inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
17 de Gener Tortell de Sant Antoni Conill fregit Peus de porc al forn Calçots al forn Tortell de nata Amanida de mar Salmó a la papillota

dijous, 12 de gener de 2017

Confit d'ànec amb poma, xampinyó i reducció de Pedro Ximenez


Avui us mostraré com fer una recepta d'aquelles que son extraordinàriament simples però que sempre quedes bé. A internet trobareu centenars de propostes fetes amb ànec confitat, totes elles bones.
Val a dir que es tracta d'un plat parcialment precuinat i no és menys cert que hi ha diferents qualitats de confit d'ànec. Jo el compro a la parada del pollastre del mercat municipal de Molins per uns 5-6€ la peça i, sincerament us ho dic, surt molt bo. Un cop triat el vostre proveïdor de confiança, només us caldrà seleccionar la guarnició més adient: patates, pomes, en puré, en compota, fregides, al forn, pèsols, bolets, ceba caramel·litzada, espàrrecs, mongetes, flors de carbassó,  etc...
La llista és inacabable, però en aquest cas la poma és una de les guarnicions més utilitzades ja que casa perfectament amb el gust potent que té l'ànec. Jo he optat per saltar uns talls de poma i xampinyó, fets en el mateix greix de l'ànec. I com no, el contrast dolç-salat que hi aportarà la reducció de Pedro Ximenez és indispensable. Podeu fer la reducció de moscatell, mistela, o altres licors, però es important ressaltar aquesta part de la recepta ja que, en el fons, és la seva gràcia: sucar-hi un trosset d'ànec en la salsa.
Una recepta festiva que estarà a l'alçada de qualsevol esdeveniment i que, al ser tan senzillota de fer, us permetrà dedicar temps a la resta de tasques que qualsevol celebració comporta.
Ja sabeu de que us parlo, oi?.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dimecres, 28 de desembre de 2016

SERIOUS THING CON TOQUE GARBANCERO ** INNOCENTADA 2016 **

ATENCIÓ: AQUESTA RECETA ÉS LA INNOCENTADA DE L'ANY 2016. SI US PLAU, NO US LA PRENEU SERIOSAMENT... I SI ALGÚ HO HA FET I L'HA TASTAT... ASSUMIRÉ ELS COSTOS DEL RENTAT D'ESTÒMAG!

** Vamos en estas Fiestas con un plato con un sabor de rechupete seguro os encanta niños
** Ingredientes Para 4 Comensales
* Garbanzos cocidos - EL GARBANCERO
* 1 baso de caldo cocer garbanzos
* 1 Fuagras tapa negra
* 4 Salchichas
* 1/2 Coliflor
* 4 escamarlanes
* 1 higado de conejo o de pollo
* Sobrasada
* Mermelada de arandanos
* Tomate frito (opcional)
* Flores de hibisco deshidratadas - FRISCO
* Especias sazonador thailandia -
* Salsa de Soja - KOKKIMAN
* Ajo picado
* Canela
* Olivas negras sin hueso
* Agua con gas
* zumo de 40 mandarinas-  10 persona
** para decorar
* Pan tostado (del dia antes
* champiñón cortar en forma horeja
* platano rodajas 2
* picos de pan para pelo - tipo COUNDIS
* alcaparra con colita
** Elaboracion En una cazuela barro echamos por orden las salsas, el tomate, la soja garbanzos, olivas, sobrasada, fuagras, escamarlanes pelados  las flores, la coliflor y trituramos bien, añadimos salchichas trozeadas higado aplastado y espolboreado con sal y ajo dejamos que cueza bien a fuego lento transcurridos unos minutos añadir  agua con gas cubriendo y ponemos el zumo de mandarina, canela, mermelada a gusto y sazonador thai y dejamos que cueza hasta reducir bastante colocamos en platos y decorar

Llegir més...

dissabte, 24 de desembre de 2016

ARTICLE: Bon Nadal 2016


Enguany, i casualment, les dates de Nadal coincideixen amb una fita important d'aquest blog, i es que s'acaben d'assolir els 15.000.000 de visites.
No està bé que ho digui jo, ja ho sé, però algú ho haurà de dir: l'èxit d'aquest blog és incontestable.
Gràcies a vosaltres, és clar.
Novament, us he d'agrair la vostra fidelitat i espero i desitjo poder mantenir aquest blog molt més temps, cosa que no us puc garantir. Confio en trobar els recursos externs necessaris per tirar endavant el projecte i mantenir-ho tot plegat.
I es que l'altre dia em deien: "...no tanquis aquest blog ja que és patrimoni d'aquest país!"
I penses.... no sé que dir!.
Sé perfectament (per què ho veig) que sou molts i moltes els que utilitzeu aquest blog. Potser no a diari, però el teniu present, i quan us cal trobar alguna cosa la veniu a buscar.
I amb una mica de sort, de entre les 1000 receptes publicades, la trobeu i tot.
De fet, jo mateix utilitzo aquest blog constantment en la meva vida diària, ja que em resulta impossible recordar totes les receptes que m'agraden.

Quinze milions de visites no és pas una xifra menyspreable per a un blog escrit en català.
Aquest és un gran moment per al blog i, fins i tot, jo diria que podria ser el moment més àlgid de la seva curta existència (5 anys).
Personalment, no puc estar més satisfet amb la seva deriva.
Quinze milions de visites és una xifra ben rodona, que lliga perfectament amb l'alegria i el bon rotllo que el Nadal ens desperta a tots.
Per tant, deixeu-me agrair-vos la confiança que any rere any demostreu en aquest blog i enviar-vos aquest sincer missatge:

El blog www.lacuinadesempre.cat us desitja Bon Nadal a tots i Feliç Any Nou 2017!
 

I ja és Nadal, sí, un any més.
En un altre moment, d'èpoques passades, us desitjaria que l'any vinent fos millor que el que deixem, però si voleu que us digui la veritat, tal i com estan les coses, em conformaré amb que el 2017 no sigui pitjor que el 2016.
Aix...! el Nadal!.
Com tots sabeu, aquesta és una època que ens agita i ens provoca sentiments contradictoris.
Son moments on es barregen, més que mai, instants fantàstics amb records tristos de les nostres vides. Segons sigui aquest balanç, el Nadal pot ser en una època de l'any meravellosa o, contràriament, pot convertir-se en una etapa dura i feixuga de superar.
I es que qui més qui menys té familiars i/o amics que ja no hi son o que estan patint d'alguna manera.
I no hi ha res pitjor que el patiment.
La vida és dura amics meus i com més gran ens fem més dura es torna i més coses dures hem de viure.
Aquest any, en particular, vull dedicar unes paraules a la figura d'un company de la xarxa que ens ha deixat recentment de forma sobtada: l'Eduard, del blog "De plat en plat". Gran persona, gran cuiner i gran influencer dins el mon bloguer, que deixa un llegat extraordinari, una excel·lent feina feta que ha servit per mantenir ben alt el nostre receptari tradicional, la nostra cultura i el nostre país.
Feina d'aquella que a mi m'agrada, la que realment aprofita la gent del carrer, la cuina de veritat sense "mariconades".
Personalment li estic molt agraït, com molts de vosaltres, n'estic segur.
No puc fer res més que subscriure tota la feina de l'Eduard, ja que com be sabeu, aquest blog té el mateix objectiu de difondre la cultura gastronòmica tradicional catalana per tot el món.
Descansa en pau, Eduard!.

Però en aquesta publicació d'avui, també voldria transmetre un missatge positiu, un missatge d'esperança. Per què la vida, tot i ser tan fràgil, té coses meravelloses de les que no podem deixar de gaudir.
Permeteu-me recomanar-vos que, en la mesura que us sigui possible, feu un esforç per oblidar totes les coses dolentes que us envolten, ni que sigui per uns dies, per unes hores, per uns minuts.
I torneu a sentir-vos nens per uns instants.
El poder de la infància ens fa millor persones, no en tinc cap dubte.
Sentiu el Nadal!.
És difícil, ja ho sé.
Si teniu fills petits, és més fàcil.
Fills, nets o nebots amb edats d'aquelles que encara no coneixen la veritat de "certes coses".
Llavors, el Nadal pot ser inoblidable, il·lusionant, especial, únic, irrepetible, fins i tot màgic.
Aprofiteu-ho i gaudiu-ho molt, que la infància passa molt ràpid.
Massa ràpid.
Jo penso que l'autèntic Nadal es el que es vivim i experimentem quan som petits, quan som ignorants i quan som més feliços que mai, sense preocupacions.
Els adults, en canvi, ens passem la resta de la vida anhelant la nostra infància i procurant que la dels nostres fills sigui, com a mínim, millor.
Però compte! Això no vol dir que els tinguem que regalar 50 joguines als nostres fills, eh?.
I es que hi ha gent que es passa tres pobles amb les joguines.
Bé, jo reconec haver-me passat alguna vegada, però es que és tan difícil controlar-se davant el desig d'un infant!
Hem de regalar-los algunes joguines, és clar, però també dedicació, temps de qualitat, passió i molt d'amor: abraceu-los i feu-los mil petons!.
Jugueu amb ells... 
Jugueu a fer d'Spiderman i a quedar immobilitzats per la seva teranyina...
Jugueu al gatito malito, al yatetengo, al coixí-pedra (no ho busqueu, que son jocs que he inventat!)...
Jugueu a tirar-vos pets i rots de mentida...
Jugueu a fer històries amb taps d'ampolla, rotlles de paper higiènic, pedres i plantes...
Jugueu a inventar-vos contes sobre un nen petit que es deia Antoñito o Pepito Pérez o Anselmito i que anava una dia pel carrer i es va trobar una moneda al terra...
Jugueu a cantar cançons amb paraulotes...
En definitiva, que feu el burro amb els nens!

Ah! I aquests Nadals no us oblideu de veure pelis de Nadal en família, com: Sólo en casa, Gremlins, Pesadilla antes de Navidad, Elf, Arthur Christmas, Cuento de Navidad (la de Disney, que és el millor Mister Scrooge), El Grinch o Polar Express.
Per cert, voleu que us expliqui un secret?
A casa nostra, quan arriba el Nadal (per què la resta de l'any no ho fem), posem la pel·lícula Polar Express moltes vegades, molt sovint.
La veritat es que és una pel·lícula que quan es va estrenar no va quallar ni de bon tros, com s'esperava. I es que tècnicament és tracta d'una pel·lícula molt mal feta.
Però els nens, amb aquestes coses no s'hi fixen, oi?.
Doncs jo us diré que aquesta peli té "alguna cosa" misteriosa que t'arriba. 
Potser es que la reproducció de la pel·lícula té alguna similitud amb el picarol que hi surt.
Si l'heu vista, sabreu que hi ha apareix un picarol que només sona (o només els sents) si hi creus de veritat: és un picarol màgic.
Altrament, com els passa als pares del nen protagonista, el picarol no sona i donen per fet que malauradament està espatllat.
Total, i des de el meu punt de vista, la pel·lícula es capaç de transmetre sentiments reals de Nadal i de gairebé transportar-te dins el tren i fer-te sentir petit de nou durant 90 minuts.
No sé, és una cosa estranya...
Que potser només em passa a mi...
Per flipat...
I és clar, d'alguna manera, gairebé sense voler, penso que estic fent d'aquesta pel·lícula una tradició familiar. D'aquesta manera, quan els meus fills siguin grans, la recordaran i la conservaran amb aquell anhel infantil del que us parlava.
Es com si jo tractés d'assegurar-los un tros de Nadal dins la cinta, i d'aquesta manera puguin recuperar els sentiments reals del Nadal cada cop que premin el botó play.
Compte però! Quan toqui posar-la, això sí! No val posar Polar Express en ple mes d'agost menjant un Calipo en calçotets, eh?.
Així no funcionarà, carallots!.
Total, que avui us vull adjuntar la típica escena de Polar Express quan els nens canten la bonica cançó "When Christmas comes to town". 
Us puc assegurar que no hi ha res millor en aquesta vida que sentir als meus propis fills cantar aquesta cançó amb tanta il·lusió i sentiment...
Es en aquell precís instant quan a mi també em sembla sentir el clinc-clinc d'un picarol....

Bon Nadal i cuideu-vos molt!



Albert Vilas
Responsable de www.lacuinadesempre.cat
Llegir més...

divendres, 16 de desembre de 2016

Arròs al forn


Novament, la cuina em sorprèn.
I es que no deixa de fer-ho.
Ho comento sovint, ho sé, però es que el record gustatiu ens enganya més sovint del que ens pensem.
Feia temps que volia fer aquest plat, sincerament, però quan mirava els ingredients i veia les fotos per internet, ummm.... no sé, m'imaginava el sabor de tot plegat i com que no em feia el pes el plat. Finalment, m'he decidit a fer-lo i, com us deia en començar, estava completament equivocat amb el sabor: aquest plat és exquisit!. L'arròs queda cruixent per fora però cuit de fins i agafa un sabor extraordinari. Però bo de veritat, no ho dic per dir.
Si us passa com a mi, no dubteu.
I es que quan alguna cosa se'm creua.... em costa redreçar-ho.
Reconec que sóc una mica carallot per aquestes coses, mira.
Total, que aquí us deixo la meva experiència i la meva recomanació.
Un plat que no podeu deixar de tastar.

Llegir més...

divendres, 9 de desembre de 2016

Verdura amb arengada


Recepta tradicional número 1118 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Un plat senzill, tradicional, barat, fàcil i sa.
Vigileu una mica els hipertensos.
També podeu fer-lo amb sardines de la costa o amb filets d'arengada salats, o també rosta de porc.
La verdura l'haureu de coure amb poca sal, ja que l'arengada ens aportarà molta sal al plat.
Com sempre si no dic res, les quantitats de les receptes sempre son per a quatre persones.
Que vagi de gust!
Llegir més...

divendres, 2 de desembre de 2016

Patates estofades amb costella de porc



Recepta tradicional número 787  del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Aquest plat tradicional, també conegut com "Patates amb suc" es d'aquells estofadets que tant de gust venen els dies de rigorós hivern.
Com veureu, jo hi he afegit una barreja de bolets, variant del plat que recomano.
Es pot fer amb vedella enlloc de porc. De fet, a casa tota la vida hem fet les Patates amb suc amb vedella, una carn, segons el meu parer, més agraïda per estofar.
Si encara no heu fet mai aquest plat, no entenc a què dimonis esteu esperant...
Estic convençut que repetireu sovint.
Llegir més...

divendres, 25 de novembre de 2016

Empanada de tonyina


M'encanten les empanades!
...però m'emprenya fer-les.
...tot i que sempre val la pensa l'esforç.
I per això, quan m'hi poso, sempre en faig dues, una per consumir i l'altre per congelar.
En aquest blog ja hem vist com fer altres tipus d'empanades, com la de llom, de pop o de llom i xoriço.
Avui us mostro com fer la clàssica empanada de tonyina.
El farciment pot variar lleugerament entre receptes, però mai ha de faltar una bona quantitat de ceba, tomàquet, pebrot i tonyina. A més a més, com he fet jo, podeu posar-hi ou dur.
Sempre recomano fer el sofregit el dia anterior. L'endemà està més bo i gustós i, el que és més important, fred, ja que no es recomanable posar el farciment calent sobre la massa d'empanada.
Ja m'explicareu!
Llegir més...

divendres, 18 de novembre de 2016

Lluç a la romana

Seguim recuperant receptes tradicionals, algunes més complexes i d'altres no tant, com aquesta.
Recepta tradicional número 638 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Ja sabeu que ho comento sovint, però la cuina em continua sorprenent. I m'ha passat de nou amb aquest plat, us explico per què.
Lluç a la romana, dius... bé, val.
Com que l'has menjat en alguna ocasió, creus que recordes perfectament el seu sabor, i dins el teu caparró t'imagines quin gust té un lluç, amb les seves espines emprenyadores, arrebossat amb ou i farina i tot ben fregidot. I probablement oliós i pesat.
Llavors, arronses el nas i penses:
- "uf, no sé si fer el lluç a la romana o una altra cosa, es que a la romana....".
I després, un cop fet i tastat, penses:
- "collons! això està boníssim, el lluç fresc es desfà a la boca i l'arrebossat li dona un toc cruixent i saborós, gens oliós...... no sé per què no el faig més sovint. Com m'equivocava!"
Conclusió, que al final acabes pensant que, de vegades, el record gustatiu es desdibuixa amb el pas del temps.
Per tant, us recomano comprar un bon lluç fresc i gaudir d'aquest bàsic de la cuina que tants àpats ha sol·lucionat dins la nostra història quotidiana.
Com veureu, he optat per acompanyar el lluç d'unes mongetes verdes bullides i passades per la planxa.
Que vagi de gust!
Recordeu que si no dic res, totes les receptes estan pensades per a quatre persones.
Llegir més...