafàvem unes quantes allà. Clar, és una platja molt poc profunda. Nosaltres sempre hem estat una família poc "nedadora"....i allà havies de caminar força estona fins que t'arribes l'aigua al coll. Allò ens donava seguretat, per això ens agradava aquella platja, que era com la de Castelldefels...però neta.
Amb l'aigua fins els genolls, nomes havies d'escarbar una mica a la sorra..i en trobaves, de tellerines. Se'n dúiem una galledeta plena cap a casa....amb algún que altre cranc capturat amb una tècnica que em va ensenyar el meu admirat avi "Manolo", més conegut com "El león de la Barceloneta"...un dia us ho explicaré.
A mesura que van anar passant els anys...cada cop n'hi havia menys de tellerines, fins que pràcticament ja no se'n troben...a la mateixa platja.
És una pena, com canvien les coses.
Però em quedarà un bon record.

Llegir més...

diumenge, 5 de febrer de 2012

Arròs mariner amb grana padano


Un d'aquells semi-invents que et deixa satisfet. Hi ha moltes receptes d'arròs similars...però l'he afegit uns daus de grana padano que ha estat tot un èxit. Els daus de formatge grana padano encaixen de meravella en aquest plat. Podeu afegir-lo quan quedin 5 minuts per acabar la cocció i provocar que es desfaci o afegir-lo quan pareu el foc....per a que quedi més sencer el dau. Podeu afegir el formatge ratllat o en pols en comptes de daus, però llavors us arrambareu massa cap als "risotto's", oi?.
És una recepta força senzilla de fer i també ràpida. Jo he utilitzat un brou de pollastre que ja tenia congelat...però el podeu fer amb aigua o brou de peix, clar.
Un plat totalment recomanable.

Llegir més...