inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Fideuada Mona de Pasqua: Sara Pastís de Sant Jordi Pa de Sant Jordi Mona de Pasqua: Trufa cuita Arriba la Quaresma amb els típics bunyols.

divendres, 17 de març de 2017

"Les receptes del calendari pastisser" ja a la venda!


Doncs sí, ha trigat una mica però com us vaig anunciar darrerament ja és a la venda el primer llibre d'aquest blog: Les receptes del calendari pastisser, de l'editorial Cossetània.
Vull agrair la col·laboració dels seguidors i dels que compartiu aquest neguit de mantenir i difondre la cultura gastronòmica tradicional d'aquest país.
I recordeu, que sempre estic a la vostra disposició per a qualsevol dubte, consulta o crítica respecte aquest llibre o blog.
Moltes gràcies a tots i a totes!

Les receptes del calendari pastisser

Les nostres postres de sempre

En aquest llibre hi trobareu les receptes de pastisseria tradicional catalana, presentades per ordre cronològic del calendari de festes. Us endinsareu en aquelles postres delicioses i sobradament conegudes arreu del nostre territori, com són els braços de gitano, les mones de Pasqua, els pastissos de Sant Jordi, les coques de Sant Joan, els panellets o els tortells de Reis. Amb un llenguatge molt planer i acompanyat de fotografies a tot color, s’hi detalla tot allò que necessiteu per elaborar aquests dolços a casa vostra sense gaire complicacions. Amb una clara crítica a la “mal anomenada pastisseria creativa”, el llibre pretén reivindicar i apropar les receptes més nostrades del calendari d’una forma molt planera, detallada i personal.
Introducció de: Jaume Fàbrega i Colom

Albert Vilas

Nascut a Barcelona l’any 1973, entre els anys 1996 i 2007 va treballar com a pastisser professional a la reconeguda Pastisseria Boages, del centre de Barcelona. Actualment, treballa com a professional de sistemes informàtics en una important companyia de transports internacionals. Tot i l’abandonament del sector pastisser, es considera un gran apassionat i defensor de la cuina i la pastisseria tradicionals.
L’any 2010 engega un projecte de difusió del receptari tradicional català mitjançant l’exitós blog gastronòmic www.lacuinadesempre.cat.
Es defineix, bàsicament, com un impulsor de la cultura gastronòmica catalana.

Preu: 16,90€
Col·lecció: Escudella, núm. 9
ISBN: 978-84-9034-573-3
Nombre de Pàgines: 200
Nombre d'il·lustracions: 446
Mides: 21 x 16 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes
Data primera edició: Març del 2017
Per vols realitzar la compra, fes clic: COMPRAR AQUÍ!

Llegir més...

divendres, 10 de març de 2017

Popets amb patates i allioli


Recepta tradicional número 879 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
En realitat, al llibre li diuen "Popets amb allioli", però trobo que no descriu correctament el plat.
Per això, no he volgut respectar el nom oficial i li he dit "Popets amb patates i allioli".
I es que en sentir el nom d'aquesta recepta, almenys a mi m'ha passat, a molts us pot venir al cap els pops de platja a la planxa (o a la brasa) acompanyats d'allioli, una recepta força diferent.
És a dir, que la recepta d'avui, a l'incorporar patates i l'allioli deixatat, podria ser considerada un guisat, com també trobareu el "Pop guisat al forn".
Sigui com sigui, és un gran plat de pescadors que es feia antigament a la mateixa barca i, és clar,  la seva gràcia rau en la qualitat del producte i la senzillesa de la seva elaboració.
En aquest blog trobareu unes quantes receptes més fetes amb aquest versàtil producte: el pop.
I ara, gaudiu d'aquestes menges tradicionals!
Llegir més...

divendres, 3 de març de 2017

Faves a la brutesca


Recepta tradicional número 533 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
També conegudes com a Faves a la gitana.
Tradicionalment, s'enforquillaven les faves en un filferro i les posaven al caliu.
Però com veureu, podeu fer-les a la brasa directament.
D´aquelles coses tontes, però ben bones.
Anteriorment, ja hem vist com preparar la salsa de romesco, per tant, us recomano visitar aquesta recepta prèviament. Si voleu comprar-la feta, jo us puc recomanar una de la casa FRUITS, ScP, és la millor (industrial) que he estat.
Aprofiteu si feu una calçotada (per allò de la salsa) i les tasteu. Estic segur que us agradaran.
Llegir més...

dimarts, 28 de febrer de 2017

Pa amb plàtan


No rigueu, no.
Tècnicament ho podem considerar recepta, sí.
I potser aquesta entrada em costa algun seguidor, per experiència parlo. Però l'objectiu d'aquest blog ja sabeu que és la difusió de la cuina tradicional, i aquesta n'és una.
Curiosament, he trobat molt poques referències a internet d'aquesta... diguem-ne "tradició".
Recordo que quan era petit (no massa sovint tampoc) menjava pa amb plàtan de vegades.
Ara, en canvi, ja no ho faig mai.
Però jo sé que la gent en menjava antigament, que no érem els únics a casa, vaja.
I es que venim d'un país que ha passat molta gana, oi?.
En realitat, (informació contrastada amb en Jaume Fàbrega) l'origen d'aquesta menja es la pobresa i la frugalitat. Que què vol dir frugalitat?... la virtut de passar amb allò estrictament necessari, sense abusar de recursos o fer-ne ostentació. Vaja, estar ben a prop de passar gana diria jo.
El contrari al luxe i al consumisme.
I es que abans no havia un "duro", ni una "pela" ni un "ral".
No quedava més remei que ser imaginatiu amb el que tenies, oi?.
I, com no, per aquesta regla de tres, antigament tot es menjava amb pa: la xocolata, el plàtan, les figues, les nous, el llard, els torrons, l'embotit, les salaons, etc...
Tsch!... i menys mal del pa, que permetia estirar-ho tot!.
Per tant, la publicació d'avui no pretén mostrar com elaborar aquesta "recepta" (òbviament) si no que és més un reconeixement a aquells esforços imposats per una època dura i complexe de la nostra història que no hauria de repetir-se.
De tot allò, queden molts records, bons i dolents, i gastronòmicament parlant, ens queden les herències de tot plegat. Receptes que han perdurat en el temps i que, si ho han fet, és per què son bones per sobre de tot. Al cap i a la fi, parlem de l'evolució gastronòmica i cultural d'un país.
El pa amb all i raïm, pa amb tel de mel i llet, pa amb mel i nous, pa xopat amb vi i sucre,  el pa amb oli i sucre o, la més representativa, el pa amb xocolata.
A diferència de totes aquestes receptes, el crostó de pa amb plàtan no apareix dins el llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, on hi hauria d'estar sense cap mena de dubte, segons el meu parer.
I es que el pa amb plàtan està bo.
L'heu tastat mai?.
Si us ve de gust, la propera vegada que mengeu plàtan feu alhora una mossegada a un crostó de pa cruixent i reviviu per uns instants aquells temps d'austeritat.
Ara, en canvi, podeu triar de tastar-ho  o no.
Antigament, no es podia triar tan alegrement i una llesca de pa amb llard i sucre ja feia de sopar.
Aquesta és una gran diferència, ja que determina que ara tenim accés a gairebé tot.
Reflexioneu-hi mentre ho degusteu.
De ben segur que els vostres pares i avis identificarien ràpidament i amb nostàlgia aquest gust que teniu a la boca.
Un gust que, qui sap, si era el més sofisticat d'aquella dura setmana.
Aquí us deixo el meu homenatge.
Llegir més...

divendres, 17 de febrer de 2017

Sípia a la bruta


Recepta tradicional número 964 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Aquesta mena de guisats resulten molt apropiats per a les èpoques de fred, tot i que aquest en particular, el podeu fer durant tot l'any sense problema. Com veureu, la seva elaboració no té gaire misteri, però si destacaria la importància de fer servir la melsa de la pròpia sípia, ja que condiciona força el gust d'aquest plat sensacional.
Parlem d'un plaer casolà, que us recomano tastar.
Només us caldrà tenir a mà un bon vi i una barra de pa cruixent per anar sucant en aquesta saborosa i particular salsa.
Concentració màxima: suqueu-hi pa!.
Focalitzeu la mirada al plat i allibereu els sentits!.
Que us truquen al mòbil? .... ni us immuteu!.
Oblideu-vos de l'entorn i deixeu que passi el temps: teniu tota l'eternitat per endavant.
Llegir més...

divendres, 10 de febrer de 2017

Pastis de cor rosa

 

Avui veurem com fer un pastís en forma de cor i de color rosa.
És tracte d'un pastís molt alegre a la vista. Jo l'he fet per l'aniversari de la meva filla, però bé el podeu fer i regalar a la vostra parella el dia dels enamorats, Sant Valentí.
Com ja sabeu, a l'hora de fer un pastís d'aquest tipus, heu de ser previsors i preparar el pa de pessic i l'almívar el dia anterior. L'endemà, el muntatge és relativament senzill de fer.
De fet, podeu fer-lo la setmana anterior i congelar-lo sense problema.
Tsch!, a la meva filla li va encantar!
Espero que us agradi a vosaltres també!
Llegir més...

dijous, 26 de gener de 2017

Neules


Recepta tradicional número 607 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
No us vull enganyar, amics meus però tot i ser una recepta molt fàcil de fer, aquesta, requereix d'una certa habilitat, sobretot de velocitat i eficiència per tal d'evitar cremar-vos i que se us trenquin les neules amb una manipulació inapropiada.
Us confessaré que fins i tot a mi em costa fer-les.
Jo us ho explico i, si us ve de gust, les proveu de fer.
Com a mínim, serà divertit.
L'avantatge principal de fer-te tu les neules es que li pots donar el punt de torrat que més t'agrada i, evidentment, la bona estona que passes fent-les.
Som-hi!
Llegir més...

divendres, 20 de gener de 2017

Bunyols de plàtan


Recepta tradicional número 238 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Podeu fer bunyols del que sigui: poma, pera, flor de carbassera, figues seques, etc..
Fins i tot, sense cap fruita també son bons.
Si els feu de plàtan com us proposo avui, us aconsello fer servir plàtans ben madurs. I quan dic madur dic madur, no dic passat ni fet malbé. Em refereixo a aquell plàtan que fa dies que corre per la cuina, però que tenint encara una bona consistència, ja comença a mostrar clapes negres a la pell i un tacte més amorós.
Com veureu, per fer aquesta recepta he optat per a barrejar tots els ingredients junts.
Així és com ho fa molta gent i el resultat és excel·lent, res a dir.
Però heu de saber que la forma més tradicional de fer-los és barrejar la farina amb el llevat, els rovells i la llet, fent una pasta que haurà de reposar una estona. A banda, es munten les clares a punt de neu i s'afegeixen a la resta de la mescla anterior amb molt de compte. És més feina, és clar, però d'aquesta manera, els bunyols tindran un volum i una esponjositat addicional. Si teniu temps i ganes, feu-ho
Podeu servir els bunyols de plàtan freds, tebis o calents.
A mi m'agraden tebis, en boca trobo que son excel·lents.
Som-hi!
Llegir més...