inici | contacte | avís legal | publicitat | Spain English French German Italian Russian Portuguese
Pastís de la Diada Nacional de Catalunya Rovellons a la planxa amb all i julivert Pintxo de figa, raïm, grana padano i vinagre de mòdena Fideuà amb cloïsses Trinxat de carn d'Olla o Menjar de traginers Pastís de trufa clara amb Spiderman

dilluns, 31 d’agost de 2015

Meló amb granadina i vodka


Durant les passades vacances a la regió de Múrcia, hem tingut la sort de compartir uns dies amb  uns amics nostres: el Xiscu i la Maria, pares de la Miriam, que és amiga del cole de la nostra filla. Ens hem allotjat a casa dels seus pares i hem pogut conèixer i gaudir la gastronomia local que, a poc a poc, us aniré descobrint. Aquesta recepta d'avui, sincerament, no sé si és típica de la zona o senzillament un invent del pare d'en Xiscu, però la veritat es que val la pena que la conegueu. Ja sabeu com m'agrada donar visibilitat a les receptes de tradició familiar.
La d'avui, és una elaboració molt senzilla de fer i, alhora, molt "resultona".
És important comptar amb un bon meló, com també ho serà trobar-li el punt a la granadina i a l'alcohol. Jo us faré una proposta, tot i que us recomano que adapteu les proporcions al vostre gust personal. Convé recalcar la importància de no passar-se amb la granadina, ja que pot arribar a proporcionar un gust massa sintètic al plat. Però un cop trobat, gaudireu d'unes fresques i curioses postres que obligaran a tots els presents a ficar-hi el dit, ni que sigui per curiositat.
Penseu, sobretot els més mandrosos, que aquesta és una forma fàcil i atractiva de menjar meló, ja peladet i preparat, i amb un toc original de gust i color.
Com que no costa gens de fer, tasteu-la i en parlem, no?.
Llegir més...

divendres, 14 d’agost de 2015

Suquet de lluç amb patates i musclos dàtil


Els que seguiu aquest blog sabeu com m'agraden aquesta mena de plats.
Avui, de nou, us presento una variant del tradicional suquet de lluç, que acompanyaré amb uns musclos "dàtil". S'anomena musclo dàtil al musclo francès de la costa de Normandia. Com sabreu, els francesos no toleren el musclo de mida grossa i aquests petitons son els que millor surten.
Tot i ser petits, acostumen a sortir molt plens.
En ocasions, aquests musclos arriben a les nostres peixateries i val la pena aprofitar l'avinentesa.
Personalment, em quedo amb els musclos de les terres de l'Ebre, així com amb el musclo de roca que podem trobar al llarg del nostre litoral.
Però aquest de Normandia, realment, son musclos molt saborosos de mida petita i us agradaran segur, sobretot si sou dels que us fa una mica d'angúnia posar-vos un musclo gros a la boca.
Us recomano la lectura de la recepta Musclos de Normandia a la planxa.
Com sempre, si no dic res, entendrem que les mides d'aquesta recepta corresponen a quatre persones.
Som-hi!
Llegir més...

divendres, 7 d’agost de 2015

"Mojito"


Ara ja fa uns anys del viatge a Cuba. 
Us en vaig parlar a l'article "Gastronomia Cubana", article que recomano llegir als viatgers.
He cregut oportú publicar la recepta del clàssic Mojito cubà, ja que cada cop son més les variants que s'allunyen de la recepta original.
D'entrada, us diré que els cubans, a Cuba, no prenen mojitos.
El mojito és un invent dels "yumas" i per als "yumas", que és com anomenen a Cuba als estrangers.
De fet, el cubà pren el rom sol, sense res.
Fins i tot sense gel, que no se'n troba amb facilitat fora de les zones turístiques.
El consumeixen també en petits tetrabrics que venen a les botigues. Vaja, que vindria a ser com el que es pren un suc de préssec o de pinya. Aquests brics, van molt bé al jovent ja que, al ser de cartró, es poden aixafar força i d'aquesta manera se'ls poden amagar dins la roba a l'entrada de les discoteques, orientades als turistes, i on no deixen entrar beguda del carrer (molt més barata, és clar). 
De fet, i per la meva experiència personal, la Cuba del carrer se sosté gràcies al rom que és un producte més assequible que d'altres de primera necessitat. 
I es que amb la beguda, realment, s'obliden la resta de penes, oi?.
Es trist dir-ho, però és una realitat.
El mojito més famós és el que preparen a La Bodeguita del Medio, al centre de l'Havana. 
Jo hi vaig estar, però què voleu que us digui... no deixa de ser una turistada més.
Total, i sigui com sigui, jo trobo el mojito un còctel molt saborós, refrescant i recomanable. 
I ara, veiem com es fa un autèntic mojito cubà?
Som-hi!

Llegir més...

divendres, 31 de juliol de 2015

Amanida de llegums


Refrescant manera de consumir llegum.
Una amanida ben senzillota que us arreglarà més d'un àpat.
En aquest cas, com sempre us recomano a les receptes amb poca elaboració, es important fer servir ingredients de bona qualitat: un bon tomàquet ecològic de temporada, una ceba llarga i dolça de Berga i unes llegums ben cuites faran que aquesta amanida us faci desitjar repetir-la més sovint.
El punt refrescant de la menta i el julivert també es molt recomanable.
En definitiva, una recepta molt mediterrània.
Espero que us agradi.
Llegir més...

divendres, 24 de juliol de 2015

Daus de salmó a la planxa amb salsa tàrtara, cruixent de ceba i gules a l'allet


Us agrada el salmó?... jo me'l fotria del cap d'un tinyós!.
La veritat es que és un peix molt gustós, amb poca espina i, com a peix blau, molt saludable si parlem en termes de colesterol
En aquesta ocasió, veurem com presentar-lo en petites porcions, amanit amb una mica de salsa tàrtara, que ja vam veure com fer-la en aquest blog, una mica de ceba cruixent i unes gules a l'allet que podeu comprar ja fetes. El cibulet culminarà una barreja de gustos i textures ben trobada, certament.
El resultat, un mos força interessant que podeu presentar com a entrant, com a primer o com a segon plat, així com a tapa o pintxo en una trobada més informal.
Si teniu tots els ingredients a punt, l'elaboració és molt ràpida i agraïda.
Vaja, i deixem-nos de formalismes, no deixa de ser el diríem "una mariconada" però de les que val la pena gaudir de tant en tant.
De cada tall de llom de salmó, n'he fet tres porcions.
I si busqueu una preparació similar però en fred, us recomano la lectura de les Torradetes de salmó fumat amb i salsa tàrtara.
Segur que us agrada.
O no.
Llegir més...

dijous, 16 de juliol de 2015

Tomàquets de Montserrat farcits amb tonyina i ou dur


Avui us presento un plat fred, ideal per a les èpoques de més calor.
Un entrant refrescant, apetitós i de fàcil elaboració.
Val la pena, i molt, aprofitar bé la llarga temporada de tomàquets. Intenteu comprar-los ecològics, de confiança, d'aquells tomàquets gustosos de tota la vida.
En aquesta recepta he utilitzat tomàquets i ous ecològics i el resultat ha estat extraordinari.
El tomàquet de Montserrat és ideal per farcir, ja que el seu interior és força buit, però podeu fer servir la varietat de tomàquet que més us agradi.
D'altra banda, he volgut utilitzar bonítol conservat en oli d'oliva. D'aquesta manera, la textura del bonítol es conserva més sencera que la clàssica tonyina en llauna i el gust en boca canvia notablement. Per acabar d'adobar-ho, he incorporat una mica d'orenga silvestre que me'l porten del sud de la península. La flaire que fa és espectacular, ben lluny de l'orenga que habitualment comprem al supermercat i que ha perdut gran part del seu aroma original.
Finalment, he decidit acompanyar el tomàquet farcit amb uns "peppersweets" que podeu comprar ja preparats. Son petits pebrots vermells adobats en vinagre i farcits amb tonyina o formatge.
Vaja,que m'ha semblat una bona guarnició per aquest plat.
En el cas d'avui, prepararé tres tomàquets farcits: un per persona.
Espero que us agradi.
Llegir més...

divendres, 3 de juliol de 2015

Ceba al cop de puny


Ceba al cop de puny, si, si.
Boníssima, nanos!.
Recepta tradicional número 330 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
El fet d'esclafar la ceba a cops de puny serveix per esberlar-la, tot i que també provoca l'extracció del seu líquid, el que farà que la ceba no piqui tant. A més, aquest tractament (o maltractament) li donarà a la ceba una textura molt particular.
En aquesta ocasió, he utilitzat la Ceba Llarga de Berga. Aquesta varietat de ceba tradicional del Berguedà destaca per la seva forma allargada i la seva dolçor, gens picant. És ideal per amanir i menjar en cru.
Es pot confondre amb la ceba vigatana, d'un to més blavós, més petita i no tan dolça.
No cal que us parli dels beneficis que té per a salut el consum de ceba, oi?.
Aquest plat d'avui, pot semblar una bretolada de plat, però a mi m'ha sorprès gratament: si la ceba, el vinagre i l'oli son bons, el podeu considerar un entrant com qualsevol altre. A més, sempre el podeu acompanyar d'una mica de tonyina, d'uns tomàquets de l'hort o d'un bacallà esqueixat.
Bo de debò!
Llegir més...

divendres, 19 de juny de 2015

Truita de tonyina


Recepta tradicional número 1095 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
De nou, una plat senzill, bàsic i molt bo que no hauria de faltar en cap receptari de cuina catalana.
Hi ha diverses formes de fer aquesta truita.
Trobareu els que tiren l'ou batut a la paella i després, a mig quallar, hi posen la tonyina esmicolada per sobre i ho emboliquen fent com truita a la francesa. Aquesta és la versió que ens recomana el corpus.
Trobareu els que fregeixen una estona la tonyina fins que es desfà i a continuació hi incorporen l'ou.
Trobareu els que fan un sofregit de ceba i tonyina prèviament, fins i tot, amb pebrots verds.
Fins i tot hi ha qui munta les clares i els rovells per separat, per donar més volum.
I trobareu els que barregen l'ou batut amb la tonyina en fred i després l'emboliquen com una truita a la francesa. Aquesta última és la variant que he fet jo.
Personalment, m'agrada notar la textura de la tonyina i trobar-me algun grumoll per dins.
I es que la truita de tonyina, ben acompanyada d'un bon pa amb tomàquet, és l'enveja dels que han demanat una altra cosa.
A que si?
Llegir més...