inici | contacte | avís legal | publicitat | Spain English French German Italian Russian Portuguese
Espagueti amb tinta de sípia Sopa de maduixa amb iogurt i gelat Macarrons amb bacallà Magdalenes de pastisseria La cuina de sempre .CAT ja disponible per a Android a Google Play Ja a la venda! Descompte promocional del 20%!

dimarts, 22 juliol de 2014

Conill al cava


Aquesta no és cap recepta tradicional del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Però ho podria ser.
De fet, ho hauria de ser.
El conill, l'all, la farigola, el romaní i el cava, són productes prou identitaris de la nostra cultura com per definir com a tradicional aquest plat, no us sembla?.
Un rostit sa i saborós, amb una bona combinació de sabors.
Com veureu, i per reforçar aquesta peculiar sensació refrescant del cava, he cregut oportú incorporar una branca de menta fresca. Això li aporta al plat un plus addicional de frescor molt interessant.
Per cert, i com sempre que no dic res, les quantitats d'aquesta recepta corresponen a 4 persones.
I ara, vinga, a menjar conill! que bona falta us fa!
Llegir més...

divendres, 18 juliol de 2014

ARTICLE: 5.000.000 visites. Punt i apart.

El blog www.lacuinadesempre.cat va arrencar a finals de l'any 2011. 
Durant tot aquest temps hem reflexionat puntualment a través dels diferents articles publicats en fites anteriors. Han estat punts d'inflexió necessaris on s'ha fet l'estudi d'una millora contínua, s'ha valorat el treball realitzat així com la continuïtat del projecte.
Avui, i després de fer-li una selfie, t'adones que s'han assolit els 5.000.000 de visites i que hi han accedit més de 800.000 usuaris diferents. Actualment, aquest blog rep de mitjana mensual entre 250.000 i 300.000 visites.
No oblidéssim pas que parlem d'un blog personal escrit en català i amb domini .CAT. Per tant, i tot i proporcionar un traductor a d'altres llengües, l'abast queda bàsicament circumscrit als països de parla catalana.
La conclusió sobre la situació actual d'aquest projecte es positiva.
Si no m'ho dic jo, no m'ho dirà ningú, oi?.
Deixeu-me recordar quatre coses.

El blog www.lacuinadesempre.cat és un modest blog de cuina i pastisseria tradicional catalana.
Un blog que no vol descobrir la sopa d'all.
Un blog que no pretén alliçonar ningú a la cuina.
Tampoc pretén competir ni amb la cuina professional ni amb els cuiners professionals.
Tampoc es busca cap reconeixement ni èxit particular, ni, per suposat, no existeix cap interès lucratiu més enllà del seu propi manteniment.
En realitat, aquest blog, pretén impulsar, difondre i reivindicar el receptari tradicional català així com la marca Cuina Catalana.
Pretén assegurar la transmissió d'aquest llegat culinari entre avis, pares i fills.
Pretén iniciar-vos a la cuina i fer-vos gaudir d'aquestes rel·lacions socials que l'acte de cuinar implica.
Pretén fer-vos apreciar la cuina en general, i així poder valorar més correctament tant el receptari tradicional com la nova cuina d'autor que actualment abanderen els nostres cuiners.
Aquest blog pretén mostrar a tot el mon com s'elaboren les receptes de cuina i pastisseria tradicionals catalanes de forma detallada i visual i fer-les, alhora, viables per a tots aquells que som una mica maldestres davant els fogons.
Aquest blog pretén preservar la nostra cultura gastronòmica i la nostra identitat única.
Digueu-me pretensiós!. 
En el fons, estem parlant de la realitat del carrer, de la cuina de les nostres llars, de la cuina del dia a dia que no és, precisament, "molecular".
Parlem de la veritable cuina de sempre.
Parlem d'una cuina que ha traspassat generacions i ha forjat les bases per a que avui dia siguem l'epicentre mundial de la gastronomia professional.
Parlo d'aquesta cuina heretada en forma de valuós llegat, que l'hem de mantenir entre tots, cuinant-la i gaudint-la.
I, per què no, presumint d'ella quan convingui.

Sou molts els que m'acompanyeu en aquest viatge gastronòmic i cultural, en la descoberta per primera vegada de moltes receptes tradicionals que mereixen tornar a ser cuinades.
I no és una feina fàcil.
La gran majoria de blogs personals no superen l'any de vida.
És el mateix que passa amb els cadells de nyu a la Sabana Africana... o t'espaviles o sucumbeixes.
És molt difícil donar continuïtat a un projecte personal com aquest, sense més ajudes que la bona voluntat d'uns magnífics voluntaris que fan tot el que poden de forma desinteressada.
És molt difícil mantenir un ritme de publicacions de cinc receptes detallades per setmana.
Sóc conscient de les limitacions que ho envolten i del desgast que aquesta rutina genera.
Per tant, després de publicar més de 800 receptes detallades i d'aconseguir una fita tant significativa com l'aconseguida en el dia d'avui, vull anunciar-vos que a partir d'aquest moment es redueix la periodicitat de publicacions a 1 o 2 per setmana.
Malgrat això, us puc garantir que www.lacuinadesempre.cat seguirà lluitant per evitar un desenllaç que, tard o d'hora i de forma gairebé inevitable, es produirà.
El fin de ciclo que diria aquell...

Ara, només toca fer un punt i apart i agrair-vos la vostra implicació.
Moltes gràcies a tots els que expliqueu als vostres fills i nets com fer un pollastre rostit amb prunes i pinyons.
Moltes gràcies als que viviu a l'estranger i mostreu als locals com s'ha de cuinar un bacallà a la llauna (i es queden flipats!).
Moltes gràcies a tots els que us tireu rots d'allioli fet a mà... en la intimitat, això sí.
I moltes gràcies a tots els que col·laboreu o heu col·laborat d'alguna manera amb aquest petit projecte personal.
Sou collonuts!

Albert Vilas
www.lacuinadesempre.cat
info@lacuinadesempre.cat

Llegir més...

dimecres, 16 juliol de 2014

Amanida de tomàquet, kiwi i formatge fresc amb vinagreta de mostassa


Sembla mentida, però una amanida amb kiwi resulta molt refrescant i casa a la perfecció amb el tomàquet i el formatge fresc. La incorporació de la vinagreta de mostassa li donarà caràcter a un entrant altament recomanable en èpoques estivals. De fet, si deixeu preparada la vinagreta, en arribar de la platja només necessitareu cinc minuts per emplatar i servir aquesta atractiva amanida.
Si la tasteu, de ben segur que repetireu.
Llegir més...

dimarts, 15 juliol de 2014

Vinagreta de mostassa


Com ja sabeu, hi ha molts tipus de vinagreta.
Avui veurem com preparar una vinagreta de mostassa, també coneguda com a vinagreta francesa.
Només us caldran cinc minuts per preparar-la.
En aquest cas, he utilitzat mostassa diàfana a l'estragó, que m'agrada molt, però podeu fer servir el tipus de mostassa que més us agradi.
Som-hi!.
Llegir més...

dilluns, 14 juliol de 2014

Estofat de pop amb patates


El pop és considerat l'invertebrat més intel·ligent de tots, té 8 tentacles i 3 cors.
La patata no té ni tentacles ni cors.
I molt espavilada no és.
Això sí, tots dos els podem trobar durant tot l'any a les nostres peixateries i verduleries.
Després d'aquesta absurda introducció, us recordaré que no fa massa temps que vam veure com coure un pop sencer. Doncs bé, a partir d'aquella elaboració, veurem com fer un guisadet de pop amb patates.
Un plat d'aquells que fa il·lusió fer-lo i també menjar-lo, i es que el quan parlem de pop a molts se'ns il·luminen els ulls.
Per cert, el podeu fer una mica picant afegint-t'hi una mica de tabasc.
Us recomano la lectura prèvia del consell La cocció del pop.
Aquestes quantitats corresponen a quatre o 6 persones persones.
Llegir més...

divendres, 11 juliol de 2014

Sopa de meló amb encenalls de pernil ibèric


Avui us presento un d'aquells entrants que et fan salivar quan fa calor.
A internet, trobareu moltes variants d'aquesta recepta, moltes d'elles incorporen nata líquida, llet o llet evaporada. Jo us proposo, més que una sopa, un batut de meló. I es que quan un meló és dolç i ben madur, es preferible no alterar el seu excepcional sabor. Per tant, i com veureu, aquest plat és ben senzill de fer i entra de meravella.
Els encenalls torrats de pernil ibèric li aportaran la sofisticació necessària per a convertir un vulgar batut en un entrant de categoria.
Una plaer sa i refrescant ideal per als dies de més calor de l'any.
Llegir més...

dijous, 10 juliol de 2014

Amanida de pasta amb tonyina, olives, cranc i tomàquet


L'altre dia, revisant el blog, em vaig adonar que no havia publicat encara cap amanida de pasta.
I em va sorprendre.
Doncs dit i fet, aquí teniu una fresca i lleugera amanida de pasta, ideal per a les èpoques de més calor.
Podeu fer el suggeriments que creieu oportuns, però quan parlem en termes d'amanides, la variabilitat d'ingredients és tan alta que resulta difícil definir amanides base o de referència.
Per tant, com s'ha fet sempre i es continuarà fent sempre, feu les amanides al vostre gust i divertiu-vos fent-les amb els vostre fills.
Aquí us en deixa un bon exemple.
Llegir més...

dimecres, 9 juliol de 2014

Llomillo amb salsa de tomàquet


En aquest blog, fa temps, vam veure com elaborar el tradicional Llom de porc amb samfaina.
Doncs bé, avui veurem una recepta similar i molt tradicional també, el Llomillo amb salsa de tomàquet.
Recepta tradicional número 636 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Abans de començar a elaborar aquest plat, us recomano la lectura prèvia de la recepta Salsa de tomàquet.
He utilitzat llom de porc de Vic, una carn saborosa amb una textura que s'aproxima molt al llom ibèric.
Si us agrada, podeu afegir uns grans d'all pelats mentre fregiu el llom de porc, que aportaran un agradable aroma a la carn.
La resta, ja sabeu, a sucar pa sense parar!.
Com cremar totes aquestes calories ja serà cosa vostra!
Llegir més...

dimarts, 8 juliol de 2014

ARTICLE: El nostre fuet

Avui voldria parlar-vos del fuet.
Segons la wikipedia, el fuet és un tipus d'embotit molt popular a la cuina catalana.
I tant popular.
Què seríem els catalans sense el fuet amb pa amb tomàquet?
Avui, concretament, us vull recomanar el fuet espetec de Casa Tarradelles per dues raons:
- per què és un extraordinari producte
- i per què la campanya publicitària és d'aquelles que fan país, que ens identifica i ens representa.
És el nostre tarannà.
De la mateixa manera que no em va convèncer gaire l'exposició que van fer de la seva pizza, ara he reconèixer que l'spot promocional del fuet espetec Casa Tarradelles reflexa molt bé una clara i simpàtica realitat del nostre país: això és el que mengem els catalans i així és com ho portem.
Ara... que ens diguin raros.
Jo opino que el missatge que transmet l'spot és magnífic.
Quan veig el nen allunyar-li els escuradents a l'avi (el Sean Connery català).... em tronxo! és boníssim!
Tsch, i això de guardar-te un fuet en algun amagatall... tampoc es cap tonteria, eh?, je je.

A mi es que, el fuet, em porta pel camí de l'amargura.
De veritat us ho dic.
Si en tenim a casa, en arribar de la feina, cada dia n'agafo un tallet.
I la cerveseta de torn, és clar.
Mitja vida, nanos.
I si em veuen els meus fills petits, me'n demanen sempre!.
De fuet, vull dir! no fotem!.
Jo els dono un tall i marxen.
Però a l'estona tornen a la cuina i amb la mateixa mirada encantadora del gatet d'Shrek em diuen:
- Papaaaa!... un trosset més si us plau! si us plaaaauuuuuu!
- Vinga va, un i prou que no sopareu, eh? aquest és l'últim!
Però mai no en tenen prou.
Fins que els has de fer un crit:
- Prou! aneu a cagar!, vinga!
...i llavors marxen espaordits amb un somriure sota el nas.
I els entenc, és clar.
És un fuet.

Quan som de vacances m'encanta esmorzar un entrepà de pa amb tomàquet i fuet. El pa de barra cruixent, acabat de fer, ben sucat amb un tomàquet ecològic, ben madur, un bon oli i el fuet tallat a rodanxetes primes. A mi el fuet m'agrada sec, però per a l'entrepà és millor que sigui tendre.
I llavors clavar-li una mossegada que faci crec-crec, gaudint-lo en una terrasseta tranquil·la, amb aquell solet del matí que ho escalfa tot poc a poc.
Una sensació màgica pel paladar.
Un petit plaer quotidià.
Un entrepà de fuet és especial. Em genera bon rotllo, que voleu que us digui.
A més, fa com una oloreta molt característica també, oi?
Per cert, ara recordo quan vaig fer el servei militar.
Vaig tenir la sort de fer-lo a Saragossa, el que em permetia marxar cap a casa cada cap de setmana.
Sabeu que duia dins el petate tots els diumenges a la nit camí de tornada al cuartel?
Unes llaunes de paté i... efectivament, un parell de fuets.
Ah! i també me'ls havia de menjar d'amagat, eh?. Els que heu fet la mili ja sabeu la quantitat de vampirs xucladors de sang que hi ha dins un cuartel.

I ara us confessaré una intimitat, una petita addició que tinc amb el fuet.
Es tracta d'enrotllar un tall d'uns 5-8 cm de fuet dins una llesca de pa de motlle i menjar-me'l prement ben fort el pa al voltant del fuet.


No es que vulgui defensar el pa de motlle per sobre d'un bon pa de pagès fet amb massa mare, cuit en forn de llenya, sucat amb un bon tomàquet madur de temporada i amb un bon raig d'oli d'oliva verge extra... ni molt menys!
Però no puc negar que la combinació del pa de motlle amb el fuet em sembla extraodinària.
Digueu-me tonto.
Sigui com sigui, i es una teoria meva, penso que el fuet crea addició.
És com quan menges patates xips: te'n menges una... i te'n menjaries dues.
No trobes mai el moment de parar.

De fuets, espetecs i secallones n'hi ha molts. Jo n'he tastat uns quants, m'agrada comprar-ne quan visitem certs pobles de Catalunya.
Casa Tarradelles ha sabut fer arribar un bon producte artesà als nostres supermercats.
Els que som de ciutat, agraïm poder acostar-nos a qualsevol supermercat de barri i trobar un fuet com Dèu mana. I es que a mi m'empremya comprar un fuet i trobar-li aquell gust estrany, entre plàstic i ranci.
No us ha passat mai?
Quan compres un fuet esperes que tingui gust de fuet i aquesta garantia de qualitat és la que podem trobar amb aquest fabricant d'Osona, per cert, la millor comarca productora d'embotits.
En fi, que menys mal que no sóc de Vic.... per què em fotria com un vacó, com deia en Joan Laporta, i m'haurien de portar rodolant pel carrer amb un pal.
I no patiu, que aquest fuet és de les poques coses que justifiquen trencar una Operació Bikini.
Tothom ho entendrà.

Escolteu una cosa!... no us han entrat unes ganes boges de tastar un tallet de fuet, ara?
...a mi sí, macagundena!

Us deixo amb aquest vídeo promocional que, per cert, alguns critiquen dient que la mare no para d'esbroncar a la familía per acabar menjant-se un fuet sencer d'amagatotis.
Els que pensen això, és evident que no han entés res.

Llegir més...

dilluns, 7 juliol de 2014

Pop amb romesco


Deixeu-me, per una vegada, presumir d'un plat. D'un plat senzillot, però molt bo.
I es que l'elaboració d'avui és totalment recomanable.
Probablement no sigui el primer en combinar el pop amb la salsa romesco, però vull recalcar aquesta combinació tan ben trobada.
Per garantir un excel·lent resultat, us recomano la lectura prèvia del consell: La cocció del pop, que ens permetrà presentar el pop en el seu punt òptim de cocció.
Podeu fer aquest plat amb tentacles de pop ja cuits, de venda en peixateries, però coure el pop a casa sempre ens permetrà deixar-lo al nostre gust.
També us recomano passar per la recepta Salsa romesco que, de nou, també podeu optar per comprar-la ja feta o no.
Si us agrada el pop, aquesta recepta us apassionarà!
Llegir més...

divendres, 4 juliol de 2014

Galeres fregides amb fesols cuits


Recepta tradicional número 575 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Hi ha moltes maneres de fer les galeres, un producte que malauradament no és apreciat a totes les regions del nostre país.
A mi m'encanten les galeres i la recepta d'avui ens proposa un mar i muntanya d'aquells que tant ens caracteritza.
L'elaboració és ben senzilla i és un gran plat que tindreu fet en 10 minuts.
Val a dir que les fotografies corresponen a una quarta part de les quantitats proposades a la recepta.
Llegir més...