inici | contacte | avís legal | publicitat | Spain English French German Italian Russian Portuguese
Crema de moniato Trufes gelades Suquet de peix i marisc Pintxo Goxua Cremós de xocolata Sorteig obridor d'ampolles i xapes LCDS. Amb la col·laboració de Camaloon.

dimarts, 16 desembre de 2014

Arròs amb badejo i espinacs


L'altre dia, un company de feina, el Jonathan, em va estar donant la brasa una bona estona amb aquesta recepta. Em comentava que era una d'aquelles receptes que li feia la seva àvia quan era petit.
I que estava boníssima.
La recepta? o la iaia?.... ara no sé.
De fet, i com podreu comprovar, aquesta és una recepta tradicional reconeguda pel llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, en concret la número 91. I com que jo sóc així, he volgut recollir aquesta nova mostra de la cuina de sempre i mostrar-vos gràficament com es fa.
El Jonathan, m'explicava que la seva àvia torrava al foc la cua seca del bacallà, la trinxava i la incorporava al sofregit.
Pel que sembla, a la dona li agradava trobar-se espines al menjar.
Potser es que venia de família de faquirs.
Potser de postres es fotien una macedònia de vidres trencats amb agulles de cosir.
No ho sé.
Però tranquils!, jo, això, no ho faré.
En qualsevol cas, amb espines o sense, és un bon arròs.
És un bon arròs però compte!. No cometeu l'error de comparar-lo amb una clàssica paella de peix, carn o marisc. No té res a veure, i cal advertir-ho.
Sembla una obvietat, sí, però quan dius a la gent que vas a fer-los un 'arròs' poden fer-se una idea molt diferent de la que aquell dia tens tú, com a cuiner. I és clar, després has d'aguantar al típic carallot que deixar anar allò de:
"...ummm, home, no és el millor arròs que has fet.... oi?...tsch, però està bo, eh?...em passes el vi?"
L'escanyaries.
En fi.
Personalment, jo l'he trobat molt bo. Recomanable, vaja.
No cal dir, que us han d'agradar els espinacs, el bacallà i els fesols.
Si no es així, foteu-vos un entrepà de pa amb mortadel·la d'olives i a córrer.
Ah! sí! aquest plat es pot menjar per Quaresma, ho dic per a tots aquells que seguiu aquestes coses antigues. 
I per cert, el badejo és bacallà, no cal que ho busqueu al Google, ja us ho dic jo.
Som-hi!
Llegir més...

divendres, 12 desembre de 2014

Xai al forn amb romaní


>La d'avui tampoc és cap recepta de l'anomenat Corpus del Patrimoni Culinari Català, que no tot acaba en aquest llibre!
Avui veurem com fer una variant del tradicional Xai al forn afegint-t'hi una unes quantes branques de romaní i el suc d'una llimona.
El resultat, un xai al forn com tots coneixem però amb un marcat sabor a muntanya.
Tingueu en compte que les quantitats d'aquesta recepta corresponen a quatre persones tot i que les fotos son del doble (8 persones).
Que vagi de gust!

Llegir més...

dimecres, 10 desembre de 2014

Xampinyons farcits amb pernil i formatge


>Us agrada la salsa Viandox? si, home... la mateixa salsa que us posen al frankfurt de Pedralbes, als entrepans de llom: "Un lomo con muchaaaaaaaaaaa!".
A mi m'agrada, però reconec que és força especial. És d'aquells gustos que, una de dues, o t'agraden molt o no els aguantes. Es tracta d'un condiment per a carns, com podria ser el Bovril, també. De fet, la salsa Viandox en porta una mica de Bovril.
Total, que la recepta d'avui és un bon aperitiu que funciona molt bé. I és que de vegades, ens compliquem la vida innecessàriament. Com veureu, aquests xampinyons són molt fàcils de fer i, a més, és d'aquelles propostes que, amb poc esforç a la cuina, et fan quedar bé amb els convidats.
Tsch!, que no teniu excusa quan dieu: "...es que no he tingut temps de preparar res..."
Recordeu que en aquest blog ja hem vist algunes propostes més per farcir els xampinyons frescos i la d'avui, de ben segur que us agradarà.
Recepta senzilla, ràpida, bona i econòmica.
Llegir més...

divendres, 5 desembre de 2014

Pastís de trufa clara amb Spiderman


No fa massa us explicava l'elaboració d'aquell Pastís de nata farcit de maduixa que vaig fer pel cinquè aniversari de la meva filla.
Doncs bé, arribat també l'aniversari del meu fill petit, vaig haver de fer-li la mateixa pregunta:
- Nil, com vols que sigui el pastís del teu tercer aniversari?
I em va respondre:
- Vull que sigui....ummmmm.... de xocolata!.... i de l'Spiderman!... i molts "regalitus"!
- Sí, és clar, xato...
I m'hi vaig posar treballar en el tema.
Els que seguiu aquest blog haureu constatat en diverses ocasions que no soc precisament un defensor del fondant.
Ni de la mal anomenada "pastisseria creativa".
Ni molt menys dels "cupcakes".
Ni de la fira BCN & CAKE (no us perdeu l'article BCN&CAKE Ens podríem estalviar aquesta fira?).
D'una banda, em feia ràbia haver de fer un pastís sencer de fondant.
Sí,sí, ja sé que queda molt maco, però amb tant de sucre allò no hi ha qui s'ho foti.
D'una altra banda, tenia clar que un pastís tradicional resultaria molt més bo al paladar, però dibuixar un Spiderman de xocolata al capdamunt no tindria el mateix impacte visual que té el fondant.
I es que amb el fondant, ens agradi o no, trobem una textura modelable molt interessant que ens permet fer volar la nostra imaginació.
Això és innegable.
Però permeteu-me aclarir, també, que saber treballar el sucre no és sinònim de mestre pastisser. El fet de saber esculpir el fondant, en el fons, equival a la mateixa habilitat i talent demostrats amb altres materials modelables com la plastilina o el fang.
La pastisseria de veritat, l'autèntica vull dir, va molt però molt més enllà del que aquest petit món del sucre representa, que jo classificaria com a una branca més de l'art pastisser, com ho pot ser la confiteria, la bomboneria, la brioixeria o la rebosteria.
Llavors, estem davant d'un artista o d'un pastisser?
Un mestre pastisser podria ser considerat un artista de la decoració amb sucre, però aquesta afirmació no funciona a l'inrevés.
I aquí, precisament, és on rau la diferència i on es malinterpreta el concepte de "pastisseria creativa", com si la pastisseria de sempre no ho hagués estat mai creativa.
Com tot en aquesta vida, no tot és blanc o negre, i penso que tots nosaltres hauríem de saber interpretar cada concepte i situar-lo dins el seu àmbit i, sobretot, quedar-nos amb allò que sigui més aprofitable i interessant en favor de l'evolució que li correspongui a la temàtica tractada, en aquest d'avui, la pastisseria.
Opinions personals a banda, avui veurem com elaborar un tradicional pastís de trufa clara que decorarem amb una peça central coberta de fondant. D'aquesta manera, haurem integrat totes dues sol·lucions. Penso, que és una bona manera de combinar un pastís tradicional, diguem-li "comestible", amb una peça vistosa de fondant que tanta passió aixeca entre els infants.
I la fusió ha funcionat.
Vaja, que al meu fill li ha semblat bé.
Imagineu-vos-ho.
Us recomano la lectura prèvia de les receptes pa de pessic, sucre bany i trufa clara per muntar.
Llegir més...

dimarts, 2 desembre de 2014

Truita d'alls tendres


La recepta d'avui no podia faltar en aquest blog.
Recepta tradicional número 1062 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català. 
Aquesta truita és una de les millors truites del món mundial.
No cal dir que si trobeu ous i alls tendres de pagès i ecològics el resultat serà molt millor.
Acompanyeu la truita de pa amb tomàquet i un bon vi.
Mitja vida, nanos!.
Aquestes quantitats corresponen a dues persones.
Que vagi de gust!.
Llegir més...

divendres, 28 novembre de 2014

Olla barrejada


L'Escudella de Pagès (o Recapte de Pagès) o escudella barrejada (sopa barrejada) és una "escudella" típica de la cuina de Girona, que es caracteritza perquè rodanxes de botifarra, trossets esfilagarsats de carn com pollastre o xai, barrejats amb la pasta, que habitualment és una barreja d'arròs i fideus .
A les escudelles no "barrejades", en canvi, el brou només té pasta o arròs, i totes les carns i verdures usades per fer el brou es serveixen posteriorment, per separat.
Dit d'una altra manera, la carn d'olla a banda.
Avui, el que toca, és l'Olla Barrejada.
Recepta tradicional número 706 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Bon tiberi, amics meus!... a veure com ho cremeu després, eh?
Llegir més...

dimarts, 25 novembre de 2014

Llenguado amb salsa meuniere


Segons la wikipèdia, el terme de la cuina francesa Meunière se sol referir per igual a una tècnica culinària com a una salsa. 
La tècnica culinària fa referència al fet de fregir en mantega un peix (ja sigui sencer, tallat en trossos, o en rodanxes) que ha estat prèviament enfarinat. Per tant, a aquesta preparació se li sol denominar "a la meunière". La salsa meunière consisteix en una preparació simple a base de mantega marró, julivert picat i llimona
Avui us mostraré com fer aquesta senzilla tècnica/salsa: pocs ingredients i gran resultat.
A internet trobareu moltes preparacions de meuniere.
La salsa la podeu fer més clara o més fosca de color segons el mètode emprat. En aquest cas, jo l'he fet més fosca aprofitant l'oli de fregir el peix enfarinat. D'aquesta manera també s'aprofiten més matisos del peix.
Si la voleu més clara, no aprofiteu l'oli sobrant i desfeu la mantega en una paella neta. 
El julivert, es pot afegir al final de la cocció o una mica abans, segons us agradi.
Som-hi!
Llegir més...

dilluns, 24 novembre de 2014

ARTICLE: 28 y 29 de Novembre. Gran Recapte d'Aliments 2014


>Ja ha arribat la campanya del Gran Recapte d'Aliments d'enguany.
El blog www.lacuinadesempre.cat col·labora habitualment amb la fundació Banc dels Aliments i, com ja sabeu, durant tot l'any fa una donació econòmica mensual. A més, arribada la campanya del Gran Recapte realitza una donació econòmica addicional extraordinària.
Des de www.lacuinadesempre.cat, us animem a col·laborar activament en la mesura que a tots us sigui possible: puntualment o periòdicament.
Qualsevol donació serà ben aprofitada, creieu-me, perquè molta gent passa gana. Molts nens passen gana i això, en una societat moderna, és intolerable.
I us diré més: procuro evitar pensar-hi perquè, quan ho faig, em treu de polleguera.
Els nens i les nenes no tenen cap culpa de la situació en què es troben els seus pares, la seva societat, el seu país o el món que s'han trobat.
Entre tots, hem de garantir que cap infant, ni ningú, passi gana al planeta.
No és cap utopia. És una qüestió de prioritats.

A continuació, us deixo l'explicació del projecte de la fundació Banc dels Aliments, tal i com ells mateixos el descriuen a la seva pàgina web.

«El Banc dels Aliments és una fundació benèfica privada, independent i sense ànim de lucre, que té com a objectiu lluitar contra la fam d’aquí, evitant que els aliments consumibles però no comercialitzables siguin destruïts per, finalment, fer-los arribar a les persones més necessitades del nostre entorn més immediat.
Tota l’acció del Banc dels Aliments es basa en la gratuïtat dels aliments que reben i en la seva distribució justa a través de les entitats benèfiques que atenen els beneficiaris finals. Això es du a terme gràcies al treball de més de 140 persones, la gran majoria voluntàries.
Darrerament, les bosses de pobresa i de col·lectius marginats han crescut de forma exponencial i, en conseqüència, la demanda d’aliments que ens fan les entitats receptores per a les persones i famílies que atenem pràcticament s'ha duplicat. Aquest és un problema que tenim tots ara i aquí.
Paral·lelament, seguim comprovant que en la nostra societat es continuen destruint aliments aprofitables. I, tot i que cada vegada les empreses fabricants de productes alimentaris són més conscients que cal evitar aquest malbaratament, als abocadors segueixen arribant aliments que s’haurien pogut aprofitar, ja que compleixen totes les normes sanitàries.
Estem convençuts que moltes persones són conscients d’aquesta situació i voldrien ajudar a pal·liar-la. Tothom hi pot col·laborar: les empreses donant-nos els excedents de productes consumibles, les persones fent donacions d’aliments i tothom ajudant econòmicament o fent de voluntari per tal d'aconseguir més aliments per repartir entre els més necessitats de casa nostra.
Malauradament, la fam ara té més boques. Moltes persones d’aquí es troben en aquesta trista situació i per això cal que els donem un cop de mà.
Gràcies en nom de totes elles.

Podeu fer donacions materials directament al vostre supermercat.
Podeu fer donacions materials a través de la pàgina web.
Podeu fer donacions econòmiques a través del compte:
La Caixa de Pensions de Barcelona: 2100 0555 31 0201930933
Per a més informació sobre com realitzar el vostre donatiu, consulteu la web El gran recapte».

El Gran Recapte d'Aliments de 2013 va recollir 3.634.000 kg en més de 1.900 punts de recollida i va comptar amb l'ajuda de 20.000 voluntaris. L'objectiu per a l'edició de 2014 és tornar a superar els 3.000.000 kg gràcies a la col·laboració de 20.000 voluntaris.
Us deixo l'enllaç al mateix article de la passada campanya 2013 .
Llegir més...

divendres, 21 novembre de 2014

Croquetes de carn d'olla


Recepta tradicional número 462 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Uua nova recepta de la cuina d'aprofitament, que sempre ha estat en vigor, però en els temps que corren torna a ser una cuina de nou en alça.
Les croquetes de carn d'olla també son conegudes com a Croquetes Morellanes.
En realitat, aquesta recepta es barrejant la farina amb la llet i la carn i verdura sobrant de l'Escudella i Carn d'Olla, fins a obtenir una massa espessa.
Avui, us mostraré una elaboració alternativa, que consisteix en preparar primer una beixamel que utilitzarem per triturar el sobrant de l'Escudella. Si no o no fa, ens quedarà pràcticament igual, però a mi m'agrada més, ja que la beixamel aportarà alguns matisos addicionals (com la mantega, la nou moscada, etc...).
Les quantitats de beixamel i de carn aniran una mica a ull. L'objectiu és trobar la textura de croqueta adient, i penso que podeu fer-vos una idea amb les fotos que us mostro.
El resultat, són unes saboroses i magnífiques croquetes casolanes, d'aquelles que difícilment trobareu en un restaurant.
Que vagi de gust.
Llegir més...

dimecres, 19 novembre de 2014

Magrana amb llimona



>Us presento aquesta mínima preparació de la magrana que us arreglarà més d'unes postres, ja ho veureu.
En aquest blog, ja hem vist com preparar la clàssica magrana amb vi i sucre. Doncs bé, no sé si parlem d'una recepta tradicional catalana o no, però en general, aquesta és una recepta popularment coneguda, d'això no en tinc cap dubte. Resulta que fa un temps, la Xan, la meva cunyada, em va servir una magrana amb llimona després d'un dinar familiar.
No l'havia tastat mai.
Vaig trobar que aquesta combinació és força encertada: magrana, sucre i suc de llimona.
Res més. Així de simple i així de bo.
Per tant, he volgut compartir aquesta respecte amb tots vosaltres i conèixer el vostre feedback al respecte.
No dubteu en tastar-la... total, no costa pas gaire de fer, oi?... i es que això de no pencar gaire agrada a tothom.
I ja que hi som, i pels que encara no ho sabeu, us mostraré com obrir i desgranar una magrana fàcilment.
Som-hi!
Llegir més...

dimarts, 18 novembre de 2014

Crema de moniato


Fabulosa crema, de veritat ho dic.
No feu allò de pensar "..ufff...un plat amb moniato...", que va! que va!.
Us recomano i molt aquesta crema de temporada que està per llepar-se'n els dits.
Aquesta crema la podeu utilitzar com a base o ingredient d'un altre plat.
Les quantitats d'aquesta recepta corresponen a 2-4 persones.
Llegir més...

Xips de moniato


Gens innovadora la recepta, ja ho sé, però molt interessant.
Podeu utilitzar aquests xips com a guarnició per a tota mena de plats o també per servir com a pica pica.
Combinen perfectament amb tot tipus de producte (carns, peix, llegums, verdures, etc..).
Jo penso que el moniato és un aliment que està infravalorat.
Es poden fer moltíssimes coses xules amb moniato.
El moniato, boniato, batata o patata de Màlaga (Ipomoea batatas) és una planta de la família de les convolvulaceae, conreada per la seva arrel tuberosa comestible.
El moniato és molt popular a tota Amèrica del Sud, el Carib, Estats Units, Canadà, la Xina, i les illes del Pacífic. A Catalunya es consumeix típicament a la Castanyada, acompanyant els panellets o com un dels ingredients d'aquests.
Al País Valencià es fa servir per als pastissets de moniato típics de Nadal; i en alguns pobles de la Ribera, a més de l'arnadí de carabassa, se'n fa també un de moniato, i se'ls dóna el nom, respectivament, de carabassa santa i moniato sant, per raó d'ésser els dolços rituals de la Setmana Major.
I ara, tasteu aquestes divertides xips i en parlem!
Llegir més...