inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

divendres, 26 d’agost de 2011

Massa de pizza


A continuació us explicaré com faig la massa de pizza.
Aquesta recepta me la van passar al restaurant Los inmortales  (alta cuina italiana) quan els donava classes pastisseria. És una recepta autèntica, però si voleu que us digui la veritat...no té cap secret la massa de pizza. El secret és una bona cocció en un bon forn de llenya...i fins aquí, la gran majoria, no arribarem per què no tenim un forn de llenya a casa......a que no?.
El farciment de la pizza ja és un altre història.
Això de la pizza és com la paella.
A cada casa te la faran de forma diferent...i això és el més maco de la cuina: la diversitat de gustos. La base més important és una bona massa i una bona cocció. La resta és imaginació pura i dura....i fer neteja de la nevera, clar.
Per tant, aquesta recepta està més enfocada a la massa que no pas als ingredients.
Jo he arribat a fer pizzes de vedella amb bolets o de pop amb tomàquet...però clar, no faràs "vedella amb bolets" expressament per a fer una pizza, no?
I si us ve de gust una pizza i no teniu ganes de la massa.... sempre us queda la opció del panini.... que no està gens malament.
En definitiva....això es obrir la nevera i....Alea Jacta Est !!!!
Ah!, ...i no us perdeu les pizzetes ibériques amb mozzarella de búfala.

INGREDIENTS
230 g de farina força
20 g o 3 cullerades d'oli d'oliva
20 g de llevat premsat
5 g de sal
10 g de sucre
130 g d'aigua tèbia

ELABORACIÓ
Com sempre, si teniu amassadora molt millor, acabarem abans, però si no, a mà. Cap problema.
Posar la farina, la sal i l'oli en el recipient.
A banda, barrejar l'aigua amb el sucre i el llevat i diluir-ho bé.
Barrejar-ho tot plegat fins que tingui el tacte de massa.
De vegades, depèn de l'època de l'any i de la temperatura ambient, requereix una mica més de farina o d'aigua. Això ho sabreu quan tingueu fetes unes quantes masses.
Ja la tenim apunt. Farem dues boletes i les deixarem reposar 5 minuts per què perdin el nervi i es deixin estirar bé. Les podeu deixar llevar una hora i tornar a funyir, però també les podeu estirar directament, sense deixar que llevin, i us quedaran molt bé també.
Estirarem la massa amb un corró. Mireu com s'han de posar les mans per utilitzar el corró..... heu de fer treballar la part interna del dit gros.... no poseu les mans obertes per què no tindreu control en la pressió.
Estireu-la com podeu. Intenteu donar-li forma rodona....però no us preocupeu si no queda del tot bé. La elasticitat farà que ella soleta vagi agafant forma.
Li doneu la volta i aneu tirant farina per què no s'enganxi.
Tirarem un pols de farina en la safata del forn. Aquestes rodones estan molt bé...les podeu comprar en els "xinos".
Estenem la massa en la safata i (si volem) retallem el sobrant.
Ara hem de decidir si volem la massa fina o gruixuda. Es tan fàcil com deixar pujar la massa o no.
A mi m'acostumo a agradar fina, per tant, li poso els ingredients tot seguit.
Però si la voleu fer pujar, us recomano la lectura del consell "Com accelerar el procés de fermentació del Llevat".
Jo compro un tomàquet especial per a pizzes al supermercat BonPreu. És un tomàquet fregit normal però incorpora espècies com orenga i alfàbrega.
Estenem el tomàquet.
Utilitzarem ingredients naturals, com ceba tendre, pernil dolç, formatge parmesà, pebrot, pernil ibèric, etc...
En una he posat una base de pernil dolç....i tonyina (2 llaunetes petites).
En l'altre pizza, la que serà barbacoa, he posat pernil dolç, pebrot verd i ceba.
Utilitzo la salsa barbacoa Heinz que, pel meu gust, és la millor. Tirarem uns rajolins per sobre.
Acabarem aquesta pizza posant una mica de pernil del país o ibèric, uns trossets de formatge parmesà i barreja de tres formatges.
Una mica d'oli....i orenga.
L'altre l'he acabat amb unes anxoves i barreja de formatges, i molt orenga, clar.
Ja les tenim apunt. Ara escalfarem el forn a 190º/200º graus.
Es millor coure-les per separat. En 15 minuts estaran fetes.
La de barbacoa ja la tenim feta.
Jo tinc fet un oli picant especial per a les pizzes....que està fet amb oli d'oliva, unes boletes de pebre, bitxo, llorer, romaní, farigola i pebre vermell. Això si, l'heu de deixar reposar molt de temps....si són 3 mesos millor.

Voleu tastar-la?
Aquesta és la de tonyina amb anxoves.
A m'encanten les anxoves.
Es la meva preferida.
Per cert , que si voleu, les podeu fer quadrades.
 
Bon profit!

11 comentaris :

  1. Hmmmm!

    Quina bona pinta que fan!!!

    ResponElimina
  2. Sóc fan d´aquesta recepta Albert!

    ResponElimina
  3. Juas!! Doncs mira que es senzillota....gracies Alejandra !

    ResponElimina
  4. He fet unes pizzes amb la teva recwpta y m'he han quedat molt molt bones,moltes gracies

    ResponElimina
  5. Hola, és rar que utilitzem farina de força i no es deixi llevar, com és?

    A part el tema de les farines (fluixa, panificable, mitja força, força, gran força) és un tant complicat. Com les podem reconèixer si al paquet no ho diu? Hi ha gent que parla del % de proteïna que hi ha a l'etiquetatge nutricional (https://cocinandoconmami.wordpress.com/2012/07/15/com-saber-si-la-farina-es-de-forca-i-no-ho-diu-al-paquet/), és cert?

    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. NOTA SOBRE LA FARINA FORÇA I/O FLUIXA:
      Quan parlem de farina fluixa o de rebosteria, en realitat, estem parlant de la farina normal, la de tota la vida, la que podeu trobar al súper. La farina força, que ara comencem a trobar també al súper, és la "diferent".
      La diferència bàsica entre la farina "fluixa" i la "força" està en que la quantitat de gluten (la fluixa en porta menys). Per tant, aquesta variació de proteïnes genera capacitats d'absorció de líquid diferents. La força absorbeix molt més líquid i provoca masses amb més "nervi". Dit d'una altra manera, la fluixa s'utilitza més per a rebosteria i la força per a masses de pa, etc...però dit d'aquella manera, eh?. Normalment, si la farina no diu res a l'etiqueta significarà que és farina fluixa, i serà la "força" la que vindrà indicada a l'etiqueta. Jo compro uns sacs de 5 kg. de farina força al Makro.
      En l'elaboració de pa s'utilitzen més tipus diferents de farines (panificable) però, en general, la diferencia sempre rau en el percentatge de gluten que incorpora cada variant, a banda d'altres aspectes respecte del gra emprat, es clar.

      Elimina
  6. Sóc super fan del teu blog. La pizza surt molt bona però la massa em queda elàstica i em costa d'estirar. Hi ha algun truquillo. Merci

    ResponElimina
  7. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. Hola Albert!
    Es pot congelar la massa. En quin moment és millor?
    Gràcies

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris !