inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

divendres, 15 de juliol de 2011

ARTICLE: El vermut dels diumenges

Què gran que és un "vermut".....oi?...em refereixo a l'acte de fer el vermut en sí ....esteu d'acord o no?
No conec a ningú a qui no li agradi fer un vermut abans de dinar. És aquell moment romàntic...de la cerveseta...les olives....un dia de sol radiant...les criatures jugant sense perills....és aquell moment únic de la setmana...que gaudim i gaudim com porcs...i que, per uns moments ets sents realment feliç i a gust.
Però al fer aquesta mena de "pica-pica" abans de dinar, en realitat...que estem fent?...un aperitiu?...o un vermut?.....és el mateix o no?
Si voleu conèixer la diferència que hi ha entre vermut, aperitiu i bitter....us explicaré una mica d'història de la paraula vermut....que és força interessant...i sortireu de dubtes (...i visca el Google!).


Història dels Aperitius:
Els seus orígens es remunten als començaments de la civilització. Egipte, Grècia i Roma han utilitzat amb finalitats medicinals, el que avui coneixem com Aperitius. Els antics egipcis es troben entre els primers pobles que van fortificar el vi per estabilitzar en època calorosa, mentre els antics grecs i romans li afegien absenta, farigola, romaní i murta per revifar els que havien perdut gust (i aquí entraríem de nou en els dubtes de les herbes aromàtiques que comentava l'altre dia).
Fa una mica més de dos segles, la seva producció va començar a créixer i els italians van desenvolupar noves fórmules. Després del vermut es troba la vella tradició de fortificar i aromatitzar els vins. Però si les raons per fer-ho eren netament pràctiques, el vermut les ha elevat a una especialitat. Al començament del segle XVI en les comunitats monàstiques d'Europa, el consum de Aperitius continuava tenint característiques benèfiques, ja que es feia servir com a elixir per cuidar la salut i prolongar la vida. A la cort reial de Bavaria (avui Alemanya), aquests vins van ser nomenats com wermut, "absenta" en alemany, un dels ingredients clau. Posteriorment, i ja de moda a la cort francesa, la paraula es va transformar en vermut.


Els seus pioners van ser els germans Carlos Stéfano i Giovanni Giacomo Cinzano. En 1816 el nét de Giacomo, Francesco Cinzano va obrir un local per vendre vermut. En 1840, Gaspare Campari i Alessandro Martini eren mestres licors a Torí, especialitzant-se en herbes i aplicant aquests coneixements als glops que preparaven. 

Però hi va haver una altra empresa important en el Piemont que també es convertiria en universal: Martini i Rossi, fundada el 1847 després d'anys d'experimentació. El faedor de vins i mestre herbolari Luigi Rossi, va establir la recepta del seu famós vermut, amb una fórmula superhermética que incloïa fusta de sàndal, roses i marduix.
En la 1a meitat del segle XIX, un grup d'emprenedors enòlegs piemontesos van iniciar l'elaboració a escala industrial de productes vitivinícoles, destinats a conquerir el mercat internacional. Els pioners, entre els quals hi havia Gancia, Martini, Cinzano, Ballor i Bosca, van començar a formar part de la literatura, el mite i l'imaginari col.lectiu, ja que els seus begudes evocaven llocs exòtics, trobades memorables, de brindis secrets i públics. Alguns d'ells van passar després a transformar-se en propietaris d'empreses d'avantguarda en el tecnològic, científic i productiu. Un d'ells, Carlo Gancia, va ser el creador d'una de les cases productores de Aperitius més prestigioses.


Què és un vermut, un bíter i un aperitiu?
Sovint la frontera entre els Aperitius i Vermouths no queda tan clara. Les begudes aperitives són les que es consumeixen preferentment abans de menjar i tenen la propietat d'obrir la gana. En la línia dels alcohòlics es classifiquen en:
1) Vermouths: són elaborats sempre sobre la base de vins i herbes. Per ser catalogats com a tals han de contenir almenys 75% en volum de vi, afegint o no alcohol. S'entén per vermut dolç o tipus torino el que contingui no menys de 150 g. de sucre per litre i 15-17 º d'alcohol. En canvi el tipus Francès és el que té menys de 80 g. de sucre per litre i 18 º d'alcohol. El afegir al vi herbes aromàtiques i medicinals, tant per aperitiu com amb fins curatius, és costum antiga, doncs ja els grecs clàssics ho feien. Però els vins aromatitzats o compostos que avui coneixem com vermouths, són un invent purament italià. Com a exemples, trobem en Cinzano o Martini.
2) Aperitius: en aquest cas parlem de begudes espirituoses que contenen certs principis amargs als quals se'ls atribueix la propietat de ser estimulants de la gana. Es poden obtenir per destil lació o per maceració d'herbes en alcohol i poden o no contenir vi. Gancia és sens dubte, la marca líder en aquest segment.
3) Bitters o Amargs: Són elaborats sobre la base de alcohol i herbes. La seva composició difereix de lla dels aperitius, i el gust és, definitivament amarg. Entre els més destacats trobem a Campari, Fernet, Cynar, Dubonnet i Pineral, i el clàssic Bitter Angostura.


El vermut a casa nostra
Doncs bé, ara ja coneixem una mica més els orígens d'aquesta paraula que associem a gresca i xerinol.la.
Espero que les properes generacions de la nostra família...sàpiguen conservar aquest ritual de la mateixa manera...per què ens agrada, ens identifica i ens fa sentir bé.
FOTO: Un exemple de vermut amb canyailles i cargolins de mar (bígaros)

A casa nostra, de tota la vida, els diumenges hem fet el vermut. Recordo que des de ben petit, que anàvem a la torre dels meus avis, a Parets del Vallés, ja fèiem el vermut en família.
I es que fer el vermut....fa Diumenge i fa família.
I, tot i que a mi no m'agraden les curses de cotxes i motos, si podeu fer el vermut sentint de fons un Gran Premi de motos o cotxes per la tele....ja és la hòstia !!!...molt millor, us ho asseguro.
Allò si que és un Diumenge de debò de debò.
Sempre hi ha un moment en que algú es gira de cop i volta i, menjant-se una crosta enorme que no li entra a la boca....i fent aquell "creckkkkk !!!" tan característic....diu en veu alta:
- "ofti!!!...quina fava s'ha fodud agued!!!!"
....i seguidament es fa un mini-entrepà amb dues patates i un tall de fuet...
...sense perdre detall de la tele ni de l'accident, clar...amb aquell "morbillo" que tots tenim...
...i un altre diu:
- "pofam més fanda de tronja, plif !!!"
...mentre es fot un altre patata d'aquelles que venen doblegades...(i que tan buscades van)...

Però qué bones les patates i les crostes de la xurreria, eh?
I es que un Diumenge sense fer el vermut amb patates i crostes de la xurreria.....tampoc és un Diumenge.
No tenen res a veure les patates del súper (per molt Frit Ravich o Lays que siguin)...amb les patates i crostes de la xurreria.
Afortunadament, a Sant Feliu, encara tenim una xurreria d'aquelles de tota la vida....on veus com estan fregint les patates. I no és una "caravana" de fira, no.
És un local, una botiga. Una xurreria autèntica on , per cert, fan les patates molt i molt bones.
A més, tenen infinitat de "ninos"...de totes les pel·licules de dibuixos animats....i clar, els nens es tornen bojos mirant l'aparador.
Nosaltres, anem tots els Diumenges....i li comprem a la nostra filla Vinyet...un "nino" del Llibre de la Selva.....sempre i quan, s'hagi portat bé, clar. Per tant, entre setmana li diem:
- "Si et portes bé, el Diumenge anirem a la xurreria a comprar el Baloo....(o el Sherekan...o el Mowgli...)."
Que dius, li podríem comprar tots els "ninos" de cop....oi?....però així, mica en mica, els aconseguirà tots i s'adonarà que les coses costen (una mica) d'aconseguir i que se les ha de guanyar, què coi !!!.
De vegades, passem per davant de la xurreria i demana el seu "nino", però com que no es Diumenge....no li comprem. I s'emprenya, clar. Espero que ho entengui....ja que només té 20 mesos. Jo crec que sí.
Però tornem al tema vermut....que ara m'estava desviant una miqueta.

Quins mínims s'han d'exigir en un vermut com Déu mana?.....patates i crostes de la xurreria.....EVIDENTMENT.....i, a casa meva, olives, gambes salades i escopinyes amb la seva llimona, pebre i uns rajos de salsa "Espinaler".

Si, si, ara em direu que segons vosaltres faltarien uns cacahuets...ganxitos, cargolins de mar, bitxos, espàrrecs, seitons en vinagre, anxoves, crostes de porc, galetes salades, musclos en escabetx, ametlles, uns talls de fuet, un mica de pernil i formatge, unes "banderilles", unes cloïsses i uns musclos al vapor...unes patates braves i fins i tot una barreja de fruits secs xinesos o porqueries d'aquestes, etc,etc..
Val, val. Sí, teniu raó.

No dubteu que hi ha tants vermuts com tipus de persona......però si que us faré una recomanació: no poseu pa a la taula (si no és totalment imprescindible) per què si mengem pa...ja no dinarem.
No us passeu amb aquelles coses que treuen la gana (embotits, salses per a sucar pa, patés, etc...).
I per a beure què?...cervesa, coca-cola, fanta, tònica, bitter...i clar, el vermut blanc, negre i ara rosat...i tot.
Martini, Yzaguirre o Cinzano...o també el típic vermut de "garrafón" (de bodega de tota la vida), d'aquell sense marca, que al final resulta ser el més bo de tots.
Li podem posar "sifó" i/o llimona, però mai pot faltar el gel.....i les dues olivetes farcides d'anxova, clar.
A la meva dona li encanta el Martini blanc amb dues olives....i ara , amb l'embaràs, l'alletament i tot això...ja fa un parell d'anys que no el prova. S'ha de conformar amb les olivetes del meu got.....pobreta.
El día que pugui es trincarà l'ampolla sencera...i acabarà com la Suellen de la serie Dallas !!!!...juasss, juasss, juasss !!! ...d'aquí l'expressió "Ets una Suellen"....que tant utilitzo...però ja la sabíeu, no?...

A mi m'agrada molt el vermut, el blanc i el negre, però m'ha de venir de gust. Se'm fa molt difícil superar la temptació d'una cerveseta fresqueta...ben tirada...en una copa gelada....en una terrasseta maca....amb aquell solet que t'adorm....oi?
És tot un ritual.
I es que....fer un vermut sense cervesa...(per a mi) tampoc és un vermut....qué voleu que us digui.
En fi, que això va a gustos.....i va a dies , també.
I tot això és per demanar-vos que salvem el vermut dels diumenges, si us plau !!!!
I ara...voleu que fem un vermut o què?

Un miró? de Reus?

11 comentaris :

  1. Nosaltres un Yzaguirre o Miró ( per allò de que sóm de reus i ens agrada fer pàtria) unes olivetes i patates d la patateria Laurie, això és per a nosaltres el vermut de diumenge!!

    Molt completa l¡explicació, ara ja en sabem una miqueta més!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  2. ...el Miró no l'he provat mai...però ho faré...

    ResponElimina
  3. Albert, el Miró es el vermut millor que hi ha, a judici del meu pare que també es de Reus!
    Salut a tothom, records.
    Xan

    ResponElimina
  4. Doncs ja he provat el Miró...i certament, m'ha agradat molt !!! ...té un gust molt tradicional, oi?...com que de seguida te'l fas teu....vaja...
    Gràcies pel consell !!!

    ResponElimina
  5. Jo estic amb tú Albert, un vermut sense cervessa, no és vermut..

    ResponElimina
  6. ...i sense escoltar les motos o els cotxes de fons...tampoc....jeje...

    ResponElimina
  7. Albert, vinc del pollastre rostir i això no m'ho podia perdre!! Això és un feliç dia de festa rodó!! Les teves idees gastronòmiques no tenen preu!!

    ResponElimina
  8. Felicitats per aquest article tan maco que he trobat de casualitat! Estic amb tú que com el vermut de bodega no hi ha res comparable. Per mi el vermut de diumenge és sagrat: ben negre, acabat de sortir de la bòta amb olives farcides, sifó i sandwitx de patates de xurreria amb seitons en vinagre... Crec crec!

    ResponElimina
  9. Bon apunt...i benvinguda Elenation !!!

    ResponElimina
  10. @Rusquillet, gràcies....i a gaudir-ne !

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !