inici | contacte | avís legal | publicitat | Spain English French German Italian Russian Portuguese
Llucet que es mossega la cua Suquet de peix i marisc Entremesos Pastís de trufa clara amb Spiderman Pèsols negres amb rosta i col confitada Pijama

dijous, 18 d’agost de 2016

Pets de monja


Recepta tradicional número 812 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Qui no ha gaudit mai d'uns pets de monja?
Com sabeu, no acostumo a criticar el llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, més aviat tot el contrari. Però avui haig de fer una excepció: la recepta dels pets de monja no és la més encertada.
Jo he provat de fer-la, tal qual hi apareix, però el resultat son uns pets de monja molts suaus i esponjosos quan, tots sabem, que els pets de monja han de ser durs, cruixents i contundents. En realitat, tot plegat es resumeix en la quantitat de farina que hem d'emprar per fer la recepta.
Per tant, avui us faré referència a la recepta del llibre però us proposaré unes quantitats diferents.
Això si, us puc garantir que quan els tasteu direu:
"collons! doncs si que saben a pets de monja, si!".
Salut!
Llegir més...

divendres, 22 de juliol de 2016

Risotto de gambes


Avui us porto un nou plat d'arròs, un risotto.
D'aquells plats que sempre venen de gust, a qualsevol època de l'any.
Per a l'elaboració del risotto s'acostumen a utilitzar varietats d'alta qualitat d'arròs, amb gran capacitat d'absorbir líquid i alliberar midó, el que ofereix aquesta característica textura cremosa que sempre convida a tastar-lo. Les varietats més comunament emprades per fer risotto són Arborio, Baldo, Carnaroli, Maratelli, Padano, Roma, i Vialone Nano. Maratelli i Vialone Nano es consideren les millors (i més cares) d'elles, tenint propietats lleugerament diferents. Poden emprar-se altres tipus d'arròs com el Roma, Baldo, Ribe i Originari o, fins i tot, bombo però no tindran la cremositat de la recepta original.
En aquesta recepta he utilitzat Carnaroli, que habitualment trobareu amb facilitat en botigues especialitzades en llegum i fruits secs. Si no recordeu el nom, senzillament demaneu arròs per a risotto i llestos.
La gamba vermella, amb el seu característic sabor umami, formarà la parella perfecta per garantir que aquest sigui considerat un plat estrella i molt recomanable.
I no es triga tant en fer, la veritat.
Que nos us faci por.
Llegir més...

divendres, 15 de juliol de 2016

Mona de Pasqua de mantega de dos colors (clara sobre fosca)


No fa massa vam veure com elaborar una mona de mantega de dos colors on el colors principal era el clar (fosca sobre clara). Bé, el d'avui és el mateix cas però, en aquest cas, la mantega que predomina és la fosca enlloc de la clara.
A més a mes, aquesta d'avui, té doble farciment: mantega i melmelada.
L'acabament, com amb totes les mones de mantega, l'he fet amb ametlla filada torrada i una decoració força clàssica, combinant mantega clara amb mantega fosca (tenyida amb cobertura).
Com sempre, abans de fer aquesta mona haureu de preparar el dia abans els ingredients necessaris com el sucre bany, la mantega i el pa de pessic.
De nou, us torno a mostrar pas a pas com fer una mona (o un pastís), però us aconsello veure altres receptes relacionades per obtenir més detall encara de cada pas. Altrament, ja ho sabeu, deixeu-me un comentari i el respondre el més aviat possible.
Som-hi?
Llegir més...

divendres, 1 de juliol de 2016

Llagostins al forn


Recepta tradicional número 614 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, també coneguda com a "Llagostí torrat" (613).
Una nova recepta tradicional catalana que farà llepar-vos els dits.
Recepta bàsica, xorres si voleu... si, si.
Però bona.
I el millor de tot es que només necessitareu 15 minuts per fer aquest plat: la meitat per preparar-ho i la meitat per coure-ho.
Serviu els llagostins calentons, del forn a la taula i, si us ve de gust, tireu-hi per sobre una mica d'all i julivert. Com sempre, si son frescos i grossos millor. Jo compro del tipus "tigre" que diuen, varietat gegant, marró o verd. Tot i que també podeu fer la mateixa recepta amb gambes o gambots.
Aquest és un plat que podeu fer a qualsevol època de l'any, però que entra especialment bé a l'estiu.
A que si?


Llegir més...

divendres, 10 de juny de 2016

Peix al forn


Recepta tradicional número 793 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
En aquest blog hem vist ja moltes receptes de peix cuinat al forn. Avui us porto la recepta base, vaja, la recepta que ens proposa el Corpus per a establir la referència de com hem de cuinar un peix al forn de la forma tradicional catalana.
Jo he triat uns lloms de lluç sense espina avui, però podeu posar peixos sencers o a trossos amb l'espina i tot.
Unes bones patatetes amb el regustet de vi, una ceba ben gustosa i un peix suau al paladar, fan d'aquest plat una referència de la nostra cuina.
El resultat és sempre extraordinari. A mi m'agrada afegir-hi sempre una mica de pebre vermell, per donar aroma i color al plat, a banda d'unes llesquetes de llimona que refresquen el resultat.
Estic segur que en veure aquestes imatges us agafarà gana.... fins i tot em passa a mi!.
Si es que m'apassiona el peix, ja ho sabeu.
Som-hi!
Llegir més...

divendres, 3 de juny de 2016

Poti-poti de Mura


Recepta tradicional número 32 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Avui veurem una recepta del Bages, un plat típic, com el baietó, de la més que bonica localitat de Mura. I es que Mura, és un poble pintoresc que conserva tot el seu encant medieval amb carrers i places a l'entorn de l'església romànica de Sant Martí. Situat a 454 m d'altitud, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, es troba envoltat de carenes, torrents, gorgs, coves, fonts i balmes que podreu descobrir seguint algun dels nombrosos camins i senders.
Hi he estat varies vegades i, de veritat, us recomano visitar-lo i passar-hi una nit.
A continuació veurem com elaborar aquesta Amanida de bacallà amb patates, més coneguda com Poti-Poti. A primera vista, us adonareu de la senzillesa de la seva elaboració on la matèria primera, com sempre passa en aquests casos, determinarà el resultat.
Per tant, no escatimeu en aconseguir els millors tomàquets, el millor pebrot, les millors patates...
En boca, és una amanida que resulta fresca i agradable i que podeu acompanyar de més ingredients.
Un plat que podeu consumir tot l'any, però especialment indicat en èpoques d'estiu.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dimarts, 31 de maig de 2016

ARTICLE: Cap nen sense bigoti!



Més de 350.000 nens a casa nostra no tenen accés a aliments bàsics com la llet. Una bona alimentació és garantia d'un correcte desenvolupament físic i d'altres facultats, imprescindibles per formar-se o per desenvolupar la imaginació.
Ajuda'ns a garantir el dret dels nens a gaudir d'una infantesa plena.

La infantesa és una etapa fonamental de l’ésser humà, en la qual ens preparem per a la vida en molts aspectes. No cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació es pot associar amb problemes de creixement i amb l’afectació de les capacitats intel·lectuals. Per això, és molt important garantir que tots els nens tinguin assegurada una quantitat mínima de llet en la dieta. Perquè puguin créixer sans, sense preocupacions, i es puguin dedicar a allò que és realment important: ser nens.

La Gran Recollida de Llet és una iniciativa en favor del Banc dels Aliments per fer arribar el màxim possible de llet als menors que més ho necessiten. D’altra banda, també des del 9 de maig, però en aquest cas fins al 15 de juliol, serà possible contribuir econòmicament a la campanya mitjançant diverses vies, com ara caixers automàtics de l’entitat, a través d’SMS o on-line, entre d’altres opcions.

Tant els litres que es recullin com les donacions aniran a parar íntegrament al Banc dels Aliments més proper a les persones que hagin fet la contribució. A més, l’Obra Social ”la Caixa” es compromet a aportar un litre de llet per cada 10 que se’n recullin. És a dir, un 10 % més del total de llet aportada.

Fes la teva donació!

Per a més informació, visiteu la pàgina Gran Recollida de Llet.
Gràcies per la vostra col·laboració i per difondre també aquesta campanya solidària!
Llegir més...

divendres, 27 de maig de 2016

Maduixes amb vinagre


Recepta tradicional número 648 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
De nou, la cuina em sorprèn.
Com a molts de vosaltres, la primera impressió que vaig tenir en conèixer aquesta recepta va ser una mena de "Puaj!, maduixes amb vinagre?".
I es que fàcilment et pots imaginar la combinació d'una maduixa amb un raig vinagre.
I es que certament, aquesta curiosa combinació no promet gaire, d'entrada.. 
Doncs, de vegades, la memòria del gust ens enganya.
Vaig buscar feedback per internet i, contràriament al que pensava, vaig trobar comentaris molt positius de persones gratament sorpreses amb el resultat. I jo en volia ser una altra.
Dit i fet, vaig decidir fer i tastar aquesta recepta i, sincerament us dic, que ara la considero una de les millors maneres de consumir maduixes que he tastat mai.
- "Fualaaaaaaaaaa! ...que exagerattttttttt!".....segurament crida algú.
Doncs sí, ho reitero.
El vinagre s'integra a la perfecció amb la maduixa i equilibra el seu gust tot anul·lant l'acidesa cítrica que dins la boca provoca aquell "aixxxxx!" que li resulta tant molest a tanta gent.
És una qüestió de química, vaja.
A més, amb una mica de repòs, el vinagre fa expulsar tot el líquid que conté la maduixa i es genera una salseta subtil i saborosa, i sense gens de gust a vinagre.
Per tant, tot el suquet que veieu a les imatges no és vinagre al 100%. De fet, la majoria és el propi suc de la maduixa amb el sucre fos.
En definitiva, aquesta és una recepta ben senzilla de fer i, creieu-me, val molt la pena tastar-la.
Feu-me cas per una vegada!
Llegir més...