inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dimecres, 21 de setembre de 2011

ARTICLE: Els blogs de cuina

Un blog, bàsicament, serveix per a expressar-te.
Tens alguna cosa a dir?....doncs fes-ho.
Ni més ni menys.
Així de fàcil.
No heu de ser persones especials, ni tenir una vida personal o profesional exitosa ni cal ser super-cools ni super-fashions per a tenir un blog.

Tampoc us ha de fer por obrir el vostre propi blog, ja sigui per parlar de cuina o per parlar de l'alimentació de l'ornitorrinc en èpoques d'extrema sequera. I pot ser que et preguntis a tu mateix: "Ho faré bé?". Es cert que hi ha molts blogs que estàn curradísims amb els que no es pot competir. Però qui ha parlat de competir o de fer-ho bé?
Un blog és una mitjà informatiu personal i independent. No has de demanar permís a ningú per expressar els teus pensaments.
D'això se'n diu democràcia i llibertat.....(i ara per darrere meu s'hauria d'aixecar com un resort la senyera amb un càntic accelerat que diguès....Cataluuuuuunya triomfaaaaaal !!!!...com al programa de TV3 Polònia quan parla el president Mas, juas,juas !!!)
Per a mi, aquest blog és com un cuadern de bitàcores culinari on, de tan en tan, em permeto el luxe de treure el cap i fer comentaris d'altres temàtiques.
Però que quedi clar que mai m'han agradat les coses que es pensen i/o s'enfoquen desde un punt de vista lucratiu.
Això no treu que, de forma discriminada, es pugui incloure una certa publicitat dins un blog que ajudi a sufragar les despeses que comporta el blog (hosting, domini, espai virtual, etc...). 
O aquells borinots que creen blogs amb moltes ganes i als quatre dies els abandonen...i els deixen més tirats que un gos brut, podent, asquerós i llefiscós...llerdós i amb tita petita.
Les coses s'han de fer amb ganes i el blog us l'heu d'estimar.
Sigui maco o sigui lleig. Com els fills.
Un blog ens ha d'enriquir personalment i ens ha de divertir, també. Si ens ha produïr cap mena d'estrés...ja podem plegar.

Si voleu muntar el vostre propi blog, i amb l'experiència que ara tinc, permeteu-me que us doni un consell: no us obsesioneu en generar grans continguts per què acabareu en una roda d'autoexigència perjudicial pel blog i pels vostres nervis.

Per exemple, per a mi, aquest blog és un repositori de receptes que, en comptes d'anotar-les en una llibreta de paper i guardar-les en una estanteria, les publico a la xarxa per si a algú més l'interesa.
Res més.
Miro de fer que no sigui avorridot, això si.
Tampoc us lamenteu de no tenir massa seguidors, un punt recorrent també.
A molta gent li passa que quan obre un blog li agradaria tenir (de seguida) molts i molts seguidors.
Però, ei!!...que si no arriben no és la fi del món !!!
Tenir seguidors no hauria de ser l'objectiu del vostre blog. Penseu que aconseguir seguidors es un procès que es dóna de forma natural i és cert, és molt maco el feeback que s'obté, però estigueu tranquils en aquest aspecte. Que no tingueu molts seguidors no vol dir que no us visiti la gent. Simplement no tots els que entren es donen d'alta com a seguidors.
Per tant, segur que teniu molts més visitants que seguidors.
I si tampoc teniu gaire visitants...doncs, qué voleu que us digui, que tampoc passa res.
Jo, per exemple, no tinc gaires seguidors, i no per això considero que el meu blog sigui dolent o de continguts poc interesants. Tot i això, haig de reconèixer que jo no sòc cap gran xef, ni cap gran escriptor ni molt menys cap gran comunicador. Però m'agrada el que faig...i, jo penso, que és suficient.

I es que de blogs de cuina n'està ple....de bons i de dolents, com tot. En la meva secció de Links, trobareu alguns blogs que m'han agradat.
Ja sabeu que a internet hi trobareu de tot.
Hi ha gent que fa molt bones fotos de receptes mediocres i gent que fa fotos mediocres de plats molt bons....que penses: "...pero cómprate ya una cámaraaaaa, tolaiiiii !!!..."
Cuinar, no sempre és sinònim de cuinar bé. Ni la cuina casolana d'èxit.
Sembla que quan algú diu "Ostres....això ho has fet tú?...de veritat?"...ja sembla que hagi de ser la hòstia de bo...i no sempre és així. Jo mateix, hi ha moltes vegades que no quedo satisfet de les coses que he cuinat.
És normal.
Però si busqueu blogs de cuina us adonareu que de destralers, insensats i borinots....n'està ple.

També he trobat a la xarxa que hi ha molta gent anònima que fa meravelles a la cuina....que tenen un talent innat brutal, que saben cuinar molt millor que alguns xefs que còrren pel mon i que és una llàstima que no s'hi dediquin profesionalment: aquesta és la idiosincràsia de la nova cuina,

Es curiós com ara hi ha una estranya falera de fer participar als blogs de cuina en concursos on-line per veure qui fa la millor recepta o quin és el millor blog gastronòmic d'enguany (com el Gastroblogs, la Blogoteca, els premis "Bitàcoras", els premis Blog Catalunya STIC, etc...).
Jo, ara mateix, no tinc cap interés en competir, ja us ho dic ara.Però també considero necesari premiar les coses ben fetes, sobretot si l'objectiu és la difusió de cultura.


Per cert, i ara que arribem a les 25.000 visites, agraixo molt el feedback existent amb dels meus seguidors dels que sempre s'aprenen coses noves.
Gràcies pel vostre interés !!! ...i seguiu igual de trempats !!!
...i ja sabeu que "Si ens aixequem ben d'hora ben d'hora , sense escuses ni retrets, som un país imparable!".
...encara que hi ha dies que és una misió imposible llevar-se d'hora...eh?....sobretot a l'hivern...aquells dies de fred que plou i trona pel matí..que estàs supercalentet i tapadet al llit...amb una mica de mal de coll....i havent dormit poc....

Quina mandra !!!

8 comentaris :

  1. Albert, estic d´acord amb tot el que has comentat.Et felicito perquè no et mossegues la llengua...cosa que quasi sempre faig.
    Jo tinc un bloc normalet.No en sé d´informàtica i vaig suar la cansalada per crear-lo.Aixó sí sense carregar-lo.No m´agraden els blocs carregats.
    M´agrada molt la pastisseria des de petita. I el meu objectiu és arribar a fer tot tipus de pastissos. Aprendre. La pastisseria tradicional m´encanta. Però no es porta. Si no és innovador sembla que no ets ningú. Perque m´entenguis: si no fas unes galetes amb cardamon, fèsols i vainilla...T' ignoren.
    Un altra tema són les fotos. Ara a més de saber cuinar has de saber fer fotos i tenir tots tipus de detalls(això val pasta) per enriquir la foto. I foten uns comentaris que Déu n´hi do!
    Jo sempre dic que a mi m´agrada la cuina i no la fotografia; que les fotos enganyen. De vegades la decoració que envolta el plat nega la visió d´aquest. A mi m´agrada veure la textura del menjar i no que me´l difuminin o que unes estovalles de cors me´l despistin. Vés a saber el sabor que tindrà.
    Respecte als seguidors. Estic totalment d´acord amb tu. Al principi no sabia que era això fins que m´ho van explicar...Recordo que en tenia 15. I jo els deia que m´importava un rave tenir-ne o no de seguidors.
    A mi el que m´omple és haver fet la recepta; que a casa meva se la mengin de gust; que alguns veïns,companys de feina i coneguts em truquin o em parin pel carrer i em demanin consells...Jo veig que cada vegada tinc més visitants...No t´ho creuràs: fins fa cosa d´un més no sabia "entendre" la pestanya estadística. I tinc més visitants que seguidors. Això em satisfà més.

    Per acabar només em quedo amb un comentari que sempre m´ha esperonat al llarg d´aquests anys en referència a les postres: "Nena, si l´abogacia no funciona, ja saps a què t´has de dedicar." (família,amics, companys de feina...)

    Una abraçada des de St. Joan Despí

    ResponElimina
  2. Ah! M´oblidava.No siguis tan cruel amb els que comencen un bloc i no continuen. La vida porta moltes obligacions que poden més que les devocions.

    ResponElimina
  3. Comparteixo al 95% el que comentes al post... I també despotrico dels blog que utilitzen elements publicitaris (m'agradaria saber que acaben recaptant a canvi de les molèsties que ocasionen els putos pop up's)

    El 5% que més que no compartir, veig diferent és el tema dels concursos. Ara mateix estic incriut a un (Bitacoras) que ni tan sols he mirat si algú m'ha votat. I a més un blog català en un concurs espanyol, ja imagines que sort que no permeten vots negatius... hehehe.

    Però si que és una manera de que gent que no et coneix, arribi a coneixer el teu blog. Són gent que van buscant per un determiant tema, et troben i això també genera el feed back de que parlaves. Per mi el participar en un concurs és com donar a coneixer el meu blog a qui en busquin un d'aquesta temàtica.

    Salut!

    ResponElimina
  4. Cristina gràcies pels comentaris.
    Ricard, jo penso que no cal particpar en cap concurs per què et coneguin. Per a mi, el boca a boca i el google, és suficient. Gràcies !

    ResponElimina
  5. Albert gràcies pels teus comentaris en el bloc. Ja tenia guardada a preferits la teva recepta de crema pastissera, je, je, je...
    Respecte a la gelatina de poma, aviam si la trobo a Soler Graells o Gadgets...suposo que m´anirà bé per tots tipus de pastissos i decoracions amb gelatina.

    ResponElimina
  6. Al Makro també en venen, però t'aconsello comprar per internet a Sole Graells o a cocineros.info. La de poma s'utilitza en calent, per tant va bé per tot allò que no siguin gelats, etc. En aquest cas pots comprar la gelatina en fred. Inga.

    ResponElimina
  7. Es nota sobradament l'interès en el teu blog, es una passió, divulgació, compartir, es nota la finalitat Albert. Sóc una apassionada de la cuina, però sol penjo fotos d'alguns plats al Facebook i si algú em demana una recepta, li dono. He vist blogs de "Cocineros blogueros" i em cansa veure receptes mediocres de Thermomix, que ademés no en tinc. La cuina de sempre es el millor blog de cuina que he visitat, sinzerament.

    ResponElimina
  8. Moltísimes gràcies pels teus comentaris, Assumpta !!!...son paraules molt boniques aquestes.

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !