inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

diumenge, 25 de setembre de 2011

Pa amb tomàquet


>Recepta tradicional número 747 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Què puc dir del pa amb tomàquet!
Si, diuen que "Som el que mengem"... jo sóc un pa amb tomàquet.
El pa amb tomàquet és una autèntica delícia. Això sí, s'ha de preparar com Déu mana.
A veure si, sobretot els forasters, aprenen d'una punyetera vegada de com es prepara i com s'escriu el pa amb tomàquet. I és que s'han vist autèntiques aberracions amb el pa amb tomàquet (veure foto)... i jo flipo, perquè no hi ha res més fàcil de fer que un pa amb tomàquet. Jo he arribat a veure pots de conserva on diu "Pantumaca"... i, és clar, em pregunto: que hi haurà dins?.
La meva conclusió és que el ser humà és meravellós. Està capacitat per fer el millor i el pitjor.
El pa amb tomàquet, com jo el conec, s'ha de preparar amb pa de pagès, bons tomàquets, oli de qualitat (que és on més fallen els restaurants)... i, qui en vulgui, sal o all.
Recordo que de petit, a la torre dels meus avis, a Parets del Vallés, teníem un hort amb tota mena de verdures. Ja no se'n fan, de tomàquets com aquells!
Eren brutals.
Quins tomàquets més bons!.
He somiat aquells tomàquets, ho dic de debò! eh?
Es que no sé si em faig gran o què però jo penso que les verdures d'abans eren molt més bones que les d'ara. De fet, abans eren, gairebé totes, ecològiques. Ara no.
Potser aquí rau la diferència principal.
Afortunadament, ara, hi ha una tendència a recuperar aquella forma de plantar i de menjar.
De tornar a les maneres de fer d'abans. I que consti que jo no sóc dels que defensen que cualquier tiempo pasado fué mejor.
Però quins tomàquets, aquells, tu.
Te'ls podies menjar a mossegades, com un préssec.
Avui dia, és una missió francament difícil trobar tomàquets bons i ecològics, fins i tot en temporada.
Menys mal que han aparegut en escena els tomàquets de penjar que han salvat el pa amb tomàquet.
Què faríem avui dia sense els tomàquets de penjar?... no ho sé. Estaríem venuts.
Ara, us explico gràficament com preparar el pa amb tomàquet.
Vinga, nanos!

INGREDIENTS
una llesca de pa de pagès cuit amb llenya (si pot ser)
un tomàquet madur de temporada (o de penjar) que sigui sucós
oli d'oliva verge extra
sal (opcional)

VARIANTS:
- A molta  gent li agrada untar primer el pa amb all
- Les llesques de pa es poden torrar abans, o no
- Es pot acompanyar amb pernil, embotits, formatges, truites, anxoves, etc.

Us adjunto la informació nutricional que apareix al Corpus.
El pa amb tomàquet és el plat tradicional català per excel·lència, fàcil de preparar, molt econòmic i equilibrat des del punt de vista nutritiu.
Acompanyant-lo amb pernil, formatge, embotits o una truita esdevé un àpat molt complet tant per a adults com per a nens.
El pa és un aliment molt nutritiu que ha de formar part de l’alimentació habitual i és una font moderada de vitamines del grup B.
Si el preparem amb pa integral i oli d’oliva verge, el valor nutritiu s’incrementa.

Composició nutricional Per una ració %QDO
Aigua (g) 44,4
Energia (kcal) 182 9,10%
Proteïnes (g) 4,4 8,80%
Greix total (g) 6,8 9,71%
Hidrats de carboni totals (g) 23,5 8,70%
Fibra dietètica (g) 4,8 16%
Greix saturat (AGS) (g) 1,1 5,50%
Greix monoinsaturat (AGM) (g) 3,8
Greix poliinsaturat (AGP) (g) 1,2
Colesterol (mg) 0 0%
Valors en verd suposen menys del 7,5% de la QDO i valors en taronja entre el 7,5 i el 20% de la QDO.

Micronutriens destacats Per una ració QDR
Niacina (mg) 3,5 18
Es considera un contingut elevat en vitamines i minerals, quantitats iguals o superiors al 30% de la QDR en totes les receptes.

ELABORACIÓ
 Partim d'un bon pa de pagès. Si és de poble i cuit amb llenya, millor.
Tallem una llesca gruixuda.
Ummm, quina oloreta a pa!
I el posem a torrar. Si és al foc de llenya millor. Altrament, el forn o la torradora també serviran.
Prèviament, i si us agrada, podeu untar el pa amb una mica d'all.
I amb el pa encara calentó...
...comencem a sucar la nostra torrada amb un tomàquet ben madur. Suqueu bé el pa.
S'ha de prémer amb una mica de força. S'ha d'aprofitar tot el contingut del tomàquet, menys la pell.
Suqueu més! amb energia!
Que suqueu més! què encara queda tomàquet!
Seguidament, amanirem la llesca de pa amb el millor oli que tinguem, sense por.
Evidentment, oli d'oliva verge extra.
Finalment, i per a qui vulgui, hi tirarem una mica de sal per sobre, tot i que sense sal també està bona.
I ja tenim a punt la nostra llesca de pa amb tomàquet.
Poca cosa més a dir.
I mossegada al canto. Mengeu-lo de seguida perquè no s'estovi.
Bon profit!

7 comentaris :

  1. Els de penjar són generosos amb el pa, oi? Sort que pel Baix encara hi ha.
    Sabies que els pa amb tomàquet és un invent dels murcians?

    ResponElimina
  2. Per aquí en diem tomacons als tomàquets de penjar!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  3. Això dels Murcians, no sé, no sé....

    ResponElimina
  4. Es una cosa que no cansa mai...

    Salut!

    ResponElimina
  5. Segons la vikipèdia, això dels Murcians...no es massa creible. Que vingui de terres mallorquines ja em quadraria més.

    ORIGENS
    El tomàquet va entrar a Europa a partir del segle XVI però no es va afegir al pa amb oli, que ja era tradicional, fins a uns dos segles més tard. Sí que existia ja en aquesta època la variant de pa torrat, fregat amb all i amanit amb oli. La primera referència directa escrita d'aquesta recepta apareix al segle XVII, amb el nom de panboli bo, al Modo de cuynar a la mallorquina de Jaume Martí Oliver.

    Per què fos pa amb tomàquet calia que el tomàquet estigués present a la cuina catalana. Josep Lladonosa i Giró diu que la primera documentació d'això data del segle XVIII.[2] El cuiner, nascut l'any 1938, recorda que la seva àvia Júlia li havia explicat que ja els seus pares, és a dir, els besavis de Lladonosa, menjaven concretament pa amb tomàquet.[2] Amb més precisió, Nèstor Luján afirma que la primera referència escrita de pa amb tomàquet data de 1884 i segons la seva tesi s'hauria ideat al món rural en moment d'abundància de tomàquets, que s'aprofitarien per estovar el pa sec.[2] Nèstor Luján explica que la implantació del pa amb tomàquet a Catalunya no té res a veure amb la immigració murciana vinguda a Barcelona per a l'Exposició de 1929 com havien volgut insinuar erròniament alguns autors.

    ResponElimina
  6. Hola! Me llamo Jeno y soy norteamericana. me gusta mucho tu blog. y ademas me encanta la gastronomia catalana... molt molt molt! he escrito un articulo pequeño sobre pa amb tomáquet en mi blog y puse la foto de los tomates que conecta a esta pagina tuya. It's ok?

    http://herbandlace.com/breadwithtomato/

    bon profit!

    ResponElimina
  7. Gràcies Jeno...em passo pel bloc...cap problema.

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !