inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Fideuada Ensalada Russa Rebosteria: Pasta de poma Picantons a les fines herbes Entremesos

divendres, 13 de juliol de 2018

NOTÍCIA: Al cel menjaran millor



Avui vull parlar-vos d'un seguidor d'aquest blog i sogre del meu germà (foto 1), que lamentablement ens ha deixat aquesta mateixa setmana als 91 anys de vida.
Es tracta d'en Joaquim Ferrer Torrodellas.
En Joaquim era una bona persona, amb cara de pare estimat i amb l'aspecte de l'entranyable avi que tots voldríem tenir. D'aquelles persones que mai s'obliden.
En Joaquim va ser comercial de professió, el que li va permetre recórrer molts punts de la geografia enriquint-se de totes les peculiaritats culinàries de cada racó.
I es que va fer de la cuina un estil de vida.
Llegir més...

divendres, 6 de juliol de 2018

Bacallà amb allioli gratinat i salsa de gambes


Excel·lent plat mariner, dels que m'encanta cuinar i encara més degustar. A més, no és pas complicat de fer i sempre quedés bé. El més important es disposar d'una bona matèria primera, com passa sempre. Podeu deixar-ho tot preparat i muntar el plat en 10 minuts.
Aquesta recepta és per a 4 persones.
Bon profit!
Llegir més...

divendres, 29 de juny de 2018

Amanida Cèsar


Una amanida Cèsar és una amanida d'enciam romana i croûtons (trossos de pa torrat) amb suc de llimona, oli d'oliva, ou, salsa Worcestershire, anxoves, all, mostassa de Dijon, formatge parmesà i pebre negre. L'amanida Cèsar original no conté pollastre, encara que se li sol afegir habitualment.
L'inventor d'aquesta amanida va ser el xef del restaurant Cardini, Remigio Murgia, encara que el platet es va nomenar amanida Cèsar en honor a l'amo i també cuiner Cèsar Cardini. Aquesta amanida és molt popular i ha arribat a internacionalitzar-se, sent possible trobar-la en molts restaurants de tot el món. En la seva forma original, aquesta amanida era preparada al moment davant del comensal i servida a un costat de la taula.
Es una amanida que podeu preparar, per exemple, per aprofitar pollastre sobrant d'altres preparacions (com el pollastre a l'ast). 
Les quantitat d'aquesta recepta corresponen a quatre persones.
Llegir més...

divendres, 22 de juny de 2018

Tomàquets farcits de carn


Recepta tradicional número 1035 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Avui es presento la versió dels Pebrots farcits (que ja hem vist aquí) però feta amb tomàquets.
Com ja sabeu, existeix una gran i excel·lent varietat de tomàquets a Catalunya i podeu cuinar aquest plat amb moltes d'elles. Hi ha varietats que, per la seva constitució, son més adients per farcir com el tomàquet Montserrat, el Pare Benet o el Rosa. Però qualsevol tomàquet que us agradi estic segur que el podreu farcir. La consistència del farciment dependrà que si poseu més o menys molla de pa. Tot i així, penseu que és un plat contundent, per tant, us recomano no presentar tomàquets massa grossos. Sempre és millor menjar-se dos relativament petits que no haver acabar-se un de gros.
Bon profit!
Llegir més...

divendres, 15 de juny de 2018

Tonyina estofada


Recepta tradicional número 1040 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Normalment, quan es cuina tonyina fresca, es procura limitar la cocció d'aquesta carn, ja que fàcilment queda eixuta. Fins aquí la majoria hi estarem d'acord.
Però aquesta recepta busca, precisament, la textura cuita de la tonyina, aquella que és més propera a la d'una llauna en conserva. M'enteneu, oi?. Per aquest motiu, és imprescindible regar bé la carn amb aquesta deliciosa salsa. I el conjunt, personalment, m'ha semblat molt bo. Recomanable us diria, tenint en compte que jo sóc dels que admet totes les coccions de la tonyina. Si sou dels que no suporteu la tonyina cuita,  us estalviar-vos la feina de cuinar aquest plat. També podeu retirar la carn als 10 minuts de cocció i seguir cuinant el plat (la salsa) per separat.
En qualsevol cas, no volia deixar passar l'oportunitat de plasmar autèntica l'elaboració d'aquesta recepta tradicional catalana, (si em permeteu) més enllà dels gustos personals.
Som-hi!
Llegir més...

divendres, 8 de juny de 2018

Pancakes



Segons la wikipedia, la tortita, pancake o panqueca (a Estats Units també hotcakes, griddlecakes, o flapjacks) és un pa pla rodó salat o dolç, la massa base conté usualment llet, mantega, ous, farina, llevat, sucre, sal i opcionalment, una espècia, essència o extracte (canyella o vainilla, per exemple). Es diferencia del crep en què és de menor diàmetre, compta amb llevat i es fa a foc mitjà, en comptes de a foc lent, fins que quedi daurat. Hi ha moltes variants en diferents cultures i països, no només en els ingredients sinó en la manera de ser servit. Als Estats Units se serveixen amb xarop d'auró (Jarabe de Arce o Mapple Syrup) i un tros de mantega al damunt que es fon amb la mateixa escalfor del pancake.
A Espanya se li acostumen a dir tortitas i tenen una consistència esponjosa, més gruixuda que els creps, i la circumferència és més petita. S'acompanyen normalment de nata i xarop (de maduixa, de xocolata, de caramel, d'auró, etc.), o bé només amb melmelada. Se solen prendre de postres, encara que altres vegades es prenen com esmorzar o berenar.
Amb la recepta que us proposo us sortiran uns 10-12 pancakes. Podeu fer-ne la meitat i també podeu deixar preparada la massa la nit anterior per coure'ls i servir-los l'endemà per esmorzar. La massa reposada integra millor els sabors, tot i que és una preparació molt senzilla que podeu executar al moment sense problema.
Som-hi!
Llegir més...

divendres, 1 de juny de 2018

Arròs de pollastre


Recepta tradicional del llibre "800 receptes d'avui i de sempre" d'en Josep Lladonosa i Giró, mestre i referent de la cuina catalana.
Es tracta d'un arrosset fet a la cassola, de les especialitats d'aquesta pàgina com haureu comprovat. 
Un plat suculent, pràctic i molt econòmic també. Dels que generalment agrada molt a la canalla, ja que no troben ossos, ni espines, ni pells, ni res "estrany" com diuen alguns que jo conec: arròs, quatre pèsols (si voleu) i pollastre.
Més bàsic impossible.
Però no per ser bàsic un plat ha de ser pitjor, sabeu de que parlo oi que si?.
Com sempre, si utilitzeu productes ecològics i de temporada el plat encara lluirà més.
Som-hi!

Llegir més...

divendres, 25 de maig de 2018

Albergínies al forn




Recepta tradicional número 5 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Aquest és un plat molt típic a casa nostra.
Però us he de reconèixer que, si ens guiem pel seu nom, aquesta recepta semblaria tenir una presentació o elaboració diferent a la que veureu.
Almenys, a mi passat.
I es que, certament, es pot coure l'albergínia al forn de mil maneres, a que si?.
I sempre queda bona!.
Respecte de la recepta tradicional, només he afegit unes cebetes mini per donar-li al conjunt un punt de volum i textura addicional, però les podeu obviar si no les voleu.
Un platillo fàcil i ràpid de fer, per a aquelles ocasions en les que no tenim massa gana o no tenim masses ganes de cuinar.
Som-hi!
Llegir més...

divendres, 18 de maig de 2018

Sípia a la planxa amb carxofes i romesco



Una bona sípia a la planxa acompanyada de romesco i amb el cruixent de la saborosa carxofa fregida fa que aquest sigui un plat que sempre ve de gust. A més, ja sabeu que quan treballem amb productes frescos i de qualitat com menys elaboració millor, i d'elaboració avui ben poca.
Més senzill impossible, sa i bo.
No es pot demanar més, quan fa comença a fer calor i procurem no dedicar massa temps a cuinar.
Us recomano que prepareu prèviament la salsa romesco el dia anterior si voleu. O a les males, la podeu comprar feta és clar.
Llegir més...

dijous, 17 de maig de 2018

Carxofa fregida


No podia faltar en aquest receptari la recepta de les clàssiques carxofes fregides, sempre tan bones i que tan bé acompanyen molts altres plats.
De nou, assenyalar que el missatge de publicar aquests tipus de receptes no és precisament mostrar la seva bàsica elaboració, si no recordar la seva existència i posicionar-les dins el nostre receptari com a recurs per al dia a dia.
Com ja sabreu, la carxofa té moltes propietats organolèptiques i nutritives.
La seva proporció de proteïnes i hidrats de carboni són molt significatius en comparació amb la resta de verdures. Els minerals que en destaquen són el calci, sobretot, el fòsfor i el ferro així com les vitamines A, C i del grup B. Són de gran eficàcia contra les afeccions hepàtiques ja que constitueix un veritable protector del fetge, molt recomanable en cas d'hepatitis (A i B), cirrosis, degeneració greixosa del fetge causada per l'alcohol, hepatitis alcohòlica, intoxicació per medicaments i sempre que es desitgin potenciar les funcions desintoxicants del fetge.
Però el millor de tot es que són molt bones al paladar, oi que si?
No us perdeu la Carxofa del Prat (IGP), que trobareu des de el mes de novembre a l'abril.
Som-hi!

Font: www.gastroteca.cat
Llegir més...