inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

divendres, 1 de febrer de 2013

Xai al forn amb Mostarda


Voldria fer una recomanació especial per aquest plat.
Si voleu quedar bé amb algú, això no falla mai. Però segur, eh?.
Jo calificaría aquest plat d'espectaular i no sóc d'utilitzar aquest adjectiu precisament.
El vaig provar a casa d'un amic meu, el Ferran, i gairebé de forma casual, ja que el seu tiu de Saragossa li havia regalat un pot de Mostarda Di Cremona....que no haviam provat mai abans.
Poc a poc, he anat adaptant la cocció i l'he fet un adob especial que el fa irresistible.
I us preguntareu , però què és la Mostarda?
D'entrada us diré que , a pesar de l'aspecte, no té res a veure amb la fruita confitada enganxifosa, llerdosa i fastigosa....no,no. De veritat.
És dolç, sí, i enganxós, si, però no massa dolça, i pica una mica.
És peculiar, vaja. La mostarda és una guarnició típica del nord d'Italia (Lombardía) i es fa amb oli de mostassa, clau, vinagre, pebre, etc...
Us aconsello provar un trocet de fruita amb un tros de xai al forn.....i us adonareu de la meravella tan asombrosa i gloriosa que haureu acabat de descobrir....."de verdad de la buena"!.
Un cop ho proveu, el xai sol i sense mostarda, us semblara tonto.
És cert que la Mostarda no es fàcil de trovar, però jo la compro en una botiga de Barcelona, i en botigues d'aquestes de "delicatessen"....o al Corte Inglés, etc...
No fa gaire vaig estar parlant amb una italiana que es distribuidora de Mostarda a Barcelona (Negrini), una noia molt simpàtica i agradable per cert, i em va explicar moltes cosetes del procès d'elaboració, conservació, etc....
Em va recomanar menjar la mostarda com a maridatge de formatges de tota mena, i es clar, amb les carns.
De fet, em diu que els italians la mengen amb la carn d'olla !!! si si. Fan un caldo amb diferents tipus de carns i acompanyen cada tipus diferent de carn amb un tipus diferent de mostarda.
Això ho provaré.
Em comenta també que la mostarda ha de picar, i la picor desapareix durant el temps de conserva. Per això les vegades que l'he provat no m'ha picat gens. El producte ha de estar envasat com a màxim que faci tres o quatres mesos. Si té més de 6 mesos ja no picarà gaire i amb un any no picarà res.
Per això els fabricants en serie de mostarda no són recomanables perquè no piquen mai i es perd l'esència del propi producte. Si voleu saber on comprar la mostarda, us recomano la lectura del consell Mostarda Di Cremona.
Doncs bé, feta la introducció, anem per la recepta.
Aqueta recepta ja l'havia publicada anteriorment, però he actualitzat les fotos i els comentaris.

INGREDIENTS
1 cuixa (o 2 espatlles) de xai amb un parell de pre-talls
1 ceba
2 o 3 patates grans
brandi
oli d'oliva
unes fulles de farigola
unes fulles de romaní
1 llimona
pebre vermell
pebre negre
all i julivert
4 o 5 tomàquets de penjar
3 o 4 alls
aigua
sal
1 pot de Mostarda Di Cremona (del gust desitjat)

ELABORACIÓ
 Comencem per preparar tots els ingredients i rentar bé la cuixa de xai.
 All, ceba, llimona, herbes, pebre, pebrot vermell, etc...
   Com podeu veure, l'he demanat a la botiga que me'l pretallin una mica. Així també es courà millor.
 Anem a preparar l'adob. En un bol...hi afegim com un got d'oli, mes o menys.
 Piquem l'all....el julivert i la ceba, ben petits.
 Ho incorporem a l'oli.
 Hi tirarem el suc d'una llimona.
  Un parell de cullerades de pebre negre.
  Un parell de cullerades de romaní i de farigola. Si teniu rames fresques....millor.
  Un parell de cullerades de pebre vermell dolç....
 ...i una cullerada gran de sal.
  Ho barregem tot bé.
He tingut la precaució de posar la cuixa sobre una safata fonda....i sobre paper de film. Ara...primer salarem una mica la carn i a continuació la cobrirem la cuixa amb la meitat de l'adob.
  Li donarem la volta amb l'adjut del paper film....
 ...i farem el mateix per l'altre banda.
  La idea es que tota la cuixa s'impregni bé d'aquest adob.
  L'acabarem de cobrir amb paper de film....
 ...i així, la deixarem reposar 24 hores a la nevera.
 A l'endemà la treiem....i posem en una safata.
 Ummm...quina oloreta. D'entrada, ja podem preparar el forn a 250º graus.
  Poseu la cuixa a màxima potència durant uns 15 minuts.
  Passat aquest temps, ruixeu la cuixa amb abundant brandi (conyac) i abaixeu el foc a 190-200 graus.
Deixeu-la coure...mica en mica...que hi estarà un mínim de dues hores. De tant en tant, la ruixarem amb la seva pròpia salseta.
 Ara, podem pelar i tallar unes patatones quadrades.
  Les fregim.
  Però no massa. Que estiguin cuites però no daurades.
 Les reservem per incorporar a la cuixa durant l'última mitja hora de cocció.
 Ara, agafem uns tomaquets de penjar.
 I els partim per la meitat.
 Quan el xaxi porti una hora de cocció...afegirem un got d'aigua...i una miqueta de sal si cal.
  ...també els tomàquets...per que deixen anar tot el gustet i aroma.
 I li donarem la volta a la cuixa.
 Ho anirem ruixant amb la salseta cada 20 minuts.
 Passats uns 30 minuts més, tornarem a donar-li la volta.
 Si voleu, podeu colar la salsa per treure l'excès de fulles.
 Sempre quedarà una salseta més fina per presentar.
 Seguim banyant la carn.
 Ara, quan faltin unes 30 minuts, afegirem les patatones.
 Ho deixarem coure poc  poc. Tasteu la carn
 Ja està cuita la carn nanos...i les patatones han agafat un gustet...tremendo.
 I ja es pot servir.
  Així seria un bon plat....
  ...però falta la mostarda, nanos.
 Acompanyeu cada plat d'un assortiment variat de mostarda.
  Ummmm....se'm fa la boca aigua....que tonto sòc.
   Una patatona...una mica de pera de la mostarda...i un trosset cruixent de xai...ben cuit....fuasss !!!
 Acompanyeu-lo d'un vi negre contundent...amb cos.
La carn es desfà, nanos.
I si no voleu Mostarda, doncs sense Mostarda.
Bon Profit !!!

23 comentaris :

  1. Que original! Buscaré la Mostarda di cremona a alguna botiga de productes italians, o al C.Inglés com dius.. Que bó ha d'estar aquest xai!!

    ResponElimina
  2. Albert, el texte que has posat al final sobre lo de "que no falti un plat a taula" es molt maco, m'ha emocionat i tot...diga'm tonto...

    Quina memória teniu tots... jo, per sort o per desgràcia recordo poques coses d'aquells temps, pero al llegir el teu homenatge als pares he anat recordant una mica més...

    ResponElimina
  3. ...per cert, aquest xai espectacular !!!

    ResponElimina
  4. Nens, quina currada de blog! La cuina no és el meu fort però de ben segur que veient aquestes receptes en probaré alguna....jajaja

    ResponElimina
  5. ...si el Carlos ja cuina...no veig per què tu no....juasssssssssss !!!

    ResponElimina
  6. Ya estamos... el Luisma es tonto no...? ja,ja,ja,ja...
    Si que te bona pinta si..., pero es que el Xai es la carn mes bona que i ha... , a mi aixo de la Mostarda aquesta..., no se , no se...tot es probar..

    ResponElimina
  7. Podeu comprar la mostarda a www.delizie.es

    ResponElimina
  8. Si continuas posant fotos de menjars espectacularts i apetitosos amb aquest nivell de detall et trencaré les cames !!!... carallot !!!

    ResponElimina
  9. Ui, diria que aquestes fotos no eren les de l'altre dia... bé m'has acabat de convèncer, aquest xai el faré segur!!

    ResponElimina
  10. Es que he tornat a fer el plat i he actualitzat les fotos...je,je....doncs fes-lo, fes-lo, que no t'arrepentiràs.
    Inga.

    ResponElimina
  11. Caram, amb la mostarda, sí que té història, coi! I m'agrada això que dius que no és llardosa... tenint en compte que d'aquí no res arriba Carnaval!! Llardós perquè sí... m'apunto el xai, qu m'encanta i sempre el faig igual; amb cebes i patates. Petons i bon cap de setmana

    ResponElimina
  12. No cal que diguis que és espectacular, ja es veu... quina bona pinta! petons!

    ResponElimina
  13. Apa noi, quina bona pinta, s'ha de provar

    ResponElimina
  14. Finalment he aconseguit un pot de Mostarda de pera, i he fet la recepta. A mi m'ha agradat força la combinació, però els altres comensals en general han trobat el xai excel.lent i de la mostarda ni fu ni fa. Tampoc picava massa, potser feia massa que estava envasada, i el xai estava fortet de pebre, i és clar, tampoc destacaven les fruites.

    ResponElimina
  15. ...diguem que malgrat la propaganda que els he fet de la Mostarda, ha passat força desaparcebuda, en canvi el xai amb les patatones...ha triomfat.

    ResponElimina
  16. Això va com va, JOCUVI....a mi em sembla una combinació extraordinària, però també es cert que la Mostarda variada és la millor. Amb pera només...entenc que el tema s'hagi descafeinat una mica. Torna-ho a provar amb prèssec, cirera, albercoc, etc...i una mica de suquet de la mostarda. En qualsevol cas, s'ha d'entendre que hi ha molta gent que tolera massa bé la barreja dolç-salat. Enhorabona pel plat !!!

    ResponElimina
  17. @Mercè, gràcies, és un molt bon plat aquest, que sempre recomano. Bones festes a tu també !!!

    ResponElimina
  18. Hola Albert,
    vaig fer una espatlleta i em va quedar boníssima. Avui provo amb una cuixa.
    Et volia preguntar una cosa. amb aquests forns més modernets moltes tinc opció de forn amb ventilador, o dalt i baix, si miro les instruccions moltes vegades em diu que possi les dues bandes. quina opció és millor, amb la carn sempre tinc por que quedi crua o molt seca

    ResponElimina
  19. @Martacl, je,je, ara m'has fet venir a mi ganes de fer-lo de nou...i es que està tan bo, eh?
    Respecte a la ventilació, jo la utilitzo amb el forn ben fort per a torrar la carn, però només una estona. La cocció de la carn millor sense ventilació i anar regant sovint amb el suquet que deixa anar. Una abraçada!

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !