inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Escudella i carn d'olla de Nadal Torró de crema cremada de pastisseria Canelons de Nadal Xai al forn amb fruites a la Mostarda Pintxo Goxua Compra'm una cervesa!

divendres, 9 de desembre de 2016

Verdura amb arengada


Recepta tradicional número 1118 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Un plat senzill, tradicional, barat, fàcil i sa.
Vigileu una mica els hipertensos.
També podeu fer-lo amb sardines de la costa o amb filets d'arengada salats, o també rosta de porc.
La verdura l'haureu de coure amb poca sal, ja que l'arengada ens aportarà molta sal al plat.
Com sempre si no dic res, les quantitats de les receptes sempre son per a quatre persones.
Que vagi de gust!
Llegir més...

divendres, 2 de desembre de 2016

Patates estofades amb costella de porc



Recepta tradicional número 787  del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Aquest plat tradicional, també conegut com "Patates amb suc" es d'aquells estofadets que tant de gust venen els dies de rigorós hivern.
Com veureu, jo hi he afegit una barreja de bolets, variant del plat que recomano.
Es pot fer amb vedella enlloc de porc. De fet, a casa tota la vida hem fet les Patates amb suc amb vedella, una carn, segons el meu parer, més agraïda per estofar.
Si encara no heu fet mai aquest plat, no entenc a què dimonis esteu esperant...
Estic convençut que repetireu sovint.
Llegir més...

divendres, 25 de novembre de 2016

Empanada de tonyina


M'encanten les empanades!
...però m'emprenya fer-les.
...tot i que sempre val la pensa l'esforç.
I per això, quan m'hi poso, sempre en faig dues, una per consumir i l'altre per congelar.
En aquest blog ja hem vist com fer altres tipus d'empanades, com la de llom, de pop o de llom i xoriço.
Avui us mostro com fer la clàssica empanada de tonyina.
El farciment pot variar lleugerament entre receptes, però mai ha de faltar una bona quantitat de ceba, tomàquet, pebrot i tonyina. A més a més, com he fet jo, podeu posar-hi ou dur.
Sempre recomano fer el sofregit el dia anterior. L'endemà està més bo i gustós i, el que és més important, fred, ja que no es recomanable posar el farciment calent sobre la massa d'empanada.
Ja m'explicareu!
Llegir més...

divendres, 18 de novembre de 2016

Lluç a la romana

Seguim recuperant receptes tradicionals, algunes més complexes i d'altres no tant, com aquesta.
Recepta tradicional número 638 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Ja sabeu que ho comento sovint, però la cuina em continua sorprenent. I m'ha passat de nou amb aquest plat, us explico per què.
Lluç a la romana, dius... bé, val.
Com que l'has menjat en alguna ocasió, creus que recordes perfectament el seu sabor, i dins el teu caparró t'imagines quin gust té un lluç, amb les seves espines emprenyadores, arrebossat amb ou i farina i tot ben fregidot. I probablement oliós i pesat.
Llavors, arronses el nas i penses:
- "uf, no sé si fer el lluç a la romana o una altra cosa, es que a la romana....".
I després, un cop fet i tastat, penses:
- "collons! això està boníssim, el lluç fresc es desfà a la boca i l'arrebossat li dona un toc cruixent i saborós, gens oliós...... no sé per què no el faig més sovint. Com m'equivocava!"
Conclusió, que al final acabes pensant que, de vegades, el record gustatiu es desdibuixa amb el pas del temps.
Per tant, us recomano comprar un bon lluç fresc i gaudir d'aquest bàsic de la cuina que tants àpats ha sol·lucionat dins la nostra història quotidiana.
Com veureu, he optat per acompanyar el lluç d'unes mongetes verdes bullides i passades per la planxa.
Que vagi de gust!
Recordeu que si no dic res, totes les receptes estan pensades per a quatre persones.
Llegir més...

divendres, 11 de novembre de 2016

Encenalls de Sant Josep


Quan treballava a la pastisseria en fèiem sovint. I es que els Encenalls sempre venen de gust. Vull dir que no cal que sigui Sant Josep, oi?.
Com veureu, es tracte d'una recepta molt senzillota i gens difícil de fer. Aquesta recepta és ideal per a compartir amb tota la família, sobretot per els mes petits de la casa, que els encantarà banyar els encenalls amb la xocolata.
Només us caldrà una mica de paciència i, com sempre, ganes que surti bé.
Els podeu servir banyats de xocolata o no, o combinar-los.
Jo fins i tot hi afegiria una mica de taronja confitada tallada a daus petits, oi que si?.
Som-hi!
Llegir més...

divendres, 4 de novembre de 2016

Patates amb allioli


La wikipedia diu: Plat tradicional de la gastronomia d'Espanya purament estiuenc que pot trobar-se fàcilment en qualsevol lloc. Però a Catalunya, almenys, compte! per què si demanes patates amb allioli, segons el bar i la zona on siguis, et poden servir aquesta tapa freda o unes patates fregides amb allioli. Per tant, és important conèixer el lloc i preguntar-ho abans, per tal d'evitar cap confusió. Les patates amb allioli són un tipus de patates cuites en salmorra en forma de daus, de no més de 3 o 4 centímetres de costat, que es cobreixen de salsa allioli (recepta amb ou sencer). És un plat que se serveix fred ( acabat de treure de la nevera), i és aquesta la raó per la qual es menja freqüentment en els mesos de primavera-estiu generalment acompanyat d'una bona cervesa.
Al meu fill li encanten!
Llegir més...

divendres, 28 d’octubre de 2016

Cigrons amb espinacs


Recepta tradicional número 336/338 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
En aquest blog ja hem vist diferents maneres de guisar els cigrons amb els espinacs. Avui veurem la recepta tradicional més senzilla de totes.
Com veureu, jo he utilitzat cigronet de Mura, més petit, però normalment és un plat que es fa amb cigró de mida normal. No oblideu que per cuinar aquests plats necessiteu posar la llegum en remull el dia abans. Ho podeu fer amb cigrons ja cuits de pot, però llavors ja no disposareu del brou, el que fa que el plat sigui encara més exquisit.
D'elaboració senzilla, us deixo amb un plat molt saborós i nutritiu.
A mi m'encanta.
Llegir més...

dilluns, 24 d’octubre de 2016

Entrepà mallorquí



- Camareroooooo! un mallorquín!
Gairebé segur que us serviran un entrepà fet amb paté de sobrassada barat i un tros de formatge sense sabor, i amb pa de motlle.
Almenys, això és el que passa per aquestes contrades.
I està bo, eh? però us imagineu aquest conegut entrepà fet els productes autòctons Sobrassada de Mallorca IGP i formatge de Maó DOP?.
Segons la vikipèdia. la sobrassada és un embotit fet amb carn i xulla -cansalada- de porc, que es trempa amb sal i pebre bord dolç i coent. S'embut a dins els budells del mateix porc. Amb els budells prims es fan les llonganisses, i els gruixats reben el nom anatòmic (culana, bufeta, bisbe, poltrú).
Dins la cuina mallorquina, se sol consumir fregida el mateix dia de les matances o poc després. La llonganissa se sol menjar torrada durant l'hivern, i les sobrassades s'utilitzen per escampar a damunt el pa o per menjar crua quan és curada. La sobrassada s'elabora i és típica també a Menorca, on acostuma a ser menys greixosa, i a les Pitiüses.
El formatge de Maó és un formatge de pasta premsada no cuita de llet de vaca que té un Consell Regulador de Denominació d'Origen Protegida (DOP), de forma paral·lelepipèdica i d'arestes arrodonides, elaborat i madurat exclusivament a Menorca, segons la tradició i la normativa recollida en el reglament de la DOP.
En definitiva, amb aquests ingredients només us pot quedar un entrepà extraordinari i recomanable.
No publico masses entrades d'entrepans, però avui em penso que us faré venir salivera.
No us perdeu l'entrada "Pa amb sobrassada calenta".
Llegir més...