inici | contacte | avís legal | publicitat | Spain English French German Italian Russian Portuguese
Llucet que es mossega la cua Bunyols de Quaresma Arròs amb calamars de llauna Peres al vi Escudella barrejada Cabdells amb anxoves de L'Escala

dimarts, 24 febrer de 2015

Filet de porc amb xampinyons (Carn blanca)


Ara ja fa un temps, l'Anna Oller, una seguidora d'aquest blog que viu a Suïssa, em va fer arribar aquesta recepta de tradició familiar. No tinc clar si la recepta és originària de Catalunya o de Suissa, però en qualsevol cas val la pena fer-la.  A mi em recorda (una mica) al Llom amb llet, aquella recepta tradicional catalana que vam fer fa uns mesos enrere i que la culminàvem amb una picadeta d'ametlles. Molt recomanable, també.
La recepta d'avui, de fet, encara és ben senzilla de fer, requereix de poc temps a la cuina i sempre acabes obtenint un gran resultat.
Com veureu, jo he preferit fer servir llet evaporada que té menys greix que la nata líquida o altres cremes de llet. Com sempre dic, la cuina tradicional no està exempta d'evol·lucionar des de un punt de vista nutritiu.
Aquesta "carn blanca", que és com l'anomena l'Anna, es pot acompanyar amb arròs bullit, patates fregides o una amanida.
Espero que us agradi tant com a mi.
Una forta abraçada per l'Anna i per a tots els catalans que ara són a l'estranger!
Llegir més...

divendres, 20 febrer de 2015

Romesco de peix


Recepta tradicional número 914 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Com ja vam parlar anteriorment, A banda de la salsa romesco, també hi un plat tradicional català que es diu Romesco o Romescada. Concretament, el d'avui és un plat de peix típic del Tarragonès, però que també pot ser de carn o aviram.
Veureu com aprofitarem la salsa romesco per fer el sofregit d'un plat que es preparar en molt poc temps.
Com veureu, el romesco de peix el podeu fer de moltes maneres i amb diferents ingredients.
Jo he optat per presentar-vos un Romesco de rap amb patates, escamarlans i cloïsses.
No em negareu que aquest és un plat ben típic de costa, dels pescadors de la tota la vida, eh?.
...i com saben de cuinar els pescadors, oi?.
L'altre dia vaig veure un programa de cuina a la tele on feien un duel entre un pescador i una iaia de les de tota la vida on tots dos havien de cuinar el mateix plat: un suquet de peix.
Difícil saber qui guanyarà, eh?... doncs segons el presentador, va guanyar el pescador.
Ens ho haurem de creure, però jo repartiria a parts iguals el premi, no creieu?.
Hi ha pescadors i pescadors, com també hi ha iaies i iaies.
Tsch, en qualsevol cas, tot el meu respecte a les iaies cuineres, però també als pescadors cuiners!
UNA MICA D'HISTÒRIA
Diuen  els  antics  que  el  romesco va  néixer  a  les  barques  del  Serrallo,  estant documentat a principis del segle XX, amb els ingredients que llavors tenien a l'abast: alls, pa sec, pebrot sec, oli, sal i vi, amb els quals feien un a picada amb el morter que sofregien a la cassola, afegien el peix que pescaven i feien un suquet que anomenaven romesco. Cada pescador tenia la seva recepta magistral, afegint‐hi alguna variant (el seu secret) com ametlles i avellanes, tomàquets, bitxo, carquinyolis, etc..
Popularitzat a partir de meitat del segle passat, el romesco ha estat present des de llavors fins avui a les taules dels restaurants de Tarragona i a les particulars, on d'avis a pares s’ha anat transmetent la  recepta especial de cada cuiner. Les combinacions i variacions possibles alhora de fer un romesco son múltiples i
variades. Alls crus, escalivats o fregits. El pebrot fregit o escaldat traient la polpa. Amb o sense tomàquets. Els tomàquets escalivats o fregits. Pa fregit o ametlles. Ametlles i avellanes o nomes avellanes. Vi negre o vi ranci... i moltes més.
El que és inqüestionable és que el pebrot ha de ser de romesco, no pas la nyora ni tampoc pols de pebre vermell. Els alls de la millor qualitat. El oli, verge d'oliva. Les avellanes i ametlles torrades (no crues ni salades). El pa, millor sec. I el vi, bo. Amb aquests ingredient farem la picada de romesco (o mare de romesco), i si canviem el vi per vinagre, farem la salsa de romesco (o salsa freda). La diferencia estarà en
fregir o escalivar alguns ingredients.
Del  llibre  "El  romesco,  història,  tècniques  i  receptes"  de  David  Solé  (Editorial Cossetània, 2003) destaquem els següents romescos: 
Romesco d’arròs
Romesco d'espineta amb patates
Romesco de bacallà
Romesco de bou
Romesco de conill
Romesco de llobarro
Romesco de pop
Romesco de peixos
Romesco de sèpia amb patates
...i molts més.
I de receptes acompanyades amb salsa de romesco en destaquem: 
Cargols amb salsa de romesco
Cigrons o fesols amb romesco
Escarola amb romesco
Moixina amb romesco
Col amb romesco
I fins a dotze tipus diferents de salses de romesco.

Font: www.tarragonagastronomica.cat

Som-hi!
Llegir més...

dimarts, 17 febrer de 2015

Cranc blau


Avui us parlaré del Cranc Blau,també anomenat Jaibas en d'altres parts del mon.
Segons la wikipèdia, la jaiba o cranc blau (Callinectes sapidus) és un crustaci decàpode que presenta cinc parells de potes; el seu cos està cobert d'un exosquelet de color verd fosc.
En els mascles, les potes tenen un color gris-blavós, i és aquesta característica la que els ha donat el nom comú de jaiba blava. No obstant això, en les femelles les puntes de les potes són de tonalitat vermellós-ataronjada.

Personalment, he trobat aquest cranc deliciós i molt carnós. Normalment els crancs tenen poca carn i a molts emprenya dedicar-los tant d'esforç per tant poca carn. El d'avui, és d'aquells casos particularment recomanables. De fet, als E.E.U.U. es comercialitza aquest mateix cranc en la seva versió més tova (Soft Crab), i és congelat just quan acabar de mudar la closca.
Per tant, si trobeu crancs blaus a la peixatera no dubteu en comprar-ne uns quants, ni que sigui per tastar-los una sola vegada. Com veureu, el procés d'elaboració és molt senzill: només els haurem de fer bullir una estona amb uns pocs condiments. El d'avui, és d'aquell marisc amb el que t'hi estaries tota la tarda, xuclant, a poc a poc, sense presses, amb la copa de vi sempre plena.
Si voleu conèixer més espècies de crancs, us recomano la lectura de l'article Crancs.
També us recomano passar per la recepta de les Nècores.
Llegir més...

divendres, 13 febrer de 2015

Piononos


Piononos, sí.
Fa gràcia el nom, oi?.
Avui us presento unes postres d'aquelles atractives atractives, una delicatessen amb la que sempre quedareu bé amb els vostres convidats.
En ralitat, els piononos són més senzills de fer del que sembla. Però si voleu fer-los bé de veritat, haureu de partir d'unes bones planxes de pa de pessic, el que jo considero com uns dels secrets (juntament amb la crema) d'aquesta temptadora recepta. Per tant, abans de continuar, us recomano la lectura de les receptes de les Planxes de pa de pessic i de la Crema pastissera.
I no us enganyaré, però la d'avui és una d'aquelles receptes que requereix una mica de mà per la pastisseria. El més probable es que us surtin més grossos del previst i enlloc de piononos gairebé siguin Milanos.
Però de ben segur que la segona vegada que els feu us quedaran millor.
Poseu-hi ganes i tot anirà bé.
Com tot en aquesta vida, vaja.
I pels que encara no conegueu els piononos, a continuació us deixo la definició de la wikipedia.com :
El pionono és un pastisset de mida petita elaborat tradicionalment a Santa Fe, població molt propera a la ciutat de Granada (Espanya). El seu nom va ser donat en honor al papa Pius IX (Pio nono segons la pronunciació en italià del nom). La primera referència localitzada d'aquest dolç apareix el 18 de març de 1858 a la premsa madrilenya.
Es compon de dues parts: una fina làmina de pa de pessic enrotllat formant un cilindre (la base del pastís), «emborratxat» amb algun tipus de líquid molt dolç que li dóna una textura agradable i fresca, coronat amb crema cremada.
És un pastís mica embafador, però molt desitjable

S'ha de menjar d'un sol cop (o dos), sempre que ho permeti la mida de la boca del degustador. 
Les quantitats d'aquesta recepta corresponen a unes 6/8 persones (us sortiran uns 12-15 piononos).
Llegir més...

dimarts, 10 febrer de 2015

Xarrup de gingebre i pinya


Us ha passat mai que, de cop i volta, se us fot la panxa com un globus i teniu una sensació estranya d'afartament temporal?

Aquest xarrup és ideal per quan teniu inflor de panxa i us sentiu pesats, com per exemple, després de grans àpats.
Com molts ja sabreu, el gingebre té moltes propietats.
Es molt digestiu, estimula el pàncrees, evita la flatulència i els gasos.
A més, té poder antibacterià, cuida la flora intestinal i és un antibiòtic natural. És antivomitiu, útil per al mal alè, per a les úlceres digestives, per a la gastritis i la diarrea. Afavoreix l'aparell circulatori i prevé problemes cardíacs, coàguls, angines de pit i trombosis. S'usa també pel tractament del dolor, l'artritis, la depressió i la fatiga crònica.
Vaja, que els beneficis de consumir gingebre son més que evidents. Això sí, també hi ha alguna contraindicació que cal tenir en compte, com l'afectació que té sobre alguns medicaments ( inhibeix la funció dels antihipertensius).
La pinya, per la seva banda, conté bromelina, un enzim que digereix els aliments prevenint la inflor i les digestions pesades. 
És per aquesta raó que la barreja d'aquests dos productes li anirà molt bé a les vostres panxetes inflades i, a més a més, us agradarà. 
Això no vol dir que us podreu fotre tres plats de seques amb xoriço per sopar que el xarrupet de marres ho arreglarà tot...eh?!.   
Aquest xarrup no és la panacea, però ajuda en el procés de digestió.   
A més a més, no caldria dir que, per rebaixar un abdomen inflat, haureu de seguir els consells que s'han donat tota la vida al respecte com: evitar la coliflor i les verdures flatulentes, no consumir refrescos amb gas, evitar àpats pesats, no beure amb canyeta i tragar aire en excés, etc.
El d'avui, és un bon xarrup amb un gust original que us sorprendrà.
A casa, últimament, ens hem acostumat a prendre'n un cada vespre i, la veritat, ens va molt bé.
Espero que us agradi.

Font: vikipedia.org
Llegir més...

divendres, 6 febrer de 2015

Arròs mar i muntanya amb romesco


I mica en mica el ventall d'arrossos d'aquest blog va creixent. Ja sabeu que m'agrada molt fer-ne de tota mena i m'ho passo bé experimentant amb arrossos, vaja, que ho trobo divertit.
Això de fer arrossos enganxa, fins i tot.
Avui, tot i ressaltar l'aportació del romesco, us he de dir que la salsa romesco no determinarà el gust final d'aquest arròs, però si afavorirà a donar un gust més intens i característic al sofregit. Vaja, que la presència del romesco serà més aviat subtil que no pas clarament identificable.
El resultat serà un arròs melós i molt gustós, convertint-lo en un d'aquells plats que, com més en menges més t'agraden.
Les quantitat d'aquesta recepta corresponen a 4/6 persones.
Recordeu que per fer un arròs caldós heu de posar, com a mínim, tres parts de brou per una d'arròs.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dimarts, 3 febrer de 2015

Cabdells amb anxoves de L'Escala


Avui us porto una recepta força coneguda arreu de la península i que en castellà es coneix com a "Cogollos con anchoas".
En aquest cas, he volgut acompanyar els cabdells amb anxoves de L'Escala, molt aromàtiques i saboroses.
Una mica de país haurem de fer, no?.
De fet, us recomano utilitzar anxoves en salaó i dessalar-les vosaltres mateixos, que son encara més bones que les que ja venen dessalades. Si voleu saber com fer-ho, us recomano la lectura prèvia del consell: Com dessalar anxoves salades.
D'altra banda, i digueu-me tripero si voleu, he volgut servir cada cabdell amb un parell de filets d'anxova, quan habitualment només se'n posa una. Considero que un sol filet és massa enciam per tan poca anxova.  Però això, com tot a la cuina, és qüestió de gustos personals.
En general, aquest és un plat molt saludable i equilibrat, que només hauran de vigilar aquells que patiu de la tensió alta, com un servidor. Però com sempre es diu, tot en aquesta vida, amb mesura, es pot provar.
Tsch...i un bon oli d'oliva, no fotem, compreu-vos un bon oli per aquestes ocasions.
Les quantitats d'aquesta recepta corresponen a dues persones.
Som-hi!
Llegir més...

divendres, 30 gener de 2015

Botifarra amb salsa de mostassa


No fa massa temps vam decidir provar de sopar en un bar del meu poble, d'aquells bars que has passat mil vegades per davant però que son tan cutres que no t'atreveixes mai a entrar.
En aquesta ocasió, però, estàvem ben decidits a continuar amb el nostre objectiu de sopar unes tapes.
La veritat es que la presència d'un iaio fotent-se un conyac a la barra i d'un bala perduda amb xandall jugant a la màquina escura-butxaques no feia presagiar res de bo.
Tot i així, vam decidir entrar, ja que algú ens havia parlat bé del lloc.
De fet, ens van haver d'obrir les llums d'aquell petit i buit menjador, el que sempre et deixa aquella trista sensació d'estar molestant, sensació que també et fa pensar en com de net estarà un entorn on habitualment no hi va massa gent a menjar.
Com que jo sóc així de "raret", com diu el senyor Pla del Club Super3, sempre que entro en un lloc caspós com aquest de seguida penso en el bany. Si resulta que hi hauries d'haver entrat amb escafandre.... millor no imaginar com pot arribar a estar la cuina. I es que, jo penso, que l'estat del bany és un clar indicador de la pulcritud dels propietaris. I ara us parlo de propietaris de bars, de restaurants, d'hotels i també de cases particulars, eh?.
Però, no,no... sorprenentment tot estava prou net.
Total, que vam demanar per menjar una mica de tot i ens vam deixar aconsellar per les recomanacions del cambrer, que també era l'amo, que també era el cuiner i que també era la dona de la neteja.
I van començar a arribar plats.
Tsch, i vam sopar molt bé!.
Ens va sorprendre gratament tot el que vam tastar, en particular, aquesta tapa que avui us presento. En realitat, es tracta d'una cassoleta feta amb trossos de botifarra a la planxa submergits en una salsa de mostassa molt interessant.
Per sucar-hi pa, vaja.
Li vaig demanar la recepta al cambrer i avui us presento la meva versió.
Com veureu, he fet servir una barreja de mostassa d'Estragó i mostassa picant de la casa Leo Boeck, que és la mateixa que serveixen als frankfurts Casa Vallés (frankfurt més conegut a Barcelona com a Frankfurt de Pedralbes).
Podeu substituir les botifarres per altres tipus de salsitxes (cervela, bockswurt, bratswurt) o fins i tot trossos de carn magra, gall d'indi o pollastre. En qualsevol cas, podeu fer servir els ingredients que més us agradin en una recepta que us permetrà divertir-vos fotent invents.
Estic segur que aquest platillo agradarà a la majoria dels vostres convidats.
Al final, vam sortir ben contents d'aquell bar, on l'amo va resultar ser un paio molt simpàtic, humil i treballador.
De cop i volta, aquell recomanable bar havia deixat de ser un lloc cutre i caspós.
El prejudici de la imatge.
Com som...eh?.
Llegir més...

dimarts, 27 gener de 2015

Amanida de col confitada


Recepta tradicional número 33 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Com m'agrada publicar aquests tipus de receptes!
Em fan sentir bé, mira.
Quina tonteria, eh?.
I es que receptes com la d'avui, poden arribar a ser extraordinàriament senzilles de fer i escandalosament bàsiques si voleu, però alhora, gaudeixen de l'aval del temps i penso que mereixen el seu lloc en qualsevol receptari mínimament rigorós. Aquests tipus de receptes representen, en el fons, l'homenatge a la nostra cuina, a la nostra cultura i als nostres avantpassats. La complexitat d'elaborar-les, normalment baixa, queda en un segon terme.
Aquesta amanida també és molt interessant des de el punt de vista nutritiu, degut a les meravelloses propietats que té el vinagre que afavoreixen, alhora, la digestió d'altres plats més contundents.
Us recomano la lectura de la recepta Col confitada.
També us recomano la lectura de la recepta Pèsols negres amb rosta i col confitada.
Llegir més...

divendres, 23 gener de 2015

Gambes amb xocolata


Recepta tradicional número 586 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Sí, sí, gambes amb xocolata. Gran recepta, companys.
Avui, veurem com elaborar un d'aquells plats que fan pujar alguna cosa més que l'estat anímic.
Us recomano tastar-lo amb calma i bona companyia, que no us destorbin els nens, si es possible, i aneu xuclant caps com si no hi hagués un demà, i suqueu pa a poc a poc, fins que sentiu com toquen les cinc o les sis de la tarda al campanar del poble. Hi ha coses en aquesta vida que demanen el seu temps.
En definitiva, un plat representatiu de la cuina empordanesa.
No cal que us recordi allò de la qualitat de la matèria primera, oi?.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dimarts, 20 gener de 2015

Mongetes tendres bullides amb patates


Recepta tradicional número 689 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Som molts els que, quan parlem de gastronomia catalana, de seguida fem aparèixer l'escudella, els canelons, els calçots, l'allioli, el pa amb tomàquet o la botifarra de pagès amb seques, però rarament parlem de les mongetes tendres bullides amb patates, o de l'arròs bullit, o de l'amanida verda.
Aquestes, són receptes que sempre han estat (i estaran) presents a les nostres taules, amb un protagonisme especial dins el receptari tradicional. De vegades, podem arribar a tenir un sentiment contradictori envers aquests plats tant poc lluïts. De forma inconscient, fins i tot, els podem arribar a infravalorar.
I la importància de mantenir-los és cabdal.
Per això, aquesta recepta no podia faltar en aquest blog.
De forma silenciosa, aquest és un dels plats més consumits de la nostra cuina, i potser sigui aquesta la recepta que millor representa aquella expressió que tots tenim al cap de "menjar verdura".
No falta mai en cap dieta equilibrada i és un recurs nutritiu habitual per aquells moments de les nostres vides quan necessitem "fer net" d'excessos o, senzillament, volem mantenir una alimentació cardio-saludable.
Una plat extremadament senzill de cuinar, que només necessita de patates i mongeta tendra (o verda).
Hi ha més de 100 varietats de mongeta, tot i que habitualment, per elaborar aquest plat, se'n fan servir dues de molt concretes: la tipus "perona", anomenada així per tot allò de la Eva Perón que ja sabeu, i que tenen la beina ample i aixafada, i la mongeta "fina" o "rodona", que és més petita que la "perona" i amb la beina circular.
Respecte la patata, ja sabeu que a Catalunya disposem d'extraordinàries varietats de patata, com la patata de la Vall d'en Bas, la patata de l'Alt Solsonès, la Trumfa de la Vall de Camprodon, la patata del Bufet d'Osona o la patata IGP de Prades. En realitat, per aquesta recepta, podeu fer servir la que més us agradi. Jo utilitzo la clàssica patata ecològica vermella de l'horta del Baix Llobregat, coneguda popularment com a "patata per bullir".
Com podreu intuir, en plats amb tan pocs ingredients la matèria primera determinarà el resultat, i molt!.
Si els ingredients son prou bons, només necessitarem amanir-los amb sal i un bon raig d'oli d'oliva verge extra. Esforceu-vos una mica en trobar bona matèria primera, que sigui de qualitat, més bona i saborosa el que també ajudarà a apreciar millor la verdura a tots aquells a qui us costa menjar-la, inclosos els més petits de la casa.
Respecte a la cocció, jo considero que la mongeta verda necessita menys temps de cocció que la patata i, per tant, les hi afegeixo als 10 minuts de coure les patates. Hi ha qui ho posa tot junt.
Podeu veure el consell: Temps de cocció de les verdures.
Us recomano la lectura de la variant d'aquest plat Patates amb mongeta tendra, camagrocs i allada.
Les fotografies corresponen a la meitat de les quantitats proposades a la recepta.
Llegir més...

divendres, 16 gener de 2015

Pollastre "Tandoori"


Recepta tradicional número 666 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Indi.
No home, no! és broma! que no existeix aquest llibre!
Avui us presento una recepta ben coneguda de la gastronomia índia, això sí.
De receptes de Chicken Tandoori en trobareu moltes, ja que la seva elaboració admet moltes variants, sobretot des de el punt de vista de les espècies.
No cal dir que per fer aquesta recepta necessitareu alguns ingredients especials que no acostumem a tenir al nostre rebost, com ho son les barreges d'espècies indies o "masales". Concretament, jo he fet servir la "Tandoori Masala", que pot contenir coriandre, canyella, cardamom, caiena, comí, pebre, gingebre, clau, all, llorer, nou moscada, api, sal,  oli de llimona, etc. Aquestes espècies es poden comprar en botigues especialitzades. A més, per fer aquesta recepta en concret, també és interessant fer servir la barreja "Gran Masala", oli de mostassa i el xili en pols de "Kashmiri", productes que trobareu a les mateixes botigues.
Tandoori, en realitat, ve de Tandoor, que és un forn especial que fan servir per coure'l.
Nosaltres veurem com fer-lo a casa, fent servir una combinació de forn i graella.
Com veureu, aquest pollastre s'ha de tallar i s'ha de marinar d'una manera especial (doble marinat). Un cop fet, es pot acompanyar amb ceba i llimona, salsa de iogurt, Naan (pa indi) i com no, d'un saltat d'arròs amb comí i panses.
La combinació de tot plegat és molt bona i recomanable.
D'aquells plats que, de tant en tant, t'agrada tastar i gaudir... tot i que no m'imagino menjar-lo dos o tres cops per setmana.
Espero que us agradi.
Llegir més...