inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dilluns, 31 d’octubre de 2011

ARTICLE: Castanyes, panellets i moniatos....ah!!!...i Halloween 2012

La nit abans de Tots Sants és tradició a Catalunya celebrar-ho amb la típica "castanyada"....tot menjant panellets, castanyes i moniatos....i ben regat amb moscatell, és clar.
Desprès tenim el Halloween (que és d'origen Irlandés)...amb les seves carbasses...el "truco o trato"...les disfresses....que, sembla que no, però cada any que passa (ens agradi o no) té més adeptes.
A mi no em desagrada el "Halloween" com a tal...és una festa maca, però té la mala sort de no ser tradició a Catalunya....i a més a més...resulta que cau en un dia en el que ja tenim una festa molt important que celebrar.

No soc un defensor del "Halloween", ni molt menys, però no podem negar que a tots ens fa gràcia ajuntar-nos, a la vora d'una llar de foc i explicar històries de por...entre rialles i dubtes.
Als nens els encanta pintar-se de cara i fer por a altres nens.
Penso que, involuntàriament, hem permès que aquesta tradició forània convisqui de forma més o menys ordenada amb la nostra castanyada de tota la vida.
Cada cop hi ha més festes de disfresses amb aquest toc gòtic tan atractiu i morbós.
Els de Port Aventura, cada any, fan una gran promoció del Halloween.
Però que quedi clar que són dues coses diferents i la castanyada no la podem deixar de banda.
Ho trobo important.
I què diu la "vikipèdia" de "La Castanyada"?:
La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. Com el halloween dels països anglosaxons, o el Magosto i el Samaín gallecs, prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell.
Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzen rifes de panellets i fruita confitada.

Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es toca a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen aquests aliments per no defallir.
Altres versions, més historicistes, esmenten que la castanyada consta des del final del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.
Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer. Les castanyeres d'abans eren molt diferents de les d'avui. Vestien de manera pròpia. Duien unes faldilles de sargil molt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitja faldilla. La duien lligada al coll i a la cintura. El bagatge de les castanyeres era també ben diferent del d'ara. Empraven fogons de terrissa semblants a una copa, i així eren anomenats. Encara avui a Girona s'anomena La Copa l'espai destinat a l'ocupació de les castanyeres a les fires de Girona, celebrades als volts de Tots Sants. Donaven vuit castanyes per un "quarto", equivalent a tres cèntims de la nostra moneda. Les castanyeres anunciaven llur indústria amb un crit especial que deia:

« "Calentes i grosses; qui en vol, ara que fumen?" »
La mainada, per fer-les enfadar, els cridava:
« "Petites i dolentes; de les vuit, set les pudentes." »
Actualment, la castanyada s'ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l'àmbit familiar, extra-familiar i comunitari -a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals escolars, juntament amb Nadal, Carnestoltes i Sant Jordi-, ja sense referència ritual ni memorial envers els morts:
« Tanmateix, de tot l'univers animista de creences temoroses envers els morts i la vida d'ultratomba, comú a moltes religions i cultures, només resta avui en la nostra cultura popular l'àpat festiu tradicional de panellets i la flaire fumejant que escampen, als carrers i les places de les viles i ciutats, les típiques parades amb el fogó de torrar castanyes, mentre les castanyeres pregonen:«Calentes i grosses! Qui en vol, ara que fumen?» »
—Joan Soler i Amigó


En qualsevol cas, es curiós com les castanyes, tot i ser un producte de temporada que no acostuma a venir massa de gust, quan les proves i les tastes, resulta que estan superbones i no acabes d'entendre per què no en consumim més. En aquest blog, trobareu algunes receptes que incorporen castanyes i moniatos.
Per què això també passa amb els moniatos.
A la venda podeu trobar castanyes d'orígens diversos. Jo us recomano les castanyes gallegues, de bona mida i molt gustoses.
Les podeu coure al forn, però jo utilitzo aquestes paelles amb forats que venen per tot arreu. I es que la cocció amb foc directe o brasa sempre es especial. Si podeu fer-les a brasa triomfareu.
Els moniatos es couren al forn durant 35-40 minuts i els aneu punxant de tant en tant amb una forquilla fins que estiguin tous. Jo els embolico amb paper d'alumini. Un cop cuits, es conserven millor.
 Us han de quedar ben tovets, més que una patata bullida.
Aquest es desfà a la boca. En podeu fer cremes, purés o servir-los com a guarnició.

I què dir dels panellets....ah!!!...que no els sabeu fer encara?....doncs mireu-vos les receptes publicades en aquest blog...i tot aclarit.
Gaudim d'aquesta festa tant popular, tradicional i curiosa que els catalans guardem amb recel.
Fins a la propera !!!

5 comentaris :

  1. A cada res del 31...El dia 1 a la tarda!.

    ResponElimina
  2. Doncs a mi em mola més el tema morts i terrorific de la festa de Halloween... te el seu rotllo.

    ResponElimina
  3. Jo penso que són complementàries. Es pot fer tot. De fet, aquesta nit disfressarem a la Vinyet de bruixa...i tenim preparada una sessió de contes de por...amb l'única llum d'una espelma !!!...juas !!!

    ResponElimina
  4. Per cert, Cristina, jo penso que la castanyada, aquest any, està durant 4 dies, entre pitos i flautes. La gent la compra i menja castanyes i panellets....ahir, aquesta nit i demà, però nosaltres sempre ho hem fet la nit del 31....i per Tot Sants, qui vulgui...que vagi al cementiri.

    ResponElimina
  5. Per cert, es diuen "moniatos" en català...i no "boniatos". Ja ho he corregit, però digueu-m'ho home !!!...que no m'ofen!!!...al contrari!!!.
    Gràcies.

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !