inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Aquest Nadal, fes un regal diferent i col·labora amb la difusió del receptari tradicional Especial receptes de Nadal Sopa de pescadors Torró de crema cremada Patates estofades amb costella de porc Canelons de mel i mató Menjar blanc

dimarts, 26 de juliol de 2011

Hummus

Com m'agrada el "hummus" !!!...l'heu tastat mai?
Un dels objectius d'aquest blog és recuperar aquelles receptes tan tradicionals de la cuina catalana, com heu pogut comprovar. Però un altre objectiu sempre ha estat la incorporació de receptes d'altres països, regions o cultures que jo considero que mereixen una presència a la nostra dieta diària, sense tenir cap intenció de "catalanitzar" una recepta que ja és autòctona i que ja té la seva ubicació geogràfica i cultural. Com deia en Josep Pla, tots som "gastronòmades"...ja que ens agrada i ens atrau tastar la gastronomía local de cada lloc del planeta on anem.

Per tant, avui us explicaré com faig el tradicional "hummus"....aquell deliciós puré de cigrons que podeu degustar en qualsevol cuina libanesa, jordana, turca, marroquí o àrab en general.
És molt senzilla de fer...i us recomano que la proveu de fer almenys una vegada.
El "hummus" el podeu utilitzar com a guarnició d'un altre plat o en plan tapa acompanyat d'uns "picos"...o simplement, feu uns "pinxitos" de porc (o de xai) per sopar i els acompanyeu amb pa de pita i hummus.

L'únic ingredient una mica especial que necesiteu per a fer el hummus és el "tahín". Us aconsello veure la recepta del "tahín".
I ara, proveu el hummus, si us plau.
Feu el favor, si us plau....i desprès en parlem.
Gràcies !

Llegir més...

Tahín

El Tahín o Tahini és una crema o puré feta a base de sèsam o ajonjoli.
Es pot aconseguir en supermercats, herbolaris i botigues dietètiques. S'acostuma a vendre en pots de vidre i el podem trobar torrat, amb sal o sense sal. Es molt habitual en la cuina àrab i  també en molts païssos de l'est.
La saludable barreja d'ingredients converteixen al tahín en un aliment a tenir en compte a l'hora d'elaborar tot tipus de plats cardiosaludables. Les llavors de sèsam són molt riques en àcids grassos insaturats que, unides al component antioxidant sesamol, expliquen les seves virtuts nutricionals.
L'aspecte negatiu per a la salut deriva del potencial alergènic de les llavors de sèsam, que provoquen una alergia alimentària que ha augmentat en els darrers 5 anys. És el mateix que passa amb la soja.

En general, és un producte molt saludable, però tampoc us passeu en el consum, ja que és força calòric.
El tahín es pot utilitzar com a substitut de la mantega o margarina, com aperitiu amb una torrada de pa i és bàsic per a fer el hummus.
Jo no el faig, el compro fet, però us explicaré com es fa per si us interesa.

Per cert, hi ha dos grans tipus de tahín: els torrat i el claret. Tenen sabors diferents....i potser una mica més intens els torrat.
Proveu-los tots dos i trieu.

Llegir més...

diumenge, 24 de juliol de 2011

Coca de recapte


Recepta número 375 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
També se'n diu estropatxo.
Aquesta particular coca es consumeix i s'elabora a totes les províncies de Catalunya, encara que , segons diuen, a cada poble tenen la seva pròpia personalitat i elaboració, essent Lleida el lloc on ha aconseguit la seva màxima plenitud i reconeixement.De fet, és una massa de pa, amb una mica d'oli, igual que la que podem fer per a una base de pizza, on a sobre col·locarem tota mena d'ingredients com pebrot i/o albergínia escalivats, tonyina, pernil serrà, ou dur, ceba, botifarra, llonganissa crua, sardines, olives, tomàquet, arengades, anxoves, bolets de temporada, etc...Sempre ben regada amb oli d'oliva verge, un dels productes més emblemàtics de la nostra gastronomia.
No s'acostumen a utilitzar ingredients forans com palets de cranc, cogombrets, tàperes ...ni, per suposat, salses del tipus barbacoa, ketchup, jalisco, ximi-xurri, ni martingales d'aquestes.
Han de ser tot ingredients de la nostra terra.
De fet, hi ha diferents iniciatives que promouen que la Coca de Recapte sigui un producte I.G.P. (Indicació Geogràfica Protegida).
El seu origen és confús, encara que alguns parlen de l'època de la dominació romana, per la gran similitud amb la pizza italiana. Però també se'n parla d'un origen àrab. En qualsevol cas, l'hem fet nostra.
Recapte és una paraula catalana que significa "provisió". Originalment es preparava per festes, ja que és fàcil de compartir i de menjar a qualsevol hora, dret i amb les mans, sense haver d'utilitzar coberts.
En una festa, permetia matar la gana quan es feia de nit....mentre es ballava o en una conversava amb un certa mobilitat.
Un altre teoria que també he escoltat és que la coca de recapte l'acostumàvem a fer els avis quan arribava el bon temps i els productes de l'hort com els tomàquets, les cebes, els pebrots, les albergínies, etc...tot productes sans de la famosa dieta mediterrània.
En altres ocasions, com no totes les cases de poble disposàvem de forn, la massa es feia en el forn del poble. I abans, el forner, passava per totes les cases a recollir el "recapte", o tot allò que cada família podia aportar. D'aquesta manera, amb tot el que s'havia aconseguit, es podien coure les coques i, per acabar, es repartien entre els veïns.
També es diu que antigament, com que tothom es feia el pa a casa, amb la massa sobrant feien aquestes coques planes i fines i, aprofitant les hortalisses de l'hort, les posaven a coure al forn.
Total, que dius, però això no és com una pizza?....hauríem de dir que no.
Estem en la qüestió de sempre: amb els mateixos ingredients es poden fer diferents receptes.
La coca de recapte és una mica més "bruta" que una pizza, ja que els ingredients no s'esmicolen tant, si no que es posen pràcticament sencers o a talls molt grans. En principi, no li posarem ni salsa de tomàquet, ni orenga ni formatge, que tant caracteritza a les pizzes d'avui.
Aquesta coca es pot consumir un dia després de cuinar-la (molt recomanable) i, encara que el més freqüent és fer-la casa, també és molt comú trobar-la durant tot l'any en forns i pastisseries de tot Catalunya.
Jo fa molt anys que la veig sobretot, en els forns de pobles més que de les ciutats. És aquella coca....que d'entrada penses: "...uyyyyy....aquí han volgut imitar una pizza i han fotut una marranada que no vegis...".
Doncs no, home no.
Tenen un aspecte una mica bast, fins i tot groller, si, però són molt bones.
A mi sempre m'havia fet una mica de "cosa" comprar un tros d'aquella coca seca, del dia anterior....però amb el temps i havent conegut aquest producte i la seva recepta....l'he après a apreciar.
Així què?....fem una coca de recapte i la provem, nanos?....jo he fet una de botifarra i una altra de sardina, i la veritat, estan molt més bones del que poden semblar.
Som-hi!

Llegir més...

dijous, 21 de juliol de 2011

ARTICLE: Provem-ho tot !!!

Moltes vegades em trobo amb amics, família, i coneguts....que hi ha moltes coses de menjar que no els agrada.
Com a pare, sento la sensata responsabilitat d'educar als meus fills dins de la diversitat social, cultural i, obviament, gastronòmica que vivim actualment.
No vull que aquest article sigui una crítica negativa envers a la gent que, en major o menor mesura, exclouen de la seva dieta diferents aliments, plats o productes per raons molt diverses.
I jo m'haig d'incloure en aquest grup, per què hi ha coses que no m'agraden ni vull tastar-les.
De fet, jo diria que hi som tots en aquest grup, per què es tan difícil trobar a algú a qui no li agradi res...com algú a qui li agradi de tot.
Jo penso que hem de fer un esforç i tastar coses noves...per un benefici propi.
 FOTO: Surtit de Sushi i Sashimi

No siguem capquadrats i obrim-nos una mica més a totes les gastronomies.
Tasteu nous plats, nous gustos....i, a través també del menjar, entendreu una miqueta més com són les persones d'altres regions. Per què no oblideu que la cuina ens identifica: som el que mengem.
No es poden rebutjar sistemàticament aliments que ni tan sols hem tastat mai.
Sí que estic d'acord en que hi ha certs aliments que ens poden produïr rebuig o fàstig, com a mi els cargols, la carn vermella crua, etc.., però salvant aquest tema.....to palante, no? !!!!...que les coses s'han de provar !!!.

FOTO: Tampoc caldria arribar a aquest extrem.
A Tailandia, aquests cucs estàn considerats una del.lícia.
Jo cruus ni de conya, però fets a la brasa...no et dic que no.

Nosaltres i el nostre paladar, estem acostumats a uns ingredients, a uns sabors, a unes textures....i no és fàcil fer un pas endavant. Pensem que en d'altres parts del mon...la gent menja coses "rares". Però ells pensen el mateix de nosaltres. Hi ha gent que no comprén com és posible que ens mengem els cargols, la cua de brau, el fetge de xai, els callos, les ostres o fins i tot les gambes.
Tot és rel.latiu, com deia el geni.
Jo us animo a provar plats nous de la nostra cuina,  i proveu la combinació d'ingredients que, segons els vostres coneixements, d'entrada no combinarien mai....i desprès podreu opinar si us agraden o no.
Per què el coneixement gastronòmic és cultura, la experiència és molt enriquidora...i el sol fet de poder tastar plats de diferentes cultures, és un luxe que no tothom té a l'abast i que, per tant, l'hem d'aprofitar.

Un clar exemple d'adaptació gastronòmica seria el sushi. Qui ho anava a dir....eh?....i qui no ha provat el sushi avui en dia?...a mi m'encanta...i ja forma part de la nostra dieta...quan fa 10 anys enrere era un plat completament exòtic que nomès menjaven alguns amics estranys que havien viatjat per tot el món....oi que si?

A mi es que m'apassiona la cultura gastronòmica...i m'interesa molt conèixer el que mengem en cada lloc.
La cuina xinesa i la cuina àrab (amb el seus falafel, durum, döner kebab, shawarma, tajine, cous-cous, baklava, etc...) també han passat a formar part del nostre aparador de comerços del barri. I encara que menjar ràpid no engloba tota la gastronomía del món àrab, si ho podem considerar com una petita representació.
Jo he incorporat el "hummus" a la nostra dieta, i de tant en tant, en faig.

Això qué demostra?...el que us deia, que el paladar s'ha d'educar provant coses noves.
Em refereixo exclusivament a plats que podriem anomenar "normals"....ja m'enteneu.
No cal que arribeu als extrems de provar una aranya, un cuc o una sargantana, eh?.

Ara us adjunto algunes imatges una mica "peculIars"...d'aliments no tan "normals" per a nosaltres i que mengen al continent Asiàtic.



ATENCIÓ: Compte amb els paladars sensibles que aquestes fotos us poden treure la gana...o regirar l'estòmag...eh?

Gos.A Beijing, seu dels jocs olímpics, mengen gos, un plat tradicional.
Penis de bou. Alguns pensen "De lo que se come se cria"...o sigui, que si ho voleu comprobar....vosaltres mateixos....a mi no em cal, juasss !!!
Aranyes gegantines a la parrilla. A Cambotja és un plat típic que es menja a totes hores. Això ja em faria més "coseta" provar.ho.
Fetus d'ànec. És una del.lícia Filipina. Una autèntica guarrada. Aquestes coses crues poden estar plenes de bacteris...i avui en dia no te la pots jugar.
En canvi, en un restaurant xinès, he provat les llengues d'ànec fregides i estàn bonísimes de la muerte !!!!
Sargantanes saltades. Una novetat tailandesa d'un xef local...que ha tingut molt bona aceptació.
I pensar que jo les lligava a un cuet per Sant Joan i les llençava cap a una mort dura i cruel....que bé m'ho passava, jorl, jorl !!!
Rates.Un bon amic meu les ha provades en un viatge que van fer al Vietnam. Quan la gana apreta...no et dic jo que no, però d'entrada....associo més aquest animal a una font d'enfermetats que no pas un aliment.
Sang de serp. En païssos com Xina, Malàisia i Tailàndia, la sang de serp s'utilitza com afrodisíac i Viagra natural. Hi ha discusions sobre quin tipus de serp és més efectiva, però la majoria es decanten per les cobres i per les més verinoses. En moltes restaurants  i bars d'aquella zona, barrejen l'alcohol amb la sang. Li fan un forat a la cua i procuren mantenir viva a la serp.
Home...un cubata de rom amb cola i un toc de sang de serp...potser està bo i tot...i acabes la nit d'un altre manera.....juassss !!!
Fins la propera !!!

Font de les fotografies: http://movidas-varias.blogspot.com/2008/09/top-10-comidas-ms-asquerosas.html
Llegir més...

divendres, 15 de juliol de 2011

ARTICLE: El vermut dels diumenges

Què gran que és un "vermut".....oi?...em refereixo a l'acte de fer el vermut en sí ....esteu d'acord o no?
No conec a ningú a qui no li agradi fer un vermut abans de dinar. És aquell moment romàntic...de la cerveseta...les olives....un dia de sol radiant...les criatures jugant sense perills....és aquell moment únic de la setmana...que gaudim i gaudim com porcs...i que, per uns moments ets sents realment feliç i a gust.
Però al fer aquesta mena de "pica-pica" abans de dinar, en realitat...que estem fent?...un aperitiu?...o un vermut?.....és el mateix o no?
Si voleu conèixer la diferència que hi ha entre vermut, aperitiu i bitter....us explicaré una mica d'història de la paraula vermut....que és força interessant...i sortireu de dubtes (...i visca el Google!).


Història dels Aperitius:
Els seus orígens es remunten als començaments de la civilització. Egipte, Grècia i Roma han utilitzat amb finalitats medicinals, el que avui coneixem com Aperitius. Els antics egipcis es troben entre els primers pobles que van fortificar el vi per estabilitzar en època calorosa, mentre els antics grecs i romans li afegien absenta, farigola, romaní i murta per revifar els que havien perdut gust (i aquí entraríem de nou en els dubtes de les herbes aromàtiques que comentava l'altre dia).
Fa una mica més de dos segles, la seva producció va començar a créixer i els italians van desenvolupar noves fórmules. Després del vermut es troba la vella tradició de fortificar i aromatitzar els vins. Però si les raons per fer-ho eren netament pràctiques, el vermut les ha elevat a una especialitat. Al començament del segle XVI en les comunitats monàstiques d'Europa, el consum de Aperitius continuava tenint característiques benèfiques, ja que es feia servir com a elixir per cuidar la salut i prolongar la vida. A la cort reial de Bavaria (avui Alemanya), aquests vins van ser nomenats com wermut, "absenta" en alemany, un dels ingredients clau. Posteriorment, i ja de moda a la cort francesa, la paraula es va transformar en vermut.


Els seus pioners van ser els germans Carlos Stéfano i Giovanni Giacomo Cinzano. En 1816 el nét de Giacomo, Francesco Cinzano va obrir un local per vendre vermut. En 1840, Gaspare Campari i Alessandro Martini eren mestres licors a Torí, especialitzant-se en herbes i aplicant aquests coneixements als glops que preparaven. 

Però hi va haver una altra empresa important en el Piemont que també es convertiria en universal: Martini i Rossi, fundada el 1847 després d'anys d'experimentació. El faedor de vins i mestre herbolari Luigi Rossi, va establir la recepta del seu famós vermut, amb una fórmula superhermética que incloïa fusta de sàndal, roses i marduix.
En la 1a meitat del segle XIX, un grup d'emprenedors enòlegs piemontesos van iniciar l'elaboració a escala industrial de productes vitivinícoles, destinats a conquerir el mercat internacional. Els pioners, entre els quals hi havia Gancia, Martini, Cinzano, Ballor i Bosca, van començar a formar part de la literatura, el mite i l'imaginari col.lectiu, ja que els seus begudes evocaven llocs exòtics, trobades memorables, de brindis secrets i públics. Alguns d'ells van passar després a transformar-se en propietaris d'empreses d'avantguarda en el tecnològic, científic i productiu. Un d'ells, Carlo Gancia, va ser el creador d'una de les cases productores de Aperitius més prestigioses.


Què és un vermut, un bíter i un aperitiu?
Sovint la frontera entre els Aperitius i Vermouths no queda tan clara. Les begudes aperitives són les que es consumeixen preferentment abans de menjar i tenen la propietat d'obrir la gana. En la línia dels alcohòlics es classifiquen en:
1) Vermouths: són elaborats sempre sobre la base de vins i herbes. Per ser catalogats com a tals han de contenir almenys 75% en volum de vi, afegint o no alcohol. S'entén per vermut dolç o tipus torino el que contingui no menys de 150 g. de sucre per litre i 15-17 º d'alcohol. En canvi el tipus Francès és el que té menys de 80 g. de sucre per litre i 18 º d'alcohol. El afegir al vi herbes aromàtiques i medicinals, tant per aperitiu com amb fins curatius, és costum antiga, doncs ja els grecs clàssics ho feien. Però els vins aromatitzats o compostos que avui coneixem com vermouths, són un invent purament italià. Com a exemples, trobem en Cinzano o Martini.
2) Aperitius: en aquest cas parlem de begudes espirituoses que contenen certs principis amargs als quals se'ls atribueix la propietat de ser estimulants de la gana. Es poden obtenir per destil lació o per maceració d'herbes en alcohol i poden o no contenir vi. Gancia és sens dubte, la marca líder en aquest segment.
3) Bitters o Amargs: Són elaborats sobre la base de alcohol i herbes. La seva composició difereix de lla dels aperitius, i el gust és, definitivament amarg. Entre els més destacats trobem a Campari, Fernet, Cynar, Dubonnet i Pineral, i el clàssic Bitter Angostura.


El vermut a casa nostra
Doncs bé, ara ja coneixem una mica més els orígens d'aquesta paraula que associem a gresca i xerinol.la.
Espero que les properes generacions de la nostra família...sàpiguen conservar aquest ritual de la mateixa manera...per què ens agrada, ens identifica i ens fa sentir bé.
FOTO: Un exemple de vermut amb canyailles i cargolins de mar (bígaros)

A casa nostra, de tota la vida, els diumenges hem fet el vermut. Recordo que des de ben petit, que anàvem a la torre dels meus avis, a Parets del Vallés, ja fèiem el vermut en família.
I es que fer el vermut....fa Diumenge i fa família.
I, tot i que a mi no m'agraden les curses de cotxes i motos, si podeu fer el vermut sentint de fons un Gran Premi de motos o cotxes per la tele....ja és la hòstia !!!...molt millor, us ho asseguro.
Allò si que és un Diumenge de debò de debò.
Sempre hi ha un moment en que algú es gira de cop i volta i, menjant-se una crosta enorme que no li entra a la boca....i fent aquell "creckkkkk !!!" tan característic....diu en veu alta:
- "ofti!!!...quina fava s'ha fodud agued!!!!"
....i seguidament es fa un mini-entrepà amb dues patates i un tall de fuet...
...sense perdre detall de la tele ni de l'accident, clar...amb aquell "morbillo" que tots tenim...
...i un altre diu:
- "pofam més fanda de tronja, plif !!!"
...mentre es fot un altre patata d'aquelles que venen doblegades...(i que tan buscades van)...

Però qué bones les patates i les crostes de la xurreria, eh?
I es que un Diumenge sense fer el vermut amb patates i crostes de la xurreria.....tampoc és un Diumenge.
No tenen res a veure les patates del súper (per molt Frit Ravich o Lays que siguin)...amb les patates i crostes de la xurreria.
Afortunadament, a Sant Feliu, encara tenim una xurreria d'aquelles de tota la vida....on veus com estan fregint les patates. I no és una "caravana" de fira, no.
És un local, una botiga. Una xurreria autèntica on , per cert, fan les patates molt i molt bones.
A més, tenen infinitat de "ninos"...de totes les pel·licules de dibuixos animats....i clar, els nens es tornen bojos mirant l'aparador.
Nosaltres, anem tots els Diumenges....i li comprem a la nostra filla Vinyet...un "nino" del Llibre de la Selva.....sempre i quan, s'hagi portat bé, clar. Per tant, entre setmana li diem:
- "Si et portes bé, el Diumenge anirem a la xurreria a comprar el Baloo....(o el Sherekan...o el Mowgli...)."
Que dius, li podríem comprar tots els "ninos" de cop....oi?....però així, mica en mica, els aconseguirà tots i s'adonarà que les coses costen (una mica) d'aconseguir i que se les ha de guanyar, què coi !!!.
De vegades, passem per davant de la xurreria i demana el seu "nino", però com que no es Diumenge....no li comprem. I s'emprenya, clar. Espero que ho entengui....ja que només té 20 mesos. Jo crec que sí.
Però tornem al tema vermut....que ara m'estava desviant una miqueta.

Quins mínims s'han d'exigir en un vermut com Déu mana?.....patates i crostes de la xurreria.....EVIDENTMENT.....i, a casa meva, olives, gambes salades i escopinyes amb la seva llimona, pebre i uns rajos de salsa "Espinaler".

Si, si, ara em direu que segons vosaltres faltarien uns cacahuets...ganxitos, cargolins de mar, bitxos, espàrrecs, seitons en vinagre, anxoves, crostes de porc, galetes salades, musclos en escabetx, ametlles, uns talls de fuet, un mica de pernil i formatge, unes "banderilles", unes cloïsses i uns musclos al vapor...unes patates braves i fins i tot una barreja de fruits secs xinesos o porqueries d'aquestes, etc,etc..
Val, val. Sí, teniu raó.

No dubteu que hi ha tants vermuts com tipus de persona......però si que us faré una recomanació: no poseu pa a la taula (si no és totalment imprescindible) per què si mengem pa...ja no dinarem.
No us passeu amb aquelles coses que treuen la gana (embotits, salses per a sucar pa, patés, etc...).
I per a beure què?...cervesa, coca-cola, fanta, tònica, bitter...i clar, el vermut blanc, negre i ara rosat...i tot.
Martini, Yzaguirre o Cinzano...o també el típic vermut de "garrafón" (de bodega de tota la vida), d'aquell sense marca, que al final resulta ser el més bo de tots.
Li podem posar "sifó" i/o llimona, però mai pot faltar el gel.....i les dues olivetes farcides d'anxova, clar.
A la meva dona li encanta el Martini blanc amb dues olives....i ara , amb l'embaràs, l'alletament i tot això...ja fa un parell d'anys que no el prova. S'ha de conformar amb les olivetes del meu got.....pobreta.
El día que pugui es trincarà l'ampolla sencera...i acabarà com la Suellen de la serie Dallas !!!!...juasss, juasss, juasss !!! ...d'aquí l'expressió "Ets una Suellen"....que tant utilitzo...però ja la sabíeu, no?...

A mi m'agrada molt el vermut, el blanc i el negre, però m'ha de venir de gust. Se'm fa molt difícil superar la temptació d'una cerveseta fresqueta...ben tirada...en una copa gelada....en una terrasseta maca....amb aquell solet que t'adorm....oi?
És tot un ritual.
I es que....fer un vermut sense cervesa...(per a mi) tampoc és un vermut....qué voleu que us digui.
En fi, que això va a gustos.....i va a dies , també.
I tot això és per demanar-vos que salvem el vermut dels diumenges, si us plau !!!!
I ara...voleu que fem un vermut o què?

Un miró? de Reus?

Llegir més...

diumenge, 3 de juliol de 2011

All cremat (de turbot)



No se m'ha cremat l'all, no.
L'All cremat és un plat tradicional català del Garraf/Penedès, de Vilanova i la Geltrú concretament.
Us recomano provar-lo al restaurant "Cal Peixerot" de Vilanova. És un plat que també li diuen "All cremat de Vilanova".
És una recepta excel·lent perquè és un plat únic cardiosaludable, que incorpora farinacis (patata), sofregit de verdures i peix. Per no parlar de les propietats tan beneficioses que l'all té pel nostre cos. A més de ser un plat de característiques molt mediterrànies. 
Que quina és la meva opinió?....que està que t'hi cagues....és espectacular.
És d'aquells guisats de peix que marquen tendències.
Té un gust una mica fort, però justament és el que anava buscant: un plat amb contundència i caràcter, dels que no oblides mai.

Cada dia em sorprèn més la cuina catalana....quan t'adones que, amb pràcticament els mateixos ingredients, pots fer plats força diferents, com és aquest cas.

El podeu fer amb el peix blanc que més us agradi (lluç, rap, llobarro, etc...) però jo he volgut fer-ho amb turbot (rodaballo en castellà). És un peix de carn neta i apretada, sense gairebé espines...i de sabor lleuger però característic, que et deixa al paladar la sensació aquella d'haver menjat peix peix....com el que menja un tros de carn....m'enteneu, oi?

Es troba amb facilitat a totes les peixateries.


Aquest plat, a més, no costa gens de fer, així que no dubteu en provar-lo.
Molt i molt bo.

Llegir més...