inici | contacte | avís legal | publicitat | Spain English French German Italian Russian Portuguese
Calamars farcits Pastís de trufa clara amb Spiderman Pinxto d'anxova de L'Escala sobre caviar de tomàquet Sopa de meló amb encenalls de pernil ibèric Patates bullides amb allioli i llomillo fregit Pastís de gema pastissera amb fruits vermells

divendres, 22 de maig de 2015

"Salchipapa"


Últimament no paro de sentir el terme salchipapa per tot arreu.
Hi ha com una fal·lera, mira.
Segons la wikipèdia, la salchipapa és un plat de menjar ràpid popular consumit en diferents països d'Hispanoamèrica, com Bolívia, Xile, Argentina, Colòmbia, Equador i Perú, entre d'altres.  
Consisteix en un plat de salsitxes de frankfurt senceres o tallades a rodanxes, acompanyades de patates fregides i diverses salses. Com és el cas d'altres àpats populars de Sud-amèrica, com les empanades i els anticuchos, les salchipapas són venudes fins a altes hores de la nit
L'expansió del consum del plat ha arribat fins als Estats Units, on restaurants hispanoamericans inclouen les salchipapas en el seu menú. Aquest fenomen també es comença a observar en certes ciutats espanyoles, particularment aquelles amb notòria presència hispanoamericana, i s'ha popularitzat sobretot en fires i revetlles.
Vaja, que avui parlem d'un plat de "gordos", absolutament.
No existeix amanida de soja sobre la terra capaç de contrarestar o equilibrar els greixos d'aquest àpat. 
Vindria a ser com col·locar-se una via al braç amb colesterol HDL pur.
Els experts diuen que es poden fer aquestes coses un cop l'any, que no fa mal.
Però si que en fa, tontos. I tots ho sabem... però ens fem els ronsos, per què tots tenim un tripero dins.
I els experts també ho fan, però no ho diuen.
Jo, avui us recomano que no cuineu aquesta recepta greixosa, però si de veritat voleu menjar com a truges... i sentir el que senten la majoria dels animals d'aquest planeta, endavant!
Però si ho foteu, foteu-ho bé! eh?.
Això sí, operación bikini a la merda. Després no us queixeu si no us entren els leggins.
Foteu-li totes les salses que us vinguin de gust per sobre i empastifeu-ho tot, que quedi una autèntica marranada.
Tanqueu finestres i balcons.
Per degustar-ho en condicions, també és important que tota la casa foti una intensa i empallegosa olor a fregit i, és clar, al fons del plat ha de quedar una quantitat inapropiada d'oli. I allà, precisament, suqueu-hi pa com si no hi hagués un demà.
O dònuts, directament.
I a gaudir com a porcs!... que son quatre dies i la meitat ens els passem dormint!.
Ompliu-vos bé la boca de menjar fins ennuegar-vos, fins que les gotes de greix us regalimin pel coll i pels colzes.
Sentiu-vos gossos!.
No heu de menjar, heu de devorar!
I quan acabeu de llepar-vos les urpes, busqueu immediatament un llit o un sofà on caure estabornits un parell o tres d'hores.
Es recomanable que ningú se us acosti durant aquest període.
En despertar (si es que ho feu), notareu que sou una altra persona.
I una experiència vital més que tindreu.
El maridatge que millor encaixa amb aquest plat, sense cap mena de dubte, és la gasosa.
Però també va bé un got de coca-cola de 2l esbravada i calenta.
Ah! i quina millor música per acompanyar aquesta entrada que el popular videoclip de la "Salchipapa" de l'Ivan Lagarto. Si no coneixeu el clip (cosa que dubto) poseu-lo quatre vegades.
A la cinquena us començarà a agradar.
Per cert, ja ha sortit el joc de "Me comí una salchipapa" per a mòbils.
No sé a què espereu.
Tsch!, al nano del video se'l veu expert en salchipapas.... oi?


Llegir més...

divendres, 15 de maig de 2015

Mandonguilles amb cigrons i ceps


Un nou platillo de la cantera d'aquest blog, molt complert i saborós.
Una recepta d'aquelles que ens permet sucar-hi pa i de les que genera enveges al comensal del costat. Avui, he considerat més adient fer servir el cigró com a llegum, però podeu fer el mateix plat amb mongetes. De la mateixa manera, podeu fer servir altres tipus de bolet.
El plat d'avui és d'aquells que podeu cuinar durant el cap de setmana i, degut a la seva bona conservació, consumir-lo durant la setmana o, fins i tot, congelar-lo.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dimecres, 13 de maig de 2015

Salsa rosa


Veurem com fer la clàssica salsa rosa o salsa còctel, que s'utilitza tot sovint per amanir entrants com el Còctel de gambes o llagostins, però que també es pot utilitzar per amanir tota mena d'amanides, pasta, plats de peix, marisc, tapes, etc. Es recomana consumir aquesta salsa en fred.
Que vagi de gust!

Llegir més...

divendres, 8 de maig de 2015

Amanida d'arròs LCDS


L'altre dia, repassant receptes, em vaig adonar que encara no havia publicat aquesta Amanida d'arròs LCDS que faig sovint a casa, almenys un cop per setmana. És ideal com a entrant o com a plat únic per sopar.
Als nens els encanta.
Com veureu, no té cap misteri, però la combinació d'ingredients la fa especialment refrescant a l'estiu.
A mi m'agrada acompanyar aquesta amanida d'arròs amb una salsa rosa especial, recepta que us recomano visitar prèviament.
No cal dir que podeu afegir o treure els ingredients que us vingui de gust.
Però que lliguin una mica, eh?, tampoc us passeu.
Les quantitats d'aquesta recepta equivalen a 4 o 6 persones.
Desitjo que us agradi!
Llegir més...

Salsa rosa especial


Avui us mostraré com fer, en dos minuts, una salsa rosa especial que faig sovint i que és molt versàtil, ideal per a amanir tot tipus de plats, ja siguin amanides d'arròs, de pasta, plats de carn, peix, marisc, tapes, etc. A més, si hi afegiu salsa picant, podeu utilitzar aquesta mateixa salsa per fer patates braves, bombes o altres platillos.
Per tant, es pot consumir freda o calenta.
En aquest blog també hi trobareu la recepta de la clàssica Salsa rosa o salsa còctel.
Que vagi de gust!
Llegir més...

divendres, 1 de maig de 2015

Amanida d'api i escarola


Recepta tradicional número 30  del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Doncs m'agrada presentar-vos aquestes receptes tan i tan bàsiques, sobretot les que conformen el dia a dia de les nostres llars.
Com passa amb altres plats, aquesta amanida sona tan extremadament senzilla d'elaborar i amb uns ingredients tan simples que, penso jo, aquests acaben sent aspectes que l'afecten negativament.
Aquesta mena de receptes molta gent ja no les fa, per què les considera gairebé absurdes. A mi m'ha passat, però, en tastar-les, i amb el pas del temps, he canviat d'opinió. La nostra imaginació, en ocasions, ens juga males passades i ens fa creure que allò tan i tan bàsic no ha de ser prou bo.
Aquesta amanida ho és de bona, i molt, a més de sana.
S'aprofiten totes les vitamines, ja que ho consumim en cru.
L’api es depuratiu i, diuen, que també té poders afrodisíacs degut a l'oli que conté. A més, va bé als diabètics degut a que conté hormones semblants a la insulina.
L’escarola té un efecte diürètic molt beneficiós per a les persones que patim hipertensió. També ajuda a reduir el colesterol i té propietats laxants, el que ajudarà especialment als que teniu problemes d’estrenyiment.
És a dir, un tros de plat, nanos.
Llegir més...

divendres, 24 d’abril de 2015

Mongetes a l'estil pobre


Recepta tradicional número 678 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
De nou, un plat senzill i tradicional de casa nostra.
Només haureu de molestar-vos en tenir a punt el bacallà dessalat.
La seva elaboració és força bàsica, un d'aquells plats que recomano fer a tots aquells que us inicieu a la cuina. Respecte a la salseta, penso que és suficient amb el sofregit i la mateixa aigua que deixar anar el bacallà, però si us agrada més sucós, podeu afegir-hi una mica de brou de cocció de les mongetes, brou de peix o, directament, una mica d'aigua calenta.
Que vagi de gust!
Llegir més...

divendres, 17 d’abril de 2015

Ou ferrat amb samfaina


>Sorprenentment, aquesta recepta no apareix al llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català. 
Però hauria de ser-hi.
Poques coses hi ha més bones en aquesta vida que un ou ferrat recent collit del galliner i amb samfaina feta amb tomàquets ecològics de temporada. Si teniu una mica de sort, potser l'ou tindrà dos rovells i tot.
Només ens caldrà acompanyar-ho d'un porró de bon vi de la terra, i d'uns talls de pa de pagès artesà cuit en forn de llenya.
Hi esteu d'acord o no?
Doncs aquesta, encara que no ho sembli, és una recepta molt tradicional del nostre receptari que es mereix tenir una publicació en tots els blogs de cuina catalana.
I aquí la teniu.
Que no us falti mai l'ou ferrat amb samfaina, nanos!
Llegir més...