inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dijous, 3 de novembre de 2011

Milanos de crema


Bé, ja sabeu com es fan les planxes de tortada (amb emulsionant i la recepta tradicional). Per tant, ja podeu elaborar postres tan bons com el pionono de crema.
Quan el feia a la pastisseria no li deiem pionono, li deiem "Milanos", però era el mateix postre el doble de gran.
Segons la wikipèdia, el pionono a Espanya és un pastís petit elaborat tradicionalment a Santa Fe, població molt propera a la ciutat de Granada (Espanya).
Explica la llegenda que el seu nom va ser donat en honor al papa Pius IX (Pio nono segons la pronunciació en italià del nom). No obstant això, estudis recents han demostrat que la recepta del dolç és molt anterior a l'any 1897, any en què es va fer tremendament popular de mans de Ceferino Illa Possiblement es tracti d'un dolç d'origen morisc. El nom sí que podria procedir d'Illa, qui admirava profundament de Papa Pius IX per haver declarat el dogma de la Immaculada Concepció. Actualment, els piononos elaborats per la casa Illa, descendents de Ceferino, són molt apreciats a Granada.
Segons altres fonts, van ser elaborats per primera vegada a Cadis.
El pionono, com el milano, es compon de dues parts: una fina làmina de pa de pessic enrotllat formant un cilindre (la base del pastís), «emborratxat» amb algun tipus de líquid molt dolç que li dóna una textura agradable i fresca, coronat amb crema torrada.
Total, que és un pastisset molt desitjable, a que si?


INGREDIENTS
1 o 2 planxes de tortada
crema pastissera (1 litre)
sucre
gelatina de poma
brandi/conyac

VARIANT:
- Sucre bany (almívar)
- Es poden decorar amb xocolata....o farcir amb crema de xocolata

ELABORACIÓ
Primer de tot, hem fet un parell de planxes de pa de pessic.
Us recomano la lectura de la recepta "Planxes (amb emulsionant)".
Es pot apreciar l'esponjositat de la planxa.
El dia abans (o hores abans) , haurem preparat també un litre de crema pastissera.
La remenarem bé.
Ara banyarem (una mica) la planxa amb brandi directament.
Es podria banyar amb una barreja de brandi i almívar de sucre, però com que la crema que té molt de sucre, he preferit obviar-lo i banyar-lo amb licor directament. Penseu si han de menjar els crios i fer una banda sense licor, si cal.
Ara escampem una bona quantitat de crema per sobre de la planxa. Recordeu treballar la planxa amb el seu propi paper a sota (ja separat de la planxa) per poder-la moure sense que se'ns trenqui. També us recomano deixar la part blanca a sota. Un cop muntat quedarà més maco.
Una bona capa de crema, però sense passar-nos.
Ara li posaré un altre capa de planxa. Com us he comentat abans, aquesta segona capa no cal, ja que us quedaràn peces força grans. Com volgueu.
...i tornem a banyar, clar.
Ara, i utilitzant el paper que tenim col.locat a sota, anirem enrotllant les planxes...exactament igual que per fer un braç de gitano.
Poc a poc, que la crema no es domina tan bé com la nata....
Molt bé.
Ara anirem tallant rodanxes més o menys amples, segons el nostre gust.
  Com que jo les serviré dins d'aquestes cassoletes de fang, faré llesques més maples.
Amb aixó li podriem dir un super pionono, pel seu tamany.
  Però que bo que està....
Un cop els tenim tots col.locadets...
...els guardarem a la nevera fins l'hora de servir-los.
Ara seria el moment de passar el cava de la nevera al congelador...que desprès no ens enrecordem mai, titots.
Sempre us he dit que tot el que es tingui que cremar...millor fer-ho al moment, ja que el sucre caramelitzat s'estova ràpidament....i és important gaudir de la capa cruixenta de sucre cremat.
  A l'hora de servir-los, omplirem la mànega amb crema i posarem una bona quantitat de crema per sobre.
Ara és questió d'ensucrar...
  ...i de cremar el sucre....tancant totes les portes del pis i amb l'estractor a la màxima potència...ja que fareu molt de fum...
Si teniu xocolata granillo...
...o ametlla crocant...els podeu fer servir per a decorar els milanos.
  Ja per acabar, escalfarem una mica de gelatina de poma...
...i pintarem els nostres milanos...
I ja els tenim apunt per servir.
...i no us oblideu del cava, carallots!!!...que estigui molt i molt fred!!!
Bon Profit !!!

5 comentaris :

  1. Quan vaig ser-hi a Granada em vaig fer un fart de menjar-ne. Ara el grup em reclama els piononos però no sabia on trobar la recepta i... voilà!

    ResponElimina
  2. Si, però recorda que els autèntics són el doble de petits. De fet, l'autèntic pionono s'ha de poder menjar d'una o dues mossegades...això diuen. Però ja et dic jo que si és més gran, se'l fotràn igualment. Una abraçada!

    ResponElimina
  3. ..més que el doble de petits...la meitat de petits...no?...parlem bé collons !!!

    ResponElimina
  4. MOlt ben explicat, Albert! I jo també els recordo de quan vaig estar a Granada, els provaré... però a Girona!

    ResponElimina
  5. ostres que boooooooooooooooooooooooo!!!
    Gràcies Albert per penjar la recepta!

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !