inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dimecres, 18 de gener de 2012

Llengueta fregida


Qué bo que era el "xanguet" , eh?....us enrecordeu?. Jo recordo que quan era petit es podien menjar i fotiem cada truita que no veas.
Alguns creuen que als anys 80, el FROM  va prohibir la seva pesca a través de la campanya: "Pezqueñines no gracias, debes dejarlos crecer".
Això no és cert.
Però si que és cert que es va prohibir la seva pesca temporalment per què es pescaven, sobretot a la costa Malaguenya, en les mateixes zones on creixen altres espècies que sí que creixen....i clar, això no es pot tolerar.
Com la "llengueta", el "xanguet" és un peix que no creix més de 6cm.
Per tant, es posible comprar-lo, però en general costa molt de trobar....i va molt car.
Però també, podeu trobar amb més facilitat la "llengueta blanca"....molt similar d'aparença encara que no tant en el gust.
I finalment ens queda el "sonso", que ja és un peix més groset per fregir...però que es menja també sencer, que a falta de "boquerons", sería el típic "pescaito frito".
En general, la llengueta és un peix que agrada molt als menuds de la casa.
Si us agraden el peixets petits....no us perdeu el Sonso fregit.

INGREDIENTS
100gr. de llengueta fresca
oli de girasol per fregir
farina
sal

ELABORACIÓ
Doncs ben fàcil de fer.
Qué petitons que són!
Nomès es veuen ulls, jeje.
Doncs res, això és ben fàcil avui. Agafeu un colador i els poseu a sota l'aixeta una estona...
...els aneu remenant una mica...per netejar-los bé.
Seguidament i aquí mateix, ja els podem salar.
Ara els enfarinem. A mi m'agrada fer-ho amb les mans...així quedan "clapes" grans...i desprès ja veureu per què van bé. També els podeu tancar en una bossa d'aquestes de congelar tirar un parell de cullerots de farina i sacsejar la bossa fins que quedin enfarinats.
Ara, en una paella d'oli ben calent...els anirem fregint. Però poc a poc, no us passeu amb la quantitat que us pot vesar l'oli.
Ho farem en dues tandes per que sembla que no , però la farina genera molt volum al fregir-se.
Fins que quedin ben torradets.
Els retirem...
...i els reservem en un paper absorbent.
  Ja els podem servir.
  Estàn bons tan freds com calents.
I això de fer les "clapes" (i que no quedin massa sueltos) és per què va millor per menjar....i podeu sucar-los en un ou ferrat, per exemple. A que fan ganes de tastar-ho ara mateix?...jeje.
Bon Profit !!!

3 comentaris :

  1. Hola Albert , estic contenta que t´agradi el meu bloc però ja has vist que fa temps que no hi faig res....
    No coneixia el teu bloc , en saps molt de fregir la llengueta , no en sap tothom ..t´ho assegur-ho!!

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !