inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Llom de bacallà al forn sobre salsa de ceps amb cloïsses i trompetes de la mort Arròs de conill Bisbalenc Llagostins amb gavardina Postres de músic Entremesos

dimecres, 31 d’agost de 2011

Xipirons a la planxa


Es podria dir que això no és ni una recepta, però com ja he comentat altres vegades, serveix com a recordatoria d'aquella cuina de sempre....i per tant, no cal que un plat sigui molt elaborat per a que ens vingui de gust i poder gaudir-lo.
Qué grans que són els xipirons...i qué petits !!!...ja m'enteneu, oi?
Hi ha moltes formes de fer-los, però a mi, particularment, tant els calamars com el xipirons a la planxa, amb una mica d'oli, sal i llimona...és com més m'agraden.
Hi ha productes que contra menys els cuinem millor....i els calamars és un d'ells.
Si vosaltres teniu receptes amb calamars, feu-me-les arribar si us plau., que m'agraden molt.
Gràcies.
Llegir més...

dissabte, 27 d’agost de 2011

Wok de fideus d'arròs amb shiitake


Un altre dels meus woks, jeje. Es que últimament m'estic aficionant molt.
En aquesta ocasió, he comprat fideus d'arròs i bolets xinesos Shiitake, que m'encanten.
I què és el Shiitake?...doncs és el rei dels bolets orientals.
El shiitake (Lentinula Edodes) és un bolet que creix sobre els troncs de diferents arbres i es cultiva en hivernacles a l'aire lliure. Es comercialitza fresc o deshidratat, és molt aromàtic i té un sabor exquisit.
Aquest bolet s'utilitza des de fa milers d'anys al Japó, la Xina i Corea, principals països productors, amb finalitats culinàries i medicinals, i es creu que aporta energia corporal, longevitat, vitalitat i virilitat.

El Shiitake conté molta vitamina B.
Ja fa dècades que està sent estudiat en occident degut a les seves propietats beneficioses per a la salut.
A Espanya, s'està iniciant la producció a la zona de Catalunya, amb destinació tant al mercat de consum directe com el farmacèutic.

FOTO: Shiitake que creix en el tronc d'un arbre
 
Entre les seves propietats medicinals han quedat demostrat les seves àmplies propietats estimulants del sistema immunològic o de defenses del nostre organisme.  
Per aquest motiu, aquest bolet ha estat inclòs en diversos compostos experimentals de la lluita contra la SIDA
Qué heavy, eh?...conté Lentinina (un polisacàrid que va demostrar tenir capacitat per combatre el Càncer).  

La Lentinina també ajuda l'organisme a fabricar Interferons (proteïnes descarregades pels leucòcits de la sang per defensar contra la invasió dels virus).
Els científics també han trobat Eritadenina (un altre polisacàrid que va demostrar capacitat per prevenir atacs cardíacs i crisi diabètiques, i capaç de reduir els nivells del colesterol en sang).

També ha demostrat capacitat per alleujar la síndrome de fatiga crònica, la grip epidèmica i altres virus d'aparició estacional.
Vamos, que és la hòstia aquest bolet. L'haurem de consumir si es sa, no?...i es que a sobre és molt bo de gust, encara que no a tothom li agrada, clar.
Si el comprem deshidratat (com he fet jo), ens aguantarà molts mesos a casa. 
Tal i com fem amb la resta de bolets deshidrats, el shiitake l'haurem d'hidratar en un bol amb aigua una estona abans de cuinar-lo.
La resta, és qüestió de posar imaginació i cuinar-lo de la manera que més ens agradi.
Per aquest plat utilitzaré les salses Sukiyaki i KetJap Manis, una salsa de soja indonesa, que té una textura més consistent que la soja i és dolça.
Aquest plat me l'he inventat. O dit d'un altre manera, l'he fet amb el que tenia a la nevera, i es que d'això es tracta, de no llençar menjar, no?.

Llegir més...

divendres, 26 d’agost de 2011

Massa de pizza


A continuació us explicaré com faig la massa de pizza.
Aquesta recepta me la van passar al restaurant Los inmortales  (alta cuina italiana) quan els donava classes pastisseria. És una recepta autèntica, però si voleu que us digui la veritat...no té cap secret la massa de pizza. El secret és una bona cocció en un bon forn de llenya...i fins aquí, la gran majoria, no arribarem per què no tenim un forn de llenya a casa......a que no?.
El farciment de la pizza ja és un altre història.
Això de la pizza és com la paella.
A cada casa te la faran de forma diferent...i això és el més maco de la cuina: la diversitat de gustos. La base més important és una bona massa i una bona cocció. La resta és imaginació pura i dura....i fer neteja de la nevera, clar.
Per tant, aquesta recepta està més enfocada a la massa que no pas als ingredients.
Jo he arribat a fer pizzes de vedella amb bolets o de pop amb tomàquet...però clar, no faràs "vedella amb bolets" expressament per a fer una pizza, no?
I si us ve de gust una pizza i no teniu ganes de la massa.... sempre us queda la opció del panini.... que no està gens malament.
En definitiva....això es obrir la nevera i....Alea Jacta Est !!!!
Ah!, ...i no us perdeu les pizzetes ibériques amb mozzarella de búfala.
Llegir més...

Xai de llet rostit a la catalana


Qui diu que el xai nomès el fan bo a "La Mancha"?
A Catalunya tenim molt bon xai....i, apart de fer-lo al forn, adobat amb espècies servit amb Mostarda, també el podem fer rostit a la catalana. Penseu que a Girona, al igual que  tenim la famosa "vedella de Girona", tenim també un xai de llet excel.lent....amb molta tradició culinària.
Aquest plat, per la seva presentació i gust, podeu considerar-lo com un plat de festa, per a cuinar en èpoques especials com el Nadal.
Podeu consultar la recepta nº 506 del llibre Copus del Patrimoni Culinari Català.
Llegir més...

dijous, 25 d’agost de 2011

Timbal d'arròs salvatge amb ceps i guarnició de pintxo moruno de xai al Ras el Hanout


Avui he aprofitat uns pinxos moruns que ja tenia preparats en adob de Ras el Hanout per a presentar un plat amb una mica d'arròs salvatge, que m'agrada molt. De fet és una barreja de tres arrossos salvatges.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dimecres, 24 d’agost de 2011

ARTICLE: Fem barri

Ara farà 15 anys que vivim a Sant Feliu.
Quan vam arribar, apart de ser 15 anys més joves, jeje...obviament no coneixiem a ningú. Per a nosaltres va ser un canvi total i absolut deixar la casa dels nostres pares i les nostres famílies....i de retruc, el nostre barri...els nostres veïns i coneguts, ja que abans viviem a Barcelona (Les Corts i Collblanc).

A Catalunya, i segurament a d'altres lloc, no és fàcil fer-te conèixer per la gent del barri.

FOTO: Tot el personal del mercat municipal 

Han de passar anys i anys i poc a poc (molt poc a poc) vas coneixent a la gent.....fins que arriba un dia que penses:
"...he anat a comprar i he parlat amb 10 persones...que m'han preguntat que tal estan els meus fills o la meva dona...i m'han donat records...això vol dir que ja estic totalment integrat en el barri?"
Una mica sí, però encara tinc la sensació que no del tot. 
I això com s'aconsegueix?....deixan-t'he veure, clar, i obrin-t'he una mica a la gent.
Els catalans ja ho tenim això: som una mica tancats...però quan ens obrim...la rel.lació és molt bona....o això diuen.
Els primers dos o tres anys, recordo que sempre anàvem al Carrefour, o a l'Eroski o al Caprabo i feiem la compra del mes. Ara tot ho comprem al barri: no hi ha color.

El Mercat
Ja us he parlat moltes vegades del mercat municipal...oi?
De vegades, quan entro al mercat...sento que criden:
- "Hola !!...Albert !!!....i la Vinyet?, no ha vingut?.....i la Carme? que fa? com porta l'embaràs?"
...i et gires per què no saps qui t'ho està preguntant.......
...serà la Rosa, la fruitera?
...o l'Antònia de la xarcutera?
...o l'Antonio dels pollastres?.
El Creus, el peixater, gairebé sempre m'aconsegueix tot el peix que li demano.
La Roser de la carn, em fa les hamburgueses com m'agraden, 40% porc + 60% vedella amb sal i pebre.
El Ventura del salat....va tenir un restaurant i sempre m'explica alguna que altre recepta de cuina d'autor....com les espines de seitó arrebossades amb farina i fregides amb oli ben calent, que quedin molt cruixentes, en plan aperitiu:
- "No llencis mai les espines dels seitons !!!!"...em crida.
Moltes persones i moltes històries.
FOTOS: El mercat municipal de Sant Feliu de Llobregat

És molt agradable aquesta sensació d'amistat....de saber que la gent et coneix i s'interesa per a tú.
De saber que estàs a casa...i, clar, això es tradueix en un bon tracte personal, de vegades, exclusiu fins i tot.
L'Antonio, sempre em va a buscar un pollastre ecològic (si en té). I si les tellerines tenen sorra....el Jaume, el peixater, em diu clarament que avui no me les endugui.
Que dius...això ho haurien de fer amb tots els clients, no?....però aquesta és la recompensa que té la fidelitat. Encara que aquí obririem un altre debat.
Sento que faig tot el posible per a donar a la meva família els productes més bons i saludables....encara que també n'estic segur...que més d'una m'hauràn colat. Però així, almenys, minimitzo la posibilitat de menjar productes massa procesats, no?....o almenys, vull creure que si.

Al final, amb la gent que trobes, acabes fent petar la xerrada..i t'ho passes bé.
L'Antònia de la xarcuteria sempre fa entrar a la Vinyet dins la parada per donar-li el trocet de pernil (que ella ha demanat prèviament,clar, no es tonta)....i quan acaba li fa un petonet, en plan "recompensa".
De vegades, en conya, l'Antònia em diu:
- "...si no portes a la Vinyet....no et vendré pernilet, eh?...no cal que vinguis...que jo vull el meu petonet de la Vinyet...que val tot els diners del món...."....jeje.

FOTO. L'Antònia tallant pernilet per a la Vinyet

Lamentablement, ja he viscut la mort de càncer d'una persona del mercat que apreciava molt: l'Antònia dels llegums....i, ara, la Sole del peix, també en té i està molt fotuda.
Era la alegría de la huerta.
Imagineu-vos la típica peixatera sevillano-catalana que et feia treure els colors quan et llençava alguna de les seves mítiques frases, tot cridant:
- "Uyyy !!!...hoy el Albert se va a comer unas almejas bien gordas !!!...mira tú que suerte!!!!"
...i seguidament, un clucar d'ulls....
- "...Pedaso de cigalas,  eh?...això si que són sigales y no lo que corre por ahí !!!....al Albert no le hacen falta sigales....hoy que no?"...JUASSSS !!!!
- "...si llego a saber que me vienen estos clientes tan guapos...!!!!...me arreglo un poco más !!!!"
- "...qué pescao te apetece comerte, hoy?!!!!"...juasss...una crack...pobreta.

El "Suñé"
Amb al temps, al final, acabes coneixent a gent molt peculiar....d'aquelles persones que porten molt anys en el barri....i que ja estàven molt abans que jo arribés.
Aprop del mercat tenim al senyor "Suñé".
Aquest senyor, d'uns 78-80 anys, regenta una bodega d'aquelles de tota la vida, on no es pot ni entrar de la quantitat de caixes de vi, cava i ofertes diverses que té. Ven vi, cava, refrescos, fruita, verdura, calçots, aperitius de llauna....no sé, mil coses. De fet la botiga es diu "Alimentació Suñé".
Avui en dia ja ningú posa "Alimentació" ni "Queviures" ni "Ultramarinos" en un ròtul.
El "Suñé" sempre porta un mono de color blau amb tirants....i no se'l treu ni per dormir..ni per cagar, diria jo.
 FOTO: Alimentació Suñé

Això sí, té tot el que busquis de beguda....d'aquelles begudes que de vegades ja no saps on trobar com l'angostura, l'absenta, la pinya colada, la grosella, el vermut, sifons d'aquells amb la caputxeta de plàstic, malvasia, etc...de tot de tot de tot.
I quan li compres qualsevol cosa...sempre et deixa anar alguna frase del tipus:
"- Vol que li torni el canvi?....ohhhh !!!...potser no vol el canvi....per això li pregunto"
"- Vol que li tregui la pols al vi, que li pesarà menys?"
"- Li donc el ticket per què vegi totes les trampes que li he fet..."
...i si li demanes alguna ampolla que està una mica amagada, et diu:
"- Passa cap dins...i busca-la tú mateix...treballa una mica ara que ets jove..."
...i has d'entrar tú dins un magatzem infernal...ple de teles d'aranya....on hi ha estanteries plenes d'ampolles de tota mena...on fa aquella peculiar olor rància (o pudor) entre humitat i vi.
Si compres cava fresc, sempre (però sempre, eh?) et pregunta:
- "...cava fresc vol?...i ara cap a on va vosté?..."
...i tú li dius, una mica estranyat, que cap a casa...
- "...ohhhhh!!!, però no trigui, eh?...que no pot trencar la cadena de fred del cava...o s'espatllarà..."
Aquest home, en sap, sí senyor.
I aquest home no tanca mai.
Diu que les vacances són un error de la societat, que la gent ha de treballar sempre, i n'està convençut eh?.
Jo penso que...entre poc i massa, no?.
I efectivament, podeu anar qualsevol dia de l'any (Any Nou, Nadal, Reis, Dissabtes, Diumenges, a l'Agost, etc...)...que com a mínim pel matí, sempre està obert. Ho he comprovat.
Ah !!!...i té molts bons preus, eh?.
No fa gaire van montar una "vinoteca" al barri...i ha hagut de plegar, per què el "Suñé" dels pebrots...rebenta tots els preus, jeje.
Entranyable persona que trobaré a faltar el dia que no hi sigui. De veritat ho dic.
Dubto que ningú continui el seu petit negoci, que conserva el "feeling" d'aquelles bodegues d'èpoques passades...i viscudes quan èrem petits.
El "Suñé"...és un crack i sempre ho serà.

La "Madelein"
Desprès tenim a la Madelein....la fornera, d'uns 60 anys aprox.
És el típic forn de tota la vida on fan el pa a dins....i ells viuen en el pis d'adalt.  D'aquells que ja no se'n troben. Vaja, que no venen pa de panificadora.
És dels pocs llocs on puc comprar llevat en pastilla.
Però ella, en realitat, es diu Carme, i li diem "Madelein" per què porta un pentinat tipus "Madalena"...o pentinat romà...de casc....s'enten oi?

Té algún problema en l'aparell nerviós i ho fa tot super-mega-lent...com si visques a càmera lenta....de veritat ho dic, eh?....si vas amb presses millor que no entris al forn, per què sortiràs estresat.


Sempre que vinc del mercat, carregat , em pregunta qué faré aquell día per dinar.
I jo li contesto....
...i ella somriu i diu que sí amb amb el cap...
"- I la nena petita, bé?...bueno, bueno, que vagi bé el cap de setmana....Adèu !!!"
És única.

La família "Boronat"
Tela amb la família Boronat.
Tenen una adrogueria, especialistes en productes de pintura i neteja.
Una botiga antiga, de barri, de tota la vida també.
El pare i el fill són clavats físicament....i són clavats en el caràcter.
Per tant, aquí si que sembla que hi ha una clara continuació de negoci.
Sempre que vas s'estàn barallant:
- "Nanuuuuuuuuu !!!...on has deixat la paletina?"
- "QUE JO NO HE TOCAT NINGUNA PUTA PALETINAAAA., COLLONS !!!!"
- "No cal que cridis, xato...però l'has agafat tú fa una estona..."
- "QUE ET DIC QUE NOOOO MACAGUN LA PUTA, SEMPRE AMB LA MATEIXA HISTÒRIA DE MERDAAAA !!!....QUE JO NO LA TINC, HOSTIA !!!"
...i tot això a crit pelat i davant de tots els clients....que no saps on amagar-te....
...i és continu....no paren mai....
...però el millor de tot és la planta que fan.
En el fons....es d'aquella gent que es fan estimar i que els coneix tot el barri.

Són brillants.

En definitiva, i a pesar de tot,  aquí hem trobat el caliu de la vida de barri....de la botiga de barri....però en una ciutat gran.
I això, costa d'aconseguir.
I ens agrada.
Llegir més...

dissabte, 20 d’agost de 2011

Shawarma o Kebab


Continuem amb la incursió a la cuina del mediterrani.
El Shawarma (de l'àrab شاورما) o döner kebab (en turc) o gyros (en grec), és un plat originari de l'Orient Mitjà que consisteix en fines làmines de carn de xai, pollastre o vedella rostida en un rostidor vertical, consumides al interior d'un pa de pita juntament amb vegetals i altres acompanyaments. S'ha fet popular a Europa com menjar ràpid gràcies a la influència d'emigrants nord-africans i turcs.
Es va originar en el 1234 d.c. i en un principi era un menjar de pobres. El terme döner kebab significa "carn a la graella que dóna voltes". Així, quan per referir-se a un kebab fet amb pollastre, el terme que s'empra és tavuk kebab. Mentre que la paraula "kebab" s'usa a Europa per referir-se al shawarma, als Estats Units i el Regne Unit és equivalent a "shish kebab", consistent en un pal de metall o fusta amb petits trossos de diversos tipus de carn o peix amb o sense vegetals, que és rostit en una graella, a l'estil de les broquetes morunes (de fet, es creu que el mateix pinxo moruno és una variant del shish kebab - pinxo de pollastre).
Des del punt de vista nutricional, el shawarma inclou gairebé tots els grups alimentaris necessaris per a una alimentació i un estil de vida saludables. Conté, a més de la carn, pa (cereals), verdures i hortalisses com col, ceba, tomàquet i enciam, lactis (a la salsa) i oli, encara que els seus ingredients poden ser d'allò més variats.
La carn es rosteix en un espet vertical giratori, i es tallen d'ella tires que després s'introdueixen en pans de pita o truites de blat de moro. Inicialment s'emprava exclusivament carn de xai. Avui en dia (almenys fora de Turquia) és comú la carn de vedella, res o d'au. La variant amb només verdures es coneix com vegetariana. També hi ha una varietat sense carn on a les verdures se'ls afegeix formatge feta.


Com veureu, jo he l'he fet amb uns pinxitos de xai amb Ras el Hanout, i queda formidable. A més, la farcirem amb ceba, tomàquet, julivert i salsa de iogurt.
Se us farà la boca aigua !!!
I no deixeu de visitar la recepta del "Pita de falafel"...un altre exquisidesa.

Llegir més...

Salsa de iogurt


La salsa de iogurt es utilitzada en tot el meditarrani, desde la cuina grega, passant per la turca i arribant a la cuina àrab, encara que a cada lloc té la seva particularitat. És perfecte per acompanyar amanides, plats de verdura i/o de carn, com el falafel, el shawarma, el kebab, unes patates al forn, etc...
A més és super-mega-fàcil de fer.

Llegir més...

Pita (pa àrab)


Aquest és un pa que m'agrada molt.
El podeu consumir amb un bon plat d'hummus o per a fer un falafel (o pita de falafel),  un durum, un shawarma/kebab, etc...
El pa Pita, és un tipus de pa pla de consum a la mediterrània oriental, especialment en el proper orient, cuit en les parets del forn. Es caracteritza per ser un pa el qual pot ser omplert amb tot tipus de menjars.
Etimològicament, el nom deriva de la paraula grega moderna πίτα usada per a designar "pastís" o "pa".
És un dels àpats tradicionalment búlgares que se serveix acompanyat de mel i sal. En les noces búlgares es lliura als nuvis, amb una sèrie de rituals, que signifiquen igualtat i la dolçor de la vida de casats.

Però a casa nostra tothom coneix el pa de pita pels shawarmes o döner kebab que podem consumir en qualsevol comerç de menjar ràpid àrab.
Us explicaré com fer-lo a casa, que és molt fàcil i no val la pena comprar-lo fet.
Llegir més...

dijous, 18 d’agost de 2011

Wok de fideus xinesos amb gambes i verdures


Un altre recepta de wok, que m'agraden molt.
Per aquest plat he utilitzat la salsa Sukiyaki, que es pot afegir a qualsevol wok que feu o barrejar-la amb la soja també.
Però per aclarir conceptes, a continuació us deixo una descripció de les diferentes salses que podeu utilitzar per cuinar amb un wok (cap d'elles picant).

Salsa de soja
La salsa de soja està fermentada de manera natural i es pot usar tant a la cuina per a l'elaboració de plats com en la taula a manera de condiment. A punt en un procés de fermentació tradicional a partir de quatre ingredients purs: soja, blat, aigua i sal, no conté colorants, conservants o potenciadors de sabor.

Quan una salsa reuneix unes característiques d'aquest tipus sembla impossible resistir-se a provar-la. El seu sabor, lleugerament especiat, i la seva aroma, amb més de 280 matisos en harmònic equilibri, fan que la salsa de soja sigui el condiment perfecte de nombroses receptes. Unes gotes seran suficients per realçar el sabor de verdures, peixos, carns, aus i salses.
Hi ha moltes varietats de salsa de soja en el mercat actual i és difícil decidir quina triar. N'hi ha xineses i japoneses que poden ser fermentades de manera natural o química, i entre aquestes, n'hi ha clàssiques i especialitzades per realitzar algun tipus de plat. Com normal general, és millor evitar les salses fabricades de amb químics. Les salses de soja estan fermentades de manera natural, i feta únicament amb tres ingredients: soja, blat i sal.

Salsa Teriyaki
Una barreja especial de salsa de soja fermentada de manera natural, vi, sucre, vinagre i espècies. Ideal per a usar com marinada o com a condiment per a menjars a la barbacoa o kebabs, carns rostides, peix o pollastre. Un toc de sucre a la salsa assegura que les carns i vegetals obtinguin un atractiu setinat. La salsa teriyaki marinades és també perfecta com acompanyament a aperitius, com nuggets de pollastre.

Salsa Sukiyaki
Salsa de soja fermentada de manera natural, sucre i vi són l'essència de la salsa Kikkoman Sukiyaki. Sukiyaki és una paraula japonesa que significa "rostit a la làmina d'una fulla". La recepta original del Sukiyaki consisteix en talls extremadament fines que són cuinades juntament amb vegetals o tofu en un brou. La base d'aquest brou és la salsa Sukiyaki. La salsa Sukiyaki és també ideal per donar-li un toc especial a peixos, carns i plats de vegetals cuinats en wok o paella.
Salsa de soja baixa en sal
L'alternativa baixa en sal de la salsa de soja fermentada naturalment. Després del procés de fermentació natural, el 43% de la sal continguda en la salsa de soja és eliminada mitjançant un procés especial. El deliciós i saborós aroma i el seu únic sabor no queden compromesos en absolut.

Doncs ara ja coneixem una mica més les diferentes salses que podem utilitzar a l'hora de fer un wok.
Jo trobo que cuinar amb wok....una mica és com fer una pizza.
M'explicaré.
En tots dos casos el resultat dependrà una miqueta de la imaginació de cada cuiner i del que tinguem a la nevera. Per tant, és un d'aquells plats que ens servirà per a fer "neteja" i, a més a més, el gaudirem molt.
Avui gastaré una verdura que m'ha portat la meva amiga Isabel en un viatge a Saragossa (i que li agraeixo molt)....i que és de l'horta del seu tio. Per tant, apart de ser verdura ecològica....són peces molt grans i saboroses.
Clar, no és mateix fer un wok de verdura amb la verdura envasada que pots comprar al Condis del teu barri....que aquesta. En qualsevol cas, la recepta és la mateixa. Nomès canviarà la qualitat dels ingredients.
Som-hi.
Llegir més...

dimecres, 17 d’agost de 2011

CONSELL: Com accelerar la fermentació del llevat


>El consell d'avui fa referencia a la fermentació del llevat en un forn casolà.
Us explicaré què podem fer a casa perquè les masses amb llevat fresc us pugin més ràpidament que a temperatura ambient, que sempre és un problema haver d'esperar 2-3-6-12 hores, que és el que pot trigar un procés de fermentació natural a temperatura ambient. I és clar, si som a l'estiu encara, però a l'hivern a les masses els costa molt de pujar.
Us explicaré com accelerar la fermentació del llevat de forma natural.

Llegir més...

dimarts, 16 d’agost de 2011

Dolços àrabs (Briouates de fruits secs)

Dolç típic àrab.
Personalment m'agrada més que el "Baklava". Ja sabeu que els dolços àrabs estàn banyats amb un almívar fet amb mel.
Quan aneu a comprar mel us podeu trobar amb moltes varietats. Tingueu en compte que el seu color i sabor depenen de l'edat de la mel i de la font del nèctar. Les mels de color clar solen ser de millor qualitat que les fosques
Trobareu aquesta recepta amb diversos farciments, sobretot salats. Els "Briouates" els podeu farcir amb una mica d'espinacs i pinyons....amb una mica de formatge "feta", pernil i dàtil....amb massapà...el que volgueu, que sempre queden deliciosos.
Endavant, doncs.

Llegir més...

Dolços àrabs (Baklava)


Reprenent el meu interès per tota la cuina mediterrània, avui farem uns dolços àrabs que s'anomenen "Baklava".
Qui no ha provat mai un dolç àrab?....d'aquells de mel, banyats en sucre...amb festucs ("pistachos")...nous...i ametlles.....
Són petits, sí, però "matons". Te'n menges un....i no te'n menjaries dos....per què ja quedes ben ple. Són una mica empallegosos, però quan et venen de gust....els gaudeixes com una mala cosa.
Es fan amb pasta filo o brik, que la podeu comprar en qualsevol gran superfície, ja que és molt complexe fer-la a casa. Tot i així, aviat us ensenyaré com fer-la a casa, per si us interessa.
Som-hi !
Llegir més...

Ghi, Ghee o Mantega clarificada


Volia fer uns "Baklava" o dolços àrabs...i un dels ingredients que s'utilitza per a pintar la pasta filo/brik és el "Ghee" o mantega clarificada.
Clar, no tenía ni "flowers" del que era...i m'he estat documentant sobre el tema. Com que no es fàcil de trobar (a més de car), m'he decidit per fer-lo a casa.
Per tant, avui prepararem un greix de cuina molt especial que s'utlitza en països orientals, àrabs i hindús i que la seva elaboració es remunta a temps immemorials. És un producte molt antic, però desconegut en el nostre país.
Diuen que el ghi és bo per l'esperit, per a la fertilitat i aconsellable davant moltes malalties dermatològiques i endocrines. I es que el ghi és més saludable que la mantega perquè entre altres coses no té tant colesterol (s'ha quedat pel camí la major part en la proteïna (caseïna) rebutjada de la mantega). Per tant és més sana i digestiva que la mantega sòlida, encara que pel contrari part de la seva famosa vitamina D desapareix.
Però us diré que hi ha molta controvèrsia amb el ghi.
Hi ha gent que diu que el ghi manté encara molt colesterol....i es que recordem que aquest greix és dels que més LDL conté. Encara que li treiem en el procès de clarificació, sembla ser que encara queda.
Però això es com tot.
No es que sigui un aliment prohibitiu però tampoc el més sa de tots com alguns diuen. El pitjor dels casos sería la mantega 100% i la mengem de tant en tant, amb moderació, i no passa res.

El cas és que després de fer el ghi m'agrada més l'olor de la mantega.
Per a més informació, us recomano la visita d'aquest fantàstic blog de cuina on hi ha molts articles interesants, entre ells, el tema del ghi: Gastronomia & Cia. També us deixo el link en la secció "LINKS".
Anem a fer el ghi, doncs.
Llegir més...

dilluns, 15 d’agost de 2011

Capritxos


Un altre producte que podem fer amb la mateixa massa del pa suís.
Els capritxos són uns panets petitets i molt tovets, ideals per a "catèrings" o "lunch"s. Els podeu farcir del que us vingui de gust i són ideals per a combinar amb els canapes.
O inclús podeu reviure èpoques passades i fer el típic berenar de pa amb xocolata: unes porcions d'una tableta de xocolata en una ma....i un panet a l'altre...i els genolls plens de sang,clar....jeje. A la meva filla Vinyet li encanten.
A la pastisseria, igual que el pa de viena, se'n venien molts. És un producte que agrada molt a tothom.
Veiem com fer-lo doncs.

Llegir més...

diumenge, 14 d’agost de 2011

Pa anglès


Ja us vaig explicar amb anterioritat com fer el pa suís.
Ja sabeu que amb la mateixa massa es poden fer uns quants productes diferents.
Avui us ensenyo l'anomenat "Pa anglès"....que no deixa de ser un pa de motlle però d'aquell tan i tan bo, d'aquell que nomès trobes per anglaterra.
De les poques coses de menjar que es poden salvar del Regne Unit és el pa de motlle: ja sabeu que aquella gent que condueix per l'esquerra són especialistes en sandvitxos. Un altre cosa no, però de sandvitxos entenen i els fan molt bons.
Doncs aquest pa us recordarà molt i molt....a aquell tipus de pa.
Vaja, de fet és el mateix.
Us recomano que veieu la recepta del pa suís.

Llegir més...

Patates braves (a l'estil madrileny)


Heus aquí una de les milers de receptes de patates braves que hi ha.
Però en aquesta ocasió, l'he fet amb la salsa que afirmen ser una de les més autèntiques, de les patates braves que serveixen al madrileny i conegut bar "Las Bravas" de Madrid i que allà de tapes en saben un "rato"....(de fútbol ja no tan, juas,juas!!). També podeu veure les braves catalanes que més típicament serveixen per aquí.
Pero parlem de les de Madrid. Sembla ser que aquesta clàssica salsa per a les patates braves d'alguns selectes locals madrilenys no porta ni tomàquet, ni bitxos, ni tabasc ... i ni molt menys, ketchup, maionesa o allioli.
En qualsevol cas, a Catalunya, ningú li farà fàstigs a unes bones patates amb salsa brava catalana (ketchup, maionesa, mostassa, pebre,etc...)...o a unes patates amb allioli....o a les més estimades i populars braves del "Bar Tomàs". D'aquells llocs antològics com el "Frankfurt de Pedralbes", la "Bombeta" de la Barceloneta, la "Esquinica", etc...cadascún amb la seva especialitat. Per què en la especialitat està el secret de tota bona cuina, senyors. 
No en tinc cap dubte.

No sé si algú, o cap regió d'Espanya o del món, pot fer-se seva la recepta de la salsa brava i declarar-la com l'autèntica "the one and the only". Hi ha bones salses i bones braves per tot arreu, però també, i és el més comú, hi ha molts bars que serveixen patates braves horroroses....patètiques fins i tot. Per no parlar de l'estat de les patates....que, de vegades, no són ni patates....són sucedàni de ves a saber qué.
Un respecte a les braves, senyors !!!

En qualsevol cas, avui he volgut preparar la salsa brava madrilenya que us comento. No cal dir que podeu graduar el picant i l'espesor de la salsa al vostre gust.
Si us agrada molt i molt el picant....vaja, que us agrada posar-vos el cul com la bandera del Japó (juasss!!!)...una de dues, o poseu més pebre vermell picant....o afegiu una mica de salsa "Walmer"....o de "Chile Habanero" o recòrrrer a la caiena (bitxo) més tradicional que mai falla.
D'altra banda, potser hauria d'entrar a analitzar el tipus de patata, com tallar-la, a quadradets, tipus "gajo", amb pell o sense pell, si fem doble fregit o no, el tipus i temperatura d'oli a utilitzar.....quan posar la sal...etc...però es que hi hà tants factors que poden condicionar el resultat que, ara de moment, em centraré exclusivament en la salsa, i que cadascú fregeixi les patates al seu gust.


Les podeu fer pel vermut, si voleu, però aneu en compte i no us atipeu de patates o no dinareu.
Jo les acostumo a fer per sopar mentre veig una golejada del Barça, amb un frankfurt i una bona cerveseta, una Leffe Blonde, per exemple, que m'encanta.
 FOTO: Qué gran el frankfurt !!!...sobretot si és marca Westfalia. Un día en parlarem.

Amb això, ja em puc morir, titots !!!
Ara, proveu aquesta salsa brava i en parlem.

Llegir més...

dimarts, 9 d’agost de 2011

Cargolins de punxes (canyailles)


El cargol punxenc és típic de Vilanova i la Geltrú.  Però potser el coneixeu més per "canyailla".
La "canyailla" o cargol de punxes també és molt típic del sud d'Espanya. Aquest cargol (Murex brandaris) és una petxina estilitzada i espinosa, que confereix una bellesa singular a aquest gasteròpode marí. De l'abundància d'aquest mol.lusc dóna fe el sobrenom afectuós de "cañailla" amb el qual es coneix a Cadis als habitants de la Illa (San Fernando) 
Però, com es captura?
El mariscador espera l'arribada de marees i s'introdueix a l'aigua fins més o menys la cintura i va caminant descalç. Durant la marxa va arrossegant acuradament els peus fins topar-se amb aquests moluscs, per posteriorment anar introduint-los en una xarxa.També solen capturar en "sec", simplement fent el mateix procés però entre els llocs que han quedat descoberts en retirar-se la marea.
A mi m'agraden molt, però no sempre se'n troben al mercat.

Llegir més...

dilluns, 8 d’agost de 2011

ARTICLE: El porró

El porró es considera un símbol tradicional de Catalunya.
A les botigues de souvenirs es veuen porrons "típics" amb taps en forma de barretina . El porró és habitual en menjars col·lectius populars i festius, com per exemple les calçotades, cargolades, carns a la brasa, etc.
Popularment hi ha una tradició que diu que, quan si per accident (sense intenció) una persona trenca un porró i es vessa el vi que contenia, és senyal segura de bona sort. Però si es fa expressament llavors la bona sort no ve. A mi no m'ha passat mai, però en endavant, ho tindré en compte. A casa nostra el que si ens feia molta mania era que la punta estiguès apuntant-te a tú. Recordo que ens passàvem molts dinars movent la punta del porró.
A Olot tenen un refrà que diu: "A un porró sense vi, digues-li vidre"
L'Origen del porró
El nom porró ve del llatí pŏrrum, és a dir, l'all porro, al qual se li afegeix el sufix -ōne, i se li va posar per la semblança de la forma que té el porro amb el cos bulbós del recipient. També existeix una forma dialectal posterior, porro, per a anomenar aquest recipient, i que es podria explicar que naixeria per una voluntat de treure el que s'interpretaria com a diminutiu, és a dir, de la idea de que un porró seria un porro petit.
El porró és almenys d'origen medieval. Antigament es dèia meitadella. Abans es fèien de terrissa.
Antigament el porró s'utilitzava donat que a les menjades populars no hi havien gots per tots, i aquest recipient anava molt be per anar passant.

El porró com a mesura
Abans d'adoptar el litre com a mesura de volum i, en particular, de quantitat d'un líquid; s'utilitzaven recipients de mida coneguda, com per exemple càntirs o cànters (País Valencià), botelles (Catalunya Nord) o borratxel·los (Balears). A Catalunya es feia servir el porró per a mesurar les quantitats de vi i de llet on, en canvi, les quantitats de massa sòlida es medeixen amb unces i lliures. El porró tenia sempre la mateixa mida, però clar aquest era diferent entre algunes localitats. Per tant, calia una taula de conversions.
Actualment els porrons es fan amb mides que corresponen a divisors rodons del litre, típicament de mig litre, de tres quarts (capacitat d'una ampolla de vi estàndard) o de litre.

 Conversió de mesures
  • 1 càntir valencià = 12 porrons lleidatans = 12,8 porrons barcelonins o gironins = 16 porrons tarragonins
  • 1 borratxel·lo balear = mig porró barceloní o gironí = 1 xau
  • 1 porró barceloní = 1 litre
  • 1 porró tarragoní = 1 litre i quart
  • 1 porró lleidatà = 0,9375 litres, es pot aproximar a un litre
Divisors del porró
  • 1 porró = 4 quartins o petricons
  • 1 porró = 8 xicres
  • 1 petricó = 1/4 de porró = 250ml
  • 1 xicra = 1/2 petricó = 150ml

El porró a casa nostra
L'autèntic porró es de vi....i nomès vi. 
Per tant, no caldria ni refredar-lo.
Però nosaltres el feiem amb gasosa i així els més petits (majors de 13-14 anys) podiem també fer un traguet.
La gasosa La Casera, clar.
És cert, que també tenies "La Chaparrita" i "La Revoltosa"...però jo recordo de sempre "La Casera".
Abans compràvem aquella del tap tan peculiar....que portava la caputxeta de plàstic i tot.
Desprès, ja van venir les típiques en ampolla de vidre i tap de rosca. Quan als taps de les ampolles podies trobar-te un premi....oi que si?....o per cada 50 plàstics de tap...et donàven una tovallola o una nevereta.
Fins arribar a les ampolles de plàstic d'avui en día.
També em fa la impressió que abans es consumía més gasosa que ara, oi?...era molt normal anar a la bodega i agafar un gasosa, una coca-cola i una fanta. Tampoc hi havia tanta varietat de begudes gasoses com ara.




I havies de portar els "cascos".....juasss,juasss !!!...us enrecordeu?
Recordo de petit que quan anàvem a jugar a la placeta....i trobàvem una ampolla buida de vidre...la portàvem a una bodega que li deiem "La Carmeta" (i que tenía un bigoti que no veas, la tia) i allà el seu marit, que nomès despatxava ell, ens donava 5 duros. La típica bodega on venen el vi a granel. I amb allò anava corrents a comprar-me xuxeries....unes pipes o un "Burmarflash (polín)".
I si l'envàs era de Xibeca....igual eren 35 pesetes, eh?
Qué tiempos aquellos.
De ben segur que no contaminàvem tant com ara....amb tant de plàstic.
En fi.
A casa meva, el meu avi i el meu pare sempre havien begut en porró, de vegades nomès vi i de vegades rebaixat amb gasosa i ben fresquet. 
Clar, nosaltres, els fills, hem après a beure a galet des de ben petits....i els porrons de vi amb gasosa (alguna vegada també de cervesa amb gasosa) no faltàven mai a taula. Sobretot a l'estiu, amb el gel. Sembla mentida com treu la sed veure d'aquesta manera. 
I pobre del que xupés del porró....eh?....estava estrictament prohibit i mal vist per tots . Tampoc podies extreure beguda pel forat gros omplint un got. El porró era per beure en porró i res mes. 
Recordo que si sobrava una mica de porró, a les nits d'estiu, a les fosques algú s'acostava a la taula i, fent aquell sorollet tan característic de remenar els glaçons de gel....es fotia un bon glop de porró, fent esclatar el raig dins la gola.
Desprès anaves tú al darrere....amb unes ganes boges de fer un traguet del porró ben fresquet....i resulta que se'l havia acabat. Quina ràbia !!!!!!
Ara, aquest estiu, m'he proposat recuperar l'us del porró, que, tot i tenir porró desde que em vaig comprar l'actual pis, fins ara no l'havia utilitzat gaire.
I com preparem el porró?
El porró ben net, sobretot. Preparem un bol amb una mica d'aigua i gel.
Gasosa marca La Casera, clar.
...nosaltres fem 6 parts de gasosa per 4 de vi.
Primer posem el vi...glu,glu,glu...
  ...i desprès la gasosa...
Ummm....qué refrescant !!!...ara direu que això és un tinto de verano, si...però abans no li deiem així.
A la taula sempre fa goig un porró
Catalans i catalanes !!!!!....hem de beure amb porró.
Llegir més...