inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Banda de crema amb fruita Pop de platja a la planxa amb all i julivert Xató Semiesferes de moscatell gelificat Guisat de pebrots verds farcits de carn Wok de potes de calamar amb tirabecs

dimecres, 30 de novembre de 2011

Pollastre amb bolets, crema i xips de moniato


Un altre invent dels meus...però tschhhh, ehhh !!!...bo de collons, nanos.
Una d'aquelles bones combinacions de productes...que agraden a tothom.
Prèviament, us haureu de mirar les receptes de la crema de moniato i dels xips de moniato.
Aquest és un d'aquells plat que en "alta cuina" valdria una ronyonada, però clar, no li podríem dir "Pollastre amb bolets i moniatos". Amb aquest nom només podríem demanar 10 o 12 euros pel plat.
Li hauríem de dir "Tires cruixents de pollastre de pagès de pota blava amb xampinyons i camagrocs saltats sobre crema de moniato amb xips kuqui-wei". A 23 euros el plat.
Lo de "kuqui-wei" m'ho he inventat, juas !!!!....per què sempre heu de posar alguna paraula que el "comensal" no conegui...i li provoqui la curiositat de provar-ho.
Quan ho llegeixes...penses "què collons serà això de kuqui-wei?...ho provem, carinyo?".
....a que si?...juas,juas.I a fer calers, tú.
Si es que.....s'ha de ser espavilat.
Jo sempre dic que és molt millor ser espavilat que intel·ligent...en aquesta vida.
Però ja em coneixeu, és broma. Això és el que precisament sempre he criticat de l'alta cuina.
En fi, que es tracta d'un plat gens complicat de fer...generós en gustos...clarament de temporada (tardor)...i que l'hauríeu de provar per què val molt la pena.
Apa..
Llegir més...

dijous, 24 de novembre de 2011

"Tajine" de xai i verdures




Quines ganes tenia de fer el meu primer "tajine" tradicional marroquí.
Un plat força interesant al meu parer. Veureu que l'he acompanyat d'un senzill cous-cous (fòrmula ràpida)...i més endavant ja en parlarem de com fer un bon cous-cous cuit al vapor d'un caldo en "couscousera".
El resultat?....magnífic. En menjar-lo, per uns moments, m'ha traslladat al Marroc....i això és el que buscava.
Espero que us agradi.
Si voleu més informació sobre aquest aparell de cuina, us recomano la lectura de l'article "El Tajine".
Aquesta recepta l'he extret del llibre "Aroma Árabe" de Salah Jamal, guanyador del premi al millor llibre de cuina estrangera l'any 2000.

Llegir més...

dimarts, 22 de novembre de 2011

ARTICLE: El "Tajine"

Per fi ja tinc el meu "tajine" o "tagine" !!!!
طاجين‎ / Tayin / Tajín / Tajine 
M'encanta la cuina del mediterrani. 
Com a "gastronòmada" declarat, avui us porto una nova incursió en la cuina internacional: el "Tajine" (Tayín). 
Aquest és un plat típic de la cuina marroquí. 

La meva estimada dona m'ha regalat un tajine pel meu sant....i a més un dels més bons que hi ha en el mercat. És un producte imprescindible per a el.laborar plats de la cuina àrab (marroquí i del magreb) que tanta passió desfermen entre els cuiners.
Aquest, en concret, és un "tajine" dissenyat especialment per a cuines de gas o vitro. La base està feta de ferro colat i la cúpula de ceràmica. Tradicionalment és un recipient fabricat exclusivament en fang i que s'ha d'utilitzar en cuines de foc de llenya, brasa o carbó.
Avui us explicaré com comprar-lo i, no menys important, com menjar-lo. 

CONSIDERACIONS EN COMPRAR UN "TAJINE"
El tajine es compra en botigues o carnisseries Halal. Al barri del Raval o pels carrers del voltant del Mercat de Santa Caterina, a Barcelona, en podeu trobar moltes botigues.
Però fixeu-vos bé que alguns són molt bonics amb motius decoratius i dibuixets...però que no es fan servir per a cuinar, només són per decorar. Digueu-li al venedor que és per cuinar i us donaré el més adient.

De fet, per cuinar nomès cal comprar el més senzill de tots. De color terra amb un vernís, de color de fang. Abans d'estrenar-lo cal deixar-lo (el plat + la tapa) en aigua freda almenys 24 hores. 
Després cal bullir llet dins per impedir que es trenqui o s'esquerdi.
Mai el posarem directament sobre el foc de gas, cal posar-lo sobre un difusor (2-3 euros en un "Tot a cent").

Quan el tajine estigui calent no posar-lo sobre superfícies fredes com un marbre. La diferència de temperatura pot fer que es trenqui o provocar alguna escletxa. 

És millor posarlo sobre un drap, un "salvamantels" de fusta o una taula de fusta.
La sol.lució per una cuina de gas o inducció és el "tajine" amb base de ferro colat, com el que tinc jo.
Com podeu veure, us recomanaria un "Le Creuset", però us ha d'agradar molt aquesta cuina, ja que no és precisament barat (sobre els 150eu).

REGLES D'OR PER CUINAR AMB "TAJINE" DE FANG
Primera regla: mantenir sempre el foc baix. 
Penseu que està pensat per a la cuina de carbó i no per foc directe.

El fang es pot esquerdar si es sotmet a canvis bruscos de temperatura. Tampoc intenteu refredar-lo ràpidament, per exemple ficant-lo en aigua freda. El fang es comporta com una esponja. Per això és aconsellable rentar-lo únicament amb aigua o emprant molt poc sabó, i aplicant únicament sobre les zones esmaltades. Ni se t'acudeixi deixar-lo submergit en aigua amb sabó!. 
Un últim consell doble: el tajine triga bastant temps tant en escalfar-com en refredar-se. Així que no sigueu impacients en començar a cuinar posant el foc ben fort , perquè us quedareu sense tajine, ni tampoc impacients a l'hora de menjar-lo, perquè us quedareu sense llengua.
 

REGLES PER A MENJAR EL "TAJINE"
"No critiquis mai el menjar i dedica-li un elogi"...però això jo diria que és vàlid en qualsevol cuina, plat, cultura i/o religió.
Jo, particularment, no estic interesat en cap religió en concret.
Em podría declarar com a "agnòstic apàtic" (més conegut com ignosticisme o apateísme) i que és la visió de que les realitats superios (Dèus), i en cas d'existir, no canvien la condició humana i, per tant, les religions com a tal són totalment irrellevants.
En qualsevol cas, m'interesen les tradicions i referències culinaries que, de vegades, són reflectides en les pròpies religions, ja que no deixen de ser un decàleg del coneixement humà a través del temps.
Per tant, ara veurem el que en el món àrab en diuen "hadices".  Són explicacions del profeta Muhammad perquè sapiguem com es fa cada cosa, ja que en l'Alcorà diu per exemple que has de resar, però no et diu com has de fer-ho. Això ho sabem pels "hadices".
Vaja, que és com com si fosin anexes.

Hadiz n º 1
"El Profeta Muhammad, Allah li beneeixi i li doni pau, mai va fer gestos de menyspreu al menjar. Si li agradava se la menjava i si no li agradava la deixava. " 
Aquest "hadiz" el van relatar Bukhari i Muslim.

Nota: El fet de mostrar qui va relatar el hadiz ens afirma si és un hadiz segur o no, ja que hi ha alguns hadices que no són tan segurs (creibles) o fins i tot inventats. Hem de tenir cura de no agafar informació errònia. Els de Bukhari i Muslim (diuen) són segurs.

Hadiz nº 2
D'Umar Ibn Abu Salama, Allah estigui complagut dels dos, va dir:"Em va dir el Missatger d'Allah, Ell li beneeixi i li doni pau: 'Vaig donar: Bismillah (en el nom d'Allah), després menja amb la teva dreta i del que tens al teu costat."
El van relatar l'Bukhari i Muslim.
Quan es comença a menjar un "tajine", s'ha de dir "Dir Bismillah"
El dir Bismillah (en el nom d'Allah) abans de menjar és perquè si no ho dius el Shaytan anuncia als seus companys que tenen menjar i menja amb tu. Si se t'oblida dir-ho al principi pots dir després 'Bismillah awalahu wa ajirahu' "En el nom d'Allah en el seu principi i en el seu final".


Per cert...allò que diuen de la cuina àrab....que tirar-se un rot després de dinar està ben vist....no us ho creieu pas !!!
Quines històries, eh?....
Deixant de banda aquests tecnicismes religiosos, tant la cuina àrab, com l'India, com la Japonesa o la Indonesa (entre d'altres) són molt riques i singulars i per què no aprendre de totes elles...o és que la cuina catalana és la millor?
Per a contestar aquesta pregunta....s'ha de tenir el coneixement i l'experiència necesaris....i jo encara no els tinc.
Del que si n'estic convençut, és que som el que mengem. La cuina ens fa tal i com som....identifica a les persones, la seva forma de ser, de pensar. Va extremadament unida a la idiosincràsia de cada territori i a la peculiaritat i singularitat de tota cultura...i per tant, considero que té un gran valor antropològic.
Per a mi, conèixer les cuines del món és conèixer el món.
Podeu veure un exemple en aquesta recepta de "Tajine de xai amb verdures".



Us agradarà, n'estic segur.
En aquest blog, intentaré treure el cap en totes aquelles cuines internacionals que d'una forma o un altre, desperten el meu interés, però això si, sense perdre mai de vista la cuina tradicional catalana, la nostra cuina...
...la cuina de sempre.
Us recomano la lectura del consell "Productes Le Creuset".
Llegir més...

diumenge, 20 de novembre de 2011

Espagueti de verdura a l'alfàbrega amb bolets i cues d'escamarlà


Seguim en temporada de bolets.
Un bon plat, inventat, però a base de combinar idees ja vistes o utilitzades amb anterioritat.
Vaja, una plat fruit de l'experiència.
D'aquells plats que si els veus en un menú de dos o tres entrants....penses...."ummm, avui menjaré això que no ho trobo habitualment...".
Pasta amb bolets frescos: pinatell i cep.
Afortunadament, s'ha arreglat una miqueta la temporada de bolets d'aquest any i he pogut comprar bolets frescos. A la peixeteria he trobat unes cuetes d'escamarlar fresques molt bé de preu....i ja m'estava imaginant aquest plat.
També li havia encarregat a la verdulera que em portes una mica d'alfàbrega fresca....precisament per a cuinar la pasta. Havia pensat de posar una mica de crema de llet, però al final he pensat que preferia gaudir dels sabors tan peculiars d'aquest plat....i no volia que la llet o la nata el pertorbesin.
El toc de l'alfàbrega fresca és primordial. Potser us costa una mica de trobar i l'haureu d'encarregar, però de debò que val la pena no obviar-la. 
Total, que ha quedat un plat profundament italià, seriós, saborós...amb caràcter.
Una assegurança total si teniu convidats i busqueu un entrant per a gaudir de la companyia d'un bon vi.
...i es que en les elaboracions més senzilles....de vegades, està el veritable secret.
Llegir més...

dijous, 17 de novembre de 2011

ARTICLE: Res més estúpid que Facebook

Hola amics,
Fa temps que tenía el neguit de conèixer facebook....ja que, apart de malalt per la cuina, també ho sòc la informàtica i de les noves tecnologies. Vaig aguantar molt de temps sense participar de les xarxes socials...creient que era una pèrdua de temps.
Com deia la taruga de la Samanta Villar: "...como no es lo mismo contarlo que vivirlo..." vaig decidir donar-me d'alta del facebook i de twitter.

Bombardeix de notícies absurdes...sense trascendència ninguna....comentaris xorres a dojo....i, finalment, rel.lacions totalment superficials.
Això és facebook en un 90%.
Hi ha massa gent amb massa temps lliure....dèu ser per aquesta crisis, suposo.
Passats uns pocs mesos considero que estic en disposició d'afirmar que no hi ha res més estúpid que estar a Facebook. No cal que us infli el cap ni tinc cap interés en convèncer a ningú de res. Hi ha prou pàgines anti-facebook com per saber quins sóns els problemes de seguretat, privacitat, utilitat i veritables rel.lacions que en diuen "socials"....que té el Facebook.
Avui m'he donat de baixa....i voleu que us digui una cosa?....em sento millor. No sé ben bé per què, però si reflexiono un mica m'adono que no era més feliç amb Facebook...si no tot el contrari.
Mort el gos...s'acabat la ràbia.
Us recomano fomentar les rel.lacions socials físiques....i deixar de perdre el temps....que, com a societat, ens estem atontant a un ritme descomunal.



A nivell personal, penso que qui vulgui saber de nosaltres (i de la nostra família) ja tindrà accès al meu blog privat....i a ningú més li importa ni n'ha de fer res amb la meva informació privada i personal.
Al final, t'adones d'on pot arribar l'estupides humana. N'hi que parlen que estem vivint la "era de la estupidez".
El temps ho dirà....però això no ens conduirà a res bo com a espècie.
Us ho diu un informàtic.

Que si tenia seguidors d'aquest blog a través de Facebook i Twitter?....si, que en tenia i ho sento.
Els demano disculpes si se senten ofesos, però és la meva decisió que desitjo respectin amb intel.ligència.
Si realment esteu interesats en conèixer els continguts que jo (i nomès jo) vull fer-los públics...us convido a seguir-m (com ja feu) a través d'aquest blog.
Espero ho entengueu.

Gràcies de nou al meus fidels seguidors d'aquest blog.
Llegir més...

dimecres, 16 de novembre de 2011

Arròs amb verdures


De vegades obrim la nevera i no sabem que fer, oi?.
A mi, afortunadament, no m'acostuma a passar gaire per què sòc molt planificador, però també em passa de tant en tant, és clar.
I avui m'ha passat.
M'he adonat que tenia força verdura... però que em venia de gust arròs.
No cal ser gaire espavilat per lligar les dues coses , oi?
He seguit la recepta nº 103 anunciada en el llibre Corpus del Patrimonia Culinari Català i, com sempre, he afegit un parell de variants: l'incorporació de xampinyons, mongeta blanca cuita i brou de pollastre.
El resultat?...un magnífic i saludable plat d'arròs, apte per a totes les edats.

Llegir més...

dilluns, 14 de novembre de 2011

Burguer Cangreburguer



Que si, que si.
Aquesta setmana, us porto directament desde “El crustáceo crujiente” la autèntica recepta de la "Burguer Cangreburguer", la "Krabyy Patty" de Bob Esponja !!!

Patricio - Holaaa Boooobbbb !!!...ahora mi mejor amigo és Gary !!!!....
Gary - fsch, fsch.
Bob - No me importa, Patricio. No me hacen falta mejores amigos.

Juasss !!!...grans dibuixos si senyor. Jo que sòc de la fornada del 1973....i que vaig creixer amb series de dibuixos mítiques com El bosque de Tallac amb ackie & Nuca, Baner y Flappy, David el Gnomo, Érase una vez la vida, La abeja maya, Fraguel Rock, la sempre estimada La Bola de Cristal...etc...i finalment, més tard, la grandiosa Bola de Drac....
Avui, he de reconèixer que el Bob Esponja marcarà una època, igual que ho han fet, per exemple, els Simpson.
Doncs l'altre dia, parlant del blog, el meu bon amic Lot em va proposar fer la Burguer Cangreburguer...i vaig pensar, per què no?...és una gran idea...no entenc com no se'm havia acudit abans.
Doncs aquí la teniu.
Dit i fet.
Bé, és la meva recepta però n'hi ha moltes per internet. Això si, us puc garantir que està molt molt i molta bona. Per es clar, l'heu de fer amb cranc reial....que no és precisament barat.

Molta gent diu que la diferència principal està en el que se'n diu "el ingrediente secreto". Uns diuen que és molt amor...altres que no, que és una barreja d'alga nori, salsa de peix tailandesa i salsa golf.
En qualsevol cas, ningú no acaba de tenir clar quin és l'ingredient "secret" que han de portar aquestes hamburgueses,  però lluny d'especulacions....aquestes són espectacularment bones.
Li hauriem de posar el mateix preu que posa el Señor Cangrejo: a 2,99$....encara que, en realitat (si les feu així), us costaràn fins a 5 vegades més.
Pero val la pena fer-les, de veritat.
Si voleu comprar aquesta carn de cranc, os recomano la lectura de l'article "Marísc de Galícia a casa en 24 hores".
Llegir més...

diumenge, 13 de novembre de 2011

ARTICLE: Marisc de Galícia a casa en 24 hores


Avui us vull parlar del portal "Mariskito.com".
Jo sòc un amant del marísc i moltes vegades em trobo que no sé on comprar-lo...o em queda massa lluny.
Clar, un producte que normalment no acostuma a ser barat....nomès falta que et gastis els calers i et donguin un producte vulgar o que no arribi a complir les nostres espectatives.
Total, que acabes per no comprar-lo.
Doncs ara tenim una bona sol.lució: comprar el marísc per internet.
Si , si , com ho sentiu: a "Mariskito.com".
El vaig trobar casualment, buscant un proveïdor de cranc reial. Es tracta d'una empresa gallega, de Vigo concretament, que serveixen marisc fresc i viu en 24 a tots els punts d'Espanya.
Tenen tota mena de mariscos. Fan diverses ofertes durant l'any i, es evident, que no podem comparar preus amb el marísc d'aquí, ja que la qualitat que té el marisc galleg és incomparable.
Fins i tot ja tenen packs de "mariscades" llestos per a ser enviats.
Jo tenia els meus dubtes, però la veritat es que m'han tractar molt bé i el producte ha arribat en excel.lents condicions.

Un dels mariscs més famosos i apreciats a tot el món és el Cranc Reial o també anomenat Chatka. Els pescadors s'hi juguen la vida cada día per atrapar-lo.
El Chatka, Originari de la península de Kamchatka, a la costa pacífica de Sibèria, Rússia i Japó ha estat on han explotat aquesta exquisida espècie des de fa moltes dècades, destinant-lo gairebé íntegrament a la indústria conservera. Des dels anys 70, el cranc real va començar a aparèixer per aigües de Noruega, generant una nova activitat pesquera altament lucrativa per a tot el país.
Fins ara, a Espanya hem pogut gaudir d'aquest producte ja cuit i enllaunat, però mariskito.com presenta les potes senceres, no esqueixat, netes i sense cocció prèvia. D'aquesta manera, es pot degustar l'intens sabor d'aquest exquisit menjar, passant-lo per la planxa acompanyat d'una mica de sal. 


Total, que el passat Dijous, sobre les 9 del matí, vaig fer una comanda per internet de cranc reial (que no el trobareu fàcilment)...i a l'endemà sobre les 11 del matí....ja tenía el cranc a casa.
Tot s'ha de dir, hi ha un cost adicional de 9 euros pel transport urgent, però creieu-me que val la pena.
 Em va arribar una caixa de porexpan hermèticament tancada...
 ...i dins hi havia el vi, juntament amb el cranc...i uns paquet de glaçons.
Vaja, que anava en perfectes condicions de transport.
En particular, el cranc reial....és un producte difícil de trobar i molt selecte. Aquest dos paquets costen 86 euros. És d'aquelles coses que si les vols tastar...les has de pagar.
És com tot. No cal ser millonari per menjar cranc reial de tant en tant (per fer-ho cada día, si).
Hi ha gent que es gasta els diners en unes llantes "tunning" pel cotxe...o en una tele 3D LED....però jo, com a bon sibarita que sòc, me'ls gasto en cranc reial, juasss !!!...a cadascú...lo seu. El més important de tot és sentir-se bé amb el que fas....i notar aquella il.lusió i alegria que t'entra....quan fas les coses que de veritat t'agraden.
Desprès vindrà l'espabilat de torn que et dirà que les barretes de cranc Krisia estàn més bones....que són Surimi, sucedani de peix (o pollastre) amb aditius a dojo. Per tant, ni tan sols són productes comparables.
Us puc assegurar que aquesta carn de cranc és molt millor que qualsevol Surimi i amb molta diferència.
En aquesta ocasió, he demanat dos paquets de mig quilo.
Penseu que hi ha força carn de cranc en cada paquet....que és molt gruixut.
Un paquet és per a consumir inmediatament i l'altre per congelar.
 A més a més, he demanat vi albarinyo de les Rias Baixas....
 ...i són vins autòctons que no es troben a Catalunya.
 M'encanta l'albarinyo, ja ho sabeu...i el ribeiro també. Galícia és una terra de bons menjars i de bons vins.
Us recomano provar de fer una comanda amb aquesta gent i quedareu molt satisfets.
Per Nadal...ja sé on comprar tot el marísc.
Fins la propera !!!!
Llegir més...

Pastissets de xocolata


Avui he provat de fer uns pastissets amb uns motlles que tenia de silicona.
D'aquelles cosetes que fan tanta gràcia i, al ser relativament petits, fa ganes de menjar-se un.
Els podeu congelar i anar treient també.
Bàsicament, era una prova per saber que tal em respondría el nou emulsionant que he comprat
Si voleu aprendre a treballar l'emulsionant, us recomano la lectura de l'article: "Emulsionants i impulsors".
No feu aquesta recepta si no teniu l'emulsionant per què no us quedarà gens bé. En tot cas, utilitzeu la recepta tradicional del pa de pessic, afegin-t'hi també el cacao.
Espero que us agradin !!!
Llegir més...

divendres, 11 de novembre de 2011

Tartaletes de crema


Ah!!..qué teniu convidats a dinar?....feu unes tartaletes de crema que no fallen mai.
La crema pastissera acostuma a agradar molt, encara que no li agradi a tothom. Un postre que tingui crema cremada...sempre entre per la vista....i se'ns fa la boca aigua. El mateix passa amb la xocolata. Són d'aquelles debilitats que té l'esser humà.
Us explicaré com, de forma molt senzillota, podeu fer unes postres molt "resultones".
No us perdeu la recepta de "Tartaletes de crema amb fruita i xocolata".
Som-hi !
Llegir més...

dimecres, 9 de novembre de 2011

ARTICLE: Guanyador del "Millor xef" a www.receptes.cat (Octubre 2011)

Hola amics.
Ja sabeu que a mi no m'agrada competir ni participar en concursos. Aquest blog té uns objetius molt clars i definits que no passen per guanyar concursos (us recomano la lectura del meu article "Els blogs de cuina").
Però també considero necesari premiar les coses ben fetes, com diu el meu amic Ricard Sampere.
Sense voler, he participat en el concurs, ja que pel sol fet de pujar una recepta ja en formaves part.
En qualsevol cas, vull agraïr les votacions que tots els meus amics i seguidors (del blog, del facebook i ara de www.receptes.cat) m'heu ortogat.
Gràcies a tots!.
En el fons, és una xorrada aquest premi. Més aviat és una fòrmula per a incentivar les visites al blog www.receptes.cat. Però aquest és un blog que ha estat recentment galardonat amb el premi al millor blog de cuina, gastonomía i enologia dels "Premis Blogs Catalunya 2011", entregat a la seu d'Urgell el passat 1 d'Octubre, i anunciat per RAC1.


De fet, he guanyat tant el premi al "Millor xef" com el premi a la "Millor recepta" amb els "Panellets de pinyó", però es clar, tal i com diuen les bases del concurs, els premis no són acumulables, i la "Millor recepta" ha anat a parar a la segona classificada, l'Antonella Speranza amb els seus "Espaguettis Carbonara".
I quines han estat les bases i els premis del concurs?

Millor xef i millor recepta de cuina Octubre 2011


Un lot de produces de la DOP Arròs del Delta de l'Ebre per a la millor recepta publicada, i un lot de productes de xocolata Torras per al xef més votat.


La recepta més votada entre totes les receptes publicades el mes d'octubre s'endurà un lot de produces de la DOP Arròs del Delta de l'Ebre.

Composat per productes de la marca MONTSIA, de la Càmara Arrossera del Montsià:
  • 1 Kg arròs varietat BOMBA
  • 1 Kg arròs categoria EXTRA
  • 1 Exemplar de "La Cuina de l'arròs" on 11 restaurants de Barcelona proposen les millors maneres de preparar-lo.
  • 1 devantal de cuina + 1 manopla.


I el xef més votat (el que hagi acumulat més vots sumant tots els de les seves receptes) rebrà un lot de productes de xocolata, gentilesa de Xocolates Torras.

El lot està format pels productes:

  • cobertura xocolata negra 70% cacau
  • cobertura xocolata negra "sense sucre"
  • xocolata a la pedra amb canyella
  • xocolata a la tassa
  • xocolata a la tassa "sense sucre"
  • fondue de xocolata al microones
  • xocolata negra amb cafè "sense sucre"
  • xocolata blanca amb maduixes "sens sucre"
  • xocolata amb llet i cereals "sense sucre"
  • xocolata negra amb ametlles senceres
  • una caixa metàl·lica decorada "Torras"

Entraran automàticament al concurs totes les receptes publicades a Receptes.cat el mes d'octubre de 2011, i que no tinguin pendents correccions, així que sigueu curosos en el redactat.
Les receptes es poden votar mitjançant un botó que hi ha a la part superior de la recepta.
Poden votar tots els internautes; tant usuaris registrats de Receptes.cat com no. Així que doneu la màxima difusió a les vostres receptes perquè tothom les voti:
Envieu els enllaços que trobareu al finalde cada recepta per correu, o publiqueu-los en planes web, o el vostre Facebook, etc.

Podeu veure el resultat de les votacions en temps real a la plana: http://www.receptes.cat/voting.php

Bases del concurs

Participants:

Entraran a concurs totes les receptes publicades a Receptes.cat el mes d'octubre de 2011.
Però cal tenir en compte què:
  • Les receptes publicades no poden infringir els drets d'autor.
  • No entraran a concurs les receptes amb notificacions de correcció pendents.
  • No s'acceptaran receptes que adjuntin fotos amb textos, logos, marc o elements sobreimpressos. Ni tampoc amb efectes.
  • No hi pot haver elements de la recepta fora del seu apartat corresponent.
  • El xefs participants han de tenir una foto al seu perfil
  • Les receptes han d'estar escrites en la llengua d'aquesta web.
  • Receptes.cat es reserva el dret d'excloure del sorteig aquelles receptes que no superin els mínims de qualitat considerats acceptables per ser publicades en aquesta web.

Mecanisme de votacions:

La votació és de caràcter popular, així que no cal ser usuari registrat de Receptes.cat per poder votar les receptes.
Es podran votar tantes receptes com es vulgui, però una mateixa persona no podrà votar més d'un cop la mateixa recepta.

Període de votacions:

Es podran votar del receptes durant tot el mes d'octubre de 2011.

Irregularitats:

Receptes.cat descomptarà vots o fins i tot pot arribar a excloure xefs de la convocatòria si es detecta un ús irregular del mecanisme de votació.

Guanyadors:

La recepta que hagi rebut més vots serà proclamada la guanyadora del concurs millor recepta.
El xef que hagi rebut més vots, sumant totes les seves receptes, rebrà el guardó de millor xef.
(Aquest premi no podrà ser acumulable al de millor recepta, passant a percebre'l el segon classificat en aquesta categria)

Altres:

L’organització es reserva el dret de modificar aquestes bases en cas que ho consideri oportú en be del bon desenvolupament del concurs.
 

Total, que quan m'arribi el lot de xocolates us pujaré alguna foto.

Camí de les 250 receptes publicades, amb un creixement exponencial de visites (més de 450 diàries)....i una extensió geogràfica que , si més no, fa gràcia. Aquest blog, per tant, gaudeix d'una bona salut.

De nou, us agraeixo a tots el feedback i les col.laboracions al blog, i espero que la meva discreta feina....continui fent feliç a molta gent.

Recordo una vegada, amb 20 anys, i en una xurreria ambulant, un senyor em va dir:
"Hay que luchar.....¿y los amigos?¿bien?...eso es bueno".
És una frase que sempre tinc present.
S'ha de lluitar.....cadascú pel que cregui....i jo no deixaré lluitar per a preservar aquesta cuina que tant m'agrada i que m'ha fet tal i com sòc.




Moltes gràcies de nou amics !!!

FOTO: Visites al blog "lacuinadesempre.blogspot.com"

Modificació de l'article a 26/11/2011
 Doncs ja m'arribat.


Finalment, ja he rebut l'asortiment de xocolates
Hi ha una mica de tot...com podeu veure.
...de café....
...per a fondue...
...per a combinar amb uns xurros...
I xocolata desfeta de tota mena....
Un bon premi, la veritat. Ja anireu veient les cosetes que faré amb tot això.
Inga.
Llegir més...

Tortada (pa de pessic amb emulsionant)


>La tortada és pa de pessic. Així és com se li diu a les pastisseries.
És un pa de pessic, potser no massa gustós per menjar sol però sí ideal per a fer pastissos.
Fa un temps vam veure com fer pa de pessic amb la recepta tradicional, muntant clares i ou per separat i sense fer ús d'agents químics. Avui us ensenyaré com fer el mateix pa de pessic, però utilitzant emulsionant i impulsor. A més, com a exemple, també farem un pa de pessic amb cacau.
Us aconsello molt llegir l'article "Emulsionants i impulsors" a la pastisseria.
Sempre podeu recórrer a la recepta tradicional de pa de pessic.
Som-hi doncs.
Llegir més...

Pastís de xocolata amb melmelada de gerds


Ja feia temps que tenia moltes ganes de fer un pastís així, tot i que no he quedat massa satisfet de l'estètica.
He perdut molta pràctica !!!!
Nosaltres, a la pastisseria, en fèiem un de molt semblant i tenim molts encàrrecs.
La gent el coneix prou bé. És el típic pastís de xocolata....que tots tenim al cap.
Ja sabeu que jo no soc massa de xocolates, però aquest pastís en particular m'agrada i molt, ja que la combinació amb melmelada de gerds el fa irresistible a qualsevol paladar.
Porta la seva feina, tot s'ha de dir, però veient el resultat val la pena. Si us ho munteu bé, el podeu fer en dos dies....i així no estareu tot el matí fent el pastís.
Llegiu-vos la recepta i veureu com.
Us aconsello molt llegir l'article "Emulsionants i impulsors" a la pastisseria.
Llegir més...

dilluns, 7 de novembre de 2011

Bomba de xocolata i nata amb fruites del bosc


Un postre ben senzill que he fet per aprofitar una nata muntada sobrant que tenía, unes fruites del bosc...i una xocolata que també m'havia sobrat de fer un pastís "Sacher". Es a dir, un invent.
Això si, de dolent no en té res.
Li he dit bomba per la forma que té...i per l'impacte visual que sempre comporta la xocolata.
I ara que tinc emulsionant per a gelats, la propera vegada l'incorporaré a la nata barrejada amb ous (en plan semifred) i així evitarem la cristalització de la nata congelada, que no a tothom li agrada.
Però aquest, està molt bó, ja us dic ara.
Llegir més...