inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
1er Diumenge de Maig: Dia de la mare Olla barrejada Peus de porc amb ceps Picantons al forn a les fines herbes Maires fregides

divendres, 30 de desembre de 2011

Ceba cruixent


Avui veurem com fer una senzilla ceba cruixent, d'aquella que serveix per acompanyar qualsevol plat, però que tan bé li va a un bon frankfurt, bockwurst o bratwurst.
Uns direu: "ah!! si, home...la de l'Ikea!!!". Doncs sí.
Aquesta ceba la podeu conservar fora de la nevera durant 15 dies sense problemes. Desprès es comença a espatllar.

Llegir més...

dijous, 29 de desembre de 2011

Ensaïmada de Mallorca

 
I per què no fer una ensaïmada de Mallorca?...vaig pensar....amb lo bones que estan, eh?.
Una recepta que té una certa complexitat i que requereix unes quantes hores de dedicació, però el resultat s'ho val.
En aquesta ocasió he comprat el cabell d'àngel al Mercat Municipal....que no és el mateix que el de Mallorca, ja ho sé.
Més endavant penjaré la recepta del cabell d'àngel fet amb la carbassa més adient per aquesta ensaïmada. Però poc a poc, nanos, que si no...m'estressaré.
De moment, la meva dona m'ha fotut bronca....diu que no vol veure més ensaïmades d'aquestes per casa !!!
...clar, no para de picar!!!...li encanta, juassss !!!
...i a la meva filla li agrada molt...
...i el petit...per què encara està amb la "teta" i no té dents...que si no...amb lo tripero que és....
En fi.

Llegir més...

dimecres, 28 de desembre de 2011

Estofat de xai al forn amb bomba de roquefort


Doncs sí.
Avui he fet una prova. He començat fent un estofat de xai amb patates...i finalment l'he acabat fent al forn. He aprofitat una crema de roquefort que tenia feta, per servir-lo de forma original.
Al final ha resultat que el xai amb el roquefort combinen força bé. Si no ens arrisquem mai a provar coses noves (al cuinar i al menjar)... malament rai.
Qui no arrisca...no pisca, diuen.

Llegir més...

dilluns, 26 de desembre de 2011

Sarsuela de peix i marisc amb suquet


Ja hem vist com cuinar la tradicional Sarsuela que ens proposa el llibre CPCC.
Aquesta recepta de Sarsuela que us porto avui és la que habitualment fem a casa, una mica diferent ja que queda una salseta no gaire espesa, més aviat com un suquet.
Si la voleu espessir una mica més li feu un "roux" i llestos, però us recomano tastar-la així.
Totes dues receptes estan molt bones. Per la resta d'ingredients són molt semblants totes dues.
Com ja us vaig comentar, a cosa nostra és tradició fer aquesta sarsuela per la Nit de Nadal ("Nochebuena" en castellà). , i aquest any no faltarà.
D'aquells plats que t'estàs llepant els dits una bona estona i que et deixen l'olor de peix durant tota la nit. Això em recorda quan era jove...mentre tornava a casa amb autobús...desprès d'haver estat amb la meva novia...
Uix, ara em sembla que m'he passat...
Disculpeu-me, eh?...era una broma.
Tornem a la recepta, va.
Si us agrada aquest plat, també us pot interessar la recepta del "Suquet de peix i marisc".
I el que passi després del sopar amb els dits....ja es cosa vostra, val?.
http://www.lacuinadesempre.cat/2013/12/sarsuela.html
Si voleu cuinar la versió més tradicional i oficial d'aquest plat, us recomano la lectura de la recepta "Sarsuela".
Us desitjo que gaudiu sempre de la Sarsuela amb bona companyia....i amb un vi blanc fresquet, si pot ser.
Llegir més...

diumenge, 25 de desembre de 2011

ARTICLE: Bon Nadal 2011 !!!

Com va això aquest any?....Canelons de l'àvia?...Rostit d'ànec i pollastre?...Escudella i Carn d'olla?.
Sigui el que sigui...si està fet amb amor i carinyo...us sortirà bé.
Si per uns instants heu sigut una mica més feliços gràcies a alguna d'aquestes receptes....ja estarà  bé.
Poc a poc, aquest blog ha anat guanyant seguidors i tota mena de gent interesada en la cuina tradicional catalana.
Durant el mes en curs, he rebut visites de gent del nostre país, gent d'Estats Units...del Regne Unit...d'Alemanya, de França, de Rúsia, de Bèlgica, dels Països Baixos, d'Andorra, del Japó, del Marroc, de Canadà, d'Ucraina i fins i tot del Vietnam.
A tots vosaltres, amics de la cuina de tot el món....us desitjo un Bon Nadal 2011.
Moltes gràcies pel vostre suport i afecte i us desitjo, de tot cor, que passeu unes bones festes de Nadal amb els vostres amics i família.
Us desitjo molta sort i Bon Nadal 2011 !!!!
Llegir més...

Torró de crema cremada

 
Un dels productes de pastisseria que més m'agraden. Aquest torró, pel meu gust, és exquisit. No té res a veure amb les torrons de gema que venen.
Si se us fa coll amunt pensar que desprès de dinar heu de menjar torrons...quan hagueu provat aquest...serà tot el contrari: estareu desitjant acabar de dinar per tastar-lo.
És un dels productes estrella de qualsevol pastisseria.
No costa gaire de fer, tot i que porta feina, i penso que ho explico força bé, però ja sabeu que si teniu cap dubte...intentaré resoldre-la.
Us sortiran 3 barres de torró. Com veureu, jo he fet el doble d'aquesta fórmula (massa i tot)....i m'han sortir unes 6 barres de torró.
Això si, penseu que ha de reposar 48 hores, per tant, l'heu de fer un parell o tres de dies abans de Nadal. També haureu de fer la gema pastissera el dia abans de cremar-lo.
Us ensenyaré com fer-lo amb estris casolans....per què clar, a les pastisseries tenen de tot...i amb bones eines les coses se simplifiquen molt.
Tasteu aquest torró, si us plau...que us canviarà la vida:
"Caga tió,
caga torró,
si no et daré
cop de bastó."

Si no us agrada el sucre cremat cruixent, el torró és interessant cremar-lo el dia abans, i llavors es fusionarà el sucre cremat amb la gema.
I també es podria cremar el torró per la part de sota, però sense gema, clar. Però no cal.
Sincerament, el que més m'ha costat d'aquesta recepta...és trobar una caixa de fusta amb la mida perfecte, tot i que us la podeu fer vosaltres.
Per cert, recomano utilitzar una amassadora amb pala per barrejar, però a també es pot a mà.
Ara gaudim d'aquesta meravella de la pastisseria, nanos.
Llegir més...

Rostit de Nadal (Pollastre amb prunes i pinyons)

 
Aquesta és exactament la mateixa recepta que ja amb vist amb l'ànec del "Rostit de Nadal (Ànec amb prunes i pinyons)" (us recomano la seva lectura). La diferència principal es que en aquella ocasió vaig emprar ànec enlloc del pollastre de pagès que avui us presento. Només canvia lleugerament el temps de cocció de la carn, ja que la carn d'ànec és més dura. Per la resta, tot queda igual.
És un plat molt bo i molt tradicional de casa nostra. Vaja, tradicional a tot el país.
D'aquells plats que fan caliu, que et fan sentir el Nadal.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dissabte, 24 de desembre de 2011

Gall de Sant Pere amb patates


Doncs l'altre dia, un company de la feina (el Palanques), em va parlar del Gall de Sant Pere....i jo, doncs no el coneixia aquest peix. El paio va posar cara d'estranyat i molt sorprès i, com que li va la marxa, em va dir:
"...un tio com tú que té un blog de cuina...i no coneix el Gall de Sant Pere?...uuuuuu..."
Se'n enfotia, el tros.
Doncs no, no el coneixia....qué passa !!!...ningú neix ensenyat.
Sabia que el gall era un peix, fins aquí arribava, però aquesta variant de Sant Pere doncs no.  Sembla que la diferència està en un punt negre que té al mig. És un peix estrany...com prehistòric....té una pinta molt bàrbara. La seva carn té la textura similar a la de l'escorpora, també de gust intens, però diferent.

Aquesta gran taca negra que té al centre de cadascun dels costats vorejada per una franja circular blanca diu la llegenda que són les ditades que li va deixar Sant Pere quan el va agafar.
És un peix car, ara anava a 28eu. el quilo i no és fàcil de trobar. L'haureu d'encarregar.
Si voleu més informació sobre aquest peix us recomano la lectura de la definició de Gall a la wikipèdia.

Clar, a mi m'ha faltat temps per fer una recepta amb aquest peix per culpa d'ell, cosa que li agraeixo ja que de tothom se'n aprèn.


Doncs us deixo amb la recepta que ens proposa el Corpus del Patrimoni Culinari Català (nº 577)...i la veritat...està molt bó aquest peix i molta bona aquesta forma de menjar-lo, molt similar al suquet.
Us la recomano.

Llegir més...

divendres, 23 de desembre de 2011

Rostit de Nadal (Ànec amb prunes i pinyons)



Aquest és un plat típicament nadalenc, ja que conté molts greixos i calories...i pel Nadal...tot han de ser excessos....no?...si no...és com que no fa Nadal.
Però està molt bo, titots. A casa tothom pregunta quan podrà menjar el tradicional rostit de Nadal....i es que és d'aquells guisats que deixen empremta.
Us recomano que el feu un o dos dies abans de menjar-lo. De fet, jo l'he arribat a fer una setmana abans. Penseu que no cal congelar-lo ja que es conserva en el seu propi greix.
Es evident, que el secret d'aquest plat està en la qualitat del pollastre o de l'ànec, que han de ser de pagès...vaja, d'aquells que mengen els macarrons que han sobrat...els cucs que troben pel fems...i aquestes cosetes que s'han donat tota la vida.
Nosaltres sempre li havíem encarregat els pollastres i ànecs a la "senyora Lluïsa", propietària d'una Masia a Parets del Vallés. Era una antiga amiga dels meus avis que sempre havien criat aviram a casa. No era cap botiga, si no més aviat un contacte un favor que ens feien. Però en morir la senyora Lluïsa...tot va canviar....i m'he hagut de buscar la vida, clar.
Per exemple, també podeu utilitzar el pollastre de pota blava I.G.P. del Prat. Encara que és una mica car...i no és un animal massa massa gros...però d'una carn exquisida, això sí que ho té.
Ara recordo que de petit els meus pares ens portaven a la Fira del Gall de Vilafranca...on podies comprar l'animal viu o te'l mataven davant teu.
Però ara fa molts anys que no vaig.
Penso que, si compro res allà i amb lo massificat que està ara tot....segur que m'estan prenent el pèl. Segur que em veuen com al típic "barceloní" pixapí i camaco que busca de la gran oferta i, clar, "se la meten doblá"...que diuen.
Potser soc jo, que em faig gran i m'he tornat més desconfiat, no?. Ara mateix em fa més patxoca comprar a la parada del Mercat on compro durant tot l'any.
Però em faria il.lusió anar a la fira denou i recordar èpoques passades.
Per la resta és un plat molt tonto de fer.
Ben fàcil, ja ho veureu.
Aquesta és la recepta que feia la meva mare i que és idèntica a la que trobareu al Corpus del Patrimoni Culinari Català (nº 926). La única diferència és que porta poma.
Per cert, un consell, si podeu compreu les prunes (amb pinyol sempre) i els pinyons 15 dies abans...millor que a última hora pugen molt de preu.
Aquesta recepta és d'ànec, però el "Rostit de Nadal (Pollastre amb prunes i pinyons)" es fa exactament igual. La única diferència es que el pollastre estarà cuit en uns 45-60 minuts i l'ànec, de carn més dura, trigarà entre 60-80 minuts.
Bon profit !!!..i no oblideu, a la cuina, amor i paciència !!!
Llegir més...

dijous, 22 de desembre de 2011

Pollastre a la cervesa amb fredolics


Aquesta és una recepta que vaig fer ja fa molt temps...no sé ben bé d'on la vaig treure, però l'he incorporat els bolets, ja que som en temporada, i he utilitzat una cervesa d'alta fermentació com és la Leffe Blonde, que m'agrada molt.
La cervesa Leffe és una cervesa d'abadia belga, amb més de 850 anys d'història.
Dissenyada per als veritables amants de la cervesa, Leffe s'ha assaborir quan hi ha temps per relaxar-se i gaudir dels seus profunds i complexos sabors, fruit d'una tradició centenària en la fabricació. Ha de ser servida en l'autèntica copa Leffe per conservar tot el seu aroma i crear la perfecta escuma cremosa.

No us recomano tastar-la amb presses o quan teniu molta sed, per què no serà el moment i  es molt probable que feu una valoració incorrecte d'aquesta gran cervesa.
En definitiva, que li va molt va per aquest plat. 
No us penseu que si no us agrada la cervesa no us agradarà aquest plat...i tant que si....la cervesa li aporta un sabor especial però ben lluny del que sería tastar-la directament. Creieu-me, que no us enganyo.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dimecres, 21 de desembre de 2011

Truita d'espinacs

 
Recepta tradicional catalana número 1064 del llibre CPCC.
Què bona!
Una recepta de truita, si. I es que sembla fàcil fer una truita....però que aixequin la mà els que sàpiguen fer una truita francesa com Deu mana.....eh?. Un respecte a les truites, doncs. A mi em costen encara.
Quantes truites d'espinacs li va fer la meva mare al meu pare?...no ho sé, però gràcies a una d'elles...avui en dia m'agraden els espinacs. De fet, diria que és la verdura que més m'agrada.
Ja sé que és una recepta molt senzillota, però al igual que he fet amb altres receptes com el pa amb oli i sucre, vull que tinguin el seu lloc en aquest blog, doncs tenen la seva rellevància dins el menú diari dels catalans i catalanes.
Per tant, us deixo amb aquesta sensacional truita d'espinacs...que sempre faig per sopar i acompanyada d'unes llesquetes de pa amb tomàquet....ben sucadetes amb oli d'oliva verge extra....d'aquell bo.
Moltes vegades les coses més senzilles...són les que més es gaudeixen. Són tot un luxe.
I no deixeu d'aprofitar la temporada d'espinac fresc...que va del Novembre al Gener/Febrer, res a veure amb el congelat.
Llegir més...

divendres, 16 de desembre de 2011

Farcellets de carn amb salsa de ceps


Bo de collons, titots.
Un plat d'aquells per quedar bé, amb una visita...i que es fa en molt poc temps. Heu de tenir la precaució de tenir el farciment ja fet, clar.
Com que nomès s'utilitzen ceps secs, és un plat que el podeu fer durant tot l'any.
Gaudiu-los.

Llegir més...

Salsa de ceps

 
Us presento una magnífica salsa per acompanyar qualsevol plat, ja sigui carn, de peix o verdura.
Us ha d'agradar el cep, està clar, ja que és un d'aquells sabors "umami" tant definits i especials que tenim en el mon gastronòmic. És una salsa molt versàtil que es fa en poc més de 10 minutets.
Jo us proposo una salsa espesa i de gust intens que podeu suavitzar alterant la quantitat de crema de llet, llet o brou que hi poseu.

Llegir més...

dimecres, 14 de desembre de 2011

Empanada de salsa bolonyesa


Bona de veritat, però clar, feta amb salsa bolonyesa casolana.
No cal comprar-la feta, que no tenen res a veure.
Amb la salsa ja feta és una empanada que es fa en 20 minuts de rellotge.
En qualsevol cas, la meva empanada preferida continua sent la de llom amb xoriço.
Però això va a gustos.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dimarts, 13 de desembre de 2011

Lasanya de carn i espinacs


Feia molt temps que volia fer una lasanya. Em venia de gust, diga'm tonto.
No sé jo...si una lasanya pot estar més bona que aquesta....je,je (si no m'ho dic jo...ja em diràs).
El dia abans he fet la salsa bolonyesa, que és el secret d'aquest plat. Si l'hem de comprar feta...no té cap gràcia.
La resta, ben fàcil de muntar el plat. Com a curiositat us diré que per la pasta de la lasanya he utilitzat les noves oblees que no s'han de bullir (li diuen "fàcil") de "El pavo". Nomes s'han de mullar en aigua.
Home, les coses s'han de provar. Si el resultat és el mateix no veig per què no hem d'evolucionar...al cap i a la fi, bullir la pasta dels canelons o lasanya era una feineta més que ara ja no cal.
I penseu que jo soc dels que mantenen les tradicions a la cuina, eh?...però tampoc fotrem el borinot.
Hem d'aprofitar els avanços tecnològics de la cuina actual.
Resumint, que el més important d'aquest plat és el farciment, la salsa bolonyesa. I ens podem permetre el luxe de fer algun invent amb la pasta. I els espinacs, doncs sempre que es temporada aprofito d'incorporar-los a les meves receptes, ja que són molt saludables.

Llegir més...

diumenge, 11 de desembre de 2011

Conill a l'empordanesa amb rovellons


Excel.lent plat de casa nostra.
Aquesta recepta l'he extret d'unes fitxes de la "Cuina d'en Miquel"....de l'any de la catapum.
De fet, és una plat que se serveix al super conegut restaurant "7 Portes" de Barcelona(cuiner Josep Lladonosa).
Al Corpus Català trobareu una recepta molt semblanta (la nº419)...que incorpora vi ranci, orenga i sajolida.
En aquest plat, la picada feta amb xocolata (el que em van regalar al concurs de receptas.cat) a la pedra li aporta aquell puntet diferent que "empordana" el plat i que tan especial el torna.
A la meva dona no li entusiasma el conill, però aquesta recepta li encanta....serà per la xocolata?, jeje.
No dubteu en provar-lo.

Llegir més...

dissabte, 10 de desembre de 2011

Patates braves (a l'estil de sempre)


Amb anterioritat, havíem vist diferents estils de patata brava, les fetes a l'estil madrileny....i les fetes a l'estil Bar Tomàs. Avui us porto les braves de tota la vida que hem menjat a Catalunya, o almenys són les que més ens acostumen a servir. Trobo que són com les més universals.
No he volgut anomenar-les a l'estil català...per què considero que no són gaire representatives de la cuina catalana. En tot cas, ho serien millor unes patates amb allioli.
De fet, aquestes d'avui, es poden trobar per tota Espanya....però amb la capacitat de metamorfosi que tenen les patates braves (o la seva salsa) depenen d'allà on vagis (a cada bar les fan diferents).
En general, (ja ho havíem comentat) es fan unes marranades importants amb aquesta tapa....i allà on tenen bones braves...acostumen a tenir bones tapes i bon menjar...a que si?
Jo us deixo la meva recepta. Només afegir que, si be no és gaire important la marca de la maionesa, si ho és la del ketchup, la mostassa i la salsa brava, doncs condicionaran completament el gust final.
Jo us aconsello les marques que més m'agraden.

Llegir més...

Calamarcets en tinta


Els calamars en tinta no són un plat típic de la nostra cuina, però això no els exclou d'estar en aquest blog.
És un plat típic a tota Espanya....i al sud es cuina molt a sovint.
De fet, no apareix en el Corpus Culinari Català....i he utilitzat una recepta d'un llibre molt interesant del 1979 que vaig aconseguir d'una forma poc ortodoxa, que es diu "Gran Libro de Cocina Española", de Juan Mujal Roig...i a més el llibre està dedicat.
Reputat autor que no coneixia...i que és català.
Els "calamars en tinta" és un plat formidable i malgrat la seva estranya aparença....ofereix un sabor exquisit que agrada a grans i petits. L'he acompanyat amb el típic arròs bullit...que li va força bé, encara que es podrien acompanyar de patates, pasta, etc...
És un plat recomanable per fer entre setmana, ja que es fa en molt poc temps.
De ben segur que aquesta recepta li agradarà molt al meu bon amic i fidel seguidor J.M.Berrocal (i que la seva mare cuinar de collons..."que lo sé de buena tinta"). Aprofito per enviar una forta abraçada a tota la seva família...i als companys de la "Seat"...que sé que també em segueixen.
Som-hi doncs, nanos.

Llegir més...

dimarts, 6 de desembre de 2011

Tallarines amb shiitake


Més invents (últimament no paro, eh?).
Un nou plat de pasta on he combinat un pèsols que tenia ja bullits amb uns bolets Shiitake que tant m'agraden.
Per a més informació a sobre el Shiitake veure la recepta "Wok de fideus d'arròs amb shitake".
La resta, ben senzillot....una mica d'orenga per a trencar el predomini de sabor d'un bolet molt singular.
Uns d'aquells plats per menjar entre setmana, que es fa en 20 minuts.
Som-hi.
Llegir més...

divendres, 2 de desembre de 2011

Lioneses de nata i trufa


Aquest postre és d'aquells que fa "Diumenge", oi?...és com el tortell de nata.
És un postre com molt català, tot i que és originari de França.
Ningú li farà mai un lleig a una lionesa...i sabeu per què?, pel seu tamany.
És el "bocadito" ideal.
Acompanyeu-les d'un bon cava i gaudiu-les fent petar la xerrada amb les amics...durant una sobretaula.
Són superfàcils de fer. Nomès heu de tenir la precaució de fer-les el dia abans, juntament amb la trufa per muntar. Us ho explico més avall.
Ara veurem com fer-les.

Llegir més...

Trufa clara per muntar


>Aquesta trufa (trufa clara) és la típica trufa muntada que podeu trobar a les pastisseries i que s'utilitza sobretot per a farcir tortells de pasta de full, lioneses, brioix (Bismarck, Cristina, etc...)... i mil postres més.
Li podeu afegir un petricó de licor (Whisky, Rom, Cointreau, etc.) i fer unes postres per  a adults d'aquells que no s'obliden mai, je je.
És molt fàcil de fer. Només heu de saber que convé fer-la un dia abans, perquè s'ha de refredar bé, i a l'endemà, muntar-la.
La trufa anomenada "fosca" o "cuita" en pastisseria, fa referència a la trufa que s'utilitza per a fer pastissos de trufa amb gema cremada, negritos, el tronc de Nadal, etc. i que també trobareu en aquest blog.
Ara, avui veiem com fer la trufa clara.
Llegir més...

Pasta "choux" (lioneses)


La pasta de lionesa o "choux" és una preparació de massa típica francesa, que es caracteritza per ser una massa molt lleugera i resistent. Se sol menjar freda i sovint farcida amb altres ingredients que poden ser dolços o salats. Per sí sola no és una pasta massa gustosa i per això gairebé sempre necesita d'algún complement.
Per la seva estructura, aguanta molt bé tota mena de farciments.
A la pastisseria li deiem, simplement, massa de lionesa...amb la que feiem les lioneses, els profiterols, els eclairs i els "palos".
Aguanta força dies fora a temperatura ambient.
Llegir més...