inici | contacte | avís legal | publicitat | language: Spain English French German Italian Russian Portuguese
Coques de Sant Joan: Coca de fruita Coques de Sant Joan: Coca de llardons Coques de Sant Joan: Coca de crema Pèsols negres amb rosta i col confitada Bonítol salat amb tomàquet Tortell de nata

divendres, 16 de juny de 2017

Espatlla de xai adobada al forn amb aiguamel


Avui, una gran recepta, d'aquelles que fan festa.
En el seu moment, ja vam veure com fer el Xai al forn amb Mostarda, molt recomanable també.
Doncs bé, avui us presento una nova combinació dolç-salat que farà llepar-vos els dits.
A més, us vull presentar un producte extraordinari: l'aiguamel que fan a Xixona.
No és l'aiguamel amb alcohol que es fa a Extremadura o altres parts de la península, que en realitat és una beguda. I es que l'aiguamel era un postre àrab que, segons la zona d'Espanya i el tipus de fruita o verdura que hi havia en el terreny, es preparava de distintes formes.
En realitat, és un preparat similar a l'arrop de gust però més suau, ja que l'arrop és sucre cremat.
Aquest aiguamel s'elabora amb un procés semblant al del mostillo però utilitzant els retalls de mel que s'obtenen quan es tallen els ruscs. Els fruits secs que dur el mostillo són substituïts per fruita, com carabassot, pera, figues o també pell de taronja. En pot que es presento es tracta de carbassa confitada, la carabassa de "40 dies" que diuen, la de fregir, el carabassí que es deixa en el terreny fins desembre i es fa una carbassa gran de color taronja. Llavors, es confita amb almívar de taronges naturals, el que també li dona un lleuger aroma a mel d'azahar. I com no, també porta una mica de mel, no gaire però.
Hi han llocs a la província de València que s'anomena tabolles en comptes d'aiguamel. A la zona de la Canal d'Anguera també elaboren aquest dolç i el denominen nelcuna.
Que on podeu comprar aquest peculiar producte? ...us deixo aquí el link.
Tsch!, tasteu-lo i en parlem!
Aquesta recepta és per a 4/6 persones.
Llegir més...

divendres, 9 de juny de 2017

Menjar blanc


Recepta tradicional número 668 i 669 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
En castellà, "manjar blanco". Una de les postres més tradicionals i antigues de Catalunya, de la que se'n parlava ja en el llibre de Sent Soví, en el segle XXIV.
Segons la vikipèdia, el menjablanc o menjar blanc (al diccionari trobem menjar blanc; tot i que en les zones on es fa es diu d'un sol cop amb la síl·laba final tònica) és una crema d'ametlles que normalment es menja per a postres. També es conegut com a Mató de Monja. Típic del Baix Camp (Camp de Tarragona), de les Terres de l'Ebre i de l'Alguer. S'elabora principalment amb ametlla, sucre, midó de blat de moro o d'arròs, (al Tarragonès acostuma a usar-se habitualment el midó d'arròs, mentre que a les balears sol ser midó), pell de llimona i canyella. Per a en Josep Lladonosa i Giró es tracta de "un exemple de supervivència i adaptació de la cuina antiga als nous gustos".Al menjar blanc de Menorca i al de l'Alguer no se sol usar ametlla sinó llet. S'aromatitza amb canyella i la pell de llimona directament i s'hi afegeix sucre i un espessidor, que pot ser midó d'arròs. Amb aquest menjar blanc es poden fer bunyols.Al menjar blanc de Reus cal triturar ametlles amb aigua, deixar-ho reposar i colar el líquid obtingut, una llet d'ametlles que serà la que s'aromatitzi amb canyella i pell de llimona, s'ensucri i s'espesseixi amb midó d'arròs. Un aromatitzant tradicional per a aquestes postres a Reus és l'aigua de roses o aigua-ros amb canyella. A l'àrea de Tarragona, les Terres de L'Ebre i fins a Lleida, es pot trobar a les botigues un preparat natural en pols per a fer aquestes postres a casa (vegeu Menjablanc de Reus), semblants a les existents per a fer flams o crema catalana.
A Amposta és típic preparar-lo pel Dijous Llarder i per Pasqua.
Respecte a les dues receptes que trobareu dins el Corpus, la 668 (Menjar blanc) correspon a l'elaboració feta amb farina d'arròs i la 669 (la que us mostro avui, el de Reus) correspon a la que es fa amb llet d'ametlles i midó que pot ser de blat de moro (Menjar blanc 2).
Es pot servir amb mel o nata i també, amb més quantitat de midó, totalment quallat (veure fotos finals). També hi ha qui crema amb sucre el menjar blanc com si d'una crema catalana es tractés.
En qualsevol dels casos, al moment de servir-ho a taula cal posar-hi canyella en pols per sobre.
Les imatges corresponen a la meitat de les quantitats proposades en aquesta recepta.
Tasteu-lo i en parlem!
I recordeu que cuinar receptes tradicionals és fer cultura!.

Llegir més...

divendres, 2 de juny de 2017

Coca de flors de carbassó amb rocafort


Coca de flors de carbassó amb rocafort. No, no és una pizza, però fa tota la pinta si. Val a dir que, aquí casa, tota la vida s'han fet coques salades (o cócs). Per tant, és una elaboració ben tradicional. I la d'avui, en especial, és tot un luxe. Excel·lent combinació de productes frescos i de temporada. Una coca lleugera que us farà d'entrant, de primer o de segon plat. La podeu fer rectangular, quadrada, rodona, individuals o donar-li la forma que més us agradi.
Com veureu, he fet servir pasta de full per la base. D'aquesta manera la coca queda més cruixent i saborosa, però podeu emprar pasta brisa o massa de pizza també. I llavors dir-li pizza.
I si no teniu flors de carbassó (producte inigualable) poder fer servir rodanxes de carbassó directament.
Jo us la recomano per sopar, degustar-la amb tranquil·litat, amb una copa de vi, una música agradable i tot el temps per endavant.
Un d'aquells petits plaers que ens podem donar entre setmana.

Llegir més...

divendres, 26 de maig de 2017

Pastís de salmó amb crema d'espinacs


Una recepta fàcil de fer i molt adient per èpoques de calor. Jo recomano servir el pastís fred i la crema tèbia. Aquest pastís es pot fer amb pa de motlle però com veureu, jo us proposaré fer-lo amb planxes de pa de pessic. Les planxes li donaran un puntet dolç que lliga molt bé amb el salmó fumat. No cal dir que com bona sigui la qualitat del salmó, més bo estarà aquest plat.
Respecte al formatge per untar, ja sabeu que n'hi ha de molts tipus i, per tant, podeu escollir el que més us agradi, tot i que el brie que utilitzo és molt encertat. Finalment, la crema d'espinacs (frescos o congelats) farà que aquest plat sigui un entrant formidable.
Visiteu la recepta Planxes de pa de pessic abans de continuar.
Som-hi!

Llegir més...

divendres, 19 de maig de 2017

Arròs de sardines


Recepta tradicional número 137 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Per alguns pot semblar, d'entrada, una mica estrany posar-hi sardines a sobre d'un arròs. Però el cert es que aquest plat d'avui es tracta d'una recepta tradicional catalana ben antiga.
La sardina és la protagonista del plat i, per tant, us aconsello que sigui ben fresca. Ja sabeu que la sardina és un peix blau, ric en Omega 3, un àcid gras que ens ajuda a prevenir malalties cardiovasculars. Ara no descobriré jo les bondats d'aquest peix, que conté moltes proteïnes, així com vitamines A, D, B2, B3 i minerals molt diversos, com el sodi, el fòsfor, el magnesi, el ferro i el calci. 
Però que cal menjar-ne ho sabem tots.
Total, un arròs, bo, sa i, no menys important, força econòmic.
I que està molta bona la sardina, tu!
I el seitó!
I el verat!
I l'arengada feta "a la porta"... ummmmm!
Espero que us agradi aquest arrosset que, si no l'heu tastat mai, us convido a fer-ho. Com sempre dic, son tants els plats que acaben sent més bons al paladar del que un es pensa inicialment que això fa molt recomanble no refiar-se del gust imaginari que cadascú pot tenir. Per experiència us ho dic. La cuina no deixa mai de sorprendre!
Dit d'una altra manera: tasteu les coses i després opineu.
Hi sortireu guanyant.

Llegir més...

divendres, 12 de maig de 2017

Braç de gitano de torró xixona


Si us va agradar el Semifred de Xixona que vam veure fa temps en aquest blog, avui us presento el braç de gitano de torró de Xixona, una altra recomanació.
Evidentment, podeu fer aquesta recepta per aprofitar aquella barra que us va sobrar del Nadal. Però si us trobeu molt allunyats de les festes de Nadal, us diré que hi ha possibilitats de comprar torró de Xixona on-line i us el fan arribar arribar a casa sense problemes. Però jo ara us donaré un consell: per Nadal compreu unes quantes barres i les reserveu, ja que aquest producte té una caducitat molt llarga. D'aquesta manera, durant l'any, podreu fer elaboracions com aquesta d'avui.
Si agrada aquest torró, gaudireu del braç, ja que el sabor a Xixona hi és molt present. No cal dir que si no sou amants d'aquest torró, segurament preferireu un iogurt de postre.
El braç el podeu fer amb nata sense cacau i cremat amb gemma pastissera per fora.
O senzillament, amb una mica de sucre llustre per sobre.
Com veureu, jo he tintat la nata amb una mica de cacau en pols, només per enfosquir-la una mica i he banyat el braç amb un glacejat de xocolata. Tot plegat només farà enriquir aquestes postres, tant al paladar com a la vista.
Abans de fer aquesta recepta haureu de mirar com es fan les Planxes de pa de pessic.
Us animeu a fer-lo?

Llegir més...

divendres, 5 de maig de 2017

Pollastre amb moixernons


En aquest blog, ja hem vist unes quantes receptes fetes amb moixernons, i avui us deixo un guisat de pollastre molt recomanable. Sí, ja sé que molts em direu que en realitat son carreretes i no moixernons, però a casa tota la vida li hem dit sempre així i em consta que molta gent també ho fa. De fet, i sense anar més lluny, aquests moixernons me'ls ha portat la meva germana Gemma que va estar fa poc a la bonica població (fins ara) de Setcases, on també li diuen moixernons i així els comercialitzen. I dic "fins ara" bonica població per què el poble està sota una mena de decadència de la que espero es recuperi aviat. Negocis tancats, falta de gent i un conjunt de detalls que deixen entreveure que no passen per la millor de les èpoques.
Potser m'equivoco, però al cap i a la fi és un sentiment que tens quan hi ets i res millor que els sentiments per descriure la realitat d'un indret. Personalment, li tinc molta estima a Setcases i us recomano visitar-lo. A més a més, és un lloc que forma part de la meva historia familiar i, per tant, no em podré estar mai de visitar-lo de tant en tant. D'aquells llocs on t'han portat de ben petit els teus pares, on has tingut vivències molt especials, experiències inoblidables amb la nòvia i agradables retorns amb el pas dels anys, ni que sigui per anar a comprar moixernons. Em passa amb mateix amb el poble de Rupit, del que ja us en parlaré en un altre moment.
Tornant al plat d'avui us diré que aquesta és una recepta senzilla de fer i requereix menys temps que la vedella, és clar, ja que el pollastre es fa abans.
Si sou dels que us agrada sucar pa, no deixeu de tastar aquest pollastret, us encantarà!
I a gaudir, collons, que son dos dies!
Al meu fill petit li ha encantat, i encara s'està llepant els dits fins els colzes...
Som-hi!
Llegir més...

divendres, 28 d’abril de 2017

Confit d'ànec amb salsa de fruits vermells



No fa massa que vam veure com preparar un senzill confit d'ànec amb poma i reducció de PX. A mi, el confit d'ànec m'agrada. De fet, l'ànec m'agrada de totes les maneres i aquesta en concret es una bona forma de gaudir-lo fàcil i ràpida.
Jo compro al mercat aquestes cuixes, grosses i maques, per 5,50€ cadascuna. No es barat si t'ho mires peça per peça, però si ho valores en conjunt pots oferir un bon dinar per un preu raonable i amb poca inversió de temps i d'ingredients addicionals. Ja m'emprenya més trobar consumir aquest plat fora, ja que molts restaurants es passen amb el preu. És un plat amb molta presència i, a més, el pots incloure a la carta en francès, el que el fa encara més particular. Però la seva elaboració es pràcticament nul·la i tot plegat no justifica el preu que en certs llocs ens demanen. Sabem el que costen aquestes cuixetes i quin serà el benefici aproximat pel restaurador. Per tant, un "poquito de por favor" senyors!... i siguem una mica més honrats.
Més enllà de gratinar les cuixes al forn, la gràcia d'aquest plat és l'acompanyament, una salsa de fruits vermells que encaixa magníficament amb les característiques d'aquesta consistent carn i la seva potència de gust. Si no teniu fruits vermells frescos (els podeu trobar congelats a La Sirena) podeu improvisar una salsa tot fent una reducció de melmelada de gerds, vi dolç (tipus mistela, garnatxa, moscatell) i unes gotes de llimona.
Espero que us agradi!
Llegir més...