inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dimarts, 22 de novembre de 2011

ARTICLE: El "Tajine"

Per fi ja tinc el meu "tajine" o "tagine" !!!!
طاجين‎ / Tayin / Tajín / Tajine 
M'encanta la cuina del mediterrani. 
Com a "gastronòmada" declarat, avui us porto una nova incursió en la cuina internacional: el "Tajine" (Tayín). 
Aquest és un plat típic de la cuina marroquí. 

La meva estimada dona m'ha regalat un tajine pel meu sant....i a més un dels més bons que hi ha en el mercat. És un producte imprescindible per a el.laborar plats de la cuina àrab (marroquí i del magreb) que tanta passió desfermen entre els cuiners.
Aquest, en concret, és un "tajine" dissenyat especialment per a cuines de gas o vitro. La base està feta de ferro colat i la cúpula de ceràmica. Tradicionalment és un recipient fabricat exclusivament en fang i que s'ha d'utilitzar en cuines de foc de llenya, brasa o carbó.
Avui us explicaré com comprar-lo i, no menys important, com menjar-lo. 

CONSIDERACIONS EN COMPRAR UN "TAJINE"
El tajine es compra en botigues o carnisseries Halal. Al barri del Raval o pels carrers del voltant del Mercat de Santa Caterina, a Barcelona, en podeu trobar moltes botigues.
Però fixeu-vos bé que alguns són molt bonics amb motius decoratius i dibuixets...però que no es fan servir per a cuinar, només són per decorar. Digueu-li al venedor que és per cuinar i us donaré el més adient.

De fet, per cuinar nomès cal comprar el més senzill de tots. De color terra amb un vernís, de color de fang. Abans d'estrenar-lo cal deixar-lo (el plat + la tapa) en aigua freda almenys 24 hores. 
Després cal bullir llet dins per impedir que es trenqui o s'esquerdi.
Mai el posarem directament sobre el foc de gas, cal posar-lo sobre un difusor (2-3 euros en un "Tot a cent").

Quan el tajine estigui calent no posar-lo sobre superfícies fredes com un marbre. La diferència de temperatura pot fer que es trenqui o provocar alguna escletxa. 

És millor posarlo sobre un drap, un "salvamantels" de fusta o una taula de fusta.
La sol.lució per una cuina de gas o inducció és el "tajine" amb base de ferro colat, com el que tinc jo.
Com podeu veure, us recomanaria un "Le Creuset", però us ha d'agradar molt aquesta cuina, ja que no és precisament barat (sobre els 150eu).

REGLES D'OR PER CUINAR AMB "TAJINE" DE FANG
Primera regla: mantenir sempre el foc baix. 
Penseu que està pensat per a la cuina de carbó i no per foc directe.

El fang es pot esquerdar si es sotmet a canvis bruscos de temperatura. Tampoc intenteu refredar-lo ràpidament, per exemple ficant-lo en aigua freda. El fang es comporta com una esponja. Per això és aconsellable rentar-lo únicament amb aigua o emprant molt poc sabó, i aplicant únicament sobre les zones esmaltades. Ni se t'acudeixi deixar-lo submergit en aigua amb sabó!. 
Un últim consell doble: el tajine triga bastant temps tant en escalfar-com en refredar-se. Així que no sigueu impacients en començar a cuinar posant el foc ben fort , perquè us quedareu sense tajine, ni tampoc impacients a l'hora de menjar-lo, perquè us quedareu sense llengua.
 

REGLES PER A MENJAR EL "TAJINE"
"No critiquis mai el menjar i dedica-li un elogi"...però això jo diria que és vàlid en qualsevol cuina, plat, cultura i/o religió.
Jo, particularment, no estic interesat en cap religió en concret.
Em podría declarar com a "agnòstic apàtic" (més conegut com ignosticisme o apateísme) i que és la visió de que les realitats superios (Dèus), i en cas d'existir, no canvien la condició humana i, per tant, les religions com a tal són totalment irrellevants.
En qualsevol cas, m'interesen les tradicions i referències culinaries que, de vegades, són reflectides en les pròpies religions, ja que no deixen de ser un decàleg del coneixement humà a través del temps.
Per tant, ara veurem el que en el món àrab en diuen "hadices".  Són explicacions del profeta Muhammad perquè sapiguem com es fa cada cosa, ja que en l'Alcorà diu per exemple que has de resar, però no et diu com has de fer-ho. Això ho sabem pels "hadices".
Vaja, que és com com si fosin anexes.

Hadiz n º 1
"El Profeta Muhammad, Allah li beneeixi i li doni pau, mai va fer gestos de menyspreu al menjar. Si li agradava se la menjava i si no li agradava la deixava. " 
Aquest "hadiz" el van relatar Bukhari i Muslim.

Nota: El fet de mostrar qui va relatar el hadiz ens afirma si és un hadiz segur o no, ja que hi ha alguns hadices que no són tan segurs (creibles) o fins i tot inventats. Hem de tenir cura de no agafar informació errònia. Els de Bukhari i Muslim (diuen) són segurs.

Hadiz nº 2
D'Umar Ibn Abu Salama, Allah estigui complagut dels dos, va dir:"Em va dir el Missatger d'Allah, Ell li beneeixi i li doni pau: 'Vaig donar: Bismillah (en el nom d'Allah), després menja amb la teva dreta i del que tens al teu costat."
El van relatar l'Bukhari i Muslim.
Quan es comença a menjar un "tajine", s'ha de dir "Dir Bismillah"
El dir Bismillah (en el nom d'Allah) abans de menjar és perquè si no ho dius el Shaytan anuncia als seus companys que tenen menjar i menja amb tu. Si se t'oblida dir-ho al principi pots dir després 'Bismillah awalahu wa ajirahu' "En el nom d'Allah en el seu principi i en el seu final".


Per cert...allò que diuen de la cuina àrab....que tirar-se un rot després de dinar està ben vist....no us ho creieu pas !!!
Quines històries, eh?....
Deixant de banda aquests tecnicismes religiosos, tant la cuina àrab, com l'India, com la Japonesa o la Indonesa (entre d'altres) són molt riques i singulars i per què no aprendre de totes elles...o és que la cuina catalana és la millor?
Per a contestar aquesta pregunta....s'ha de tenir el coneixement i l'experiència necesaris....i jo encara no els tinc.
Del que si n'estic convençut, és que som el que mengem. La cuina ens fa tal i com som....identifica a les persones, la seva forma de ser, de pensar. Va extremadament unida a la idiosincràsia de cada territori i a la peculiaritat i singularitat de tota cultura...i per tant, considero que té un gran valor antropològic.
Per a mi, conèixer les cuines del món és conèixer el món.
Podeu veure un exemple en aquesta recepta de "Tajine de xai amb verdures".



Us agradarà, n'estic segur.
En aquest blog, intentaré treure el cap en totes aquelles cuines internacionals que d'una forma o un altre, desperten el meu interés, però això si, sense perdre mai de vista la cuina tradicional catalana, la nostra cuina...
...la cuina de sempre.
Us recomano la lectura del consell "Productes Le Creuset".

1 comentari :

Gràcies pels teus comentaris !