inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

divendres, 20 de setembre de 2013

Arròs melós amb ceps i gambes

 
>Un gust brutal. Per al meu gust, és clar: és que m'agraden molt els ceps.
Un plat exquisit de debò.
Si feu aquest plat, notareu aquella sensació tan difícil de tenir... en què penses:
«...collons, això té la qualitat d'un molt bon restaurant... sembla mentida que ho hagi fet jo!!!».
...juassss... sí,sí... no us enganyo... us quedareu sorpresos.
Un plat totalment recomanable.
És molt típic de la Catalunya central (Bages/Berguedà), però és més habitual trobar-lo sense marisc/peix.
No dubteu i feu-lo, si us plau.
És una recepta que he recuperat d'unes fitxes que tenia guardades la meva mare (dels anys vuitanta), del programa de TV3 La Cuina d'en Miquel. Us en recordeu? Sí, home, aquell tio del bigoti.
Si voleu fer país, us recomano acompanyar aquest plat amb un vi DO Bages, blanc picapoll o negre Merlot, però, si no, com sempre un DO Rias Baixas lligarà amb qualsevol plat que contingui marisc i arròs.
Els que el feu... ja em direu el què.
Per cert, no té res a veure aquest plat fet amb cep fresc que amb cep deshidratat, ja que el gust és molt diferent. Jo us recomano el cep deshidratat.

INGREDIENTS
400 g d'arròs
250 g de rap a trossos
200 g de gamba vermella
30 g de ceps deshidratats
1 sípia mitjana amb la melsa
1 ceba grossa de Figueres
4 grans d'all
1 pastanaga grossa
1 tomàquet madur
brou de peix
oli d'oliva verge extra
sal

VARIANTS:
- Hi podeu afegir unes cloïsses gallegues
- Es pot fer el mateix plat sense peix ni marisc i amb brou de carn o verdura.

ELABORACIÓ
Preparem els ingredients de peix.
Utilitzarem uns trossos de rap.
La sípia, amb la bossa marró (o melsa).
I la gamba vermella és imprescindible. No cal que sigui fresca, però del tipus vermella.
Preparem també la verdura.
Piqueu la pastanaga a daus, la ceba a trossets i l'all a làmines.

I ho reservem.
Ratllem el tomàquet... que si és de temporada i ecològic, millor.
Al tomàquet hi podeu afegir la melsa de la sípia.

També hi podeu posar una culleradeta de pebre vermell... i remenar-ho tot plegat.
Pelarem les gambes i en reservem els caps i les pells.
Ja tenim el peix a punt.
Ara extraurem el suquet dels caps de gamba. Poseu a escalfar una paella amb un raig d'oli i unes làmines d'all.
Saleu una mica les pells i els caps...
...afegiu-los a la paella. Només hi han d'estar un parell de minuts, fins que canviïn de color.
Per colar tota la salseta dels caps utilitzarem un bol o olla i un xinès o colador amb una mà de morter.
Ens anirà perfecte. També podeu utilitzar un passapuré.
Hi aboquem totes les pells...
...i amb paciència... anem prement amb força.
No espereu una gran quantitat de suquet...
...però aquesta miqueta podria aromatitzar fins a quatre guisadets com aquest.
A la mateixa paella, afegint-hi una mica més d'oli, hi posem més all laminat...
...i quan tingui coloret, hi incorporem la ceba i la pastanaga.
Fem un bon sofregit.
Al cap de 15 o 20 minutets, hi incorporem la barreja de tomàquet que teníem reservada.
I deixem que faci xup-xup uns 15 minutets més. Compte no s'enganxi.
Mentrestant, escalfem el brou de peix que haurem fet prèviament...
...i en barregem un cullerot amb la salsa dels caps de gamba.
Això us servirà per deixatar la salsa i aprofitar-ne millor tot el contingut.
Els ceps els haurem tingut en remull durant 30 minuts, per rehidratar-se.
Trinxeu-los.

L'aigua dels ceps la podeu aprofitar i barrejar-la amb els caps de gamba. Potser no tota, però almenys la meitat. Coleu-la millor, que pot contenir sorra.
El sofregidet ja és ben fosc... i la pastanaga, ben cuita...
Hi tirem la barreja de brou i caps de gamba.
Si ho us hi cap, podeu fer-ho al revés, abocar el sofregit dins l'olla del brou.
Ho deixem reduir 5 minuts.
A continuació, ho passarem a un recipient on poder-ho triturar amb batedora.
Que quedi ben fi.
Finalment, incorporem aquesta barreja al brou de peix.
Com a resultat de tota l'operació, obtindrem un fumet de peix molt aromatitzat amb els caps de gamba.
Ara, utilitzarem una bona olla per fer l'arròs, tot i que ho podeu fer en una paella fonda.
Jo tinc una meravellosa marmita Le Creuset... que és cara, certament, però té garantia de per vida... i és un autèntic plaer guisar-hi. Els que coneixeu aquest fabricant sabreu del que us parlo.
Salem el peix i les gambes.
Hi tireu un bon raig d'oli d'oliva... i quan sigui calent....aboqueu-hi la sípia ben talladeta.
Deixeu que agafi coloret i compte que esquitxa. Feu servir una tapa per no cremar-vos, si cal.
A continuació, hi incorporem el rap, les gambes i els ceps.
Ho remenarem una mica, com si es tractés d'un wok, fins que la gamba i el rap canviïn de color.

Preparem l'arròs. Jo utilitzaré un gran arròs amb DO, com és el de Pals.
Ja sabeu, una tassa per persona i al final una de regal.
Hi incorporem l'arròs.
Ara el remenem per torrar-lo una mica.
Compte que s'enganxarà.
Hem mantingut el brou ben calentó....
...i ara sí, incorporem (aproximadament) tres parts de brou per una d'arròs.
Ho salem.
I ho deixem uns 20 minuts, que es faci l'arròs.
Blup-blup.
Quan l'arròs sigui pràcticament cuit, però li falti un punt (que sigui una miquetona dur), ho pareu.
Ja sabeu que si feu servir cassoles de ferro colat o de fang, conserven l'escalfor molt de temps. Per tant, l'arròs s'acabarà de coure solet, amb el foc apagat. Deixeu reposar el plat 10 minutets abans de servir.
I ja ho podem emplatar.
Quina pinta, no?
És un dels meus arrossos favorits.
El podeu menjar amb cullera o forquilla.
Acompanyeu-lo d'un bon vi empordanès.
N'he fet per a 6 persones per dinar i n'ha sobrat.
 I aquí un altre dia que el vam fer encara més caldós i amb cloïsses. Molt bo!
Bon profit!!!

34 comentaris :

  1. Hala !!!!...quina pinta !!!!...Deu Meu...

    ResponElimina
  2. gracies per les salutacions al meu pare Albert. Aixó te una pinta que te mueres!!!
    Xantal

    ResponElimina
  3. ...gràcies...si voleu, quan anem a la casa de turisme rural...ho fem...

    ResponElimina
  4. ...et prenc la paraula !... pero ho fem entre els dos que vull apendre a fer-ho jo...

    Manel

    ResponElimina
  5. Ei, et felicito pel blog. I sí, certament, aquesta recepte té una pinta impressionant...a veure si un dia em decideixo a fer-la, jeje..

    gràcies,

    Lídia

    ResponElimina
  6. Gràcies, Lídia. A les "recomanacions" trobaràs les receptes que jo penso que s'han de provar....al menys un cop a la vida...i aquest n'es una....

    ResponElimina
  7. L'estic fent ara mateix i te mooolt bona pinta! gràcies per la recepta!!

    ResponElimina
  8. M'en alegro molt !!! Bon profit !!! Ara m'has fet ganes de menjar-lo també !!!, jeje...i no oblidis d'acompanyar-lo amb un bon vinet blanc fresquet...

    ResponElimina
  9. A les 18:00 anem al lio...Tindras notícies de com anat tot ;D?

    Salut.

    ResponElimina
  10. BO-NI-SSIM,va quedar BO-NIIIIIIIISSIM, vaig seguir la recepta filparranda i tot perfecte, Albert ets un crack ;D, quasi em fan la ola, jajaja. Vaig a buscar alguna recepta més de les teves, a veure que faig el pròxim cap de setmana, ándale, ándale!

    Salut

    Per cert, ho penjaré al blog, ja et passaré el link perque vegis les fotos.

    ResponElimina
  11. Pep, ho cel.lebro i molt. Enhorabona !!!!...la teoria és una cosa. Si t'ha quedat bé...tú ets el crack !!!

    ResponElimina
  12. Aquest diumenge hi torno, però aquesta vegada amb Ceps naturals, ja pot ser el sumum!!!
    Això sí, aquesta evgada no tindré l'aigua que deixen els Ceps al hidratar-se :(

    ResponElimina
  13. Jo també he comprat ceps naturals i pinatells avui. Sembla que la cosa ha millorat una mica. Això si, a preu d'or...kagontot !!!

    ResponElimina
  14. Provades les dues versions (Ceps secs i Ceps naturals) hem quedo amb la primera de totes totes. El gust i aromes del Cep queda més palès amb el Ceps secs tal com imaginava. Avui he fet l'arròs amb Ceps naturals, molt bó, però no és el mateix, com ho veus? L'aigua que deixen els Ceps al hidratar-los és la calu...

    ResponElimina
  15. Passa el mateix amb els moixernnons secs.
    T'ho anava dir ahir, de veritat. El cep fresc s'ha no és tant aromatitzant i a l'arròs li va millor el sec. Si vols una bona recepta per gaudir del cep fresc...aquesta setmana en penjaré una amb pasta.

    ResponElimina
  16. Bona pinta la nova recepte, caurà aquesta mateixa setmana ;P

    Gràcies!

    ResponElimina
  17. Recepta genial! Un dels meus propòsits pel 2012 és aconseguir fer un bon arròs, i he decidit començar amb aquesta recepta. Us veig parlar dels ceps naturals i els deshidratats, i em sorgeix el dubte de les equivalències de pes: els 100gr que dius que calen, quant seria aprox., en el deshidratats?
    A veure si la puc provar el proper cap de setmana, mmmmmm!

    ResponElimina
  18. Hola Yolanda,
    Ups, ho he corregit per què 100gr. de ceps deshidratats potser són molts. Entre 30 i 50 està bé. Però es que no ho peso, ho faig a ull. Normalment, per un arròs per 4-6 persones...agafo un grapat, tots els que m'hi caben en una ma (un puny). En qualsevol cas, no passa res si et passes una mica o et quedes curta.
    Respecte el que comentava amb en Pep, és cert que aquesta recepta et quedarà millor amb cep deshidratat que fresc....i està bonísim aquest arròs. Que tinguis sort i gràcies pels teus comentaris !!!

    ResponElimina
  19. Merci per les indicacions! És un luxe poder demanar els dubtes culinaris ;-)

    ResponElimina
  20. ESPECTACULAR! Ha quedat boníssim! Repte assolit! Ara el repte és aconseguir magdalenes amb muntanyeta, però això ja és un altre tema. L'arròs seguint la teva recepta ha quedat deliciós. Nyam!

    ResponElimina
  21. juas,juas...."magdalenes amb muntanyeta!"...quina gràcia m'ha fet. Enhorabona Yolanda i m'alegro que us hagi agradat.

    ResponElimina
  22. Ostres anava a fer un arròs amb ceps i he trobat la teva recepta. Tinc els ceps, però ni rap ni gambes, faré la versió "pobre" de ceps i pollastre i a veure que passa!! Evidentment no serà un arròs de festa major, però segurament també quedarà bo. Ja et diré...

    ResponElimina
  23. Doncs si senyor, va quedar força bé.
    El pròxim dia el faré amb els ingredient de luxe, mmmmh.
    No havia fet mai un arròs amb el sofregit i el brou passats pel túrmix, m'agrada molt com queda.

    ResponElimina
  24. He fet l'arrós aquest cap de setmana i m'ha quedat molt bó !!!!

    Això de la melsa de la sépia (es demana apart ???)

    He acompnyat el plat amb el D.O Bages (Avadal Blanc Picapoll 2012). molt bó !!!

    Gràcies per aquest blog !!!

    ResponElimina
  25. Bernat, la melsa és una salsa marró que tenen les sípies. Simplement has de demanar que no te la llencin. Bon vi company !

    ResponElimina
  26. Mare de Déu senyor que bo que ha de ser aquest arròs amb ceps. Jo quedo totalment ofuscat quan veig un plat així i no puc pensar en res més que no sigui seure a taula i provar aquest menjar acompanyat d'un bon vi...

    Com dius tu Albert, és una recepta que s'ha de fer si o si.

    ResponElimina
  27. @Calvin, juas !!...doncs a mi em passa el mateix, nano, m'encanten els arrossos.

    ResponElimina
  28. Hola Albert.Que gran i que artista eres en la cuina i que detallat i fàcil que ho fas per a explicar-ho.Por cert és un plat de deu.Una salutació des de Massamagrell (Valencía)
    alejandro muñoz.

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !