inici | contacte | avís legal | publicitat | Spain English French German Italian Russian Portuguese
Catxoflino d'escamarlans i mandonguilles Pijama Figues fresques amb moscatell Cassola d'arròs amb gambes i carxofes 2on. Sorteig de samarreta LCDS

dimarts, 30 setembre de 2014

Entremesos


Un plat tradicional de casa nostra que ha anat a la baixa, probablement, per haver-lo servit (amb ingredients de baixa qualitat) en casaments austers dels anys 1980 i 1990, fins a convertir-lo en un plat "de pobres".
Però aquest blog vol reivindicar plats tan nostrats com aquest que, poc a poc, han anat perdent (de vegades de forma injusta) protagonisme a les nostres taules.
La recepta d'avui dur uns embotits concrets i permet una certa variabilitat, però també s'han trobat versions fetes amb pernil dolç, formatge, espàrrecs blancs, xoriço, mortadel·la o, fins i tot, chóped.
Vaja, que per dir -ho clar: s'ha utilitzat embotit envasat del súper.
I, és clar, això ha fet molt mal.
Per això, i és la meva opinió, penso que s'ha convertit en un plat "de pobres" i gens sofisticat.
Els entremesos han de dur embotit representatiu de Catalunya, no representatiu del supermercat més proper. Per tant, i en tractar-se d'un plat que gairebé no té cap elaboració, es molt important utilitzar embotit de bona qualitat, que en tenim i molt en el nostre país. Penseu que uns entremesos servits amb una bona ensalada russa (feta com cal) i un bon embotit català és un plat més que recomanable.
Tot i que encara el podem trobar en moltes cartes de restaurants de cuina tradicional catalana, la realitat es que cada cop consumim menys entremesos.
Us convido a tots a fer entremesos a casa vostra i així ajudar a revaloritzar una mica un gran plat tradicional.
Les quantitats proposades en aquesta recepta corresponen a una persona.
Recepta tradicional número 464 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Llegir més...

divendres, 26 setembre de 2014

Lluç amb salsa verda


Segons la wikipedia, el lluç amb salsa verda (també lluç kosquera o lluç a la basca) és un plat de la cuina basca on el principal ingredient és el lluç (Merluccius merluccius) que acompanyarem amb una salsa verda i unes cloïsses.
Es prepara de tal manera que les peces de lluç es couen poc temps en un fumet de peix prèviament preparat. Les cloïsses se solen obrir amb el mateix vapor de la cocció i, finalment, es fa lligar tot plegat amb la salsa.

Com veureu, jo he elaborat la salsa verda amb farina, all, julivert, oli d'oliva i sal i l'he reduït amb una mica de brou de peix i vi blanc.
Hi ha una altra forma d'elaborar aquest mateix plat, que consisteix en reduir el vi amb l'all, pèsols i cloïsses per una banda. Per una altra banda, se sala i enfarina el peix i es fregeix lleugerament per les dues bandes. Per acabar, es barreja tot i es deixa reduir amb el fumet de peix i una mica de julivert fresc, i si voleu, hi podeu posar espàrrecs i ou dur. 
Qualsevol de les dues preparacions és vàlida per obtenir un exquisit plat de peix, delicat i sofisticat alhora, d'aquells plats que sempre et fan quedar bé.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dimarts, 23 setembre de 2014

II SORTEIG: Deixa un comentari i guanya una samarreta (Setembre-Octubre 2014)

23/09/2014 Inscripcions obertes fins el 23/10/2014 a les 23:59h

COM PARTICIPAR-HI
>Vols aconseguir una samarreta de www.lacuinadesempre.cat?.... és molt fàcil!
Per participar en aquest sorteig només has de deixar un comentari en aquesta mateixa entrada.
Digues quina és la teva talla, opina sobre el disseny de la samarreta, del projecte de reivindicació de la cuina tradicional, sobre el contingut del blog, de les seves mancances i de les seves virtuts o, senzillament, digues què has dinat avui, si t'agrada més el pit o la cuixa o què fareu aquest cap de setmana!.
Digues el que vulguis i amb el teu comentari participaràs en aquest sorteig.
Així de fàcil.
Tsch... i si et toca a tu... presumeix de samarreta!.
Si voleu recordar qui va ser la guanyadora de l'anterior sorteig feu clic aquí "GUANYADORA DEL 1er SORTEIG".

BASES DEL SORTEIG
- Hi poden participar tots els lectors i lectores d'aquest blog excepte les persones que col·laboren o han col·laborat amb www.lacuinadesempre.cat així com el seu entorn més proper. 
- El sorteig es realitzarà exclusivament entre els lectors i lectores que hagin escrit comentaris en aquesta entrada anomenada "2on SORTEIG: Deixa un comentari i guanya una samarreta!". Deixar més d'un comentari no us atorga més possibilitats. Només es comptabilitzarà el nombre de lectors i lectores, no el nombre de comentaris que hi poseu.
- El blog www.lacuinadesempre.cat es reserva el dret de deixar fora del sorteig (previ avís) a tots aquells lectors i lectores que facin un mal ús dels comentaris o no respectin l'Avís Legal publicat en aquest blog.
- Per al sorteig s'assignarà un número seqüencial a cada participant i, a continuació, mitjançant el servei de la pàgina http://www.alazar.info, es calcularà aleatòriament quin número serà l'escollit com a guanyador o guanyadora.
- El termini d'inscripció al sorteig comença avui mateix i acaba el proper Dimecres 22 d'Octubre a les 23:59h. Els autors dels comentaris escrits passada aquesta data i hora quedaran fora del sorteig.
-  Dijous 23 d'Octubre al matí es publicarà la llista de participants amb el número assignat dins d'aquesta mateixa entrada.
- El sorteig tindrà lloc el Dijous 23 d'Octubre a les 14:00h i el nom del guanyador o guanyadora es publicarà immediatament en aquesta mateixa entrada, dins la secció principal SLIDER (imatges canviants) i també en la secció de Notícies.
- A continuació es contactarà amb el guanyador o guanyadora del sorteig per fer-li arribar de franc la flamant samarreta de www.lacuinadesempre.cat.
Molta sort a tothom!

EL PREMI




SAMARRETA LCDS
Samarreta de màniga curta unisex 100% cotó amb
tapacostures reforçat al coll.
Coll de punt acanalat amb elastà.
Estil: clàssic tubular

Model: Sols Regent 150 bàsic
Color: negre
Talles: S, L, XL, 2XL, 3XL
Més informació de marxandatge a La botiga LCDS







Si teniu qualsevol dubte, consulta o reclamació referent a aquest sorteig podeu adreçar-vos a:
"info@lacuinadesempre.cat".

www.lacuinadesempre.cat

Llegir més...

dilluns, 22 setembre de 2014

Escudella i carn d'olla


Avui veurem una de les receptes més tradicionals i representatives de la nostra cultura. Una recepta que s'ha cuinat tota la vida, un plat antic que han consumit totes les societats de parla catalana i, en definitiva, una preparació festiva que garanteix la reunió, la felicitat i el bon rotllo.
Aquesta recepta és la recepta tradicional catalana número 500 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.Vaja, que vindria a ser la recepta de referència.
Amb aquesta recepta obtindrem un caldo blanc, espès, lleugerament gelatinós, amb un puntet ranci, però atractiu i saborós.
Tot i considerar que és important establir una recepta base com fer el Corpus, s'ha d'admetre que això dels caldos depèn molt de cada família i permet tota mena de matisos degut a la gran quantitat d'ingredients que dur.
Però recordeu que en aquest blog també hi podeu trobar dues variants: l'Escudella i carn d'olla LCDS i l'Escudella i carn d'olla de Nadal, aquesta última basada en la recepta que veurem avui però acabada amb galets dels grossos farcits amb la preparació de la pilota.
L'Escudella i carn d'olla LCDS, en canvi, és una versió reduïda que cuinem sovint a casa, amb menys ingredients i, per tant, una mica menys calòrica, amb un bon tros xoriço que tenyirà el caldo d'un agradable color vermellós.
Com ja sabeu, és un plat típicament d'hivern, força elaborat i calòric.
A més, el d'avui, és un d'aquells plats amb els que estareu tot el matí fotuts dins la cuina.
I recordeu que amb la carn d'olla sobrant podeu fer exquisits plats com la Pilota arrebossada, el Trinxat de carn d'olla o el Menjar de traginers.
Ara, permeteu-me que defineixi les següents fases del procés d'elaboració:

FASES DE L'ELABORACIÓ DE L'ESCUDELLA I CARN D'OLLA
Fase 1- La cocció de la carn
Fase 2- La cocció dels cigrons
Fase 3- La cocció de les verdures
Fase 4- La cocció de les botifarres, la patata i la pilota
Fase 5- La preparació del caldo amb galets
Fase 6- La preparació de la carn d'olla

No oblideu posar els cigrons secs en remull el dia abans (amb una culleradeta de bicarbonat), tot i que sempre podeu afegir-ne de cuits 30 minuts abans d'acabar la cocció de la carn d'olla, juntament amb la patata.
I ara, paciència, que val la pena amics meus.
El dia que feu un autèntica Escudella i carn d'olla com aquesta... us sentireu molt satisfets del que heu cuinat.
Creieu-me!
Llegir més...

divendres, 19 setembre de 2014

Pastís de trufa cuita amb nous


Avui veurem com elaborar un senzill pastís de trufa cuita, d'aquells que sempre agraden a tothom, sobretot al més menuts de la casa.
Sempre recomano tenir la precaució de preparar el dia anterior el sucre bany, el pa de pessic i la trufa cuita, ja que convé que reposin. A l'endemà, només necessitareu una hora per enllestir-ho tot.
Per tant, és interessant repassar prèviament l'elaboració d'aquests ingredients que he anomenat ja que, en el fons, són altres receptes.
Aquest pastís es conserva molt bé a la nevera i el podeu fer tres o quatre dies abans de ser consumit.
I per acabar, recordar-vos que si no voleu utilitzar licor pel sucre bany, podeu banyar el pastís directament al almívar o amb llet.
Molta sort!
Llegir més...

dimarts, 16 setembre de 2014

Pintxo Gilda


El pintxo que us presento avui, probablement, ja el coneixereu molts de vosaltres.
Es una tapa que se serveix a la majoria de bars de la península, en especial, al nord. 
Aquesta banderilla es pot fer combinant cogombre, oliva i bitxo, juntament amb una conserva de peix, generalment anxova o seitó, unit tot per un escuradents.  
Actualment les empreses de conserves i confitats solen distribuir-ja fetes.
El nom de Gilda se li atorga en referència al personatge principal de la pel·lícula Gilda que va encarnar l'actriu Rita Hayworth al 1946 ja que la banderilla també és "salada, verda i una mica picant". El terme de Gilda va començar a utilitzar-se en el donostiarra Bar Casa Vallés Igual que tots els adobats, el seu sabor és fort, molt àcid, cosa que el fa ideal per al seu consum com a aperitiu acompanyat de vi, cervesa o vermut.

A Navarra tenen un versió anomenada pajarico.
Llegir més...

divendres, 12 setembre de 2014

"Jalapeños" farcits de formatge



Disculpeu-me, però no he trobat cap traducció al català encertada, per tant, respectaré la definició original del castellà: jalapeño.
Com ja sabreu, el jalapeño és una varietat de xili picant típicament presentada en vinagre i molt utilitzada en la presentació de plats mexicans com els Natxos. Però també els podeu trobar frescos, en cru.
I es que l'altre dia un company de feina, en Ruben, em va portar jalapeños. Resulta que els havia plantat pensant que eren pebrots normals i ara, el colega, en té un fotimer i no sap com cuinar-los.
Avui us presento una recepta mexicana alternativa als Natxos de sempre: els jalapeños farcits.
Els podeu farcir del que voleu però es recomanable emprar productes làctics que, degut a la caseïna, ajuden a descompondre l'oli de la capsaïcina i, per tant, rebaixen la sensació de picor. 
Addicionalment també podem rebaixar el picant amb àcids com la llimona o blanquejant (escaldant) una estona els pebrots.
Com vam veure en el recent l'article El menjar picant, els xilis contenen aquesta substància química anomenada capsaïcina que provoca aquella sensació de cremor o picor quan entra en contacte amb la mucosa bucal.
Aquí, a Catalunya, la tolerància al picant és sensiblement inferior a la dels consumidors mexicans, a qui el picant que proporcionen els jalapeños no és, ni tan sols, digne de ser advertit. 
En aquesta entrada veurem com rebaixar una mica el picant i presentar-los d'una forma atractiva i, sobretot, apte per al nostre paladar.
Pareu especial atenció a les mesures de seguretat recomanades si no voleu patir en primera persona els efectes de la capsaïcina en la vostre pell, la gola o ulls.
Per a més informació sobre el menjar picant us recomano la lectura de l'article El menjar picant.
Som-hi!
Llegir més...

dimarts, 9 setembre de 2014

ARTICLE: El menjar picant



Molta gent opina que el picant mata el sabor dels menjars.
Jo no estic d'acord amb aquesta afirmació, però sí és cert que el grau de picant pot condicionar un plat.
El picant, ben utilitzat, proporciona una important i atractiva gama de matisos als plats i al paladar.
Però què és el picant?
La substància picant més habitual i que trobem a totes les varietats de xilis és la capsaïcina, que provoca aquella sensació de cremor o picor quan entra en contacte amb la mucosa bucal.
Aquesta sensació causada per la capsaïcina, també la podem trobar a la piperina (es troba a la pebre negre i al gingebre) i a la allicina (present en l'all i la ceba crus).
Aquí, a Catalunya, no tenim massa cultura de menjar picant i el que pensem que pica una barbaritat (com podria ser un jalapeño que està a la posició número 13 de l'escala Scoville), en altres cultures no es digne ni de ser advertit. 
La veritat es que aquí, en general, quan et demanes un plat picant, s'acostuma a pecar de poc picant que no pas de massa. I es que, si sou amants del picant, pot resultar frustrant demanar unes patates braves o una bomba picant i comprovar que allò no pica una merda. O també aquell oli suposadament picant que et serveixen a la majoria de pizzeries, que t'acabes fotent la pizza submergida en oli per poder trobar una mica de regustet picant al final.
Penso que seria interessant proporcionar als clients la possibilitat d'incrementar el picant dels plats, tal i com ja es fa, per exemple, amb el grau de cocció d'un filet. Tsch, que no tot s'arregla amb un pot de tabasc... 
Però això no passarà, ja ho sé. 
Alguns com jo, de tant en tant, gaudim d'una picor intensa, d'aquella calor, d'aquella pujada d'adrenalina, d'aquella coïssor a la boca i als llavis i d'aquella sotragada al paladar que et fa sentir viu.
Si algun dia munto un restaurant, ho tindré en compte.
Avui, doncs, us recomanaré un consum moderat de picant, amb coneixement, sí home sí.
Jo procuro donar picant als meus fills, no massa fort, és clar, però considero important educar el paladar des de ben petit, i es que hi ha gent que pensa que tot el sigui picant és tabú i ho descarten automàticament, sense miraments. 
Ara, veiem quins són els beneficis i els inconvenients de menjar picant.


BENEFICIS DE MENJAR PICANT 
PREVÉ EL CÀNCER
Nombrosos estudis han demostrat que la capsaïcina és un antioxidant natural que redueix el creixement de les cèl·lules canceroses. De fet, en països amb dietes riques en aquesta substància, els índex d'alguns càncers són molt baixos. Altres investigacions demostren que l'aplicació tòpica de la capsaïcina pot calmar el dolor neuropàtic.
 

REDUEIX LA PRESSIÓ ARTERIAL I MILLORA LA CIRCUL·LACIÓ
Els picants han estat utilitzats per la medicina natural des de l'antiguitat per estimular la circulació sanguínia, promoure la sudoració, millorar la digestió i per les seves propietats antisèptiques i antiinflamatòries.
A més, la capsaïcina va ser capaç de reduir el pressió arterial en animals d'assaig, segons investigacions realitzades en una universitat de la Xina. 
Aquesta mateixa substància, la capsaïcina, s'ha demostrat que combat la inflamació de les artèries i millora la circulació, pel que és beneficiosa per reduir les malalties cardiovasculars. Quan es mengen aliments picants, la temperatura del cos s'eleva, de manera que augmenta el flux sanguini i arriba millor la sang al cor.  
A més, la majoria de substàncies picants són riques en vitamines A i C, que ajuden a reforçar les parets dels vasos sanguinis.

AJUDA A PERDRE PES I CREMAR CALORIES
La capsaïcina és la responsable que el cor s'acceleri i el nostre metabolisme també, per la pujada de la temperatura del cos, de manera que es cremen calories més ràpidament. A més, provoca una sensació de sacietat.  
Per això, el menjar picant pot ajudar a les persones que volen reduir el seu pes.


BAIXA EL COLESTEROL I PREVÉ LA DIABETIS
I com si tot això fos poc, un estudi dut a terme a Austràlia suggereix que el menjar picant ajuda a millorar els nivells de colesterol en sang i redueix la demanda d'insulina, el que podria ser un factor per a la prevenció de la diabetis.

AJUDA A PASSAR LA CALOR
En els països calorosos és molt habitual que des de sempre es consumeixin aliments picants i begudes calentesEl nostre cos augmenta de temperatura en ingerir un aliment picant i que per tant en estar més "calents" nosaltres la diferència tèrmica amb l'ambient és menor, en conseqüència la sensació de calor és també menor.
Imagineu-vos que el nostre cos està a 36 º i que estem a 39º a l'exterior. Si prenem alguna cosa calenta o picant el que fem és acostar-nos a aquests 39 i, per tant, tindrem la sensació que fa menys calor.

Com sabeu, i com passa en èpoques estivals, si prenem un got d'aigua molt freda en un entorn calent el que provocarem és una bona suada i una sensació de xafogor important.
Per aquest motiu, els berbers també prenen el té ben calent.
Un altre tema ja seria si ens ve més o menys de gust consumir begudes calentes a l'estiu.
Personalment, jo prefereixo passar més calor, però es que una cerveseta ben freda quan fa pica el sol... no té preu!.
En qualsevol cas, la climatologia a Catalunya tampoc es excessivament extrema, oi?

ÉS CONSERVANT
En el passat, els adobs amb picant s'han utilitzat sempre com a conservants.

ÉS AFRODISÍAC
Algunes teories defensen que el menjar picant és afrodisíac pel seu alt contingut en vitamina C, que estimula la producció d'endorfines. 

CONTRA EL REFREDAT
La capsaïcina promou la sudoració equilibrant la temperatura del cos en cas de grip o refredat. També obre els conductes nasals millorant la congestió, la sinusitis, bronquitis i fins i tot l'asma.

MILLORA L'ESTAT ANÍMIC
El menjar picant genera endorfines i serotonines oferint una sensació de benestar general.



INCONVENIENTS DE MENJAR PICANT
IRRITACIÓ
La capsaïcina que contenen la majoria de xilis és altament irritant.
Irrita la gola, la pell i els ulls. Eviteu-ne el contacte directe, feu servir guants i, en cas de contacte amb els ulls, netegeu amb abundant aigua, oli o sol·lució salina.

COÏSSOR
Les llavors dels xilis son les parts que acumulen més picant. Retireu-les si es possible.
Si voleu rebaixar-ne el picant dels pebrots, la caseïna dels làctics us ajudarà, per aquest motiu molts plats es farceixen o s'acompanyen de salses fetes amb llet i/o formatge.
També són útils el vinagre i els àcids com la llima i la llimona.

HEMORROIDES?
Un mite bastant estès és que el menjar picant provoca hemorroides. Això no és cert. Si una persona té hemorroides, ha d'evitar el menjar picant per a no agreujar la inflamació, però el picant en si no és el que provoca les hemorroides, només les inflama.

A EVITAR
Encara que alguns estudis han demostrat que el menjar picant pot millorar la digestió i curar certes malalties estomacals (durant anys, la cayena es receptava per a dolors d'estómac), la veritat és que si es pateix alguna úlcera d'estómac o una altra afectació de l'aparell digestiu s'ha d'evitar abusar dels picants ja que podria provocar alguna irritació.
També han d'evitar els aliments picants en excés en cas d'hemorràgies, malalties de fetge o de les vies urinàries. En aquest cas s'ha de consultar amb el metge abans de consumir aquest tipus d'aliments.

L'ESCALA SCOVILLE
L'escala Scoville és una mesura de la picor dels xilis (també coneguts com bitxos, pebrots o ajíes). El nombre d'unitats Scoville (SHU, de l'anglès Scoville Heat United) indica la quantitat present de capsaïcina. Moltes salses picants fan servir l'escala Scoville i així ho mostren a les seves etiquetes comercials.


CONCLUSIÓ
Un cop vistos els beneficis i els inconvenients de menjar picant, el millor consell que us puc dir es que busqueu el vostre propi equilibri: gaudiu del picant, però no el patiu.
Mengeu picant amb mesura, trobeu el vostre límit i, per suposat, eviteu-lo, com ja hem vist, en situacions on sigui poc recomanable.
En aquest blog trobareu algunes receptes de plats picants fent una recerca per la paraula PICANT.

Llegir més...

divendres, 5 setembre de 2014

Pa de pagès


Pa de pagès, nanos.
Què seríem els catalans sense el pa de pagès?.
Aquesta recepta no la trobareu al llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català, però sí en aquest blog.
La recepta i les fotografies son cortesia de l'Oscar Peral, un apassionat del pa que recentment ha fet diversos cursos sobre la seva elaboració.El pa que fa, afortunadament, el tasto sovint (és el meu cunyat, de fet) i, tot i haver estat elaborat a casa seguint les instruccions d'en Xavier Barriga (de la Turris), el resultat és, senzillament, extraordinari.
Però tot s'ha de dir: us caldrà una mica d'empenyorament i dedicació per fer-lo.
Però val la pena, creieu-me.
Parlarem del polish, i us diré que és un pre-ferment o tipus de massa mare.
Més endavant prepararem un article on parlarem dels diferents tipus de llevats i masses mare que podem emprar en l'elaboració del pa (polish, biga, massa mare, etc...).
Per tant, primer veurem com preparar el polish, que serà un dels ingredients de la recepta del pa de pagès.
Veurem, també, com construir una càmera de fermentació casolana. No és imprescindible, ni molt menys, però ajuda molt, sobretot a l'hivern. Per fabricar aquesta càmera només us caldrà:
- una caixa de plàstic grossa amb tapa, que us pot costar 10€.
- un cable calefactor de 75W (el que s'utilitza pels terraris va bé)  i que us pot costar uns 40
- un termòstat digital amb control de temperatura, que mesurarà la temperatura dins de la caixa i encendrà o apagarà el cable calefactor quan calgui. Això us pot costar uns 55€ aproximadament. 
Ho podeu fer amb artefactes més senzills i econòmics també, tot és qüestió d'imaginació. 
Per cert, es recomanable posar un got amb aigua dins de la càmera de fermentació per evitar que les masses es ressequin en excés.  
I poc més. 
Doncs això, a fer pa de pagès!
Així que si voleu gaudir d'un bon àpat català, ja només haureu d'anar a collir els tomàquets de l'hort i fregar-los bé sobre una llesca ben torrada o, per exemple, mullar un trosset de crosta cruixent dins un morter d'allioli fet a mà... ummmmmmmm!
Ah!, i el porró, que no falti, eh?.
Llegir més...

dimarts, 2 setembre de 2014

Amanida caprese


Si sou una mica maldestres a la cuina la recepta d'avui us agradarà.
D'aquelles que tenen complicació 0 i qualsevol les pot fer, rotllo "Cocina para torpes de Forges".
L'amanida caprese és una amanida italiana (de Capri) i es fa amb rodanxes de tomàquet, mozzarella fresca, i fulles d'alfàbrega fresca, de fulla grossa, regat tot amb abundant oli d'oliva verge extra. 
Així de fàcil.
Se li poden afegir olives negres i formatge ratllat, si voleu.
Per cert, els colors d'aquesta amanida són els mateixos que els de la bandera italiana: el vermell del tomàquet, el blanc de la mozzarella i el verd de l'alfàbrega

Digueu-me observador.
Total, que resulta una amanida molt fresca, saludable i bona, d'aquelles recomanables.
Som-hi!
Llegir més...

divendres, 29 agost de 2014

Pop guisat al forn


Recepta tradicional número 873 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Pop o polp, se li pot dir de les dues maneres.
En aquest blog ja hem vist diferents formes de cuinar el pop, un excel·lent producte que trobem a les nostres costes. Avui, us porto una nova publicació d'una recepta tradicional catalana molt interessant.
Com veureu, no és pas massa complicat de fer i el resultat és, senzillament, impressionant.
Si em permeteu, el procés de coure el pop me'l saltaré i, per tant, us recomanaré la lectura prèvia del consell: La cocció del pop.
Espero que us agradi.
Llegir més...