inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Sopa de pescadors Figues amb moscatell Rebosteria pastissera: Tallat de gerds Vedella amb carreretes Flam d'ou amb nata Ceba al cop de puny

divendres, 22 de setembre de 2017

Pa amb llard i sucre


Recepta tradicional número 743 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Aquesta publicació em costarà algun que altre seguidor, ja ho sé, com va passar amb el pa amb plàtan.
Però ho assumeixo.
Jo us demanaria, d'entrada, que no mateu al missatger.
És evident que el pa amb llard i sucre és una preparació que no encaixa en absolut en els temps que corren, quan qui més qui menys, procura assolir una dieta saludable.
Però val a dir que les propietats del llard (o saïm) no són tan terribles. És un producte molt calòric, certament, però també amb moltes vitamines. Fins i tot, us diré que és molt més saludable consumir llard que molts dels greixos processats que, sense adornar-nos, consumim a diari.
D'altra banda, vull destacar que aquest blog té la voluntat de difondre el receptari tradicional català, més enllà de la vigència que puguin tenir certes receptes.
He volgut publicar aquesta proposta ni que sigui per traslladar-vos allò que els nostres pares i avis van haver de menjar en un moment donat. I es que, de fet, no fa pas tants anys que el consum del pa amb llard i sucre era força habitual.
Com us vaig comentar darrerament, en realitat, (i contrastat personalment amb en Jaume Fàbrega) l'origen d'aquesta menja de pa amb "qualsevol cosa" es la pobresa i la frugalitat, és a dir, la virtut de passar amb allò estrictament necessari, sense abusar de recursos o fer-ne ostentació.I es que antigament no hi havia un "duro" i poca gent es podia permetre dinars com els que tenim a diari.
Llavors, no quedava més remei que ser imaginatiu.
I és clar, tot es menjava amb pa: la xocolata, el plàtan, les figues, les nous, el llard, els torrons, l'embotit, les salaons, etc...
I menys mal del pa.
Amb tot, avui no es pretén mostrar com elaborar aquesta "recepta" (si es pot qualificar de recepta), però sí reconèixer aquells esforços imposats per una època dura i complexe de la nostra història que convé recordar.
De tot allò, queden records, bons i dolents, i gastronòmicament parlant queden les herències de tot plegat.
En en nostre receptari trobareu altres preparacions similars com el pa amb oli i sucre, el pa amb xocolata, el pa amb plàtan, el pa amb all i raïm, el pa amb tel de mel i llet, el pa amb mel i nous o el pa xopat amb vi i sucre.
Moltes receptes tradicionals han perdurat en el temps. D'altres han quedat obsoletes i fora del panorama actual.
Conclusió: el pa amb llard i sucre també conforma l'evolució gastronòmica i cultural del nostre país.I d'això tracta aquest blog.

Jo l'he fet i l'he tastat.
Però no, no he estat capaç de fer una segona mossegada i l'he hagut de llençar a les escombraries (,,,gana hauries de passar tú! - cridarà algú).
I l'he llençat per què, tot i no està dolent, no és un gust que demani continuar assaborint.
Per que no em convé aquest greix. 
Per què em fa "molta cosa" menjar-me una torrada sencera de pa amb llard i sucre.
I per què no em trec del cap que això és fastigós!.
Però ho he intentat.
Per respecte a la nostra cultura, al nostre país i als nostres avantpassats.
Us atreviu vosaltres?

Llegir més...

divendres, 15 de setembre de 2017

Sopa de rap


Recepta tradicional número 993 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Excel·lent sopeta que sempre entra bé.
A mi es que m'encanten totes les sopes de peix.
Podeu aprofitar tota mena d'espines i restes de peix blanc per fer el brou. Tot i ser una sopa de rap, com a ingredient principal, podeu posar-hi altres tipus de peix o acompanyar-la d'unes gambetes pelades (com he fet jo), uns musclos o unes cloïsses, tot ben fresc és clar.
Si voleu gaudir encara més d'aquest plat deixeu-lo reposar unes hores abans de consumir-lo. Vaja, com acostuma a passar amb gairebé tots els plats tradicionals. Els ingredients, els gustos, els aromes s'integren molt millor.
A casa agrada molt, tan als grans com als petits i és un plat que podeu cuinar en qualsevol moment, ja que no està associat a cap temporada, tot que hem de reconèixer que en èpoques de fred sempre ve més de gust una sopeta calenta, oi?
A gaudir!
Llegir més...

dilluns, 11 de setembre de 2017

ARTICLE: Ja prou de robar fotos d'aquest blog!


Sou molts els que, de forma sistemàtica, feu un ús indegut del contingut d'aquest blog.
Ja n'hi ha prou!
Blogers, gent del carrer, empreses, entitats, institucions, ajuntaments, fires, mercats, canals de radio i televisió, botigues físiques i virtuals, restaurants i un llarg etcètera.
Sou molts els que utilitzeu material d'aquest blog sense respectar els drets d'autor, sense informar de la font original, sense demanar permís en cas d'alterar el contingut i, en moltes ocasions, retalleu intencionadament la marca d'aigua, suplantant l'autoria.
I heu de saber que al darrere d'aquestes imatges hi ha moltes hores i molts recursos econòmics invertits, com per permetre que altres persones en facin un ús lucratiu, cometen al mateix temps, una greu infracció.

A tots, us vull recordar que des de l'any 2014 aquest blog està sota la llicència de Creative Commons 4.0 International License, que es descriu a continuació.


DRETS DE PROPIETAT INTEL·LECTUAL
El blog www.lacuinadesempre.cat conté o pot contenir material divers ( imatges, gràfics, arxius de text, àudio i video) propietat del blog www.lacuinadesempre.cat i conseqüentment protegit per les normes nacionals i/o internacionals de propietat intel·lectual i industrial. 
La compilació (entenent-se com a tal la recopilació , disseny, ordenació i muntatge ) de tot el contingut del blog és propietat exclusiva de www.lacuinadesempre.cat i es troba protegida per les normes nacionals i internacionals de propietat industrial i intel·lectual sota la llicencia Creative Commons Reconocimiento 4.0 International License .
Per tant, podeu utilitzar lliurement els continguts d'aquest blog sempre que feu referència a la font original i, en el cas de modificar total o parcialment aquests continguts, es demani autorització prèvia al seu autor.
Les marques, rètols, signes distintius o logotips de www.lacuinadesempre.cat que apareixen al blog són titularitat del propietari del blog www.lacuinadesempre.cat i estan degudament registrats o en procés de registre. Les denominacions d'altres productes, pàgines, serveis i companyies que apareguin en aquest blog poden ser marques registrades dels seus respectius i legítims propietaris.

AVÍS REAL

Passem a l'acció!.

En endavant, i amb la col·laboració del nostre advocat expert en lleis de propietat intel·lectual, s'analitzaran totes les infraccions trobades a la xarxa envers al contingut d'aquest blog.
Tenim molta feina per endavant, però no desistirem de protegir els nostres drets.
Com a expert informàtica, us vull fer saber que és relativament senzill localitzar còpies d'imatges a internet, siguin on siguin.
En aquest procés de defensa, inicialment, es reclamarà el restabliment dels drets d'autor de forma immediata per corregir l'abús, ja sigui conscient o inconscient. De forma amistosa, es contactarà amb els responsables de la infracció i es procurarà acordar la mateixa resolució que pot incloure compensacions econòmiques.
Us podria incloure molts exemples que ja tenim entre mans i, fins i tot, alguns ja haureu rebut per correu electrònic la denúncia sobre la vostra infracció. 
De no atendrà aquestes peticions en temps i forma adequats (requeriment previ i obligatori per llei), s'iniciaran les accions legals pertinents i de ràpida execució administrativa emparades per la Ley de Propiedad Intelectual BOE Decreto Ley 1/1996, sobre aquests responsables, ja siguin particulars, empreses o qualsevol mena d'entitat o institució, que podran concórrer a multes de entre 150.001 fins a 600.000 euros.


Com a responsable d'aquesta pàgina, us demano considereu SEMPRE l'ús que feu dels continguts a la xarxa, ja que no tot el que trobeu a internet es gratuït.


Albert Vilas
Responsable de www.lacuinadesempre.cat

Llegir més...

divendres, 8 de setembre de 2017

Canelons de mel i mató


Avui veurem com fer uns canelons de mel i mató, una forma original de presentar aquest deliciós postre tan nostrat.
Pot semblar complicat a primera vista, però us puc garantir que és molt fàcil de fer i sempre queda bé.
Només heu de ser curosos amb les mesures. La gelatina de mel feta amb agar, ha de tenir el punt correcte i això passa per pesar l'agar correctament. Per això, us aconsello fer ús d'una balança de precisió. Si no la teniu, us recomano comprar-la ja que, sobretot en pastisseria, us anirà molt bé. I no son pas cares.
Podeu preparar la gelatina amb temps i muntar el plat en 10 minuts de rellotge.
La decoració la podeu fer al vostre gust. Jo us mostraré algunes possibilitats.
Aquest recepta s'ha extret del blog La cuina de casa.
Llegir més...

divendres, 25 d’agost de 2017

Préssecs cuits amb vi dolç


Recepta tradicional número 890 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Aquesta és una variant dels clàssics Préssecs amb vi i sucre, que també trobareu en aquest blog.
A mi, particularment, m'agraden més sense coure, deixant-los macerar en vi negre i negre, però aquesta versió és més que interessant, sobretot si els acompanyeu amb una mica de nata. La textura cuita del préssec té més similitud amb la poma que fem per al pastís Tatín, m'enteneu oi?.
En qualsevol cas, la millorar manera d'esbrinar quina variant us agrada més es tastant-les totes dues, je je.
Per cert, el préssec de vinya, com sabeu, és de temporada. Aprofiteu-los quan són ben bons (a ple estiu). Jo els compro a l'Ordal i, quan trobo, també de l'Aragó, que més grossos però també de vinya, igual de saborosos. La olor d'aquests préssecs és captivadora, oi?.
Per coure'ls, he utilitzat moscatell de Gandesa, que és més suau al paladar i ben bó.
Vigileu amb el clau. Poseu-ne només un o mig, que condiciona molt el gust, així com la canyella: no us passeu.
Respecte el macís, jo no en poso per què no en trobo. El macís és la closca de la llavor de la nou moscada. En el seu lloc, hi poso un polsim de nou moscada, però poc, que també és una espècia forta.
Si teniu molts préssecs a casa, aquesta és una bona manera de consumir-los també.
A gaudir doncs!
Llegir més...

dilluns, 21 d’agost de 2017

Mandonguilles amb salsa


No sé que tenen les mandonguilles que atrauen tothom.
Unes bones mandonguilles, és clar, que hi ha de tot.
Però quan saps que son bones, es converteixen en objectes de desig que, fins i tot, desperten els instints més grollers.
En aquest blog ja hem vist diverses maneres de fer les mandonguilles (amb samfaina, amb salsa de tomàquet, amb sípia i pèsols, amb cigrons i ceps, etc). Però faltava la recepta més genèrica de totes, d'aquelles que fotien les àvies i que, tot i no aparèixer dins el CPCC, jo he volgut mostrar-vos, si més no, la meva particular versió.
Bàsicament parlem de mandonguilles en una salsa més elaborada, amb un sofregit xulo, una mica de vi, brou i la seva picadeta. Tot senzill de fer, tot i que una mica laboriós.
De vegades em pregunto quantes hores hauran passat les nostres mares i àvies fent pilotilles a la cuina?. Moltes segurament. Ara em ve al cap un article que vaig publicar en aquest blog l'any 2013 on parlava precisament d'això i alguna bajanada més sobre si les dones d'ara estan més bones però no cuinen tant bé com abans, l'ARTICLE: La cuina de sempre no caduca.
Uix, quines coses deia abans....
Respecte aquest plat, el de sempre, bons aliments i a sucar-hi pa!.

Amb aquesta recepta us sortiran unes 20 mandonguilles.
Llegir més...

diumenge, 20 d’agost de 2017

ARTICLE: Atac terrorista a Barcelona i Cambrils





Per Sant Jordi, estava signant llibres a les Rambles de Barcelona.
I m'ho vaig passar molt bé.
Fa menys de 15 dies passejava amb la meva dona i els meus dos fills pel passeig marítim de Cambrils.
I m'ho vaig passar molt bé.
I ho tornaré a fer, i m'ho tornaré a passar bé.
Per què quatre pertorbats no ens faran canviar la forma de ser ni de viure.

El blog www.lacuinadesempre.cat, vol expressar el rebuig més enèrgic i contundent a aquesta mena d'actes irracionals.
Aquest blog vol també, transmetre el més sentit condol a les famílies afectades, tota la solidaritat amb les víctimes i tota la força necessària per superar aquest difícil tràngol que mai oblidarem.

Catalunya, en particular, té una força extraordinària com a societat, i així ho ha demostrat.
Catalunya té un tarannà particular, una rica cultura i un concepte de societat molt ben definit.
I si hi ha una sola cosa que no té... és por.
Personalment, i sent conscient de la dificultat creixent que implica, confio amb les autoritats (a nivell local i a nivell global) per extirpar aquest càncer del planeta, lluitant no tan sols contra el terroristes, si no contra una elaborada metodologia d'adoctrinament i de rentat de cervell que fa que aquests "nens" desgraciats acabin triant el camí més bàrbar i equivocat possible.Però s'hauran de posar les piles, i deixar-se de romanços, col·laborant estretament, compartint recursos i informacions i, evidentment, considerant als Mossos d'Esquadra com el que son: un cos policial sobradament preparat per a la defensa del ciutadà.
Només amb la veritable unió d'esforços es podran assolir els reptes.
Sense odi i sense venjança, però amb tota la contundència del món, hem de lluitar contra tota mena de terrorisme, oferint al mateix temps, pau i recursos a les persones i als països que ho necessitin.
És evident que la humanitat, com a espècie, necessita d'una certa evolució en termes de respecte i solidaritat.
I des de tots els punts de vista.
O millorem tots o estarem sentenciats al fracàs.

Finalment, un reconeixement molt especial a totes les empreses, entitats, cossos de seguretat, personal mèdic, voluntaris i tota aquella gent que de forma solidària ha contribuït a gestionar de forma exemplar les conseqüències dels atemptats perpetrats a Barcelona i Cambrils.
La vostra reacció ha estat admirable, moltíssimes gràcies!.

Per la llibertat, per la vida, per l'amor, seguirem endavant amb la mateixa determinació.
Per la meva part, seguiré difonent el receptari tradicional català a tot el món, que és de les poques coses que sé fer.

Albert Vilas
Responsable de www.lacuinadesempre.cat
Llegir més...

dilluns, 14 d’agost de 2017

Llenguado fregit


Recepta tradicional número 623 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Un plat senzillot, sense massa elaboració certament, però quan el producte és bo no cal més filigranes, oi?.
Que vagi de gust!
Llegir més...