inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dissabte, 23 de febrer de 2013

Tripa amb cap-i-pota (callos)



Una nova recepta de tradició familiar.
Recordo quan la meva mare feia "callos"...que li encantaven al meu pare...i jo nomes em menjava la tripa i el xoriço (la cap-i-pota em feia "coseta"). Però això si...han de ser una mica picantons, eh?...si no...no son "callos".
Ara m'ho menjo tot, clar, he après a apreciar millor totes les "cosetes" de vida....i es un plat que m'apassiona.
El resultat?...que us ho diguin els que els han provat, un "primor", juasss !!!
Tant la tripa com la capipota les compro ja mig cuites...a la meva carnisseria de confiança. Desprès, m'agrada bullir-ho una horeta més...per deixar-ho ben tou. Antigament, s'havia de posar un raig de vinagre a la tripa...per allò de desinfectar-la, però avui en dia no cal.
No he trobat cap recepta similar dins el llibre del Corpus del Patrimoni Culinari Català, però tinc la sensació que és una recepta força tradicional a Catalunya. Em podeu ajudar a corroborar-ho?...gràcies.
Per cert, aquesta recepta ja l'havia publicat amb anterioritat, però he actualitzat les fotos.

INGREDIENTS
1 kg de tripa de vedella ( recomano tripa morena)
1/2 kg de cap i pota de vedella (a la mateixa carnisseria t'ho preparen)
un tros de xoriço picant a dauets
1 pot de cigrons cuits (500 g)
150 g de daus de pernil serrà
1 ceba
2 pebrots verd
4 alls
5 o 6 tomàquets madurs i ratllats
1 got de vi blanc
1 cullerada de farina
oli d'oliva
sal
1 bitxo picant
una fulla de llorer
sucre

VARIANTS:
- Hi ha qui hi posa cigrons, fent la recepta més semblant als "Callos a la gallega"
- També es poden afegir peus i morro de porc a trossos
- Es pot afegir una picada (tros de pa torrat , avellanes , pinyons etc.)
- Es pot fer amb vi negre en comptes de blanc

ELABORACIÓ
 
Renteu bé la cap-i-pota.
 
Renteu bé la tripa.
 
Poseu a bullir la tripa sola amb una polsim de sal i unes fulles de llorer. La capipota la posarem durant l'última mitja hora...no sigui que se'ns desfaci.

Tallarem el pernil...que si es ibèric...molt millor. Si no....serrà.

Fem uns dauets petits amb el pernil i amb un xoriço que sigui picant.

Ratlleu els tomàquets madurs.

Piqueu la ceba i el pebrot verd.

I el bitxo, que no falti.
 
El podeu picar petit o gros, com més us agradi. Jo recomano tastar-lo una mica en cru, per ser conscients del grau de picant que ens pot aportar. Aneu amb compte de no passar-vos o no hi haurà qui se'ls mengi...aquests "callos". Millor quedar-nos curts que passar-nos amb el picant. Més endavant sempre es pot corregir i afegir-ne més.

Fem un sofregit amb un bon raig d'oli d'oliva....i deixem que agafin color la ceba amb el pebrot i el bitxo.
 
Quan la tripa ja porti 30 minuts de cocció...afegirem la capipota i esperarem 30 minuts més.

El sofregit ja està caramelitzant gairebé.
 
Afegim l'embotit.

Doneu unes voltes, que canvii de color.
 
Ara, el pebre vermell dolç...que si es de La Vera...molt millor. També podeu fer servir "pimiento choricero" picat que diuen.
 
L'incorporem juntament amb el tomàquet.

Hi tirem un polsim de sucre (per l'acidesa del tomàquet) i ho salem tot plegat.
 
Deixem que faci xup xup uns 15 minuts. Que es faci un bon sofregit.

Ara incorporem el de vi blanc.

...i ho deixem reduïr uns 10-15 minuts també...que s'evapori l'alcohol.

Com que ja tenim la tripa i la capipota ben cuits...els incorporem al sofregit sense llençar el brou.

En aquest moment, incorporem també els cigrons cuits.
 
Aprofitarem el brou de coure la tripa per lligar la salsa. Jo he posat uns 6 o 7 cullerots com aquest, que ho cobreixi tot, vaja. Saleu-ho una mica més i tasteu el picant.

Deixeu-lo coure uns 15 minutets més a foc baix, per que es barregin els gustos i apagueu el foc.

Ja ho podem servir, ben calentons.

I a sucar nanos...amb un gotet de vi negre. 

Us puc assegurar que estàven de vici.
Bon profit!

20 comentaris :

  1. Hola Albert...Aquest cap de setmana, Fira de la Candelera a Molins de Rei, me n'han encomanat una cinquanta de racions. Farina no crec que en posi però el pebrot verd m'ha molat!!!
    Molt ben descrit, sí senyor...

    ResponElimina
  2. M'encanten el "callos"! Aquests són fora de sèrie!!!

    ResponElimina
  3. Jo no posso ni pebrit verd, ni cigrons, i si que posso també tripa blanca, de les dues, i kom ja saps tú, moooooooolt de picant!!!!

    ResponElimina
  4. Una recepta boníssima! A casa la fem molt semblant i tens raó, tenen que tenir el seu punt picant, si no ja no serien callos... de petita també em passava el mateix, em menjava la tripa i deixava el cap, ara ja m'agrada tot!

    ResponElimina
  5. Tenen que estar bonissims Albert, ara mateix m'en menjaria un bon plat.
    Salutacions Albert

    ResponElimina
  6. Encara no n’he cuinat mai de callós, tot i que m’agraden molt.
    Els provaré de fer com tu. Tenen una pinta fantàstica.
    Salut.

    ResponElimina
  7. Quin plat més bo Albert, a mi me encanten ja des que era petita. La meva mare els feia boníssims, molt semblant als teus, la teva recepta em servirá ja que no puc tenir la que feia ella. Si els fas de un dia per altre encara són més bons ja que queden més gelatinosos i gustosos.

    Salutacions Albert

    ResponElimina
  8. quin coloret més bo Albert, i ben explicat sí señor, bsts

    ResponElimina
  9. Gràcies companys....!!!...un bon plat que hauriem d'incorporar dins el Corpus, no creieu? jeje.

    ResponElimina
  10. Hola, els meus son molt semblats als teus i estan bonissims.
    Felicitats.
    Les avies i les mares si que eren master xef.

    ResponElimina
  11. Una cosa,añadir garbanzos no los hace más a la "madrileña" ( que no los lleva ) en todo caso a la "gallega" ( que si los lleva ).
    Solo eso,probaré hacer tu receta a ver.
    Saludos.

    ResponElimina
  12. @Francisco, pues tienes toda la razón del mundo. Ya ves mi desconocimiento. Corregido queda y gracias por tu aportación. Saludos.

    ResponElimina
  13. Ay que bons m' han quedat... Mira que treballo a botiga i arribo molt tard, però em venien de gust...Ahir sopàvem a les onze!!! però va valer la pena...

    ResponElimina
  14. @Antic, totes les coses que es fan amb ganes i il·lusió tenen recompensa, malgrat que costin. Bona feina! Enhorabona!

    ResponElimina
  15. Amb una bona picada? no pares de sucar pá, es un plat esquisit, bon profit

    ResponElimina
  16. Ummm....quina pinta....aquesta setmana cauen segur..

    abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jopetas, des de aquesta vegada que no n'he fet més...quines ganes m'han vingut ara!

      Elimina
  17. Farina no cal es una errada i els cigrons menys la resta excepcional !

    ResponElimina
  18. Disculpa però no veig on poses la farina i quan dius de guardar el brou de coure la tripa, dius que l'aprofites per fer la "salsa". Quina salsa?
    Moltes gràcies per les teves receptes i com les expliques. En soc un bon seguidor. Salut!
    Danieldebarcelona

    correu-e: danielferr@gmail.com

    ResponElimina
  19. Pot ser la farina la vols per si queda molt líquid la fiquesa a una mica del aigua de la cocció fora, i afegir-hi aquesta barreja al guissat. D'això en dius "la salsa". Pot ser tot m'ho imagino jo.

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !