inici | contacte | avís legal | publicitat | Spain English French German Italian Russian Portuguese
Faves a la catalana Tortell de nata Llom a la taronja amb xips de moniato Pinyonat Bacallà a la llauna Magret d'ànec amb estofat de fruits vermells

divendres, 23 de setembre de 2016

Rossellones al vapor


Recepta tradicional número 924 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Com sempre, i més en aquest cas, és important que el marisc sigui ben fresc.
A més, us recomano ensumar per sobre les cloïsses per detectar si alguna d'elles està en males condicions. Penseu que una de sola pot fer malbé tot el conjunt i, un cop fetes, la mala olor encara és més notable. També es una bona pràctica llençar totes aquelles rossellones que tinguin cops, estiguin trencades o obertes.
Jo us confessaré que no acostumo a fer la rossellona al vapor. Prefereixo fer-ho amb cloïsses més grosses, de viver o gallegues. Normalment jo utilitzo les rossellones per fer l'arròs o el suquet. Però avui he volgut fer-les per documentar aquesta recepta tradicional.
I ben bones han quedat, sí senyor!.
Amb el mateix procediment de cocció podeu fer els dàtils de mar, les tellerines o els musclos al vapor.
També podeu consultar les Cloïsses a la planxa.

Llegir més...

divendres, 16 de setembre de 2016

Paella valenciana


Avui us presento la tradicional paella valenciana.
Com tots sabeu, hi ha un debat inacabable sobre com fer la paella, i per tal d'evitar malentesos, he seguit la recepta del xef valencià Jose Maria Cal, que apareix al llibre "Paella, por un chef valenciano", que ja de passada us recomano, molt sintetitzat, pràctic i especialitzat només en paelles.
Avui parlem d'una recepta tradicional espanyola que ha conquistat mig mon, i per alguna cosa serà. Per tant, no podia faltar en aquest blog una representació tan evident de la cuina de la nostra península i, d'aquesta manera, espero col·laborar en aclarir com es fa una autèntica paella valenciana, ja que encara sembla haver massa confusió al respecte.
Que consti que la meva es podria millorar molt i que, de fet, no tinc cap intenció d'alliçonar ningú, ja que probablement només tingui 5 minuts més d'experiència en fer paelles que molts de vosaltres. He fet aquesta recepta amb tota la humilitat del mon i amb ingredients de proximitat que, òbviament, no son els autòctons. L'arròs, l'aigua, el garrofó, el conill, el foc de llenya emprat, de ben segur que fan canviar el gust d'una autèntica paella valenciana. Però us he de dir que el resultat ha estat l'esperat i hem pogut gaudir del famós "socarraet".
Us confessaré que m'ha agradat força aquest arròs, tot i que personalment i com "arrossaire" que soc, em quedo una bona paella de marisc o un arròs fosc de l'Empordà. 
Com sempre, si no dic res, les quantitats d'aquesta recepta corresponen a 4 persones.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dimarts, 13 de setembre de 2016

Sangria de vi


Avui us vull presentar la meva recepta d'aquesta beguda tan representativa de la nostra península.
Com sabeu, hi ha moltes maneres de preparar una sangria i a tot arreu la fan diferent.
Les podeu trobar a la majoria de restaurants, sobretot en zones turístiques.
Però.... vosaltres les trobeu realment bones?.
Jo penso que, en general, se serveixen sangries poc treballades i, tot i que son refrescants i sempre entren bé, normalment no t'acaben de fer el pes: o la trobes massa dolça, o amb massa vi, o amb massa gas, o li falta sucre, o està empallegosa o no saps ben bé què té que no t'acaba de convèncer. Potser es de brick fins i tot.
Però sigui com sigui, al final, te l'acabes fotent, oi?.
Per què la sangria té un poder de seducció intrínsec: genera bon rotllo i ens predisposa a gaudir d'un bon dinar. Per aquesta mateixa raó, quan la sangria està horrorosa ens provoca una mena de frustració, i llavors es quan comencem a valorar que 15€ per aquella puta merda de sangria és un "robo"....
- "Fills de putaaaaaaa ! ".... cridaries.
En canvi, si la sangria es bona, o almenys acceptable, gairebé ningú repara en el seu preu.
És curiós, oi?.
Però com definim que una sangria es bona si al cap i a la fi tot es qüestió de gustos?.
Jo us donaré la meva opinió personal.
Una bona sangria ha de tenir gust a fruita.
Una bona sangria ha de tenir la dolçor correcte, ni molta ni poca.
Una bona sangria no ha de tenir un gust fort de vi, ni estar massa forta d'alcohol tampoc.
I una bona sangria t'ha de demanar que t'acabis tot el got de seguida i desitgis tornar-lo a omplir.
Doncs fer una bona sangria, de veritat, no costa pas gens. Escolliu fruita madura, escolliu un vinet bo (ni massa car ni massa barat), feu un almívar unes hores abans i prepareu-la seguint aquestes instruccions.
Només us caldrà fer un bon arrosset per acompanyar-la.
Amb aquests ingredients us sortiran dues sangries de mida normal (gerra de tota la vida).
Tasteu-la i en parlem!

Llegir més...

divendres, 2 de setembre de 2016

Pa amb sobrassada calenta


Encara que no ho sembli, aquesta és una gran entrada, amics meus.
Personalment, em sorprèn que en un llibre com el Corpus del Patrimoni Culinari Català no es reculli aquesta recepta històrica dels Països Catalans, si es que es pot considerar recepta, oi?.
Però de la mateixa manera que hi apareix el Pa amb xocolata o el Pa amb oli i sucre, el Pa amb sobrassada formaria clarament part del nostre llegat i del nostre receptari tradicional.
Fa pocs dies, el meu germà Manel, va tornar de les seves vacances a Menorca i, amb molt encert, em va portar una sobrassada de Maó.
Jo avui us vull presentar aquest bé de Déu, que tantes i tantes vegades molts hem gaudit de petits.
Ara, de gran, si bé és cert, ja no en menjo tant i no sé ben bé perquè. Suposo que per allò dels greixos i del colesterol. I es que no podem negar que es tracte d'un producte força calòric, tot i que, com tot en aquesta vida, amb mesura tot pot ser raonablement consumit.
I es que està molt bo el Pa amb sobrassada, més del que sempre recordem.
En el meu cas, el sol fet de pronunciar les paraules "Pa amb sobrassada" ja em provoca una certa salivera, una sensació agradable i reconfortant.
I es que (ara que hi penso), encara recordo quan la meva mare punxava una llesca de pa untada amb sobrassada amb una forquilla i la torrava directament al foc, sobre un dels fogons de la cuina.
Aquella flaire que ràpidament s'escampava per tota la casa... encara la puc sentir.
Aquell sorollet del greix crepitant...
Aquella màgia pròpia de la sobrassada, aquella particular intensitat en el paladar, gairebé umami, que feia llepar-me els dits...
Ho recordo amb nostàlgia, és clar, com tot el que fas quan ets petit.
I es que fer "allò" tenia la seva tècnica.
Havies de posar la torrada en un angle concret respecte del foc i s'havia de fer amb compte, ja que la sobrassada, un cop calenta, es podia desprendre fàcilment del pa i caure directament al fogó, cosa que emprenyava molt per raons evidents. A més, havies d'evitar cremar el pa torrant exclusivament la sobrassada,
No era pas fàcil.
Allò es convertia en un exercici tècnic però alhora casolà, dels que feia caliu a casa, dels que només la "mama" o la "iaia" sabien executar amb garanties.
I es precisament aquella tradició familiar la que vull constatar amb l'entrada d'avui.
Senzillament, pa amb sobrassada.
Què bo!.

A banda d'aquesta publicació, ben aviat us mostraré algunes receptes més utilitzant aquest magnífic i autòcton producte que mereix tota consideració.
Per fer aquesta recepta d'avui, és important comptar amb un gran pa, que estigui a l'alçada del moment. Però encara més important és disposar d'una autèntica Sobrassada de Mallorca, de qualsevol de les Illes Balears, amb indicació geogràfica protegida  IGP que ens garanteixi la seva qualitat. Afortunadament, avui dia, la podeu comprar a qualsevol xarcuteria o gran superfície. Ja sabeu que la Sobrassada de Mallorca es pot trobar en diferents presentacions: llonganissa, rissada, semirrissada, bufeta, culana, poltrú i bisbe.
Trieu la que més us agradi.
Sí, és clar, hi podeu afegir mel, formatge i altres acompanyaments, però per a mi la millor elecció es la més senzilla.
Per acabar, estic segur que molts de vosaltres teniu les vostres pròpies històries amb la sobrassada...
Animeu-vos a explicar-les!
Som-hi!
Llegir més...

divendres, 26 d’agost de 2016

CONSELL: Com fer anxoves


Estarem d'acord que el títol d'aquesta entrada podria ser també "Com salar seitons" i obtenir, com a resultat, anxoves.
Avui veurem una explicació de com s'han de salar els seitons frescos i transformar-los en delicioses anxoves. Per fer-ho, he visitat el Museu de l'Anxova de L'Escala on he aprés tot el procés, tot i salvant les distàncies, ja que que hi ha secrets de fabricant que no es poden desvetllar. 
Es obvi que no podem competir amb empreses que porten segles elaborant aquest apreciat producte amb dedicació i empenyorament i, com és normal, totes elles tenen les seves particularitats i els seus trucs i secrets. El que us vull dir que mai us quedaran igual de bones fetes a casa, bàsicament per què difícilment podrem reproduir les condicions de temperatura i humitat que requereix la maduració d'aquest producte. Tot i així, podreu fer una anxova més que digne i comestible.
Com a mínim, espero que la meva experiència us pugui ser útil.
Un cop salades, i si voleu saber com dessalar-les, visiteu el CONSELL: Com dessalar anxoves.
Per a més informació sobre la salaó d'anxoves, us recomano molt llegir aquest ARTICLE: La salaó d'anxoves.
No oblideu que el millor moment per a salar els seitons és des de l'agost fins l'octubre.
Ja m'explicareu les vostres experiències!
Llegir més...

dijous, 18 d’agost de 2016

Pets de monja


Recepta tradicional número 812 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Qui no ha gaudit mai d'uns pets de monja?
Com sabeu, no acostumo a criticar el llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, més aviat tot el contrari. Però avui haig de fer una excepció: la recepta dels pets de monja no és la més encertada.
Jo he provat de fer-la, tal qual hi apareix, però el resultat son uns pets de monja molts suaus i esponjosos quan, tots sabem, que els pets de monja han de ser durs, cruixents i contundents. En realitat, tot plegat es resumeix en la quantitat de farina que hem d'emprar per fer la recepta.
Per tant, avui us faré referència a la recepta del llibre però us proposaré unes quantitats diferents.
Això si, us puc garantir que quan els tasteu direu:
"collons! doncs si que saben a pets de monja, si!".
Salut!
Llegir més...

divendres, 22 de juliol de 2016

Risotto de gambes


Avui us porto un nou plat d'arròs, un risotto.
D'aquells plats que sempre venen de gust, a qualsevol època de l'any.
Per a l'elaboració del risotto s'acostumen a utilitzar varietats d'alta qualitat d'arròs, amb gran capacitat d'absorbir líquid i alliberar midó, el que ofereix aquesta característica textura cremosa que sempre convida a tastar-lo. Les varietats més comunament emprades per fer risotto són Arborio, Baldo, Carnaroli, Maratelli, Padano, Roma, i Vialone Nano. Maratelli i Vialone Nano es consideren les millors (i més cares) d'elles, tenint propietats lleugerament diferents. Poden emprar-se altres tipus d'arròs com el Roma, Baldo, Ribe i Originari o, fins i tot, bombo però no tindran la cremositat de la recepta original.
En aquesta recepta he utilitzat Carnaroli, que habitualment trobareu amb facilitat en botigues especialitzades en llegum i fruits secs. Si no recordeu el nom, senzillament demaneu arròs per a risotto i llestos.
La gamba vermella, amb el seu característic sabor umami, formarà la parella perfecta per garantir que aquest sigui considerat un plat estrella i molt recomanable.
I no es triga tant en fer, la veritat.
Que nos us faci por.
Llegir més...

divendres, 15 de juliol de 2016

Mona de Pasqua de mantega de dos colors (clara sobre fosca)


No fa massa vam veure com elaborar una mona de mantega de dos colors on el colors principal era el clar (fosca sobre clara). Bé, el d'avui és el mateix cas però, en aquest cas, la mantega que predomina és la fosca enlloc de la clara.
A més a mes, aquesta d'avui, té doble farciment: mantega i melmelada.
L'acabament, com amb totes les mones de mantega, l'he fet amb ametlla filada torrada i una decoració força clàssica, combinant mantega clara amb mantega fosca (tenyida amb cobertura).
Com sempre, abans de fer aquesta mona haureu de preparar el dia abans els ingredients necessaris com el sucre bany, la mantega i el pa de pessic.
De nou, us torno a mostrar pas a pas com fer una mona (o un pastís), però us aconsello veure altres receptes relacionades per obtenir més detall encara de cada pas. Altrament, ja ho sabeu, deixeu-me un comentari i el respondre el més aviat possible.
Som-hi?
Llegir més...