inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Llenguado a la nyoca Rostit de Nadal: Pollastre rostit amb prunes i pinyons Sopa de rap Patates estofades amb costella de porc (patates amb suc)

divendres, 19 de gener de 2018

Ous estrellats amb pernil i xistorra


Us presento una recepta molt senzilla i bona.
Quina novetat, eh?.
Cada cop m'ho curro més...
Ous estrellats és una denominació per als ous ferrats amb patates, molt comú en la gastronomia espanyolaAmb aquest plat a Casa Lucio de Madrid s'han fet d'or.
Jo sempre he pensat que el secret de l'èxit rau en l'especialització, ni qui sigui en alguna cosa senzilla.
Però ja veieu que no té gaire secret i, al cap i a la fi, vindrien a ser uns tradicionals ous ferrats amb patates de tota la vida...però amb els ous ja trencats abans de servir el plat a taula. Si domineu la paella, podeu coure lleugerament els ous ferrats per totes dues bandes, això si, és imprescindible que el rovell de l'ou quedi líquid.
A les patates li donarem una doble "fregida" també, per a garantir una bona cocció i un cruixent exterior.
Aquest plat, de vegades també es pren com esmorzar.  
En aquesta ocasió, ho acompanyarem amb una mica de pernil salat i xistorra.  
Un luxe!.
La qualitat i frescor dels ous així com de les patates fan que el sabor del plat sigui substancialment diferent. Com tot a la cuina, com més bona sigui la matèria primera més bo serà el resultat final del plat.
Algunes versions més modernes del plat fan servir patates xip.
Pot ser podríem associar aquest plat a la recepta nº 720 del CPCC, ous ferrats amb patates.
Recomano aquesta recepta per a dues persones.
Espero que us agradi.

Llegir més...

diumenge, 14 de gener de 2018

Guatlles a la brasa


Recepta tradicional número 602 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
En aquest blog ja hem vist diferents maneres de fer les guatlles (escabetxades, al forn, estofades, en arròs, etc). Totes elles preparacions recomanables. Avui veurem una de les formes més senzilles de fer-les: a la brasa. Aprofiteu la propera barbacoa que feu, sols o amb colla, per incorporar alguna guatlla, una menja tradicional catalana que val la pena recuperar (si es que mai s'havia perdut).
Us recomano dues guatlles per persona, ja que és un animal petit que no conté massa carn.
Som-hi!
Llegir més...

divendres, 5 de gener de 2018

Xai a baixa temperatura



La cuina a baixa temperatura és l'aplicació científica derivada de la investigació, ja que s'ha comprovat que en sotmetre els aliments a determinades temperatures durant llargs períodes de temps, algunes de les seves propietats es transformen aconseguint així textures i sabors molt agradables.
Segur que heu sentit a parlar de la cuina a baixa temperatura o de la cuina sous vide i probablement us soni o hagueu escoltat el terme roner, un aparell de cuina utilitzat en els restaurants per portar a la pràctica aquesta forma de cuinar.  La carn en ser exposada a les baixes temperatures durant un llarg període de temps, sol oferir textures més toves després del cuinat. En general se solen emprar talls de carn de baix preu i major duresa que després del procés queden molt tendres, però també es pot fer amb carn més nobles, és clar.
Mitjançant la cocció a baixa temperatura s'aconsegueix que les carns retinguin els seus sucs -quedant sucoses- i també s'aconsegueix que els cartílags i tendons quedin gelificats.
Avui us vull mostrar com simular una cocció a baixa temperatura a casa i de forma casolana.
Es tracta de coure la carn a uns 75-80 graus dins el forn durant unes 12 hores, dins una safata ben segellada amb paper film o transparent.
El resultat no és la cocció al vapor i al buit que s'aconsegueix amb un roner, però s'apropa molt.
Val a dir que haureu de tenir el forn 12 hores encès, però no patiu pel consum: no és el mateix 12 hores a 200 graus que a 80 graus. De tant en tant, es pot fer, vaja.
Si ho voleu provar, us puc garantir que us quedarà una carn melosa i amb una textura més que interessant.
En el cas d'avui, he fet servir una cuixa de xai.
NOTA IMPORTANT SOBRE EL PAPER FILM: Si voleu fer aquesta recepta heu de comprar paper de film especial per a cocció en forn. La majoria de papers film no suporten altes temperatures i se us pot desfer, traslladant toxines i metalls pesats a la carn. Si no en trobeu, millor fer-ho sense paper film que amb paper film no preparat per forn. Jo he utilitzat Albal 2 en 1, que permet coccions fins a 175 graus, tot i que per aquesta recepta només arribarem a 70-80 graus.
Font: Directoalpaladar.com

Llegir més...

dimarts, 2 de gener de 2018

Vaset de pinya natural amb crema cremada


Moltes vegades he fet referència a aquestes postres, per les que tinc una passió important.
Havent estat pastisser i coneixent moltes elaboracions dolces extraordinàries, podria dir que la pinya amb crema son les meves postres favorites. La pinya, a més, ajuda a pair i per això acostumo a utilitzar-la en àpats importants com els que fem per Nadal
En aquest blog trobareu elaboracions similars, com la Pinya cremada al whisky, el Carpaccio de pinya amb crema, o la Pinya cremada al rom. La presentació que us mostro avui en got, més sofisticada que les altres si voleu, pretén simplificar la ingesta tot tallant la pinya en petits daus.
El sucre caramel del fons, ajudarà a mitigar l'acidesa de la pinya i el sucre cremat de sobre ens conservarà el cruixent ineludible d'unes postres que sempre fan festa.
A més, una de les avantatges de fer-ho així es que podeu tenir la pinya tallada i la crema feta i preparar els vasets en 10 minuts de rellotge, just abans de portar-ho a taula, mentre els convidats fan la sobretaula.
Les quantitats d'aquesta recepta corresponen a 6-8 persones
Espero que us agradi!

Llegir més...

diumenge, 24 de desembre de 2017

Bon Nadal 2017




Bon Nadal amics i amigues!
Aquesta vegada no us vull parlar de les bondats i èxits que aquest blog ha obtingut enguany, que son molts, com la publicació del primer llibre per exemple.
No em vull fer pesat parlant de l'increment exponencial de visites, les noves col·laboracions o el reso mediàtic que té, etc...
Els que seguiu el blog ja ho sabeu perfectament.
Ho resumiré tot dient que el blog www.lacuinadesempre.cat va més bé que mai! 
I és, principalment, gràcies a vosaltres és clar!.
Dit això, a continuació us deixo amb la felicitació de Nadal que us he preparat, com sempre personal i propera, i aquest any amb una col·laboració molt peculiar que em costarà alguna esbroncada que altra.
Per cert! No us perdeu el vídeo sorpresa que trobareu al final de l'article!


LA PETICIÓ:

Fa un dies li vaig demanar a la meva dona, la Kero:
"M'agradaria que fessis tu la felicitació de Nadal del blog d'aquest any. Pots parlar del que vulguis.
T'atreveixes?"
I és clar que s'ha atrevit.
No en tenia cap dubte.
Sense deixar de fer-se el "ronso" una mica, també s'ha de dir.
Us he de confessar que ella, en general, és mica mica esquerpa, com els gats siamesos.
Però a mi m'agrada, mira, diga'm tonto.
O potser es que ja m'he acostumat a que sigui així.
Que podria ser millor?... segurament. Té coses bones i coses no tan bones, com tots.
Vaja, que a mi ja m'està bé, estic content, m'ha sortit bona.
Uix... això de "bona" ha sonat com el que es compra una paella que li dura molts anys, oi?.
Em penso que m'estic fotent en un jardí del que no sabré sortir...
Mate-m'ho!.
Total, que us adjunto la seva felicitació.... però us he dir que no m'he pogut estar de comentar cada cosa que ha dit, je je, jo es que sóc així de carallot!

LA RESPOSTA A LA PETICIÓ:

KERO: He d'admetre que dirigir-me a vosaltres, els seus seguidors, així a pèl, com que em fa una mica de por. 
ALBERT:  Ja. No t'ho creus ni tu!
KERO: Probablement el que pugui dir-vos avui no resulti tant entretingut com acostuma a fer el meu marit.
ALBERT:  D'això no en tinguis cap dubte!
KERO: Però tu, tsch!, si m'ho publica ja podré dir que he publicat un post meu!. "Tomaya"! 
ALBERT: Si així ets feliç... vols una piruleta també?
KERO: Ara be, si no el publica tampoc em faré mala sang."Paqué!". 
ALBERT: Veieu com era esquerpa? Ho veieu?
KERO: Doncs l'altre dia, l'Albert, ve i em diu: per què no escrius tu l’article del Nadal del blog aquest any?.. i em van entrat els cinc minuts.
ALBERT: Però 5 minuts, eh? no us penseu que van ser 10 o 15, no no. 
KERO: Coi! Si ho ha fet tot sol fins ara! i ho ha fet la mar de bé! ...ah, no! a donar-me feina a mi.. 
ALBERT: Quina habilitat que té per fer-me sentir culpable sempre... com s'ho fotrà?
KERO: Però no veus que jo no estaré a l’alçada? No veus que no sé què escriure ni per on tirar?.. això es cosa teva! 
ALBERT: Ah amiga! 
KERO: Bé, cosa seva cosa seva, si m'ho paro a pensar sóc jo qui s'acaba fotent tot el que fa.
ALBERT: Per fi una concessió!
KERO: Sóc jo qui gaudeix dels plats que veieu al blog, qui li critica o li diu que bo li ha quedat allò que ha cuinat.
ALBERT: I quan critica critica de veritat, eh? Es de morro fi la noia.
KERO: Sóc jo qui s’aprofita de la seva afició per la cuina.
ALBERT: Jo també m'aprofito de tu.... tontaaaa! Vine cap aquí! 
KERO: I sóc jo qui espera cada 24 de Desembre la meva Sarsuela de marisc!.
ALBERT: Que siiiiii, què pesada!
KERO: És el Nil, el nostre fill, qui espera i demana durant tot l’any que el seu pare li faci l'ànec rostit amb prunes i pinyons: "ja el faré Nil, ja el faré per Nadal!". El pobre nen està fart d'esperar. 
ALBERT: El poberito niño de la Bosnia!... a veure, no hi ha per tant. Li faré, li faré. 
KERO: En canvi amb la Vinyet, la nostra filla de vuit anys, ho té una mica més fàcil. Sabeu quin és el seu plat favorit? ...l’arròs de malalt!. Com ho sentiu! Li encanta mira. 
ALBERT: M'ho posa fàcil la meva "cutxipurri", si, és d'agrair. Ains! A veure si aprens d'ella...
KERO: Però compte!.. que li has de fer l'arròs ben fet eh?... Si alguna vegada li he volgut fer jo, és clar, com que no l'he fet com el fa el paaaaapaaaaaa… doncs que no està tant bo.
ALBERT: Ai reina! Hi ha coses que no les podràs canviar mai! Fa ràbia, eh?
KERO: Tampoc li trauré la raó.
ALBERT: No pots.
KERO: És curiós com una mateixa recepta, sense canviar absolutament res, queda diferent segons qui la cuina. A que si?.
ALBERT: Si, segons l'habilitat de cadascú. Tu tens altres habilitats. Ja n'he dit una abans, oi?
KERO: Doncs ja és Nadal, amics i amigues, i ja hem decorat la nostre llar!.
ALBERT: Per fi la felicitació!
KERO: Hem posat el tió i l'hem alimentat amb galetes, fuet, xocolata... i això no m’ha costat gaire de fer, jeje. 
ALBERT: Dono fe. Per cert, sembla el recapte d'aliments aquest tió!
KERO: Ara que penso, potser que li posem una mandarina per fer baixar tot això, no?... 
ALBERT: Si per que... al final aquest tió cagarà merda de veritat! 
KERO: En fi, que ja és aquí Nadal i tenim moltes ganes de compartir cosetes amb els cosinets, els tiets, amics i germans, i ara també amb els seguidors d'aquest blog!
ALBERT: Aquí coincidim plenament! 
KERO: Us desitjo a tots molt Bon Nadal 2017 i Feliç 2018!
ALBERT: Igualment! i deixeu de fumar i apunteu-vos al gimnàs! Com us ho tenen que dir!
KERO: Tsch!...si hem de compartir l’Albert, que sigui per aquesta via, val?
ALBERT: Bé, la vida dona moltes voltes, Kero, ja ho saps. Ara no voldria obrir cap debat absurd, però mai es pot dir que d'aquesta aigua no beuré, ja m'entens, aquestes coses que de vegades passen sense voler... un descuido, una negligensia.... i no estic dient res amb tot això, eh?...però...
Ermmm... me l'estic guanyant, oi?... val, val.
Si de cas, vaig a llençar les escombreries i ara vinc...

Ah! per cert, Kero, moltes gràcies, jo també t'estimooooo!.


Salut!
I força a la mà per poder-se-la pelar!
Y no olviden supervitaminarse y mineralizarse!


EL VÍDEO

I per acabar, un agraïment especial al meu germà Manel i a la seva empresa d'infografia AnimationBox per la deferència que han tingut amb la realització d'aquest vídeo nadalenc.
Espero que us agradi!

Si no podeu veure el vídeo correctament feu clic aquí.



ATENCIÓ: Aquest contingut està protegit sota la llicència Creative Commons Reconocimiento Internacional 4.0. Queda prohibit l'ús indegut d'imatges d'aquest blog. Més informació a AVÍS LEGAL .
Llegir més...

divendres, 22 de desembre de 2017

Suquet de nècora


Avui, veurem com fer un suquet d'aquells intensos de gust, gràcies a les nècores.
Patates, musclos, sípia, un bon sofregit amb nyora i un bon brou de peix faran d'aquest plat un plaer per al vostre paladar. També hi podeu afegir una mica de peix si voleu.
Segons la vikipèdia, el suquet de peix, ocasionalment anomenat també cruet de peix, és un plat fet habitualment en cassola amb trossos de diferents peixos i patata, típic de tota la zona costanera i illenca dels Països Catalans. A la Catalunya del Nord se'n diu bullinada i a la localitat valenciana de Peníscola rep el nom de remescló. És un plat senzill però nutritiu que elaboraven els pescadors en arribar a casa després de la feina amb els peixos que havien quedat malmesos i no podrien vendre.
A la Grècia Antiga ja es feien preparacions de peix i marisc molt similars però, és clar, sense patata ni tomàquet, i les van estendre a tota la mediterrània. La majoria d'aquests països van incorporar aquests dos ingredients com a productes importants a la dieta en general i en aquesta sopa en particular, que a cada lloc ha derivat en plats molt semblants, com el zimino a Sardenya, l'aziminu a Còrsega, la bullabessa occitana, caldereta (sense patata) a les Balears o la caldeirada portuguesa.
Si hi ha molta varietat de marisc a la barreja, hom diu que ja no és un suquet, sinó més aviat una sarsuela de peix, plat similar però sense patata. En aquest blog trobareu més suquets, romescos o all cremats, fent ús de les categories PEIX, MARISC o GUISATS.Trieu el que més us agradi!
Les quantitats d'aquesta recepta corresponen a quatre persones.
Que vagi de gust!
Llegir més...

divendres, 15 de desembre de 2017

Saltat de calamar, trompetes de la mort i espàrrecs verds


Avui us presento un agradable, saludable i senzill plat de temporada que podeu fer en tan sols 15 minuts.
Si bé és una recepta que podeu fer amb qualsevol tipus de bolet, la combinació amb trompetes de la mort fresques és especialment recomanable.
Per arrodonir-ho tot plegat, uns espàrrecs verds li donaran
Les quantitats d'aquest plat corresponen a dues persones.
Llegir més...

dimarts, 12 de desembre de 2017

Escudella i carn d'olla de Nadal


Arribat el Nadal, obligatòriament, un ha de pensar en quin dinar li toca preparar enguany. 
Moltes vegades, i a moltes famílies, això no és cap mal de cap ja que les tradicions familiars s'imposen i condicionen el menú. És a dir, que la família ja fa un any que espera i desitja tornar a tastar aquella Escudella, aquells canelons i aquell rostit de pollastre de pagès (o ànec) amb prunes i pinyons. 
En el meu cas, com per a molts de vosaltres, el menú està ben definit i l'escudella no falta mai per Nadal. A casa nostra sempre s'ha fet el caldo amb els galets més petitons, que són els que més ens agraden. 
Però en aquesta ocasió, he volgut mostrar-vos com es presenta una autèntica sopa de Nadal, farcint els galets amb la mateixa pasta que fem servir habitualment per elaborar la pilota. 
Paciència que és una recepta una mica llarga, però que val molt la pena fer-la. 
Si us queda carn d'olla sobrant (cosa difícil) podeu fer exquisits plats com la Pilota arrebossada, el Trinxat de carn d'olla (també conegut com Menjar de Traginers), les Croquetes de carn d'olla o els Canelons de col. 
I si voleu conèixer una altra manera de preparar la sopa, us recomano llegir la recepta de "Sopa de caldo". 
D'altra banda, també us recomano veure la recepta original de l'"Escudella i carn d'olla" que ens proposa el llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, i també, la recepta "Escudella i carn d'olla LCDS ", que és la versió que faig habitualment a casa, durant l'any (no per Nadal). Té menys ingredients, menys greix i queda pràcticament igual de bona.
Per cert, als defensors de la llengua us he de dir que no es diu "caldo", es diu brou, ja ho sé, però a casa li hem dit caldo tota la vida i ho mantindré en endavant.
Espero que aquest pas a pas us sigui d'utilitat!

Llegir més...

dilluns, 11 de desembre de 2017

Estofat de gall dindi amb vinagre


Us presento una recepta que vaig trobar per internet i em va semblar molt interessant. He fet alguns canvis per adaptar-la al meu gust i us he de dir que és força recomanable.
És una salsa amb personalitat, que pot resultar una mica forta, però combina molt bé amb el gall dindi. Ja sabeu que el gall dindi és una carn eixuta i amb poc sabor i, per tant, necessita ser cuinada tenint amb compte aquesta premissa. Alhora, és una carn saludable amb un bon rendiment a la cuina.
A mi m'ha agradat el plat i repetiré.
Font de la recepta: Cocinar para los amigos
Llegir més...

dijous, 7 de desembre de 2017

Crema de porros i patata



Curiosament aquesta és una d'aquelles receptes que no apareixen dins el llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català. De fet, en aquest llibre no hi apareix cap crema, més enllà de la crema catalana, el que lamento profundament. Penso que l'hauríem d'incloure, aquesta i d'altres cremes, ja que és tracta d'un plat que hem incorporat al nostre dia a dia des de fa ja molt anys.
Certament, la crema de porros i patata, no deixa de ser una Vichysoisse calenta i només per això, pel canvi de temperatura, ja no podem anomenar-la com a tal, tot i que els ingredients son exactament els mateixos.
Per tant, és una recepta que podeu cuinar-la a l'estiu i a l'hivern que sempre serà benvinguda.
La decoració us la deixo a vosaltres. Es pot acompanyar de crostons, en castellà picatostes, uns dauets de pernil ibèric passats per la planxa o unes tires de porro saltades a la paella com he fet en aquesta ocasió.
Les quantitats d'aquesta recepta corresponen a 4 persones. Normalment, si no dic res, sempre farà referència a 4 persones.
Llegir més...