inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Llom de bacallà al forn sobre salsa de ceps amb cloïsses i trompetes de la mort Arròs de conill Bisbalenc Llagostins amb gavardina Postres de músic Entremesos

dilluns, 14 d’agost de 2017

Llenguado fregit


Recepta tradicional número 623 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Un plat senzillot, sense massa elaboració certament, però quan el producte és bo no cal més filigranes, oi?.
Que vagi de gust!
Llegir més...

divendres, 21 de juliol de 2017

Pollastre a l'ast


Avui vull mostrar-vos un plat molt típic i tradicional català com és el pollastre a l'ast.
Evidentment, per fer-lo cal disposar de un sistema de cocció rotatori que pràcticament ningú tenim a casa. Per aquest motiu, la recepta que avui us mostro no l'he fet mai a casa.  Sí, és clar, venen gadgets peculiars (i estrambòtics) per poder cuinar-lo al forn de casa. Però no queda igual (per experiència us ho dic). La cocció a l'ast és la clau, i encara més si es fa amb foc de llenya.
Dit d'una altra manera, a casa és difícil que us quedi igual.
Per això, avui he cregut oportú que era millor difondre aquesta recepta des de un punt de vista més cultural que no pas pràctic.
Gandul! ...cridarà algun seguidor d'aquest blog.
Recordo que quan vaig publicar el pa amb xocolata o el pa amb oli sucre algú em titllava (de forma simpàtica) de gandul, per la mínima elaboració de la recepta. No vull ni pensar que em diran amb aquesta entrada d'avui! que no he fotut res!.
Però més enllà de l'elaboració que pugui tenir una recepta, el més important és difondre i donar a conèixer aquest plat arreu del món, objectiu principal d'aquest blog.
Per tant, no es tracta publicar per publicar.
De fet, aquesta entrada és tota una excepció en el blog, per la falta de detall visual en l'elaboració. Però confio que ho entendreu, oi que si?.
La recepta tradicional d'avui la trobareu també dins el llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, en concret la número 853.
I es que el pollastre a l'ast és força peculiar i, si el fan ben fet, molt bo també.
Jo l'he menjat molt bo a Sant Pere Pescador (d'on son aquestes fotos), però també a Sitges, on el serveixen amb cava i a multitud de poblacions del nostre territori.
Cada cop sembla més popular acompanyar el pollastre amb patates fregides (tallades gruixudes) i una mica d'allioli.
Al cap i a la fi, cadascú se'l fot com vol: amb ketchup, amb patates al forn, maionesa, salsa picant...
I el mateix passa amb la beguda: vi, cervesa, cava, refresc...
Però parlem de la seva definició i d'una mica d'història ara.
Segons la vikipèdia, la cocció a l'ast és una tècnica culinària consistent a inserir l'aliment en un ast, que s'introdueix dins un forn o bé s'acosta a un foc o altra font de calor mentre se li dóna un moviment de rotació, d'eix el mateix ast, per tal que l'aliment es cogui per tota la seva superfície. L'ast és una tija tradicionalment de ferro, o avui pot ser altre metall, i punxeguda.
Als Països Catalans i a Occitània algunes llars tenien un ast a la llar de foc, suportat a cada extrem per un aster o cavallet i que es feia girar manualment amb una maneta anomenada menador d'ast. Avui és molt comú un aparell industrial al qual s'hi poden posar diversos asts horitzontals en paral·lel, un sobre l'altre, front a una paret que radia calor. Típicament es troben a establiments especialitzats a vendre pollastre a l'ast, tot i que de vegades s'hi rosteixen també altres aus i tipus de carn, siguin animals sencers o en trossos més grans o més petits.
A la cuina del Magrib és també molt popular, hi destaca el mexui i també l'ast vertical. Com a la mediterrània europea s'associa sovint amb àpats populars i festius.
A l'edat mitjana la carn a l'ast era molt habitual i hi havia diferents salses per a acompanyar-les, com ara una de brou amb mostassa i mel o sucre. Diverses receptes amb la tècnica de l'ast estan ja esmentades al llibre de Sent Soví i al Llibre del Coch. A més del conill, aus i els trossos de carns nobles també s'hi cuinaven d'aquesta manera el fetge i els pulmons de porc, per exemple, que eren típics per sant Esteve, i se servien amb salses. El conill a l'ast era molt típic al dijous gras, acompanyat d'almedroch, una mena d'allioli enriquit amb rovell d'ou i formatge.
Molt interessant  tot plegat, i que ja fa molts anys que treballem la cocció a l'ast.
Resumint, gaudiu d'aquest Pollastre a l'ast que tant assumit tenim a casa nostra i en el que, en ocasions, no reparem el suficient, tot i merèixer un lloc preferent dins el nostre receptari tradicional.
Salut!
Llegir més...

divendres, 14 de juliol de 2017

Wok de pollastre amb shiitake


Ara feia temps que no utilitzava el wok i, com m'acostuma a passar, m'he tornat a enganxar. És un addicció cíclica que tinc amb aquest cuina. Ara estaré una temporada fent woks, ho sé, per què em conec. Fins que em cansi i ho deixo per un temps. Sóc així de tonto, mira.
Doncs avui veurem com cuinar un plat d'aquells que de seguida entren per la vista i, sobretot, per l'aroma. Si us falta algun ingredient que no teniu habitualment, no passa res, tot i que enriqueixen molt el plat i li donen aquest punt diferent que fa que un wok sigui una preparació particular per al nostre paladar. Al cap i a la fi, tots els ingredients que us comento (mirin, vinagre d'arròs, gingebre en pols) els podeu trobar a qualsevol supermercat avui en dia. I si els teniu, fareu més woks.
Total, que a poc a poc, aquest blog va engreixant la categoria WOK, un tipus de cuina saludable, saborosa i, per què no, divertida que recomano provar a tothom.
Ah! que encara no tenia wok?... doncs ja esteu trigant, que per 20€ en teniu de molt xulos.
Aquestes quantitats corresponen a 4 o 6 sis persones.
Tots a la cuina!
Llegir més...

divendres, 7 de juliol de 2017

Pastissets de franxipà amb crema cremada a la taronja i cumquat confitat


Avui veurem com fer unes postres ben bones, originals i amb les que de ben segur quedes bé!.
En general, podríem parlar d'una tartaleta de crema i fruita, però amb personalitat pròpia.
La base, de full, està farcida per una crema de franxipà (elaboració feta amb massapà) que, un cop cuita, es decora amb una crema pastissera amb un toc de taronja. Seguidament es crema amb sucre i es decora amb un mini-taronja confitada i banyada amb xocolata.
Com veieu, visualment, funciona molt bé, i de gust, no cal ni dir-ho!.
Tenen la seva feina, no us enganyaré, però si us organitzeu bé i teniu les bases preparades i la crema feta, les podeu acabar de preparar en 20 minuts.
La decoració, al cap i a la fi, la podeu fer com més us convingui.
Som-hi!
Llegir més...

divendres, 16 de juny de 2017

Espatlla de xai adobada al forn amb aiguamel


Avui, una gran recepta, d'aquelles que fan festa.
En el seu moment, ja vam veure com fer el Xai al forn amb Mostarda, molt recomanable també.
Doncs bé, avui us presento una nova combinació dolç-salat que farà llepar-vos els dits.
A més, us vull presentar un producte extraordinari: l'aiguamel que fan a Xixona.
No és l'aiguamel amb alcohol que es fa a Extremadura o altres parts de la península, que en realitat és una beguda. I es que l'aiguamel era un postre àrab que, segons la zona d'Espanya i el tipus de fruita o verdura que hi havia en el terreny, es preparava de distintes formes.
En realitat, és un preparat similar a l'arrop de gust però més suau, ja que l'arrop és sucre cremat.
Aquest aiguamel s'elabora amb un procés semblant al del mostillo però utilitzant els retalls de mel que s'obtenen quan es tallen els ruscs. Els fruits secs que dur el mostillo són substituïts per fruita, com carabassot, pera, figues o també pell de taronja. En pot que es presento es tracta de carbassa confitada, la carabassa de "40 dies" que diuen, la de fregir, el carabassí que es deixa en el terreny fins desembre i es fa una carbassa gran de color taronja. Llavors, es confita amb almívar de taronges naturals, el que també li dona un lleuger aroma a mel d'azahar. I com no, també porta una mica de mel, no gaire però.
Hi han llocs a la província de València que s'anomena tabolles en comptes d'aiguamel. A la zona de la Canal d'Anguera també elaboren aquest dolç i el denominen nelcuna.
Que on podeu comprar aquest peculiar producte? ...us deixo aquí el link.
Tsch!, tasteu-lo i en parlem!
Aquesta recepta és per a 4/6 persones.
Llegir més...

divendres, 9 de juny de 2017

Menjar blanc


Recepta tradicional número 668 i 669 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
En castellà, "manjar blanco". Una de les postres més tradicionals i antigues de Catalunya, de la que se'n parlava ja en el llibre de Sent Soví, en el segle XIV.
Segons la vikipèdia, el menjablanc o menjar blanc (al diccionari trobem menjar blanc; tot i que en les zones on es fa es diu d'un sol cop amb la síl·laba final tònica) és una crema d'ametlles que normalment es menja per a postres. També es conegut com a Mató de Monja. Típic del Baix Camp (Camp de Tarragona), de les Terres de l'Ebre i de l'Alguer. S'elabora principalment amb ametlla, sucre, midó de blat de moro o d'arròs, (al Tarragonès acostuma a usar-se habitualment el midó d'arròs, mentre que a les balears sol ser midó), pell de llimona i canyella. Per a en Josep Lladonosa i Giró es tracta de "un exemple de supervivència i adaptació de la cuina antiga als nous gustos".Al menjar blanc de Menorca i al de l'Alguer no se sol usar ametlla sinó llet. S'aromatitza amb canyella i la pell de llimona directament i s'hi afegeix sucre i un espessidor, que pot ser midó d'arròs. Amb aquest menjar blanc es poden fer bunyols.Al menjar blanc de Reus cal triturar ametlles amb aigua, deixar-ho reposar i colar el líquid obtingut, una llet d'ametlles que serà la que s'aromatitzi amb canyella i pell de llimona, s'ensucri i s'espesseixi amb midó d'arròs. Un aromatitzant tradicional per a aquestes postres a Reus és l'aigua de roses o aigua-ros amb canyella. A l'àrea de Tarragona, les Terres de L'Ebre i fins a Lleida, es pot trobar a les botigues un preparat natural en pols per a fer aquestes postres a casa (vegeu Menjablanc de Reus), semblants a les existents per a fer flams o crema catalana.
A Amposta és típic preparar-lo pel Dijous Llarder i per Pasqua.
Respecte a les dues receptes que trobareu dins el Corpus, la 668 (Menjar blanc) correspon a l'elaboració feta amb farina d'arròs i la 669 (la que us mostro avui, el de Reus) correspon a la que es fa amb llet d'ametlles i midó que pot ser de blat de moro (Menjar blanc 2).
Es pot servir amb mel o nata i també, amb més quantitat de midó, totalment quallat (veure fotos finals). També hi ha qui crema amb sucre el menjar blanc com si d'una crema catalana es tractés.
En qualsevol dels casos, al moment de servir-ho a taula cal posar-hi canyella en pols per sobre.
Les imatges corresponen a la meitat de les quantitats proposades en aquesta recepta.
Tasteu-lo i en parlem!
I recordeu que cuinar receptes tradicionals és fer cultura!.

Llegir més...

divendres, 2 de juny de 2017

Coca de flors de carbassó amb rocafort


Coca de flors de carbassó amb rocafort. No, no és una pizza, però fa tota la pinta si. Val a dir que, aquí casa, tota la vida s'han fet coques salades (o cócs). Per tant, és una elaboració ben tradicional. I la d'avui, en especial, és tot un luxe. Excel·lent combinació de productes frescos i de temporada. Una coca lleugera que us farà d'entrant, de primer o de segon plat. La podeu fer rectangular, quadrada, rodona, individuals o donar-li la forma que més us agradi.
Com veureu, he fet servir pasta de full per la base. D'aquesta manera la coca queda més cruixent i saborosa, però podeu emprar pasta brisa o massa de pizza també. I llavors dir-li pizza.
I si no teniu flors de carbassó (producte inigualable) poder fer servir rodanxes de carbassó directament.
Jo us la recomano per sopar, degustar-la amb tranquil·litat, amb una copa de vi, una música agradable i tot el temps per endavant.
Un d'aquells petits plaers que ens podem donar entre setmana.

Llegir més...

divendres, 26 de maig de 2017

Pastís de salmó amb crema d'espinacs


Una recepta fàcil de fer i molt adient per èpoques de calor. Jo recomano servir el pastís fred i la crema tèbia. Aquest pastís es pot fer amb pa de motlle però com veureu, jo us proposaré fer-lo amb planxes de pa de pessic. Les planxes li donaran un puntet dolç que lliga molt bé amb el salmó fumat. No cal dir que com bona sigui la qualitat del salmó, més bo estarà aquest plat.
Respecte al formatge per untar, ja sabeu que n'hi ha de molts tipus i, per tant, podeu escollir el que més us agradi, tot i que el brie que utilitzo és molt encertat. Finalment, la crema d'espinacs (frescos o congelats) farà que aquest plat sigui un entrant formidable.
Visiteu la recepta Planxes de pa de pessic abans de continuar.
Som-hi!

Llegir més...