inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Banda de crema amb fruita Pop de platja a la planxa amb all i julivert Xató Semiesferes de moscatell gelificat Guisat de pebrots verds farcits de carn Wok de potes de calamar amb tirabecs

dijous, 24 de setembre de 2009

CONSELL: Els fogons nets

ELS FOGONS NETS
Si us voleu estalviar feina en netejar els fogons, podeu folrar-los amb paper de plata.

 No patiu que aguanten temperatures molt altes i no es cremarà.
 A més, el paper de plata fa un flama més intensa, ho notareu.
Clar, jo això nomès ho faig quan sé que haig de cuinar tot el matí, o haig de fer algún dinar que embruta molt la cuina (fregits, etc...). Que valgui la pena, vaja.
 Un cop heu acabat de cuinar, és tan fàcil com recollir el paper i, almenys, no haureu de netejar tant.
Llegir més...

CONSELL: La cuina gironina


LLIBRE "La Cuina Gironina" de Jaume Fàbrega.
En aquest llibre podreu trovar receptes de la cuina de l'emporda dels anys 80. Són totes les receptes que vull recuperar, poc a poc. Tenen molta història i són plats únics. Veure el reconeixement que l'autor, en Jaume Fàbrega, fa d'aquest blog en la secció NOTES DE L'AUTOR.

No us perdeu l'article La felicitació del mestre.
Llegir més...

CONSELL: El llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català


Em complau anunciar-vos que ja està a la venda el Corpus del Patrimoni Culinari Català. Aquesta obra col·lectiva fruit de més de vuit anys d'investigació és l'inventari més complert fet fins ara de la cuina tradicional de tot Catalunya.

El Corpus del Patrimoni Culinari Català (C.P.C.C.)

"La cuina tradicional forma part del patrimoni cultural immaterial d’un país i, com a tal, n’és un element d’identitat." 
Sabeu que la "cuina catalana" és un marca?
Això és el que proclamen els autors en la seva web: "http://www.cuinacatalana.eu"
Són els responsables del brutal llibre "El Corpus del Patrimoni Culinari Català".
Els establiments dels nostre país  poden sol.licitar la placa de distinció MCC (Marca Cuina Catalana).
Això si, han de complir amb el requisit d'ajustar-se a les receptes del llibre.
FOTO: Placa distintiva de cuina tradicional catalana
Un cop otorgada la distinció, poden penjar un distintiu (enganxina amb logotip) de la M.C.C.
Per tant, voldrà dir que aquell restaurant garanteix una cuina tradicional catalana com Dèu mana...i ja era hora que això es fes !!!


Aquesta és una d'aquelles obres necessàries per preservar i potenciar una gastronomia com la catalana. Potser alguns ja teniu el "Corpus culinari de Catalunya", que es va publicar el 2006. Després d'uns anys de feina de l'Institut Català de la Cuina, ara n'arriba una versió ampliada i revisada que és aquest "Corpus del patrimoni culinari català" (La Magrana, 40 euros). Aquest llibre es defineix com a "inventari del nostre patrimoni gastrocultural" i presenta un recull de receptes que han considerat que poden ser qualificades com a catalanes tradicionals. S'ha fet una recerca per restaurants i per comarques per localitzar aquestes preparacions i s'han validat que fossin prou tradicionals per poder formar part d'aquest recull. En aquesta fase d'ampliació de receptes del llibre original, diuen que han posat especial èmfasi en la cuina domèstica. Això ha servit tant per incorporar noves receptes com per copsar les varietats dialectals en plats i ingredients que ja eren a la primera edició.

Les receptes seleccionades han de ser tradicionals i això ho tradueixen com a preparacions que tinguin prou presència en el temps i l'espai. S'han acceptat plats que vénen de fora però que han fet arrels aquí, com els canelons. Un altre criteri d'inclusió a la llista és el que la recepta hagi tingut com a mínim dos informants, i que persistís durant diverses generacions. Com que la cuina evoluciona i els plats es poden fer de moltes maneres i amb petits canvis, el "Corpus" ens presenta una recepta base -que no vol dir que sigui la més autèntica- i després les variants que més s'han utilitzat per fer-la.

El "Corpus" ens presenta un llistat de 1.125 receptes ordenades de la a la z, de l'Abadejo amb suc a les xulles amb fesols. Per trobar la que busqueu, al final hi ha un índex per ordre alfabètic i un índex per tipus de plat. A l'acabar hi ha un glossari bàsic per entendre conceptes com tallar a la juliana, què és un caluix o una emulsió. Les receptes estan escrites de forma bastant sintètica (com comentàvem, porten al final possibles variacions en la seva preparació). Sent tan sintètiques, demanen, per tant, una mica de pràctica i de tenir per la mà alguns conceptes culinaris, perquè no està tot perfectament explicat, com en llibres d'un nivell més bàsic.

Hem de cuinar....els plats de sempre !!!...no hem cansaré de dir-ho, nanos !!!
Jo ja el tinc !!!

Aquest precisament, és l'objectiu d'aquest blog: fer que tots nosaltres, a través de la cuina de sempre, siguem una miqueta més feliços.
Ànims a tothom !

Artur Mas: 'Si fem pinya podem aconseguir que la cuina catalana sigui patrimoni de la humanitat'

10-02-2012
Artur Mas va recordar que l’any 2010 els castellers també van aconseguir aquesta distinció de la Unesco i va manifestar que la gastronomia “ha arribat tan amunt com els castells, té la mateixa força i, a més, s’ha fet a base de tasca d’equip i amb arrels fortes”. Davant un auditori ple de gom a gom, amb prop de 300 persones, el cap del govern català va assegurar que al món de la cuina catalana hi ha “creativitat, talent i lideratge mundial”, i va subratllar que aquestes tres coses juntes “són una fórmula d’èxit per al país”. Mas aposta per convertir aquesta fórmula d’èxit en “model i exemple”. El President va manifestar que si la Unesco declara la cuina catalana Patrimoni Immaterial de la Humanitat serà “un estímul, una manera d’inocular-nos il•lusió, optimisme i esperança de cara al futur”. En aquest sentit, el cap del Govern va recordar la dimensió econòmica del món de la gastronomia, “que està vinculat directament al creixement econòmic del país i a la capacitat de crear riquesa”. Durant la seva intervenció, la directora del FICC Pepa Aymamí va explicar a tots els assistents el Pla de Treball que es desenvoluparà al llarg d'un any per confeccionar una candidatura forta i potent, tot assegurant que “l'objectiu és molt ambiciós i difícil d'aconseguir, però creiem que la cuina catalana es mereix tot l'esforç que estem disposats a fer, doncs és una representació cultural i un patrimoni que cal contribuir a preservar i a difondre, ja que és un dels elements que conforma la nostra identitat com a poble. L'èxit nostre serà l'èxit de tothom, doncs és un projecte de país”.
No us perdeu el meu article La cuina catalana.
Llegir més...

CONSELL: Pastisseria Boages



PASTISSERIA BOAGES
Aquí és on vaig treballar durant 10 anys de la meva vida. Tinc molts bons records. Inicialment hi havien 3 a Barcelona i jo estava a la de Plaça Concòrdia (Barri Les Corts).
És una gran pastisseria on es fan productes artesans d'alta qualitat.
Llegir més...

CONSELL: Pernil ibèric "Señorío Extremeño"

Us agraden els productes ibèrics?
No només els pernils, tasteu els embotits ibèrics de "Señorio Extremeño".
Llom adobat,formatge, xoriço, llonganissa i , clar, els pernils.
Són productes amb "D.O. Dehesa Extremeña".
Truqueu directament i pregunteu pel Leandro (en castellà, clar, que son de poble!).
Digueu que truqueu de part de l'Albert Vilas de Barcelona, i us faran bon preu.
Rel·lació qualitat preu brutal.
Son amics/coneguts meus de tota la vida, he visitat les instal·lacions i sé com treballen.
D'aquelles cosetes que valen la pena, de veritat.
Jo faig dues comandes l'any...es que sóc un apassionat del pernil ibèric !!!


"SEÑORÍO EXTREMEÑO" 
Calle Zurbaran 4, Fuentes De Leon
06280 Badajoz 
Tel 924724371 - 635665220
Contacte: Sr. Leandro Marrón - marronleandro@hotmail.com

LLISTAT DE PREUS 2013
Us adjunto l'última carta de preus de 2012 (al 2013 no han pujat).
Tot i així, el preu final pot variar una mica.
Si teniu problemes, feu-m'ho saber.

Jamón Ibérico Bellota 180 € Pieza Peso de 7,5 a 8 kg
Jamón Recebo 100 € Pieza Peso de 7,5 a 8 kg aprox
Paleta Ibérica Bellota 70 € Pieza Peso de 5 a 5,5 kg aprox
Paleta Recebo 55 € Pieza Peso de 5 a 5,5 kg aprox
Caña de Lomo Bellota 35 € Pieza Peso sobre 1,5 kg
Queso Puro de Oveja 14 € Pieza Peso 1 kg aprox
Chorizo Cular y Salchichón Cular el lote 20 €

Llegir més...

CONSELL: Cuina de gas


CUINA DE GAS tota la vida.
No queda igual ni amb vitro ni amb inducció.....ho sento.
És la meva opinió.
Llegir més...

CONSELL: Vi per cuinar Gran Chef

VI GRAN CHEF de PINORD
Gran Chef  Aromàtic vi per a cuinar. S'adjunta un receptari amb indicacions i receptes per a elaborar els plats més exquisits.  Aspecte Brillant. De to daurat vell.  Aroma En la seva aroma es perceben les herbes que formen part d'aquest vi. Herbes que han estat curosament seleccionades en la nostra comarca que, degudament mesclades i macerades durant un temps, ens ofereixen aquesta subtil i complexa aroma.  Gust Per a preparar el Gran Chef es parteix d'un vi vell d'alta graduació, perquè pugui mantenir la seva estructura durant la maceració amb les herbes, podent-li proporcionar així un gust exquisit en tots els seus plats.

Llegir més...

CONSELL: Trituradora de carn Porkert


Trituradora manual de carn PORKERT.
Jo la faig servir nomès per fer la pasta del canelons, la textura resultant és diferent a les triturades elèctriques i la experiència i essència d'utilitzar-la...no té preu.

Podeu utilitzar qualsevol picadora de carn.

La faig servir un cop a l'any, per fer aquests Canelons de Nadal...i sempre s'ha de muntar i desmuntar.
Però ja forma part de tota la "parafernàlia"....i em fa gràcia i tot. Em trasllada a la meva infància...quan veia a la meva àvia i mare utilitzar-la...i al nostre gat "Petit" que sempre "escombrava" tot allò que queia pel terra...jeje.
Jo, per què soc un romàntic, però podeu utilitzar qualsevol trituradora de carn elèctrica...i us estalviareu un parell d'hores de feina.
Tot i així, les textures aconseguides amb diferents aparells , també queda diferent.

http://www.cfamilyresources.com/products/kitchen/porkert_meat_grinders.htm
 La rentarem bé abans d'utilitzar....
 ...i comencem a muntar-la...
 ...això ja semblen fotos del McGyver...i no d'un blog de cuina, oi?...jeje....
 ...la collem ben fort a la taula...amb un drap per no malmetre res...
 I ja la tenim apunt.
I a triturar nanos...
Compte amb els dits, eh?....jo m'ajudo d'una cullera.
 Què maco....!!!...a mi es que m'agrada aquesta màquina.

I pim pam...uns canelons de l'àvia.

Fins aviat !
Llegir més...

CONSELL: Oli d'oliva "Olivo de Cambil"


OLIVO DE CAMBIL / LA CÁNTARA
Fet amb oliva picual.
Aquest oli el compro directament a Jaen.
Catalunya és terra de bon oli d'oliva, i tant que si...però aquest...es que m'agrada tant.
Proveu-lo, si us plau.

http://www.olivodecambil.com/
Llegir més...

CONSELL: El Mercat Municipal


FOTOS: El personal del mercat municipal de Sant Feliu de Llobregat

EL MERCAT
Compreu al Mercat Municipal. En cap gran superfície trobareu millor producte ni millor atenció. Feu barri, feu botiguers de confiança i sortireu guanyant. És un bon consell. A més s'han posat al día i et porten la compra a casa si vols.

FOTOS: El mercat municipal de Sant Feliu de Llobregat

Jo vaig al de Sant Feliu de Llobregat, que no és gran cosa, però per què visc allà i el trobo suficient.
El de Molins de Rei és guapísim i té parquing soterrat.
Us recomano fer-li una visita.

Us recomano la lectura de l'article Fem Barri.
Llegir més...

CONSELL: Mostarda Di Cremona



MOSTARDA DI CREMONA 
Fruita confitada en almíbar de mostassa. El millor acompanyament per a carns i maridatges de formatges. 
La mostarda és un producte italià fet amb fruita, sucre i essència de mostassa, generalment picant. Des de l'aparició de determinades varietats, com la popular i apreciada mostarda de Cremona, es confon sovint amb dolços com la fruita confitada, però segueix sent una recepta amb sabor molt fort que combina amb plats salats. La quantitat de gotes de mostassa sol oscil.lar entre deu i vint gotes per quilogram de mostarda, segons la intensitat de sabor que es desitgi.
Contra més temps porti envasada la mostarda...menys picarà. Per aquest motiu es recomano els seu consum abans de tres mesos de producció.

El seu nom és font de molts malentesos a causa del seu referència al francès moustarde, que fa referència tant a la mostassa propiament dita, incloent la famosa mostassa de Dijon (moutarde de Dijon), a base de vinagre, sal i llavors de mostassa. Els dos productes, i l'etimologia del nom, només tenen en comú l'ús de la mateixa planta.

Jo no soporto la fruita confitada....i la mostarda no té res a veure. Us recomano que la proveu.

No us perdeu la recepta de Xai al forn amb Mostarda.

I on la podeu comprar?

LUCCINI
http://www.mostardaluccini.com/

LE TAMERICI
http://www.letamericisrl.com/

Podeu comprar la mostarda a Barcelona a travès d'aquest distribuidor:

VENDA DE MOSTARDA A BARCELONA CIUTAT
Especialidades Da Giorgio
http://dagiorgio.es

Avenida de Sarrià 67 - 93 322 86 59
Lunes a Viernes de 9h a 15h y de 17h a 20,30h / Sábados de 9h a 15h

Carrer Benet Mateu, 48-50 - 93 203 29 42
Lunes a Viernes de 9h a 14,15h y de 17h a 20,15h / Sábados de 9h a 14,15h

Carrer Santaló 155 - 93 200 93 48
Lunes a Viernes de 9,30h a 15h y de 17h a 21h / Sábados de 9,30h a 15h / Domingos de 10,30h a 15h

 La última vegada que la vaig comprar a Da Giorgio em va costar 8 euros cada pot (és molt car).
 Aquest és tot el contingut d'un pot.
Us recomano la lectura de la recepta "Maridatge de formatges i mostarda".
 
I també la del "Xai al forn amb Mostarda", clar.
Llegir més...

CONSELL: Amassadora KitchenAid



KITCHENAID HEAVY DUTY PRO 600
Aquesta amassadora és la millor, estic molt content.
Aquesta em va costar sobre els 600 euros, encara que avui en dia ja la podeu trobar a meitat de preu.
Però us puc assegurar que no us penedireu mai. 

A més té infinitat de complements. La podeu trobar a "El Corte Inglés" i a grans superfícies.
És un regal de la meva dona, que també gaudeix, jeje.
Hi ha uns quants models i diferents preus, mireu-vos la web i escolliu la que més us agradi.
www.kitchenaid.com.mx
Llegir més...

dimecres, 15 de juliol de 2009

ARTICLE: La felicitació del mestre

"El teu blog està molt bé !!!
  Si un dia vens a Porqueres tinc un llibre per tu..."

(14/06/2011)
Així mateix s'ha dirigit a mi per correu electrònic el gran mestre Jaume Fabrega. Que dius...home, no es gran cosa el que diu....oi?...però a mi m'ha fet il.lusió, que voleu que us digui. Tampoc tinc gaires més aspiracions ni pretensions que publicar tot el coneixement gastronòmic de la nostra família pel gaudiment públic. Amb això en tindré prou.
Però li he agraït la felicitació personalment i me'n alegro molt d'aquest reconeixement que ve d'un gran historiador i coneixedor de la cuina dels Països Catalans, autor (entre d'altres) del llibre "La Cuina Gironina" que recomano en aquest blog, o "Catalunya, per sucar-hi pa".
Superades (i cuinades) ja les 100 receptes en poc més de 7 mesos i més de 2000 fotografies realitzades, us puc assegurar que continuaré amb el mateix esforç i empenyorament que fins ara he tingut i he dedicat a aquest blog....que és una d'aquelles coses que em fan sentir bé....que necessitava fer per a mi mateix, per a la nostra família i per al poble català.
Un petit gra de sorra, que dirien alguns.
Ni més ni menys.
Moltes gràcies, Sr. Fàbrega!!!
...i li agafo la paraula...penso passar per casa seva a recollir el llibre !!!



Però qui és en Jaume Fàbrega?

Jaume Fàbrega i Colom (Vilavenut, Província de Girona, 1948) és considerat un dels crítics gastronòmics més importants dels territoris de llengua catalana. Ha guanyat cinc vegades el Gourmand World Cookbook Awards, distingit premi internacional de literatura gastronòmica i ha publicat més de cinquanta llibres.
A més és historiador, crític d'art, escriptor i professor:
És membre de nombroses entitats gastronòmiques i culturals, entre les quals de:
Com a periodista, és col·laborador assidu de diverses publicacions periòdiques com ara El Temps, Diari de Girona, Mètode (de la Universitat de València) i d'altres mitjans de comunicació com per exemple Catalunya Ràdio. També ha col·laborat a La Vanguardia, Diari de Barcelona, Avui, El Punt, El Món, Presència, Descobrir Cuina, Set Dies, Canigó, Bouquet, Mesa y más, Vivir el vino, Gazeta del Arte i Batik.

Obres publicades recentment

Com a escriptor ha publicat més de cinquanta llibres de temes gastronòmics, alguns dels quals -com els quatre volums de La cuina. Gastronomia tradicional sana, La cuina mediterrània o Dalícies- han estat traduïts a varies llengües. Ha col·laborat amb la redacció a llibres de grans cuiners, com per exemple a El Gran Llibre de la Cuina Catalana de Josep Lladonosa o El Bulli, El sabor del Mediterráneo de Ferran Adrià.

Les últimes obres que ha escrit són:
  • La cuina catalana (nou volums)
  • La cuina mediterrània (dotze volums)
  • La cuina del món (tres volums)
  • La cuina de Mallorca (El Gall Editor)

  Altres mèrits

  • Premi Robert de Nola 1981, amb Jean-François Revel
  • Premi d'Honor Chaîne des Rôtisseurs 1987
  • Premi Jaume Ciurana 1987 de periodisme
  • Premi Raïm d'Argent 1991 amb Juan Maria Arzak
  • Premi Nacional d'Assaig d'Andorra 1996 i 2007
  • Premi Josep Vallverdú d'assaig 1996
  • Premi d'assaig Rovira i Virgili 1999
  • Premi d'assaig C. Sarthou 2007
  • La seva obra va ser seleccionada a Xina per a l'Exposició Internacional Olímpica del Llibre de Cuina de Pequín 2007
  • Distingit en quatre ocasions amb el Premi al millor llibre dels Gourmand World Cookbook Awards
  • Director de Pèl & Ploma de l'editorial La Magrana

Enllaços externs

Llegir més...

ARTICLE: I qué cuinem?

Quan parlo amb la gent, amics i coneguts, m'adono que un dels principals problemes que té la cuina és que no sabem qué cuinar i per tant, no sabem qué comprar.
Si no us ve de gust cuinar o no teniu ganes, no us embarqueu. Serà pitjor. Això farà que la cuina us avorreixi i us agobiareu....i la cuina ens ha de divertir i agradar.
Si anem al Mercat o al Súper i esperem trobar allà la resposta....no anirem per bon camí. Puntualment, sí que ho podem fer, però no ha de ser la norma.
Una miqueta (com diu el Reixach), aquestes coses ja van amb la persona, però us faré unes petites recomanacions que potser us ajuden (una mica).
Sempre haurem de lluitar contra el temps, però d'aquesta manera, potser el podem optimitzar una miqueta millor, Johan.
Partiré de la base que, per motius de feina, nomès cuinarem els caps de setmana.

LA DECISIÓ
La decisió de cuinar s'ha de prendre, almenys, un día abans de fer-ho i tenint en compte el següent:

- qué ens ve de gust o si ens han demanat de fer algún plat
- quins tipus d'aliments fa temps que no mengem o que pel seu contingut sería bo de menjar (rotllo peix blau, peix fresc, verdures,etc...). Això dependrà de l'alimentació que anem arrastrant durant la setmana. Si sou com el Nil de la sèrie els Joves que nomès menjaven llenties....doncs potser el cap de setmana us vingui de gust un Xai la brasa amb all-i-oli, no?.
- quantes persones menjaràn i si voleu que us sobri per a congelar-ho o per menjar entre setmana
- en quina temporada o època de l'any som i quins productes trobarem al Mercat
- de quanta estona disposem per comprar i per cuinar
- i com no, donar-li un cop d'ull al blog per agafar idees, jeje
- i finalment, una cerveseta fresca a mig matí, també ajuda a prendre decisions, a que sí?...juasss...

LA PLANIFICACIÓ
La planificació és bàsica, però no nomès en la cuina si no també en la reste d'aspectes de la vida.
Hem de pensar bé qué és el que necesitem per a fer els plats (apuntar-ho en un paper), sobretot el tema brous, si voleu preparar-los el día abans. Els brous es poden preparar al mateix día, però a mi m'agrada preparar-los el día abans.
Amb la decisió presa i planificada, podem anar a comprar. I amb calers, clar. Però de vegades has de passar pel caixer per treure diners i et troves al típic inútil (que sempre et toca a tú) que es passa 30 minuts de rellotge dins del caixer...introduint targetes i llibretes per totes les ranures posibles...i renegant...com si li haguessin estafat calers...amb aquella cara de gos....que penses...i a mi que me importa tu vida?...so cabrón?...qué salgas yaaaaa!!!!!
En fi. Potser nomès em passa a mi i el gafe sòc jo.
LA COMPRA
Quan un va a comprar ha d'anar amb les idees clares. Desprès ens trobarem amb imprevistos que haurem de sol.lucionar sobre la marxa. Per bé o malament.
Això es com tot.Potser t'aixeques amb ganes de fer i menjar uns "Fideos a la cassola" i acabes menjant un llom de tonyina a la planxa amb calamarcets de guarnició.
O resulta que acabes engegant-t'ho tot a pastar fang (que diuen)....i marxeu a fer unes brotxetes de pinxo a la Font del Pi.
Però si continueu amb ganes de cuinar, us recomano que si trobeu productes que habitualment no tenen els compreu.
Sobretot us passarà amb productes com la fruita i verdura. Però d'una forma o altre, els acabareu cuinant i heu d'aprofitar el moment.
Esta clar que sempre estem parlant d'aliments frescos i de temporada com per exemple: Espinacs, Faves, Pèsols, Palosantos, Xirimoies, Pop de platja, Tellerines, Marísc, etc...

Finalment, i quan arribeu a casa, organitzeu bé la compra i molta paciència, ja que apart de la cuina tots tenim altres responsabilitats a casa amb les que combinar el nostre temps lliure.

Ja m'enteneu , oi?
...que si baixa la basura...que fa molta pudor...
...que si baixa'm les cortines...que vas dir que m'ho faries...i encara no ho has fet...
...que em sembla que la nena s'ha cagat...
...que si pots venir un moment....que no sé que li passa a l'ordinador...que em va super-lent....tanto informático pa na...
...que si pots baixar un moment a comprar fliselina per fer els baixos dels pantalons que em tinc que posar demà...
En fi.
La vida misma.


FOTO: Quan erem petits, a la torre dels meus avis (Parets del Vallés) cada cap de setmana, gairebé, els nostres pares feien una paella amb foc de llenya, que li dona un gustet inimitable.  Aquella paella es convertía en un acte familiar important.
Llegir més...

ARTICLE: Quant costa dinar bé?

Fora de casa, la resposta és molt fàcil: molts diners.
Deixant de banda l'estafa tan monumental i catastròfica que ens ha suposat l'arribada de l'euro, una de les coses que més ens emprenya avui en dia és anar a dinar a un restaurant i sortir amb la sensació que t'han robat els calers. A que si?
A mi m'emprenya molt.
Me toca las pelotas...SOBREMANERA.

Però clar, és molt difícil detectar prèviament d'on podem sortir satisfets i d'on no. Si ningú ens ho recomana...ens haurem d'arriscar i saltar al vacío.
Avui en día, i no nomès al centre de les grans ciutats, hi ha una pila de restaurants que.....si, són molt macos, la decoració es tope fashion, la idea és molt original, tenen una extensa carta de vins (més o menys bons) però ofereixen un producte descompensat.
Dit d'un altre manera, el que menges no val el que pagues. És car.
Però qué és car?...segons la Real Academía Española de la Lengua....caro sería: "Aquello que excede mucho del valor o estimación regular".
Car és quan pagues més del que costa una cosa.
Pots sortir d'un restaurant on has pagat 90 euros x 2 persones amb la sensació de que allà has de tornar, per què s'ho val i ha estat una bona inversió.
O pots sortir d'un restaurant on has pagat 50euros x 2 persones amb la sensació que has llençat els diners. Què preferiu?...tot depen de si tens els 90 euros, oi?
Per tant, hi ha una diferència entre un lloc car i un lloc que costa molts diners. Crec que és important saber-ho, i tenir-ho en compte ja que de vegades "lo barato sale muy caro".
Que dius , cagonlaputa....50 euros per dos amanides de merda, dos trossos de xai que estaba más seco que el ojo un tuerto, un llom de bacallà supersalat, un vi de la casa i dos cafès dolents a matar, sense postre ni res. I a sobre un servei lent i poc profesional.
Clar , surts d'allà amb cara de pomes agres.
Sabeu la cara que posen els Monty Pithon a "Los Caballeros de la mesa cuadrada" quan els pregunten?:"¿y cómo podemos saber si és una bruja?".
Doncs aquella cara, em refereixo. Cara d'imbècil.
Et sents estafat.
I no tornaràs mai més.
Es més, aconsellaràs a la gent del teu entorn de no anar a aquest restaurant infecto.
Però creieu realment que servirà de res?....hi ha tanta i tanta gent....que gairebé sempre tindràn el local ple de nous clients als que estafar...i seguir fent calers....molts calers..."dinero sucio"....en definitiva.

Després estàn els que mengen merda, "los come-mielda". Que mengen el que sigui, paguen el que sigui i no els importa !!!!...si ,si, hi ha gent així...gent sense criteri....que pulula pel mon. Són aquests els que garanteixen un aforament mínim en aquests llocs d'atracament a ma armada...
O gent que, sencillament, com que és un lloc on van els "snobs", doncs s'ha danar.
Pa poder decir que hemos estao allí, saps? "wooootishooooo!!!!" ...cop de puny al cap...en plan Bud Spencer...

I per què passen aquestes coses? ...per culpa de l'especulació, de l'egoisme i de la avarícia intrínseca del ser humà. Molts negocis de restauració es monten amb la única intenció de guanyar diners.
Si en comptes de posar-te una guarnició de patates autèntiques te la puc posar de sucedàni de patata que lo traen de "la Rumanía" i que és més barat, millor.
Total, t'ho menjaràs i ho pagaràs igual i jo guanyaré més calers.
Són empresaris agresius que busquen l'enriquiment a partir dels nitxols de negoci que troben a cada zona.
Es a dir, que si en aquell carrer li convé més montar un forn de pa i cafetería....t'ho montaràn.
A aquest empresaris els posava jo contra la pared i els aplicava la tècnica de Pai Mei y los 5 golpes para hacer explotar el corazón.

Però nosaltres, la gent, també tenim molta part de culpa, per què fomentem que això sigui així i arrasem amb tot.
Antigament la gent no anava a dinar al restaurant cada cap de setmana amb la família....no hi havien calers.
Ara si. Ara la gent surt en massa a dinar per tot arreu....i la masificació comporta una oferta de restaurants més salvatge i menys pura.

Hi ha una bona pel.lícula del Woody Allen que es diu "Si la cosa funciona" que comença amb un diàleg molt interesant que diu així:

"..esto es como la idea original de Karl Marx...todos deberíamos compartir ,ayudar al prójimo, democracia, el gobierno del pueblo....grandes ideas...
..todo són grandes ideas...pero todas tienen un fallo enorme y garrafal: todas se basan en la falaz idea de que las personas són básicamente éticas...
..que si les das la oportunidad de obrar bien, lo harán...
..que no són unos gusanos estúpidos, egoístas, codiciosos, cobardes y cortos de vista...
..la gente hace la vida mucho peor de lo que debe ser...
..en general, siento decir que somos una especie fallida"

Una bona reflexió, oi?...us recomano aquesta peli.
Al final acaba tot en el mateix punt: el ser humà és capaç del millor i del pitjor.

D'altre banda, penso que un bon restaurant tampoc ha de tenir una carta que contempli una infinitat de plats.
Això complica i molt la resta de serveis que ha d'oferir el lloc.
La especialització és el secret.
Un dels meus desitjos (si em toqués la lotería, clar) sería montar un negoci en el món de la restauració, però que respecti un principi bàsic: haurà de ser un lloc on es faci feliç a la gent, per sobre de tot. Sense més pretensions.
No hi ha gaire llocs on et sentis agust, mengis bé, et tractin bé, tinguin un bon servei, no et facin esperar i el preu estigui compensat.
Això sumat a la especialització culinaria ha de ser la base de l'èxit.
Els diners són importants, i tant que si. Sempre s'ha de garantir la continuitat i la prosperitat del negoci, però d'aquí a pretendre fer-nos rics....hi ha una diferència de concepte.

Us explicaré un exemple molt representatiu.
El tema all-i-oli.
Ja sabem que sanitat recomana no utilitzar l'ou per fer maioneses i/o all-i-olis...por que si se pone malito el huevo, resulta que pillas una cosita muy chunguita que se te caen los dientecitos, las orejitas y los ojitos...y a las mujeres el culito y las teticas...que si patatim que si patatam...
...però collons, per què costa tan trovar un restaurant on et posin un bon all-i-oli?
...mira que es tonto el tema , eh?
Nomès demano un puto all-i-oli de tota la vida....d'aquells que provoquen rots agres i tòxics...d'aquells que a mitja tarda et fan tirar uns pets llerdosos, llefiscosos i fastigosos.....que quan pregunta quí s'ha tirat un pet, dius: "peo que no suena, te pinta el culo y huele de pena"...juasssss, juassss....
Però a ningú li fa gràcia....oi?
Doncs sí, costa molt.
I per les mateixes raons: eficiencia empresarial vs respecte a la cuina i a les persones.
És més barat i eficient comprar-lo de pot que dedicar-li mitja horeta cada día a fer-lo.

Lluny de ser pesimista amb el panorama actual (que n'hi ha per ser-ho) afortunadament queden llocs on val la pena anar a menjar.
Jo tinc la meva llista de llocs habituals, com tothom. Podría publicar en un blog una recomanació dels millors restaurants que conec, però llavors no estaría sent conseqüent.
El problema es que si se'n parla molt d'un lloc....amb el pas del temps, es masifica, es degrada, es deteriora i al final te rebota i te explota....com al cole.

Què voleu que us digui.
Jo tampoc tinc la sol.lució definitiva, ni molt menys:
"Jamás se desvía uno tan lejos como cuando cree conocer el camino", diuen.
Al cap i a la fi, estem sotmesos a la voluntad del xinesos, que acabaràn portant, en breu, tots els negocis.
La meva conclusió és clara: si voleu menjar bé sense llençar els diners...apreneu a cuinar a casa i aneu, de tant en tant, a dinar a restaurants que valguin la pena segons el que la vostra economía us permeti.
Hi sortireu guanyant.

FOTO: Aquesta foto m'agrada molt. És la típica foto americana de tota la família....en plan "Con 8 basta", juasss... D'esquerra a dreta: Jo (Albert), Carles, Manel, Mare (Pilar), Pare (Manel), Lluís i la Gemma.
A casa...no hi havia mai calers per anar a dinar tots a un restaurant. De fet, nomès recordo anar tots a un restaurant quan hi havia algún casament, comunió, etc....
Llegir més...