inici | contacte | avís legal | publicitat | Spain English French German Italian Russian Portuguese
Braç de gitano de patata i tonyina 'Negritos' Sopa de pescadors Tortell de massapà La cuina de sempre .CAT ja disponible per a Android a Google Play Ja a la venda! Descompte promocional del 20%!

divendres, 29 agost de 2014

Pop guisat al forn


Recepta tradicional número 873 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Pop o polp, se li pot dir de les dues maneres.
En aquest blog ja hem vist diferents formes de cuinar el pop, un excel·lent producte que trobem a les nostres costes. Avui, us porto una nova publicació d'una recepta tradicional catalana molt interessant.
Com veureu, no és pas massa complicat de fer i el resultat és, senzillament, impressionant.
Si em permeteu, el procés de coure el pop me'l saltaré i, per tant, us recomanaré la lectura prèvia del consell: La cocció del pop.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dimarts, 26 agost de 2014

ARTICLE: La salaó d'anxoves


Sempre he sigut un gran apassionat de les anxoves, concretament, de les anxoves de L'Escala. En aquest blog us he recomanat ja alguns productes i aquestes anxoves no podien faltar.
L'Escala m'agrada.
Allà hi estic a gust.
I les anxoves són la meva perdició.
Tot i haver sigut pastisser, trobo que no hi ha producte dolç que superi el plaer de menjar-se una anxova.
És un tema genètic, i es que ja ho deia la meva mare: "...mi reino por una anchoa!"
I per què no sóc budista... que si no...em reencarnava en una anxova!

Però això va a gustos, oi?.
Hi ha qui les detesta.
Total, que no fa massa vaig estiuejar a l'Escala i vaig aprofitar per visitar el Museu de l'Anxova i de la Sal d'aquesta bonica població empordanesa. El museu disposa d'una exposició permanent, a través de la qual es mostra un recorregut temàtic sobre la història de la pesca i la salaó al poble de l'Escala, des dels seus inicis.
Em vaig informar detalladament sobre el procés de salaó de l'anxova i avui em complau presentar-vos un resum d'aquesta experiència adquirida, que probablement li pugui ser útil a algun de vosaltres.
Primerament, trobareu un glossari que us ajudarà a entendre algunes paraules utilitzades durant el procés de salaó, que no son d'ús quotidià.
En aquest article, hi trobareu el procés de salaó de l'anxova i la sardina tal i com s'ha fet tota la vida a les nostres costes.
Al nord de la península també fan bones anxoves, a Santoña concretament, però em quedo amb les de l'Escala, a banda de ser aquesta última una localitat força més agradable de visitar.
Les anxoves de l'Escala són molt aromàtiques i saboroses, amb un gust persistent.
Per tant, us recomano a tots consumir anxoves de l'Escala que, a més a més, gaudeixen del distintiu Productes de la Terra.
Som-hi!

Llegir més...

divendres, 22 agost de 2014

Full amb pernil, pesto i formatge de cabra sobre salsa aurora


El plat d'avui és d'aquells que fa bona pinta, d'aquells que si el serveixen a la taula del costat dius:
"Carinyo, mira, mira aquella taula... ens demanem allò?"
Acabem de veure com preparar la salsa aurora.
Doncs bé, avui us presento uns de les seves possibles aplicacions.
Un cop preparada també la salsa pesto, només us caldran 10 minutets de rellotge per elaborar aquest recomanable plat.
La base, feta amb la salsa aurora, us permetrà sucar una pasta de full farcida amb pesto i pernil dolç. Com a colofó, coronarem el centre amb un bon tall de formatge de cabra que caramel·litzarem amb un bufador
En el cas d'avui, no us poso les quantitats, ja que en podeu fer tants com vulgueu.
A què espereu per fer-lo?
Llegir més...

dimarts, 19 agost de 2014

Salsa aurora


La salsa aurora la podeu fer servir tant per a carn com per a peix, però és ideal per a la pasta, les creps i les preparacions salades amb pasta de full.
Aquesta salsa italiana és força calòrica, però molt saborosa, que entra de seguida per la vista.
Per resumir-ho, podríem dir que la salsa aurora és una beixamel de tomàquet, la mateixa que utilitzen els barcelonins a l'hora de preparar els Canelons de Nadal a la Barcelonina.
Us recomano la lectura prèvia de la recepta Salsa beixamel i de la recepta Salsa de tomàquet.
Llegir més...

divendres, 15 agost de 2014

Pèsols negres amb calamarsets i allioli suau


De nou, us presento un plat amb un ingredient ben singular: el pèsol negre del Berguedà.
Com ja vam parlar a la introducció de la recepta Pèsols negres estofats amb coll de bé (gran plat per cert), el d'avui, és un producte que costa de trobar. Per tant, sempre que tingueu l'oportunitat de comprar-ne us aconsello que ho feu.
Veurem com combinar aquests saborosos i particulars pesolets amb uns calamarsets de mida petita, tot regat amb un allioli suau, que no piqui massa. No està bé que ho digui jo, però aquest plat és una autèntica delícia que us recomano a tothom tastar.
Espero que us agradi.... a mi, m'ha tornat boig!
Llegir més...

dimarts, 12 agost de 2014

Orella de porc "a feira"



A casa meva, la cuina catalana i la cuina gallega sempre han anat de la mà.
Suposo que serà per què la nostra família té arrels gallegues per part de mare.
Arrels celtes!... arrels de vikings!.. UUUUAAAAARRRRRHHHHHHHHGGGGG!!!!!!
... suposo que per aquest motiu quan vaig a Galícia o a Escòcia m'hi trobo com a casa...
... però no tinc el pel roig...
... ni m'agrada que em diguin Viky...
... ni em poso faldilles en la intimitat, eh?.... mal pensats!
En fi, que sóc català per sobre de tot, que quedi clar.
I tornem a la cuina, vinga.
Avui us presento una tapa molt coneguda arreu de la península: l'orella de porc a la gallega o "a feira".
Podeu coure l'orella de porc a casa o comprar-la ja cuita.
Si la voleu coure a casa, l'haureu de rentar bé i haureu de cremar tots els pèls de l'orella prèviament.
...que dit a així sona lleig, oi?.

Seguidament, haureu de bullir l'orella de porc (ja neta de pèls) en aigua, sal i llorer (i una ceba si voleu) durant al menys una horeta, fins que estigui ben tova. En olla exprés només us caldrà la meitat del temps.
La resta, es prepara igual que el pop, ben fàcil.
Jo penso que, en el fons, qualsevol cosa preparada "a feira" sempre resulta atractiva, i l'orella queda molt bona, però, personalment, ni té ni punt de comparació amb el Pop "a feira".
Llegir més...

divendres, 8 agost de 2014

ARTICLE: Tòpics de la cuina nord-americana


No es massa encertat que algú que no ha trepitjat mai un país com els E.E.U.U. critiqui positiva o negativament la seva cuina.
Ja, i què!!!!.
En qualsevol cas, tots tenim la nostra pròpia opinió i aquí us deixo la meva.
Avui us voldria parlar d'aquells tòpics que ens transmeten els mitjans de comunicació i que poden ser erronis o no.
D'entrada, molts de nosaltres creiem que als E.E.U.U. només mengen mega-hamburgueses de baixa qualitat amb BACON cruixent, coca-cola fins a saturar les venes i com a DESSERT un donuts XXL amb tortitas i sirope de arce.
I per això estan tots gordos.
Per això quan els incineren fa olor a rom cremat.
La realitat es que, moltes vegades, ens pensem que a casa nostra tot és millor que als E.E.U.U., però si parlem de carn i d'hamburgueses concretament, els nord-americans en saben força més que nosaltres.
Que siiii.... que aquí tenim vedella i porc amb la marca Q, amb IGP, DOP, PMS, GAP, FIC, CUL, PET i FUCK.
Però ells encara en tenen més.
De fet, als EEUU hi podem trobar tota mena de productes frescos i ecològics i, per tant, disposen d'una excel·lent matèria primera.
En realitat, el problema no rau en el producte, rau en les persones i l´elecció nutritiva que fan.
I d'aquí sí que venen els gordos.
Vaja, que en realitat es tracta d'un problema cultural.
Podem afirmar, sense por d'equivocar-nos, que els EEUU no tenen cultura gastronòmica.
Fins ara no han aprés a estimar la cuina.
Com ja us comento a la presentació d'aquest blog, la cuina no és patrimoni exclusiu dels cuiners: és patrimoni de la societat. La cuina és un hàbit i l'acte de cuinar afecta a les rel·lacions humanes, a les rel·lacions familiars i socials, a la cultura i, com no, a la salut.
En l'actualitat, i amb el boom mundial de la gastronomia i dels seus reconeguts xefs (també als EEUU), ara sí que sembla que els nord-americans comencen a interessar-se i a ser més conscients de la importància que té la cuina. Tsch... us ha costat, eh? carallots?...
I això que els tomàquets i les patates ja els tenien abans que nosaltres...
Ara comencen a estar més ben informats i a tenir curiositat pel bon menjar.
En principi, això és bo, sempre que no siguem davant d'una altra moda elitista i passatgera.
Aquest problema cultural amb la cuina no passa tant a les grans ciutats com a la perifèria, on no tenen cap inconvenient en practicar l'anomenat grab a bite o, dit d'un altre manera, menjar qualsevol cosa ràpida per matar la gana, a lo zampabollos. Això mateix queda palès en la serie Jamie Oliver's Food Revolution, que us recomano veure, on aquest reconegut cuiner britànic pretén obrir els ulls a famílies i escoles nord-americanes i corregir l'actual model nutritiu que és absolutament infame.
Es tracta d'una serie d'interessants capítols on es veuen situacions quotidianes d'aquell país impossibles d'extrapolar al nostre. En aquest video, ja antic, podeu comprovar com uns infants no saben diferenciar un tomàquet d'una patata.
Pobrets meus.


El tomàquet no el coneixen, però el ketchup sí.
Les patates tampoc, però les xips sí.
El mateix passa amb una cuixa de pollastre crua i el nugget processat.
Fins i tot, es pot constatar que dins el taper d'una nena de 4 anys hi podem trobar una bossa de patates xips i una pila de llaminadures! per dinar! pobreta nena!
Quins collons que tenen els pares!
N'hi ha per llogar cadires!
I moltes més aberracions que et fan encongir el cor, sobretot quan parlem de l'alimentació dels nostres innocents fills que depenen totalment de les decisions d'uns pares que, nutritivament, no son gaire més espavilats que un porc senglar.
And so on and so on...que diuen.
Sembla, doncs, que aquest és l'autèntic drama d'una gran part dels habitants d'aquell país.
Per tant, ens trobem que, a molts llocs, sigui l'hora que sigui i de forma individual, quan algú té gana s'acosta a la nevera i, directament, es menja el que li ve de gust, que acostumen a ser marranades.
No valoren l'acte social de gaudir d'un bon àpat ni d'una bona sobretaula.
Aquí, a casa nostra, ens passem una mica amb la sobretaula, tot sigui dit.
Que no caldria estar-s'hi 35 o 40 minuts remenant el carajillo d'anís del mono mentre ens acariciem la panxota amb les cames ben estirades, tot paint la botifarra amb seques i allioli que ens hem trincat.
Quina fila que foten alguns, eh?
Potser se'ls escapa una llufa pudenta i tot...
Total, que hauríem de trobar un punt mig, no creieu?.
A mi em fa la impressió que, als E.E.U.U. només s'ajunten per menjar pel Dia de Acción de Gracias o pel típic sopar de presentació del novio de la nena....que, per cert, acostuma a ser les 17:00h de la tarda... quan aquí encara estem escurant la cullereta del trifàsic.

Per cert, us heu fixat quines cases tan grans tenen els nord-americans?
A mi em toca una mica els collons tot plegat... i em foten molta enveja aquelles cuines!
A les típiques pelis o series nord-americanes sempre surten unes cuines gegantines... on hi podria aterrar l'helicòpter de Tulipan.
Tothom té neveres de dues portes que sempre són plenes de sucs de taronja, galledes de gelats, un enciam per fer bonic, una garrafa de 5 litres amb un cul de llet que fa pudor... i, sobretot sobretot, moltes cerveses amb tap de rosca. Cerveses d'ampolla, per què les de llauna se les beuen calentes el que dia que juguen els Nicks contra els Raptors de la Confererencia Oeste.... o com polles es diguin.
A més, totes les cuines tenen barra i tamborets per fer petar la xerrada mentre prens un copeta de vi dolent i l'amfitrió va tallant les pastanagues a daus.
Ojo! però no hem dit abans que els nord-americans mengen porqueria?.
És una mica contradictori que quan una escena es desenvolupa dins una cuina nord-americana, els actors sempre apareixen tallant verdures. Fixeu-vos-hi bé!
- Me ayudas con la lechuga, cariño?
(COULD YOU HELP ME WITH LECHUG, ASSHOLE?)
(us poso la traducció que fa el Google Translator, val?)
Ahhh!, i sempre porten davantal, sobretot, eh? que l'enciam i les pastanagues ja sabeu com taquen!
I quan arriba l'hora de sopar, veus que serveixen els plats a taula amb una muntanyeta de puré de patata, un tros de suro que sembla carn, una panotxa, uns pèsols verds (que brillen molt per què els renten amb Mister Proper), una mica de coliflor (crua absolutament) i aquelles pastanagues mini tan cuques que s'acaba foten el gos.
I ja està.
Ni un miserable raig d'oli d'oliva.
Visualment és tot molt plàstic i el plat té bona fotografia.
A banda d'això, penses... coi!, doncs tant malament no sembla que mengi aquesta gent!
Tsch...tranquils, que us ho explico.

Sabeu que passa?.... que el que cuinen a les pelis nord-americanes no s'ho foten mai!!! 
Fixeu-vos, la dona sempre està enfeinada responen a les preguntes que li fa tota la família mentre està servint el menjar. A continuació, es quan sona el telèfon i ho ha de deixar tot per agafar-lo.
Va atabalada!.
El pare, està rumiant i sembla una mica preocupat.
Serà per la feina?... no.
Està pensant en els shorts que duia l'atractiva filla del veí amb la que ha mantingut una petita però interessant conversa pel matí mentre feia veure que tallava la gespa. De fet, encara no té massa clar si les respostes que li ha donat aquella marranota eren insinuacions sexuals o no.... i per això està absent del que passa al seu voltant.
El nen petit, aprofita que tothom està entretingut per fer-li arribar el seu plat al gos, que ja l'espera sota les estovalles.
I la nena.... ai!, la nena que es fa gran!.
La nena, a qui li han crescut abans les tetas que les dents, comença a remenar la forquilla mentre diu:
- Mamá, y por qué no puedo ir al baile de graduación con Stuart McLoving...
(MUM, WHY I CAN NOT SHOW MY BACALAO TO MANOLO AT THE GRADUATION PARTY?)
- Ese chico no te conviene, cariño, ya lo hemos hablado.
(THAT GUY IS GAY, DARLING, FORGET THAT WORM FOR YOUR BACALAO !!!)
- ...pero es que no tú lo entiendes mama?!!!....te odiooooo!!!!
(BUT YOU DO NOT HAVE GRADUADO ESCOLAR, MOTHER-FUCKER!!! GIVE ME MONEY!!!)
És clar, el tema s'escalfa fins que la Britni de torn s'aixeca de la taula i diu allò tan típic de:
- Lo siento, pero se me ha quitado el apetito... 
(THIS IS A SHIT, SILLY, LET ME PUT MY FINGER IN THE CREMA DE CACAHUETE'S GLASS)
I no m'estranya, si es que fot angúnia de veure aquell plat de verdures!
Total, amics meus, que amb l'excusa del McLoving la Britni no s'ha fotut el sopar.
Ho veus? el que hem aconseguit?, eh? eh?.

Ahhh!, per cert, que tot això passa si sopen a casa, eh?.
La majoria de vegades, mentre la dona prepara amb entusiasme el sopar (a les 16:00h, recordeu que sopen a les 17:00h), arriba el manso de la feina (que també deu fer mitja jornada) i li diu allò tan típic de:
- Cariño?... que te parece si hoy salimos a cenar fuera con los niños y os llevo al Wendy's a comer esos aritos de cebolla que tanto os gustan?...
(LOSER, YOUR SOBAQUILLOS SMELLS LIKE ONIONS, LIKE ALWAYS BITCH, SO WOULD YOU LIKE TO GO OUT WITH YOUR FUCKING KIDS AND LET ME SEE THE BIG BLACK ASS OF WENDY WAITRESS?)
I tots els nens criden:
- Bieeeeeeeeeeeeeeeeeeeennnnnnnnnnnnnnnn !!!! Bravoooooooo papaaaaaaaaaaa !!!!!
(GREATTTTTTTTTTT, OKIDOKIIIIIII, BRAVEEEEEE DADYYYY!!!)
...com si no haguessin anat mai al Wendy's....eh? xatos?....
Ah!, i per cert, a la dona que s'ha passat tota la tarda tallant pastanagues, porros, cebes i enciam en brunoise,  no li molesta gens que li canvien els plans. De fet està encantada de tenir una parella tant espontània i creativa com la que té.... i de seguida es treu el davantal i diu molt contenta:
- Me parece una idea estupenda, cariño. A los niños les vendrá bien salir.
(YES, I THINK I NEED A NISPERO!!!. SO PUT THESE FUCKING KIDS AWAY FROM ME!!!!)
I marxen amb la ranxera marró a passar una fantástica e inolvidable velada con los niños.
Quina enveja de família, eh?
O al menys això es el que venen per la tele.
Vaja, que li faig això a la meva dona desprès d'estar picant pastanagues tota la tarda... i continua picant el meu membre viril en juliana!
En fi.
Que de pastisseria millor no parlem.
Els nord-americans són uns autèntics fanàtics de la pastisseria d'afartar pobres més empallegosa, diga-li cupcakes, i dominen l'art de les elaboracions més letals per als diabètics.
Però, com us deia, de pastisseria americana millor no em parlem, que em puja un nosequé per l'estomac que em fa posar neguitós.

Conclusió, que als E.E.U.U. passa com amb tots els països, que hi ha definits uns tòpics, alguns són veritat i d'altres no tant.
Aquí, a Catalunya, sempre serem uns garrepes.

SEE YOU!
Llegir més...

dimarts, 5 agost de 2014

CONSELL: Com torrar ametlla laminada


Quan volem fer una elaboració pastissera amb ametlla torrada, probablement, ens acostem al supermercat i comprem un sobre d'ametlla torrada ja preparada.
Però el que també es probable es que aquella ametlla tingui un gust entre plàstic, ranci i florit.
Si torreu l'ametlla a casa us adonareu que el gust és totalment diferent i, ara sí, gaudireu de l'autèntic i particular sabor de l'ametlla laminada torrada, ideals per fer pastissos com la Sara Bernhardt.
Per tant, l'ametlla torrada, i com passa amb altres fruits secs, obté el punt més àlgid de sabor quan està recent torrada.
Avui us mostraré com torrar ametlla filada crua a casa.
Un cop torrada, la podeu conservar durant un bon temps.
Òbviament, aquest procés és aplicable a l'ametlla gra, filada o sencera i, fins i tot, a qualsevol altre fruit sec com els pinyons, l'avellana o els anacards.
Només us caldran vint minuts de rellotge.
Som-hi!
Llegir més...

divendres, 1 agost de 2014

Ortigues de mar


Segons la vikipèdia, l'Anemona sulcata és una espècie marina molt comú al nostre litoral i es consumeix principalment a la costa de Cadis i al Delta de l'Ebre.
Conegudes vulgarment amb el nom d'Ortiguillas, són unes bèsties que potser tenen una aparença alienígena, però això sí, amb molt gust a mar. Els tentacles són urticants i per això se solen preparar fregides, servides com a tapa, ja que en ser cuinades deixen de ser urticants.
Però també se'n fan arrossos amb les ortiguilles.
No és un àpat apte per a aprensius, és evident, i menys veient aquesta mucositat que deixen anar. Però això no pot condicionar que, com a mínim, ho tastem una vegada, per allò de provar-ho tot.
Ja en vam parlar en aquell article anomenat "Provem-ho tot", oi?.
Avui, per tant, tastarem un producte marí que cada cop és més present a les peixateries i, com diuen alguns, és el nou aperitiu de moda. Ha esdevingut una autèntica delicatessen.
Per tant, avui veurem com preparar-les pas a pas que, com podreu comprovar, no és pas trivial.
Som-hi!
Llegir més...

dimarts, 29 juliol de 2014

Pijama


Recepta tradicional número 834 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
La veritat, vaig quedar sorprès en trobar aquesta recepta dins d'aquest llibre.
Realment, creieu que podem considerar el Pijama una recepta tradicional catalana?
Suposo que els experts gastrònoms que ho van decidir li van dedicar el temps necessari a rumiar una resposta fonamentada.
Jo, sincerament, no ho hagués dit mai. Alguns diuen que sí, que son unes postres típiques catalanes, i que són originàries del restaurant 7 Portes.
En qualsevol cas, no li farem cap lleig i avui us mostraré un clàssic Pijama.
Les podreu trobar amb moltes variants, diferents tipus de fruita i de gelats, però totes han de dur el flam, el gelat i la fruita en almívar.
Per cert, potser és una sensació meva, però jo diria que són unes postres que, tot i ser ben bones, han anat a la baixa. Cada cop costen més de trobar a les cartes dels restaurants. I es que no tots els estomacs estan preparats per acollir un Pijama sencer després d'un gran àpat en un restaurant.
Potser ens hauríem de replantejar una revisió de les seves dimensions, no creieu?.
Llegir més...

divendres, 25 juliol de 2014

Peus de porc amb ceps


Com més peus de porc menjo... més m'agraden. No us passa?
Ja feia un temps que em voltava pel cop fer aquesta recepta.
Per fi, us puc presentar els Peus de porc amb ceps.
Un plat contundent, de sabor intens, gairebé umami.
Els que ja coneixeu el cep sec o deshidratat podeu intuir (i només intuir) quin gust ha tenir la peculiar salsa d'aquests peus de porc.  Però si realment voleu gaudir-la, no us quedarà més remei que arremangar-vos i posar-vos a cuinar una estona, que és precisament l'objectiu d'aquest blog.
He volgut acompanyar els peus amb unes escalunyes molt bufones (en castellà chalotas) que li van molt bé, però podeu escollir l'acompanyament que més gràcia us faci.
Això si, haureu de sucar pa, eh? si esteu en plena operació biquini millor deixar aquesta recepta per a un altre moment.
Llegir més...