inici | contacte | avís legal | publicitat | Spain English French German Italian Russian Portuguese
Braç de gitano de patata Espagueti amb tinta de sípia Mel i mató Peus de porc amb ceps Brioixeria: Negritos Maires fregides

divendres, 3 de juliol de 2015

Ceba al cop de puny


Ceba al cop de puny, si, si.
Boníssima, nanos!.
Recepta tradicional número 330 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
El fet d'esclafar la ceba a cops de puny serveix per esberlar-la, tot i que també provoca l'extracció del seu líquid, el que farà que la ceba no piqui tant. A més, aquest tractament (o maltractament) li donarà a la ceba una textura molt particular.
En aquesta ocasió, he utilitzat la Ceba Llarga de Berga. Aquesta varietat de ceba tradicional del Berguedà destaca per la seva forma allargada i la seva dolçor, gens picant. És ideal per amanir i menjar en cru.
Es pot confondre amb la ceba vigatana, d'un to més blavós, més petita i no tan dolça.
No cal que us parli dels beneficis que té per a salut el consum de ceba, oi?.
Aquest plat d'avui, pot semblar una bretolada de plat, però a mi m'ha sorprès gratament: si la ceba, el vinagre i l'oli son bons, el podeu considerar un entrant com qualsevol altre. A més, sempre el podeu acompanyar d'una mica de tonyina, d'uns tomàquets de l'hort o d'un bacallà esqueixat.
Bo de debò!
Llegir més...

divendres, 19 de juny de 2015

Truita de tonyina


Recepta tradicional número 1095 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
De nou, una plat senzill, bàsic i molt bo que no hauria de faltar en cap receptari de cuina catalana.
Hi ha diverses formes de fer aquesta truita.
Trobareu els que tiren l'ou batut a la paella i després, a mig quallar, hi posen la tonyina esmicolada per sobre i ho emboliquen fent com truita a la francesa. Aquesta és la versió que ens recomana el corpus.
Trobareu els que fregeixen una estona la tonyina fins que es desfà i a continuació hi incorporen l'ou.
Trobareu els que fan un sofregit de ceba i tonyina prèviament, fins i tot, amb pebrots verds.
Fins i tot hi ha qui munta les clares i els rovells per separat, per donar més volum.
I trobareu els que barregen l'ou batut amb la tonyina en fred i després l'emboliquen com una truita a la francesa. Aquesta última és la variant que he fet jo.
Personalment, m'agrada notar la textura de la tonyina i trobar-me algun grumoll per dins.
I es que la truita de tonyina, ben acompanyada d'un bon pa amb tomàquet, és l'enveja dels que han demanat una altra cosa.
A que si?
Llegir més...

divendres, 12 de juny de 2015

Tomàquets de Monserrat amb anxoves


Recepta tradicional número 1034 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Segons el portal www.gastroteca.cat, el tomàquet Lycopersicon esculentum, també conegut amb el nom de tomàquet de rosa o tomàquet de Montserrat, és una varietat tradicional a les hortes vallesanes que ha estat objecte d'una recuperació en els darrers anys i que també es cultiva en altres indrets del país.
El tomàquet de Montserrat és una hortalissa delicada i de baixa productivitat, de gran calibre, força buit per dintre, amb poca polpa i de color extern rosa, que presenta forma de carbassa, amb ondulacions arrodonides i suaus. Té un gust lleugerament dolcenc i refrescant. Com que té poca polpa és ideal per menjar cru, en amanides i altres plats freds.
Es comercialitza preferentment en fruiteries de la província de Girona i al Vallès, tot i que també es pot trobar en alguns establiments d'arreu de Catalunya.
El principal component del tomàquet és l'aigua i, per tant, el seu valor energètic és molt baix. El contingut en sucres és lleugerament superior a la resta de verdures, la qual cosa fa que tingui un lleuger gust dolç. La seva importància recau en l'elevada aportació de vitamines, minerals i fibra. Té un elevat efecte antioxidant gràcies al seu contingut en vitamina E, vitamina C i carotens.
En definitiva, una combinació senzilla però extraordinària alhora.
Gaudiu d'unes bones anxoves de l'Escala i gaudiu del tomàquet de temporada ecològic, un plaer cada cop més valorat.
Llegir més...

divendres, 5 de juny de 2015

Sopa jardinera


Una plat tradicional a la nostra península.
Excel·lent sopeta per consumir en qualsevol moment de l'any.
Aquesta sopa, és d'aquells plats que sempre està molt més bo del que ens imaginem.
Creieu-me.
Emprenya una mica haver de tallar la verdura tan petita, en brunoise que es diu, però en 10 minuts ho tindrem enllestit, no cal posar-no massa. La resta, es fa amb els ulls tancats.
Us recomano la lectura prèvia de la recepta Brou de verdures.
Llegir més...

divendres, 29 de maig de 2015

Brou de verdures


Recepta tradicional número 218 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
De nou, una recepta de les bàsiques.
Per la seva versatilitat, sempre convé tenir una mica de brou de verdures fet al congelador. Us servirà per fer qualsevol altra recepta o, si més no, per gaudir d'una bona i sana sopeta i d'un àpat lleuger.
No cal dir que si la verdura és de temporada i ecològica el brou quedarà mil vegades més bo.
Que vagi de gust!
Llegir més...

divendres, 22 de maig de 2015

"Salchipapa"


Últimament no paro de sentir el terme salchipapa per tot arreu.
Hi ha com una fal·lera, mira.
Segons la wikipèdia, la salchipapa és un plat de menjar ràpid popular consumit en diferents països d'Hispanoamèrica, com Bolívia, Xile, Argentina, Colòmbia, Equador i Perú, entre d'altres.  
Consisteix en un plat de salsitxes de frankfurt senceres o tallades a rodanxes, acompanyades de patates fregides i diverses salses. Com és el cas d'altres àpats populars de Sud-amèrica, com les empanades i els anticuchos, les salchipapas són venudes fins a altes hores de la nit
L'expansió del consum del plat ha arribat fins als Estats Units, on restaurants hispanoamericans inclouen les salchipapas en el seu menú. Aquest fenomen també es comença a observar en certes ciutats espanyoles, particularment aquelles amb notòria presència hispanoamericana, i s'ha popularitzat sobretot en fires i revetlles.
Vaja, que avui parlem d'un plat de "gordos", absolutament.
No existeix amanida de soja sobre la terra capaç de contrarestar o equilibrar els greixos d'aquest àpat. 
Vindria a ser com col·locar-se una via al braç amb colesterol HDL pur.
Els experts diuen que es poden fer aquestes coses un cop l'any, que no fa mal.
Però si que en fa, tontos. I tots ho sabem... però ens fem els ronsos, per què tots tenim un tripero dins.
I els experts també ho fan, però no ho diuen.
Jo, avui us recomano que no cuineu aquesta recepta greixosa, però si de veritat voleu menjar com a truges... i sentir el que senten la majoria dels animals d'aquest planeta, endavant!
Però si ho foteu, foteu-ho bé! eh?.
Això sí, operación bikini a la merda. Després no us queixeu si no us entren els leggins.
Foteu-li totes les salses que us vinguin de gust per sobre i empastifeu-ho tot, que quedi una autèntica marranada.
Tanqueu finestres i balcons.
Per degustar-ho en condicions, també és important que tota la casa foti una intensa i empallegosa olor a fregit i, és clar, al fons del plat ha de quedar una quantitat inapropiada d'oli. I allà, precisament, suqueu-hi pa com si no hi hagués un demà.
O dònuts, directament.
I a gaudir com a porcs!... que son quatre dies i la meitat ens els passem dormint!.
Ompliu-vos bé la boca de menjar fins ennuegar-vos, fins que les gotes de greix us regalimin pel coll i pels colzes.
Sentiu-vos gossos!.
No heu de menjar, heu de devorar!
I quan acabeu de llepar-vos les urpes, busqueu immediatament un llit o un sofà on caure estabornits un parell o tres d'hores.
Es recomanable que ningú se us acosti durant aquest període.
En despertar (si es que ho feu), notareu que sou una altra persona.
I una experiència vital més que tindreu.
El maridatge que millor encaixa amb aquest plat, sense cap mena de dubte, és la gasosa.
Però també va bé un got de coca-cola de 2l esbravada i calenta.
Ah! i quina millor música per acompanyar aquesta entrada que el popular videoclip de la "Salchipapa" de l'Ivan Lagarto. Si no coneixeu el clip (cosa que dubto) poseu-lo quatre vegades.
A la cinquena us començarà a agradar.
Per cert, ja ha sortit el joc de "Me comí una salchipapa" per a mòbils.
No sé a què espereu.
Tsch!, al nano del video se'l veu expert en salchipapas.... oi?


Llegir més...

divendres, 15 de maig de 2015

Mandonguilles amb cigrons i ceps


Un nou platillo de la cantera d'aquest blog, molt complert i saborós.
Una recepta d'aquelles que ens permet sucar-hi pa i de les que genera enveges al comensal del costat. Avui, he considerat més adient fer servir el cigró com a llegum, però podeu fer el mateix plat amb mongetes. De la mateixa manera, podeu fer servir altres tipus de bolet.
El plat d'avui és d'aquells que podeu cuinar durant el cap de setmana i, degut a la seva bona conservació, consumir-lo durant la setmana o, fins i tot, congelar-lo.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dimecres, 13 de maig de 2015

Salsa rosa


Veurem com fer la clàssica salsa rosa o salsa còctel, que s'utilitza tot sovint per amanir entrants com el Còctel de gambes o llagostins, però que també es pot utilitzar per amanir tota mena d'amanides, pasta, plats de peix, marisc, tapes, etc. Es recomana consumir aquesta salsa en fred.
Que vagi de gust!

Llegir més...