inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

dimecres, 24 d’agost de 2011

ARTICLE: Fem barri

Ara farà 15 anys que vivim a Sant Feliu.
Quan vam arribar, apart de ser 15 anys més joves, jeje...obviament no coneixiem a ningú. Per a nosaltres va ser un canvi total i absolut deixar la casa dels nostres pares i les nostres famílies....i de retruc, el nostre barri...els nostres veïns i coneguts, ja que abans viviem a Barcelona (Les Corts i Collblanc).

A Catalunya, i segurament a d'altres lloc, no és fàcil fer-te conèixer per la gent del barri.

FOTO: Tot el personal del mercat municipal 

Han de passar anys i anys i poc a poc (molt poc a poc) vas coneixent a la gent.....fins que arriba un dia que penses:
"...he anat a comprar i he parlat amb 10 persones...que m'han preguntat que tal estan els meus fills o la meva dona...i m'han donat records...això vol dir que ja estic totalment integrat en el barri?"
Una mica sí, però encara tinc la sensació que no del tot. 
I això com s'aconsegueix?....deixan-t'he veure, clar, i obrin-t'he una mica a la gent.
Els catalans ja ho tenim això: som una mica tancats...però quan ens obrim...la rel.lació és molt bona....o això diuen.
Els primers dos o tres anys, recordo que sempre anàvem al Carrefour, o a l'Eroski o al Caprabo i feiem la compra del mes. Ara tot ho comprem al barri: no hi ha color.

El Mercat
Ja us he parlat moltes vegades del mercat municipal...oi?
De vegades, quan entro al mercat...sento que criden:
- "Hola !!...Albert !!!....i la Vinyet?, no ha vingut?.....i la Carme? que fa? com porta l'embaràs?"
...i et gires per què no saps qui t'ho està preguntant.......
...serà la Rosa, la fruitera?
...o l'Antònia de la xarcutera?
...o l'Antonio dels pollastres?.
El Creus, el peixater, gairebé sempre m'aconsegueix tot el peix que li demano.
La Roser de la carn, em fa les hamburgueses com m'agraden, 40% porc + 60% vedella amb sal i pebre.
El Ventura del salat....va tenir un restaurant i sempre m'explica alguna que altre recepta de cuina d'autor....com les espines de seitó arrebossades amb farina i fregides amb oli ben calent, que quedin molt cruixentes, en plan aperitiu:
- "No llencis mai les espines dels seitons !!!!"...em crida.
Moltes persones i moltes històries.
FOTOS: El mercat municipal de Sant Feliu de Llobregat

És molt agradable aquesta sensació d'amistat....de saber que la gent et coneix i s'interesa per a tú.
De saber que estàs a casa...i, clar, això es tradueix en un bon tracte personal, de vegades, exclusiu fins i tot.
L'Antonio, sempre em va a buscar un pollastre ecològic (si en té). I si les tellerines tenen sorra....el Jaume, el peixater, em diu clarament que avui no me les endugui.
Que dius...això ho haurien de fer amb tots els clients, no?....però aquesta és la recompensa que té la fidelitat. Encara que aquí obririem un altre debat.
Sento que faig tot el posible per a donar a la meva família els productes més bons i saludables....encara que també n'estic segur...que més d'una m'hauràn colat. Però així, almenys, minimitzo la posibilitat de menjar productes massa procesats, no?....o almenys, vull creure que si.

Al final, amb la gent que trobes, acabes fent petar la xerrada..i t'ho passes bé.
L'Antònia de la xarcuteria sempre fa entrar a la Vinyet dins la parada per donar-li el trocet de pernil (que ella ha demanat prèviament,clar, no es tonta)....i quan acaba li fa un petonet, en plan "recompensa".
De vegades, en conya, l'Antònia em diu:
- "...si no portes a la Vinyet....no et vendré pernilet, eh?...no cal que vinguis...que jo vull el meu petonet de la Vinyet...que val tot els diners del món...."....jeje.

FOTO. L'Antònia tallant pernilet per a la Vinyet

Lamentablement, ja he viscut la mort de càncer d'una persona del mercat que apreciava molt: l'Antònia dels llegums....i, ara, la Sole del peix, també en té i està molt fotuda.
Era la alegría de la huerta.
Imagineu-vos la típica peixatera sevillano-catalana que et feia treure els colors quan et llençava alguna de les seves mítiques frases, tot cridant:
- "Uyyy !!!...hoy el Albert se va a comer unas almejas bien gordas !!!...mira tú que suerte!!!!"
...i seguidament, un clucar d'ulls....
- "...Pedaso de cigalas,  eh?...això si que són sigales y no lo que corre por ahí !!!....al Albert no le hacen falta sigales....hoy que no?"...JUASSSS !!!!
- "...si llego a saber que me vienen estos clientes tan guapos...!!!!...me arreglo un poco más !!!!"
- "...qué pescao te apetece comerte, hoy?!!!!"...juasss...una crack...pobreta.

El "Suñé"
Amb al temps, al final, acabes coneixent a gent molt peculiar....d'aquelles persones que porten molt anys en el barri....i que ja estàven molt abans que jo arribés.
Aprop del mercat tenim al senyor "Suñé".
Aquest senyor, d'uns 78-80 anys, regenta una bodega d'aquelles de tota la vida, on no es pot ni entrar de la quantitat de caixes de vi, cava i ofertes diverses que té. Ven vi, cava, refrescos, fruita, verdura, calçots, aperitius de llauna....no sé, mil coses. De fet la botiga es diu "Alimentació Suñé".
Avui en dia ja ningú posa "Alimentació" ni "Queviures" ni "Ultramarinos" en un ròtul.
El "Suñé" sempre porta un mono de color blau amb tirants....i no se'l treu ni per dormir..ni per cagar, diria jo.
 FOTO: Alimentació Suñé

Això sí, té tot el que busquis de beguda....d'aquelles begudes que de vegades ja no saps on trobar com l'angostura, l'absenta, la pinya colada, la grosella, el vermut, sifons d'aquells amb la caputxeta de plàstic, malvasia, etc...de tot de tot de tot.
I quan li compres qualsevol cosa...sempre et deixa anar alguna frase del tipus:
"- Vol que li torni el canvi?....ohhhh !!!...potser no vol el canvi....per això li pregunto"
"- Vol que li tregui la pols al vi, que li pesarà menys?"
"- Li donc el ticket per què vegi totes les trampes que li he fet..."
...i si li demanes alguna ampolla que està una mica amagada, et diu:
"- Passa cap dins...i busca-la tú mateix...treballa una mica ara que ets jove..."
...i has d'entrar tú dins un magatzem infernal...ple de teles d'aranya....on hi ha estanteries plenes d'ampolles de tota mena...on fa aquella peculiar olor rància (o pudor) entre humitat i vi.
Si compres cava fresc, sempre (però sempre, eh?) et pregunta:
- "...cava fresc vol?...i ara cap a on va vosté?..."
...i tú li dius, una mica estranyat, que cap a casa...
- "...ohhhhh!!!, però no trigui, eh?...que no pot trencar la cadena de fred del cava...o s'espatllarà..."
Aquest home, en sap, sí senyor.
I aquest home no tanca mai.
Diu que les vacances són un error de la societat, que la gent ha de treballar sempre, i n'està convençut eh?.
Jo penso que...entre poc i massa, no?.
I efectivament, podeu anar qualsevol dia de l'any (Any Nou, Nadal, Reis, Dissabtes, Diumenges, a l'Agost, etc...)...que com a mínim pel matí, sempre està obert. Ho he comprovat.
Ah !!!...i té molts bons preus, eh?.
No fa gaire van montar una "vinoteca" al barri...i ha hagut de plegar, per què el "Suñé" dels pebrots...rebenta tots els preus, jeje.
Entranyable persona que trobaré a faltar el dia que no hi sigui. De veritat ho dic.
Dubto que ningú continui el seu petit negoci, que conserva el "feeling" d'aquelles bodegues d'èpoques passades...i viscudes quan èrem petits.
El "Suñé"...és un crack i sempre ho serà.

La "Madelein"
Desprès tenim a la Madelein....la fornera, d'uns 60 anys aprox.
És el típic forn de tota la vida on fan el pa a dins....i ells viuen en el pis d'adalt.  D'aquells que ja no se'n troben. Vaja, que no venen pa de panificadora.
És dels pocs llocs on puc comprar llevat en pastilla.
Però ella, en realitat, es diu Carme, i li diem "Madelein" per què porta un pentinat tipus "Madalena"...o pentinat romà...de casc....s'enten oi?

Té algún problema en l'aparell nerviós i ho fa tot super-mega-lent...com si visques a càmera lenta....de veritat ho dic, eh?....si vas amb presses millor que no entris al forn, per què sortiràs estresat.


Sempre que vinc del mercat, carregat , em pregunta qué faré aquell día per dinar.
I jo li contesto....
...i ella somriu i diu que sí amb amb el cap...
"- I la nena petita, bé?...bueno, bueno, que vagi bé el cap de setmana....Adèu !!!"
És única.

La família "Boronat"
Tela amb la família Boronat.
Tenen una adrogueria, especialistes en productes de pintura i neteja.
Una botiga antiga, de barri, de tota la vida també.
El pare i el fill són clavats físicament....i són clavats en el caràcter.
Per tant, aquí si que sembla que hi ha una clara continuació de negoci.
Sempre que vas s'estàn barallant:
- "Nanuuuuuuuuu !!!...on has deixat la paletina?"
- "QUE JO NO HE TOCAT NINGUNA PUTA PALETINAAAA., COLLONS !!!!"
- "No cal que cridis, xato...però l'has agafat tú fa una estona..."
- "QUE ET DIC QUE NOOOO MACAGUN LA PUTA, SEMPRE AMB LA MATEIXA HISTÒRIA DE MERDAAAA !!!....QUE JO NO LA TINC, HOSTIA !!!"
...i tot això a crit pelat i davant de tots els clients....que no saps on amagar-te....
...i és continu....no paren mai....
...però el millor de tot és la planta que fan.
En el fons....es d'aquella gent que es fan estimar i que els coneix tot el barri.

Són brillants.

En definitiva, i a pesar de tot,  aquí hem trobat el caliu de la vida de barri....de la botiga de barri....però en una ciutat gran.
I això, costa d'aconseguir.
I ens agrada.

6 comentaris :

  1. Un article molt divertit i ben escrit que reflexa la realitat del petit comerç de barri que esperem mai desapareixi... Lo millor de tot l'historia de la parella folladora... ha,ha,ha !!!

    ResponElimina
  2. Plas! Plas! Plas! Muy chulo el homenaje al barrio, de verdad, ha sido como volver atrás en el tiempo, cuando iba a comprar al mercado con mi madre tooodos los viernes.

    ResponElimina
  3. Eva, que no quedi en l'oblit...has de recuperar aquestes sensacions...està en les teves mans.

    ResponElimina
  4. Malauradament, l'Antonia va caure i es va trencar dues costelles. A dia d'avui, no s'ha recuperat del tot...ha agafat la baixa i la jubilació...així que ens hem quedat sense pernilet per la Vinyet !!!!
    Però la Roser, del xai, diu que està estudiant portar els mateixos pernils...i sembla que ho farà !!!.

    ResponElimina
  5. Per cert, la historia de la parella folladora l'he hagut de treure, per respecte.

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !