inici | contacte | avís legal | publicitat | Spain English French German Italian Russian Portuguese
Faves a la catalana Magdalenes de pastisseria Arròs amb potes de cranc vermell Lluç en salsa verda Pastes de poma Calamars amb vi i ceba

divendres, 30 gener de 2015

Botifarra amb salsa de mostassa


No fa massa temps vam decidir provar de sopar en un bar del meu poble, d'aquells bars que has passat mil vegades per davant però que son tan cutres que no t'atreveixes mai a entrar.
En aquesta ocasió, però, estàvem ben decidits a continuar amb el nostre objectiu de sopar unes tapes.
La veritat es que la presència d'un iaio fotent-se un conyac a la barra i d'un parat de llarga durada amb xandall jugant a la màquina escura-butxaques no feia presagiar res de bo.
Tot i així, vam decidir entrar, ja que algú ens havia parlat bé del lloc.
De fet, ens van haver d'obrir les llums d'aquell petit i buit menjador, el que sempre et deixa aquella trista sensació d'estar molestant, sensació que també et fa pensar en com de net estarà un entorn on habitualment no hi va massa gent a menjar.
Com que jo sóc així de "raret", com diu el senyor Pla del Club Super3, sempre que entro en un lloc caspós com aquest de seguida penso en el bany. Si resulta que hi hauries d'haver entrat amb escafandre.... millor no imaginar com pot arribar a estar la cuina. I es que, jo penso, que l'estat del bany és un clar indicador de la pulcritud dels propietaris. I ara us parlo de propietaris de bars, de restaurants, d'hotels i també de cases particulars, eh?.
Però, no,no... sorprenentment tot estava prou net.
Total, que vam demanar per menjar una mica de tot i ens vam deixar aconsellar per les recomanacions del cambrer, que també era l'amo, que també era el cuiner i que també era la dona de la neteja.
I van començar a arribar plats.
Tsch, i vam sopar molt bé!.
Ens va sorprendre gratament tot el que vam tastar, en particular, aquesta tapa que avui us presento. En realitat, es tracta d'una cassoleta feta amb trossos de botifarra a la planxa submergits en una salsa de mostassa molt interessant.
Per sucar-hi pa, vaja.
Li vaig demanar la recepta al cambrer i avui us presento la meva versió.
Com veureu, he fet servir una barreja de mostassa d'Estragó i mostassa picant de la casa Leo Boeck, que és la mateixa que serveixen als frankfurts Casa Vallés (frankfurt més conegut a Barcelona com a Frankfurt de Pedralbes).
Podeu substituir les botifarres per altres tipus de salsitxes (cervela, bockswurt, bratswurt) o fins i tot trossos de carn magra, gall d'indi o pollastre. En qualsevol cas, podeu fer servir els ingredients que més us agradin en una recepta que us permetrà divertir-vos fotent invents.
Estic segur que aquest platillo agradarà a la majoria dels vostres convidats.
Al final, vam sortir ben contents d'aquell bar, on l'amo va resultar ser un paio molt simpàtic, humil i treballador.
De cop i volta, aquell recomanable bar havia deixat de ser un lloc cutre i caspós.
El prejudici de la imatge.
Com som...eh?.
Llegir més...

dimarts, 27 gener de 2015

Amanida de col confitada


Recepta tradicional número 33 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Com m'agrada publicar aquests tipus de receptes!
Em fan sentir bé, mira.
Quina tonteria, eh?.
I es que receptes com la d'avui, poden arribar a ser extraordinàriament senzilles de fer i escandalosament bàsiques si voleu, però alhora, gaudeixen de l'aval del temps i penso que mereixen el seu lloc en qualsevol receptari mínimament rigorós. Aquests tipus de receptes representen, en el fons, l'homenatge a la nostra cuina, a la nostra cultura i als nostres avantpassats. La complexitat d'elaborar-les, normalment baixa, queda en un segon terme.
Aquesta amanida també és molt interessant des de el punt de vista nutritiu, degut a les meravelloses propietats que té el vinagre que afavoreixen, alhora, la digestió d'altres plats més contundents.
Us recomano la lectura de la recepta Col confitada.
També us recomano la lectura de la recepta Pèsols negres amb rosta i col confitada.
Llegir més...

divendres, 23 gener de 2015

Gambes amb xocolata


Recepta tradicional número 586 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Sí, sí, gambes amb xocolata. Gran recepta, companys.
Avui, veurem com elaborar un d'aquells plats que fan pujar alguna cosa més que l'estat anímic.
Us recomano tastar-lo amb calma i bona companyia, que no us destorbin els nens, si es possible, i aneu xuclant caps com si no hi hagués un demà, i suqueu pa a poc a poc, fins que sentiu com toquen les cinc o les sis de la tarda al campanar del poble. Hi ha coses en aquesta vida que demanen el seu temps.
En definitiva, un plat representatiu de la cuina empordanesa.
No cal que us recordi allò de la qualitat de la matèria primera, oi?.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dimarts, 20 gener de 2015

Mongetes tendres bullides amb patates


Recepta tradicional número 689 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Som molts els que, quan parlem de gastronomia catalana, de seguida fem aparèixer l'escudella, els canelons, els calçots, l'allioli, el pa amb tomàquet o la botifarra de pagès amb seques, però rarament parlem de les mongetes tendres bullides amb patates, o de l'arròs bullit, o de l'amanida verda.
Aquestes, són receptes que sempre han estat (i estaran) presents a les nostres taules, amb un protagonisme especial dins el receptari tradicional. De vegades, podem arribar a tenir un sentiment contradictori envers aquests plats tant poc lluïts. De forma inconscient, fins i tot, els podem arribar a infravalorar.
I la importància de mantenir-los és cabdal.
Per això, aquesta recepta no podia faltar en aquest blog.
De forma silenciosa, aquest és un dels plats més consumits de la nostra cuina, i potser sigui aquesta la recepta que millor representa aquella expressió que tots tenim al cap de "menjar verdura".
No falta mai en cap dieta equilibrada i és un recurs nutritiu habitual per aquells moments de les nostres vides quan necessitem "fer net" d'excessos o, senzillament, volem mantenir una alimentació cardio-saludable.
Una plat extremadament senzill de cuinar, que només necessita de patates i mongeta tendra (o verda).
Hi ha més de 100 varietats de mongeta, tot i que habitualment, per elaborar aquest plat, se'n fan servir dues de molt concretes: la tipus "perona", anomenada així per tot allò de la Eva Perón que ja sabeu, i que tenen la beina ample i aixafada, i la mongeta "fina" o "rodona", que és més petita que la "perona" i amb la beina circular.
Respecte la patata, ja sabeu que a Catalunya disposem d'extraordinàries varietats de patata, com la patata de la Vall d'en Bas, la patata de l'Alt Solsonès, la Trumfa de la Vall de Camprodon, la patata del Bufet d'Osona o la patata IGP de Prades. En realitat, per aquesta recepta, podeu fer servir la que més us agradi. Jo utilitzo la clàssica patata ecològica vermella de l'horta del Baix Llobregat, coneguda popularment com a "patata per bullir".
Com podreu intuir, en plats amb tan pocs ingredients la matèria primera determinarà el resultat, i molt!.
Si els ingredients son prou bons, només necessitarem amanir-los amb sal i un bon raig d'oli d'oliva verge extra. Esforceu-vos una mica en trobar bona matèria primera, que sigui de qualitat, més bona i saborosa el que també ajudarà a apreciar millor la verdura a tots aquells a qui us costa menjar-la, inclosos els més petits de la casa.
Respecte a la cocció, jo considero que la mongeta verda necessita menys temps de cocció que la patata i, per tant, les hi afegeixo als 10 minuts de coure les patates. Hi ha qui ho posa tot junt.
Podeu veure el consell: Temps de cocció de les verdures.
Us recomano la lectura de la variant d'aquest plat Patates amb mongeta tendra, camagrocs i allada.
Les fotografies corresponen a la meitat de les quantitats proposades a la recepta.
Llegir més...

divendres, 16 gener de 2015

Pollastre "Tandoori"


Recepta tradicional número 666 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Indi.
No home, no! és broma! que no existeix aquest llibre!
Avui us presento una recepta ben coneguda de la gastronomia índia, això sí.
De receptes de Chicken Tandoori en trobareu moltes, ja que la seva elaboració admet moltes variants, sobretot des de el punt de vista de les espècies.
No cal dir que per fer aquesta recepta necessitareu alguns ingredients especials que no acostumem a tenir al nostre rebost, com ho son les barreges d'espècies indies o "masales". Concretament, jo he fet servir la "Tandoori Masala", que pot contenir coriandre, canyella, cardamom, caiena, comí, pebre, gingebre, clau, all, llorer, nou moscada, api, sal,  oli de llimona, etc. Aquestes espècies es poden comprar en botigues especialitzades. A més, per fer aquesta recepta en concret, també és interessant fer servir la barreja "Gran Masala", oli de mostassa i el xili en pols de "Kashmiri", productes que trobareu a les mateixes botigues.
Tandoori, en realitat, ve de Tandoor, que és un forn especial que fan servir per coure'l.
Nosaltres veurem com fer-lo a casa, fent servir una combinació de forn i graella.
Com veureu, aquest pollastre s'ha de tallar i s'ha de marinar d'una manera especial (doble marinat). Un cop fet, es pot acompanyar amb ceba i llimona, salsa de iogurt, Naan (pa indi) i com no, d'un saltat d'arròs amb comí i panses.
La combinació de tot plegat és molt bona i recomanable.
D'aquells plats que, de tant en tant, t'agrada tastar i gaudir... tot i que no m'imagino menjar-lo dos o tres cops per setmana.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dilluns, 12 gener de 2015

Arròs de calamars de llauna


No fa massa, visitant blogs de cuina d'altres bloguers (que tots ho fem, eh?), vaig veure una recepta que em va cridar l'atenció. Es tracta de l'arròs amb calamars de llauna del magnífic blog Cuina generosa.
Pel que sembla, el seu autor va fer la seva pròpia versió a partir d'una altra recepta. Només heu de veure el resultat.
Avui, us presento la meva versió, concentrant també el sofregit, però afegint-t'hi la dolçor dels pèsols, que m'ha semblat que contrastaria bé amb la intensitat de gust de l'arròs, com així ha estat.
Està molt bo, i us el recomano. Tot i que, en general, pel meu gust, no seria el millor arròs del món. Això sí, estem davant d'un arrós molt "socorrido" que dirien en castellà, molt econòmic i molt agradable de cuinar. Si el tasteu, segur que el fareu més d'un cop.
Les quantitats d'aquesta recepta corresponen a quatre persones.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dilluns, 5 gener de 2015

Escudella barrejada


Recepta tradicional número 494 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
En aquest blog ja hem vist com fer unes quantes escudelles, com les diferents versions de l'Escudella i Carn d'Olla, l'Escudella Catxaruda,l'Escudella de blat de moro escairat o l'Olla Barrejada.
El plat d'avui, també conegut com a Vianda, és un plat nostrat de la cuina tradicional catalana. De fet, si ho penseu una mica, les escudelles tenen moltes similituds entre elles, però sempre hi trobarem petits matisos que les fan diferents, tant des de el punt de vista de l'elaboració com en el gust. Per exemple, l'Olla Barrejada és diferent de l'Escudella Barrejada, tot i que son termes que generen confusió.
Com sempre, jo us mostraré com fer la recepta proposada pel Corpus, tot i que (com fem tots) sempre m'agrada afegir petits canvis. En aquest cas, a més a més, he incorporat una fulla d'api, una os de pernil i unes carcasses de pollastre.
A més, quan afegim carcasses, ossos i, en general, menuts, haurem de tenir en compte que la carn adherida s'acabarà separant de l'os. Per tant, hi ha una probabilitat molt alta de trobar petits ossos a l'escudella, i que resulta força desagradable en boca. Per evitar-ho, com veureu a les imatges, jo us proposo bullir ossos i carn a banda i, abans d'incorporar la pasta i la verdura, colar-ho tot esmicolant la carn.
D'aquesta manera ens assegurarem que el plat estigui net d'ossos i parts dures.
També es poden coure el ossos dins una saquet o bossa de cocció, però trobo que això ja és més difícil de tenir a casa.
Si teniu altres trucs o propostes, no dubteu en deixar el vostre comentari.
Les quantitats d'aquesta recepta corresponen a 8 persones.

Llegir més...

divendres, 2 gener de 2015

7.000.000 de visites


Us vull informar que s'acaben d'assolir els 7.000.000 de visites.
L'últim milió s'ha aconseguit en els últims dos mesos, el que suposa una mitjana de gairebé 500.000 visites al mes.


Tots sabeu que, professionalment, em dedico a la informàtica. Per aquest motiu, i sabent quin és el panorama bloguer català, no deixo de sorprendre'm a mi mateix per les desorbitades xifres que està assolint aquest blog personal de cuina.
Sincerament, no sé quants blogs en català treballen amb aquesta magnitud de visites, però de ben segur que pocs. I l'èxit ha estat gràcies a tots vosaltres, és evident.
Lamentablement, no hem tingut mai un mesurador real de la feina que fem els bloguers a Catalunya, i millor no parlar de l'STIC. Convindria assignar aquesta gestió a una institució tutelada per la mateixa Generalitat de Catalunya i garantir d'aquesta manera (si es que això és garantia) la seva imparcialitat.
Però deixant de banda possibles reconeixements oficials que donarien més rigorositat a la feina feta, és important recordar que, al cap i a la fi, la vostra opinió, la dels usuaris finals, és l'opinió més legítima de totes i la que més valorem els que estem a l'altra banda de la xarxa.
Només vosaltres teniu la potestat d'atorgar i retirar reconeixements.
Avui, el que més em congratula de tot plegat, és que l'objectiu cultural d'aquest blog ja s'ha aconseguit. 
Amb el suport i el feedback rebut per part vostre, puc dir que una part important del receptari tradicional català ja ha estat publicat, amb receptes gràficament detallades.
Així, qualsevol persona d'aquest planeta les podrà conèixer i les podrà elaborar si li ve de gust.
Tsch!... i gratis.
Sí, és un discurs molt bàsic, ja ho sé, i procuro fer-lo amb un llenguatge planer per què tothom ho entengui.
Generalment, les coses, com més senzilles i pràctiques, millor.

Moltes gràcies a tots els lectors i lectores que heu fet possible la fertilitat virtual d'aquest blog, gràcies pel vostre suport i gràcies per la vostra fidelitat.
Visca Catalunya!... i que acabeu de passar unes bones festes de Nadal.

Albert Vilas
Responsable de www.lacuinadesempre.cat

 Exemple de Google Analytics

Llegir més...

dimarts, 30 desembre de 2014

Crestes de gula, gamba i xampinyons


Avui us presento un aperitiu interessant, que es pot menjar fred, tebi o calent.
Avui parlarem d'una d'aquelles receptes de cuina d'aprofitament que et permeten enllestir els sobrants que trobes dins la nevera. Ja sabeu que les crestes (o empanadilles) es poden fer de mil maneres i el farciment que us presento ara no us deixarà indiferents.
La barreja de gules a l'allet, gambes, xampinyons amb el sofregit de ceba i tomàquet, li donaran a aquestes crestes una singularitat especial que farà que tothom les vulgui tastar.
I es que, en el fons, jo penso que el format de l'empanadilla (i ho dic en castellà) ens atrau a tots.
Emeten una d'atracció gairebé màgica, una mena de magnetisme estrany que et demana que les tastis. Suposo que té a veure amb la curiositat de saber què amaguen en el seu interior, i decepciona molt quan el farciment no està a l'alçada de les teves expectatives.
Aquestes en concret estan molt bones, tot i que personalment tinc predilecció per les clàssiques Empanadilles de tonyina, amb pebrot i ou dur, les de tota la vida, vaja.
Digueu-me bàsic.
Per cert, quan fa que no mengeu una empanadilla?... ja tocaria, no?.
Vinga!
Llegir més...

divendres, 26 desembre de 2014

Iogurt amb nous, raïm i magrana


Voleu una recepta de postres d'aquelles que es preparen en 5 minuts i quedes com un rei?
"Mariconades", que dic jo.
Però "mariconades" bones, al cap i a la fi.
Doncs avui us presento una de molt interessant, amb fruita de temporada.
Son unes postres molt refrescants i amb diferents textures.
L'explosió del gra de magrana refrescarà el paladar, la dolçor del iogurt i de la melmelada us netejaran la boca del dinar i us donaran la sensació d'estar menjant postres i, finalment, el cruixent de la nou amagarà la textura de fusta que sempre té la llavor de la magrana, que no sempre és agradable. La decoració amb xocolata arrodonirà l'estètica del conjunt i ens aportarà aquell punt visual de desig irrefrenable que només la xocolata pot calmar.
En general, i des de un punt de vista nutricional, són unes postres equilibrades.
Com veureu, la seva elaboració és extremadament senzilla.
Espero que us agradi.
Llegir més...

dimarts, 23 desembre de 2014

Canelons de col


>Recepta tradicional número 264 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Un plat xulo, maco, de Nadal es podria dir.
Avui veurem com fer uns tradicionals canelons de col, molt recomanables. Per tant, tot i que veureu que els ingredients de la recepta són uns, les imatges corresponen a la variant de farciment feta amb el sobrant de la carn d'olla de l'escudella. En qualsevol cas, si fa o no fa, ja us podeu imaginar com fer-los amb qualsevol altre farciment, oi?.
Una alternativa exitosa als canelons de pasta de tota la vida.
Us atreviu a fer-los?
Llegir més...

divendres, 19 desembre de 2014

Sopa de ceba


Recepta tradicional número 976 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
De receptes d'aprofitament i de "fartar pobres", que dic jo, en trobarem un munt. La d'avui és un exemple ben clar. Com diu la vikipedia, per a la preparació d'aquest plat es tallen unes quantes cebes en forma de brunoise o juliana i posteriorment es fregeixen en mantega o qualsevol altre oli vegetal. Tot això es bull posteriorment en aigua o brou. Se sol servir calenta en una espècie de tassa amb la ceba surant sobre uns trossos de pa blanc. Es pot preparar "a la francesa" que diuen, i que consisteix en posar-hi uns trossos de formatge que suren amb la ceba sobre els esmentats trossos de pa i posteriorment es gratina creant una daurada i cruixent crosta a la superfície. Aquesta sopa se serveix com a entrant en molts restaurants europeus. Aquesta versió "francesa" apareix per primera vegada amb el nom de "Soup d'oignons aux Halles" al segle XVIII Aux Halles (antic mercat d'abasts), i era considerada antigament (Revolució francesa) com un plat humil elaborat amb ingredients 'senzills', identificat amb les èpoques d'abstinència.
Total, una gran sopa que entra molt bé en aquells dies tan fred d'hivern.
Que vagi de gust!
Llegir més...