inici | contacte | avís legal | publicitat | Spain English French German Italian Russian Portuguese
Sorteig obridor d'ampolles i xapes LCDS. Amb la col·laboració de Camaloon. Arròs de peix a la cassola Magret d'ànec amb estofat de fruits vermells Tartaletes de crema amb fruita i xocolata Pollastre a la manresaneta Còctel de gambes

divendres, 21 novembre de 2014

Croquetes de carn d'olla


Recepta tradicional número 462 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Uua nova recepta de la cuina d'aprofitament, que sempre ha estat en vigor, però en els temps que corren torna a ser una cuina de nou en alça.
Les croquetes de carn d'olla també son conegudes com a Croquetes Morellanes.
En realitat, aquesta recepta es barrejant la farina amb la llet i la carn i verdura sobrant de l'Escudella i Carn d'Olla, fins a obtenir una massa espessa.
Avui, us mostraré una elaboració alternativa, que consisteix en preparar primer una beixamel que utilitzarem per triturar el sobrant de l'Escudella. Si no o no fa, ens quedarà pràcticament igual, però a mi m'agrada més, ja que la beixamel aportarà alguns matisos addicionals (com la mantega, la nou moscada, etc...).
Les quantitats de beixamel i de carn aniran una mica a ull. L'objectiu és trobar la textura de croqueta adient, i penso que podeu fer-vos una idea amb les fotos que us mostro.
El resultat, són unes saboroses i magnífiques croquetes casolanes, d'aquelles que difícilment trobareu en un restaurant.
Que vagi de gust.
Llegir més...

dimecres, 19 novembre de 2014

Magrana amb llimona



Us presento aquesta mínima preparació de la magrana que us arreglarà més d'unes postres, ja ho veureu.
En aquest blog, ja hem vist com preparar la clàssica magrana amb vi i sucre. Doncs bé, no sé si parlem d'una recepta tradicional catalana o no, però en general, aquesta és una recepta popularment coneguda, d'això no en tinc cap dubte. Resulta que, fa un temps, la Xan, la meva cunyada, em va servir una magrana amb llimona després d'un dinar familiar.
No l'havia tastat mai.
Vaig trobar que aquesta combinació és força encertada: magrana, sucre i suc de llimona.
Res més. Així de simple i així de bo.
Per tant, he volgut compartir aquesta recepta amb tots vosaltres i conèixer el vostre feedback al respecte.
No dubteu en tastar-la... total, no costa pas gaire de fer, oi?... i es que això de no pencar gaire agrada tothom.
I ja que hi som, i pels que encara no ho sabeu, us mostraré com obrir i desgranar una magrana fàcilment.
Som-hi!
Llegir més...

dimarts, 18 novembre de 2014

Crema de moniato


Fabulosa crema, de veritat ho dic.
No feu allò de pensar "..ufff...un plat amb moniato...", que va! que va!.
Us recomano i molt aquesta crema de temporada que està per llepar-se'n els dits.
Aquesta crema la podeu utilitzar com a base o ingredient d'un altre plat.
Les quantitats d'aquesta recepta corresponen a 2-4 persones.
Llegir més...

Xips de moniato


Gens innovadora la recepta, ja ho sé, però molt interessant.
Podeu utilitzar aquests xips com a guarnició per a tota mena de plats o també per servir com a pica pica.
Combinen perfectament amb tot tipus de producte (carns, peix, llegums, verdures, etc..).
Jo penso que el moniato és un aliment que està infravalorat.
Es poden fer moltíssimes coses xules amb moniato.
El moniato, boniato, batata o patata de Màlaga (Ipomoea batatas) és una planta de la família de les convolvulaceae, conreada per la seva arrel tuberosa comestible.
El moniato és molt popular a tota Amèrica del Sud, el Carib, Estats Units, Canadà, la Xina, i les illes del Pacífic. A Catalunya es consumeix típicament a la Castanyada, acompanyant els panellets o com un dels ingredients d'aquests.
Al País Valencià es fa servir per als pastissets de moniato típics de Nadal; i en alguns pobles de la Ribera, a més de l'arnadí de carabassa, se'n fa també un de moniato, i se'ls dóna el nom, respectivament, de carabassa santa i moniato sant, per raó d'ésser els dolços rituals de la Setmana Major.
I ara, tasteu aquestes divertides xips i en parlem!
Llegir més...

dilluns, 17 novembre de 2014

CONSELL: El pèsol negre i el blat de moro escairat




El Berguedà és una comarca amb molta riquesa, paisatgística i alimentària. i presumeix de productes alimentaris autòctons. Productes de la terra, d'aquells de tota la vida, com el blat de moro escairat, el pèsol negre, la ceba llarga, les patates i els naps, i com no, els bolets, que han passat a ser una veritable garantia de visites turístiques a la comarca cada temporada. També hi trobareu embotits i formatges artesans, carns de molta qualitat, làctics i altres productes elaborats, com les extraordinàries galetes "Viñas".
Avui, en concret, us vull recomanar dos productes de la zona del Berguedà: el Pèsol negre i el Blat de moro escairat.


EL PÈSOL NEGRE
Segons el portal www.gastroteca.cat, el pèsol negre és una varietat de pèsol que es va començar a cultivar al Berguedà i a d'altres zones de muntanya al segle XVIII, provinent de la Vall de Lord. Es tracta d’una lleguminosa que es cultiva en zones de muntanya en quantitats molt petites, ja que és una varietat delicada molt atacada pel corc, sobretot si es fa al pla.
El gra, quan és cru, té un color verd grisós, però un cop cuit pren un color entre marró i negre, d'on li ve el seu nom. La seva textura, quan està cuit, és fina, terrosa i de gust dolç i aromàtic. Com que és un
pèsol més aviat seleccionat per consumir en sec, la producció és més tardana i més agrupada que la d'altres varietats destinades al consum en fresc, tot i que també es pot consumir així. Quan es deixa assecar presenta un temps de conservació elevat, més enllà de la temporada de collita, el millor
moment per consumir-lo fresc. S'acostumen a cuinar guisats o saltats amb carn de porc, tot i que permet moltes preparacions innovadores.
El pèsol negre es pot trobar en botigues o mercats de la comarca del Berguedà.
Com la resta de llegums, és un aliment que conté principalment hidrats de carboni complexes. A més, aporta una quantitat important de proteïnes que, tot i ser d'un valor biològic inferior a la dels productes d'origen animal, si es menja amb cereals (com el pa o l'arròs) s'obté una proteïna d'elevada qualitat. També cal destacar el seu contingut en fibra, que millora el restrenyiment, disminueix el risc de càncer d'origen gastrointestinal i afavoreix la sacietat. Una autèntica delícia que no podeu deixar de tastar.
Si en trobeu, no ho dubteu: compreu-los!.

El podeu trobar envasat al buit.

Com fem amb altres llegums, serà necesssari posar els pèsols negres en remull el dia anterior.

En aquest blog trobareu algunes receptes fetes amb aquesta llegum, com els Pèsols negres estofats amb coll de bé, Pèsols negres amb calamarsets i allioli suau o els tradicionals Pèsols negres amb rosta i col confitada.

EL BLAT ESCAIRAT
Segons el portal www.gastroteca.cat, el blat de moro és una gramínia originària d’Amèrica que s’introdueix a Europa al segle XVI. El conreu del blat de moro a la comarca del Berguedà es remunta al segle XVIII. Tradicionalment aquest cereal es plantava a terres de guaret i els pagesos tenien interès en el seu conreu per l’alta rendibilitat del producte i pels baixos costos que els suposava a l’hora de pagar al senyor. La varietat de blat de moro que es coneix com a blat de moro escairat té un color blanc característic que s’aconsegueix mitjançant el procés d’escairar, que no és res més que pelar o treure la pellofa al cereal, acció que es realitza en molins especialitzats. S'obté de la manipulació d'una varietat antiga de blat de moro que es conrea a l'Alt Berguedà, de la qual no es coneix l'origen. Abans d’ésser consumit, cal posar el gra en remull el dia abans i rentar-lo amb aigua abundant abans de coure’l. La tradició de menjar escudella de blat de moro escairat pel dia de Nadal a la comarca del Berguedà, n'ha garantit la continuïtat.
Es pot trobar blat de moro escairat cru (maíz perlado) a moltes botigues de la comarca, i cuit a diverses botigues que couen gra. Tot i que la temporada de la collita és al juliol i mig agost, se'n troba tot l'any ja que es conserva bé.
Com la majoria de cereals, destaca per la seva quantitat i qualitat d’hidrats de carboni. Com que és un cereal pelat, no aporta grans quantitats de vitamines, però sí de minerals com el fòsfor, que forma part de l’ADN, el potassi, regulador dels nivells d’aigua dins i fora de les cèl·lules,  i el  magnesi, mineral que intervé pràcticament en totes les etapes del metabolisme. En una alimentació equilibrada els cereals han de ser-hi presents cada dia i, en no contenir  gluten, és una bona opció per les persones celíaques.

Veiem com és el blat de moro escairat.
Com podeu observar sembla blat de moro normal al que li han tret la pell.
A mi me l'han portat en una bossa, directament de la càmera frigorífica.

Però també el trobareu envasat al buit.
En aquest, també, el tindrem en remull durant 24 hores.
 Un gran plat d'hivern, creieu-me!

En aquest blog trobareu algunes receptes fetes amb aquesta llegum, com el Blat de moro escairat de l'escudella a la planxa o la tradicional Escudella de blat de moro escairat.

ON COMPRAR
Trobareu aquestes productes en moltes botigues de Berga, Vilada i poblacions del voltant.
A més, a la pàgina següent podeu fer les vostres comandes per internet:
http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-oncomprar/pesol-negre-de-montclar/

I també a:
Productes del Berguedà

Es poden comprar precuinats a:
http://www.calmiquelet.cat/productes-del-bergueda/


Recordeu que podeu filtrar el blog per receptes que continguin "Llegum".
Llegir més...

divendres, 14 novembre de 2014

Pastís de nata farcit de maduixa


De nou, una recepta de pastisseria.
Paciència que és una mica llarga.
En aquest blog trobareu diversos pastissos decorats amb motius més o menys infantils.
Resulta que fa uns dies li vaig preguntar a la meva filla:
- Vinyet, com vols que sigui el pastís del teu 5è aniversari?
I em va dir:
- Vull que sigui....ummmmm.... de color blanc, amb maduixa i xocolata i cors de color vermell!
- Alguna cosa més, xata?
- No, papa.
Bufffff.
Per demanar que no quedi, oi?.
Doncs amb aquesta descripció vaig idear el pastís que avui us presento.
I es que no sempre és fàcil satisfer els desitjos dels nens, oi?
Per tant, ara veurem com fer un pastís de nata a partir d'un pa de pessic de color rosa fosc. El farciment, serà una barreja de melmelada de maduixa i nata, que ens donarà una tonalitat rosa més clara que el pa de pessic. Ho cobrirem de nata i amb això obtindrem tres capes visualment molt diferenciades.
El pastís, el decorarem amb roses de nata, boles de xocolata i uns cors vermells de sucre. Com a colofó, escriurem el pastís amb cobertura de xocolata i li posarem uns arcs de cobertura negra que aportaran volum extra al pastís.
Total, una combinació de colors atractiva a la vista dels nens i les nenes.
I, per què no, als adults també.
Modèstia a banda, vull dir-vos que en aquesta ocasió no estava massa inspirat. Vaja, que l'aniversari m'ha enganxat en un d'aquells caps de setmana que no tens ganes de fotre res, ni de fregir un ou.
No us ha passat mai?.
Doncs la veritat sigui dita.
I quina culpa tindran els nens del nostre estat anímic, oi?
Per a ells, és el dia més important de l'any i volen sentir-se protagonistes.
En definitiva, he de dir que estic satisfet amb el resultat i es demostra, un cop més, que quan les coses es fan amb amor i passió, per sobre fins i tot de les ganes, sempre surten bé.
Espero que també us agradi a vosaltres.
...i es que no és fàcil la vida de pare, coi!
...però val la pena, i és clar que val la pena...
Llegir més...

dijous, 13 novembre de 2014

Mongetes amb llomillo


Recepta tradicional número 685 o 686 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
De vegades, ens fem un embolic tot pensant què podem fer per dinar, i plats com el d'avui son una gran alternativa, fàcil d'elaborar, bo i molt tradicional també.
Digueu-li llom o digueu-li llomillo, no passa res.
Avui parlem de les Mongetes amb llomillo, que no Llomillo amb mongetes.
Aquesta petita diferència en l'ordre dels elements és relativament important: no és el mateix servir ell llom amb un acompanyament de mongetes que servir les mongetes amb uns talls de llom.
Filo prim, ho sé.
I en què es tradueix això? doncs que en comptes de fer el llom i col·locar les mongetes a un costat, com a guarnició, el que farem serà coure el llom, després les mongetes i finalment barrejar-ho i servir-ho tot plegat.
Que al final ho fotreu com us donarà la gana, ja ho sé, però són matisos interessants a tenir en compte.
El que vull dir es que, de vegades, el nom d'un plat ens pot indicar més coses de les que pensem a priori.
Podeu fer totes les variants que us vinguin de gust i utilitzar tota mena de carn i varietats de llegum.
Al cap i a la fi, qui s'ho ha de fotre sou vosaltres mateixos, no?
Aquestes quantitats proposades corresponen a quatre persones.
Llegir més...

dimecres, 12 novembre de 2014

Codonyat


Recepta tradicional número 382 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
El codonyat està molt bo, més del que recordem. Jo no en menjo sovint, però m'agrada. I cada cop que el tasto em pregunto per què no en menjo més. Em passa el mateix amb les castanyes, tot i que aquestes tenen l'inconvenient de ser un producte de temporada. Els codonys també, però el codonyat no.
Segons la vikipèdia, el codonyat és una confitura dolça i tova feta a partir del codony que es pot menjar sola, amb formatge o amb galetes. També se sol barrejar amb iogurt.
Segons el portal www.gastroteca,cat, El codonyat és una mostra de l'aprofitament del codony a les zones de muntanya, el codonyat és un producte de llarga conservació derivat d'aquesta fruita i que tradicionalment es feia en l'àmbit domèstic. En els darrers anys alguns artesans de les comarques pirinenques i meridionals l'han començat a comercialitzar.El codonyat és una confitura de codony de sabor agredolç que es fa tradicionalment a partir de mitjans d'octubre, quan es recull el fruit, fent bullir els codonys pelats i trossejats, afegint-hi sucre i aigua, i tornant a coure'ls. La pasta que en resulta es posa en uns motlles i es deixa reposar uns dies per tal que prengui forma i consistència. Se sol consumir per postres, acompanyat de formatge tendre, però també forma part de nombroses elaboracions dolces.
Es comercialitza envasat o en pots de vidre tancats hermèticament en algunes botigues especialitzades i agrobotigues d'arreu de Catalunya.
El valor nutricional del codonyat és similar al de qualsevol altra conserva de fruita, és un producte amb un contingut energètic elevat, a causa del sucre que se li afegeix. No obstant això, destaca davant d'altres confitures pel seu contingut en fibra i tanins. El codony, la fruita del qual s'obté, és ric en fibres solubles, que milloren el trànsit intestinal, i tanins que li donen les característiques astringents. A més, conté àcids orgànics amb propietats desinfectants i que afavoreixen l'eliminació de l'àcid úric.
En general, a internet, trobareu lleugeres variants en les receptes de codonyat. Hi ha qui hi posa poma, pera, llimona, suc de la cocció dels codonys, etc. La recepta que us presento avui és la més bàsica de totes.
Som-hi!
Llegir més...

dimarts, 11 novembre de 2014

Botifarra amb bolets i allioli de codony


La d'avui, no es una recepta tradicional que aparegui a gaires llibres de cuina, però estareu d'acord amb mi que una botifarra amb bolets és un plat molt representatiu i emblemàtic del nostre territori, oi que si?
Per aquest motiu no pot faltar en aquest blog.
La botifarra crua de casa nostra es la protagonista de molts plats típics de la gastronomia catalana, com la botifarra amb mongetes, les coques de recapte, fetes a la brasa o esparracada amb bolets,...
Jo la compro al mercat municipal, a una parada que m'asseguren que són de pagès. Ens ho haurem de creure, no?,
Segurament, no son tant bones com les que venen a Balsareny, a Planoles, a Camprodon o al Pallars (i me'n deixo molts llocs, ho sé), però jo les trobo prou bones.
I de bolets, podeu fer servir els que més us agradin. No sé si és apreciació meva però em sembla que, cada any que passa, la temporada de bolets és més curta, oi? i em fa ràbia. Si trobeu rovellons frescos, aprofiteu l'avinentesa per comprar-ne.
Respecte l'allioli, per donar-li un lleuger toc de sofisticació (si em permeteu l'ús d'aquest terme) he pensat en acompanyar el plat amb un allioli de codony, recepta que vam veure no fa massa i que també és absolutament tradicional. Ja sabeu que, d'allolis, se'n poden fer de tota mena i us recomano aprofitar la curta temporada del codony per fer-ne, gaudir-ne i, per què no, guardar-ne en conserva per consumir durant l'any.
Que vagi de  gust!
Llegir més...

divendres, 7 novembre de 2014

SORTEIG: Deixa un comentari i guanya un joc d'obridor d'ampolles i xapes LCDS




13/11/2014 Ampliació del termini d'inscripcions fins el 22/12/2014


07/11/2014 Inscripcions obertes fins el 17/11/2014 a les 23:59h

COM PARTICIPAR-HI
>Vols aconseguir un joc d'obridor d'ampolles i xapes de LCDS?.... és molt fàcil!
Per participar en aquest sorteig només has de deixar un comentari en aquesta mateixa entrada, indicant també el teu correu electrònic.
Digues quina recepta d'aquest blog t'ha quedat millor (o pitjor), quina és la teva recepta favorita, opina sobre aquest projecte de reivindicació de la cuina tradicional, sobre el seu contingut, les seves mancances o les seves virtuts o, senzillament, digues què has dinat avui.
Digues el que vulguis i participaràs en aquest sorteig.
Així de fàcil.
Però no t'oblidis d'indicar el teu correu electrònic per poder contactar amb tu en cas de resultar guanyador/a.


BASES DEL SORTEIG
- Hi poden participar tots els lectors i lectores d'aquest blog excepte les persones que col·laboren o han col·laborat amb www.lacuinadesempre.cat així com el seu entorn més proper. 
- El sorteig es realitzarà exclusivament entre els lectors i lectores que hagin deixat un comentari juntament amb la seva adreça de correu electrònic dins d'aquesta entrada anomenada "SORTEIG: Deixa un comentari i guanya un joc d'obridor d'ampolles i xapes LCDS!".
- Deixar més d'un comentari no us atorga més possibilitats. Només es comptabilitzarà el nombre de lectors i lectores, no el nombre de missatges que hi poseu.
- S'escolliran 3 guanyadors que rebran el mateix premi.
- El blog www.lacuinadesempre.cat es reserva el dret de deixar fora del sorteig (previ avís) a tots aquells lectors i lectores que facin un mal ús dels comentaris o no respectin l'Avís Legal publicat en aquest blog.
- Per al sorteig s'assignarà un número seqüencial a cada participant i, a continuació, mitjançant el servei de la pàgina http://www.alazar.info, es calcularà aleatòriament quin número serà l'escollit com a guanyador o guanyadora. Aquest procés es realitzarà tres vegades i tindrem un total de 3 guanyadors.
- El termini d'inscripció al sorteig comença el mateix dia de publicació d'aquesta entrada i acaba el proper Dilluns 22 de Desembre a les 23:59h. Els autors dels comentaris escrits passada aquesta data i hora quedaran fora del sorteig.
-  Dimarts 23 de Desembre al matí es publicarà la llista de participants amb el número assignat dins d'aquesta mateixa entrada.
- El sorteig tindrà lloc el mateix Dimarts 23 de Desembre a les 12:00h i el nom dels 3 guanyadors o guanyadores es publicarà immediatament en aquesta mateixa entrada, dins la secció principal SLIDER (imatges canviants) i també en la secció de Notícies.
- A continuació es contactarà amb els 3 guanyadors o guanyadores del sorteig per fer-los arribar de franc el premi.
- Aquest blog es reserva el dret d'alterar i/o actualitzar les bases del sorteig en qualsevol moment, així com la data i hora del sorteig, el termini d'inscripció i el premi o número de premis.
Molta sort a tothom!

EL PREMI (per a 3 guanyadors)

Un joc d'un obridor d'ampolles + dues xapes LCDS

www.camaloon.es




CAMALOON
A més a més, tots els que hi participeu tindreu un 5% de descompte en els productes Camaloon.
www.camaloon.cat

Si teniu qualsevol dubte, consulta o reclamació referent a aquest sorteig podeu adreçar-vos a:
"info@lacuinadesempre.cat".

www.lacuinadesempre.cat
Llegir més...

dijous, 6 novembre de 2014

Pèsols negres amb rosta i col confitada


No fa massa vaig estar a Vilada, on vaig participar com a jurat del XX Concurs Gastronòmic del Bolet de Vilada d'enguany, i vaig anar a dinar a un restaurant anomenat Cal Candi. Molt recomanable, per cert, econòmic, tradicional i amb aquell caliu familiar que et fa sentir bé des de el primer moment.
L'amo, molt simpàtic, em va explicar alguns secrets sobre aquesta estimada llegum i me la van servir tal i com avui us ho presento.
Segons el portal www.gastroteca.cat, el pèsol negre és una varietat de pèsol que es va començar a cultivar al Berguedà i a d'altres zones de muntanya al segle XVIII, provinent de la Vall de Lord. Es tracta d’una lleguminosa que es cultiva en zones de muntanya en quantitats molt petites, ja que és una varietat delicada molt atacada pel corc, sobretot si es fa al pla.
El gra, quan és cru, té un color verd grisós, però un cop cuit pren un color entre marró i negre, d'on li ve el seu nom. La seva textura, quan està cuit, és fina, terrosa i de gust dolç i aromàtic. Com que és un
pèsol més aviat seleccionat per consumir en sec, la producció és més tardana i més agrupada que la d'altres varietats destinades al consum en fresc, tot i que també es pot consumir així. Quan es deixa assecar presenta un temps de conservació elevat, més enllà de la temporada de collita, el millor
moment per consumir-lo fresc. S'acostumen a cuinar guisats o saltats amb carn de porc, tot i que permet moltes preparacions innovadores.
El pèsol negre es pot trobar en unes poques botigues o mercats de la comarca del Berguedà.
Com la resta de llegums, és un aliment que conté principalment hidrats de carboni complexes. A més, aporta una quantitat important de proteïnes que, tot i ser d'un valor biològic inferior a la dels productes d'origen animal, si es menja amb cereals (com el pa o l'arròs) s'obté una proteïna d'elevada qualitat. També cal destacar el seu contingut en fibra, que millora el restrenyiment, disminueix el risc de càncer d'origen gastrointestinal i afavoreix la sacietat. Una autèntica delícia que no podeu deixar de tastar.
Si en trobeu, no ho dubteu: compreu-los!.
Aquestes quantitats corresponen a quatre persones.
Llegir més...